Xàtiva: ciutat monumental

Pau Córdoba Borràs


Eixida nº 12, dissabte 29 de maig de 1999
Guia: :Enric Estrela García


Aquesta era una de les eixides més desitjades per la meua part, ja que la ciutat de Xàtiva és una de les més monumentals i antigues ciutats de la Comunitat Valenciana. Sempre m’ha deixat bocabadat per l’enorme riquesa que conserva, no sols des del punt de vista arquitectònic, sinó també per la seua història, cultura, gastronomia, festes i també pels seus erudits.
L’eixida com ve essent costum al nostre Col·lectiu, va ser des del bar Cantó al costat de la Plaça Major. La visita a la ciutat va ser una de les més imprevisibles i estranyes que recorde. El primer lloc on hi acudirem va ser l’estació de RENFE, ja que en aquest lloc, havíem de recollir a la nostra companya Alícia Girona, la qual havia de vindre amb el tren procedent de València. Com que encara quedava temps perquè arribara el tren, decidírem esmorzar a la mateixa estació per tal d’aprofitar el temps, la qual cosa no ens va servir de molt perquè la nostra amiga va perdre el tren a València i no hi va arribar a l’hora prevista. Amb tot açò decidírem esperar-la mitja hora més per si de cas. Com que Alícia no apareixia per cap lloc, a la fi decidírem començar la visita amb el recorregut que teníem previst.
En primer lloc, efectuàrem una visita a LA SEU, l’església Col·legial Basílica de Santa Maria, un edifici monumental que sobresurt per damunt de tots els edificis i que és capaç de concentrar totes les mirades dels forasters. La visita va ser sense guia, ja que Enric Estrela, es va afegir al nostre grup més tard.
Són diversos els arquitectes i mestres d’obra que varen intervindre en la seua construcció, la qual va durar prop de 300 anys. L’església, té 4 portes, totes elles de “silleria” i de gran monumentalitat, de fet, després de la Catedral de València, la Seu, és l’església més gran de la nostra comunitat. Encara que el recorregut el férem sense guia, vàrem gaudir de la seua meravelllosa arquitectura i del seu Museu Col·legial, on poguérem contemplar importats documents, peces arqueològiques, retaules, joies i obres pictòriques de gran importància, la Custòdia Major, la Creu Parroquial d’argent, el Lignum Crucis, etc. Per cert, efectuant la visita al museu i per aqueixes casualitats de la vida, ens vàrem trobar amb la nostra amiga Alícia, que finalment va agafar un altre ten de València per arribar, encara que fora dues hores més tard.
Després d’aquesta visita, enfilàrem el camí cap al Museu de l’Almodí, on ens esperava el nostre guia Enric Estrela. Aquest edifici, construït cap el 1545, és d’estil gòtic, encara que el pati claustral té columnes jòniques i arcs de mig punt. Conté moltes restes arqueològiques entre les que destaquen una Pila islàmica, escultures gòtiques, restes de la Capella de Calixte III, una col·lecció de pintura barroca propietat del Museu del Prado i el popular retrat de Felip V cap per avall.
Acabada la visita, i com ja era tard, decidírem anar a dinar i descansar uns moments per comentar les anècdotes que ens havien passat durant el matí. Una vegada reposat el dinar, vàrem fer un recorregut pels principals carrers del casc antic de Xàtiva, on poguérem admirar la construcció de les seues cases, convents, fonts i places carregades d’història. Aquest recorregut va ser un dels més emotius que recorde i per a mi va ser la part més fascinant de tot el recorregut per la ciutat.
Finalitzada la visita tornàrem a casa convençuts d’haver fet una eixida profitosa, encara que un poc estranya i tal volta per això, se’ns ha quedat més retinguda a la memòria.