SOPAR COMMEMORATIU I HOMENATGE A FRANCESC MANUEL LLORENS I FERRI
Joan Ferrús Vanaclocha
Divendres 31 de maig de 2002.
El darrer divendres del mes de maig de l’any dos del segon mil·leni, ens reunírem novament els membres del Col·lectiu Ullal per celebrar no solament un nou aniversari de l’associació, sinó també per retre el nostre xicotet i particular homenatge a un personatge que, si bé no va nàixer a Sollana, sí que tingué una part activa en la cultura local durant la dècada dels cinquanta. Una persona que, tot i dedicar-se a l’ensenyament, (era mestre), practicà una docència innovadora, atractiva, estimulant per a l’alumnat i atrevida per a l’època i el moment de la postguerra en què li va tocar exercir-la, un home d’un perfil bondadós, treballador, dialogant, obridor de nous horitzons per a les pàrvules ments de poble, i a més, una persona il·lustrada, un gran lector, aficionat a la música, al teatre i a la literatura, especialment a la poesia, gènere que cultivà al llarg de la seua vida, era un mestre poeta, el mestre de les Llometes, En Francesc Manuel Llorens i Ferri ( 1912-1990).
La seua afició per la poesia i la cultura en general, va fer que col·laborara en els programes de festes majors dels anys cinquanta amb composicions líriques vertaderament exemplars, magnífiques quan a mètrica, rima i especialment per la temàtica, ja que algunes d’elles recreen bellament moments històrics de la nostra particular història local i aquest és possiblement el fet que ens ha captivat, i més si tenim en compte que estan escrites en la nostra llengua, un valencià molt estimable, excel·lent, magistral com les seues classes, impensable per a l’època i el context en què li tocà viure. Composicions digníssimes que perduraran per sempre en la memòria històrica dels sollaners com la dedicada Al Sant Crist de la Pietat (1955), Màrtirs de la guerra de successió (1957), Adéu al Convent (1959).... per citar només les més significatives.
L’acte de reconeixement a la trajectòria del mestre de les Llometes s’emmarcava, com ja hem dit abans, dins de la commemoració del quart aniversari del Col·lectiu Ullal. Aquell dia, en reunírem novament al Bar Florida de Sollana i, mentre els invitats anaven acudint, els que ja hi eren, podien fer una ullada general a la xicoteta mostra del llegat que el tio Julio Llinares, membre del col·lectiu, havia donat recentment a l’associació per al seu arxiu particular, format entre altres coses per programes de festes (els més antics de la dècada dels cinquanta), retalls de premsa amb notícies sobre Sollana, (alguns d’ells material documental de primeríssima mà com les cròniques esdevingudes a Sollana l’any 1932, i altres posteriors com les notícies polítiques, la riuà del 82, les festes populars, etc..) a més de publicacions curioses com el reglament de la Societat de Caçadors de l’any 1905 i una abundant col·lecció d’obres teatrals en valencià, etc..
L’exposició del fons documental aportat, s’acompanyava dels àlbums fotogràfics del Col·lectiu amb totes les eixides realitzades fins la data i d’una mostra de les publicacions de l’associació: memòries, estatuts, i l’exemplar editat dels tancats.
Una vegada asseguts tots a taula, el president donà la benvinguda als assistents i parlà de les activitats realitzades durant aquesta nova etapa del col·lectiu tot destacant alguns aconseguiments com la nova col·lecció encetada pel col·lectiu i presentada el passat mes d’octubre: ITINERARIS PER SOLLANA I ELTERME. ELS TANCATS i la participació de membres del col·lectiu a l’hora de programar i dur endavant els actes commemoratius del 725 aniversari de la Carta Pobla atorgada a Sollana per Eiximen d’Urrea II el 10 d’abril de1277, a banda de les eixides, sopars i tertúlies habituals.
A continuació, el president passà la paraula a altre membre de l’associació, Gauden Fernández, que parlà de la nova pàgina del col·lectiu en la xarxa d’internet la qual pretén ser, segons Gauden “ un punt de referència cap a l’exterior de la vida cultural del poble, a més de ser un punt on tots els integrants de l’associació puguen consultar les últimes notícies del col·lectiu i del correu electrònic de què disposa l’associació.” Tot seguit, altres dels socis, Paco Duart, comentà alguns aspectes sobre la nova seu social ubicada a l’avinguda sant Vicent nº 1 i finalment, Gabi Ridaura, tresorer de l’associació, agraí públicament l’aportació feta pel tio Julio, tot destacant aspectes de la seua persona, i l’interés que ha mostrat sempre pels temes locals així com la confiança demostrada en l’associació en fer-la dipositària del seu arxiu local particular arreplegat durant molts anys i que formarà part a partir d’ara de l’arxiu de l’associació.
Després dels parlaments, tingué lloc el sopar consistent en una primera part d’ensalades, esgarraets, i algunes cosa més i després uns preparats especials de carn de pollastre i conill. Per tancar l’àpat, fruita, dolços casolans i café.
Acabat l’apartat gastronòmic començà l’acte de reconeixement a la figura del mestre poeta de les Llometes Francesc Manuel Llorens i Ferri, prenent la paraula novament el president de l’associació, Joan Ferrús, el qual va fer un repàs biogràfic de l’homenatjat amb dades novedoses i interessants que ajudaran a comprendre molts aspectes de la seua poesia. Acompanyant la biografia, va fer també unes ressenyes sobre diverses facetes de D. Manuel, amb comentaris sobre les seues aficions, gustos i preferències: la lectura, el teatre, la música, el cinema, la filatèlia, el gènere epistolar i principalment la poesia. Acabà el parlament fent una classificació de la seua basta producció lírica que abraça des del 1841 fins el 1989, amb més de cent cinquanta poemes la majoria d’ells encara inèdits.
A continuació passà la paraula a Ana Gumbau, mare d’un dels deixebles al seu pas per Sollana, Vicent Sarrió i molt amiga de D. Manuel amb qui va mantenir una correspondència fecunda al llarg de tota la vida fins el falliment d’aquest. Destacà en el seu parlament les virtuts humanes d’aquest mestre a qui va reconéixer també com a mestre seu per les abundants mostres d’afecte, suport, ajuda i bons consells en moments problemàtics de la vida i de flaquesa d’esperit. Acabà el seu parlament llegint un text al·lusiu a la transcendència de la mort d’allò que s’ha deixat escrit en vida, en clara referència a D. Manuel. Actes seguit feu un xicotet obsequi com a mostra d’afecte i estima a la viuda de D. Manuel.
Tot seguit, altre mestre de la localitat i deixeble també de D. Manuel, Ramon Ibor Oroval s’adreçà als assistents per parlar de les seues vivències sobre D. Manuel, reconeixent la gran labor pedagògica desenvolupada no sols a la població sinó al llarg de tota la seua vida com a docent així com també les característiques pròpies de la seua didàctica sempre aplicada a la realitat existent.
En acabar la seua parlada, altre sollaner, Joan Lluís Senon Vila, parlà de la faceta possiblement menys coneguda de D. Manuel, la de poeta, i diem desconeguda perquè tot i saber que D. Manuel era molt aficionat a la poesia i que té algunes composicions bellíssimes, molts pocs coneixen l’autèntica dimensió d’aquesta figura literària de la postguerra i la totalitat de la seua producció poètica.
Joan Lluís Senon, centrà el seu parlament primer en intentar ubicar l’obra de Manuel Llorens en la poesia valenciana de la postguerra, per passar a continuació a parlar de la dificultat que tenien els escriptors de l’època no tant en escriure sinó en publicar les seues obres, especialment després de les elevades quotes aconseguides durant la dècada dels trenta: consens en les normes del 32, creació d’associacions culturals rellevants com l’Institut d’Estudis Valencians, el Centre de Cultura Valenciana, revistes de caire valencianista com la Taula de les Lletres Valencianes, etc.. Malauradament projectes i iniciatives totes que es veieren aturades per la calamitat bèl·lica de la guerra civil. Destacà en altre moment de la seua intervenció la gran correcció lingüística de la poesia llorensiana així com l’alt grau de valencianisme que envaeixen els seus versos. En parlar de la temàtica de la seua poesia es referí al paissatgisme sentimental sempre vivencial del poeta, la temàtica popular, la poesia social i patriòtica, el tractament de l’amor en totes les seues vessants, i especialment el conreu de la poesia religiosa.
El seu parlament estigué acompanyat en determinats moments per la lectura, per part d’alguns membres del col·lectiu, de poemes destacats que il·lustraven allò que s’estava dient.
Acabada l’encertada intervenció de Joan Lluís, el president de l’associació encara llegí al públic tres adhesions a l’acte per part de persones que si bé els hi haguera agradat estar presents a la sala no ho podien fer trobar-se lluny: la del també mestre de Sollana ara ja jubilat i ex alumne D. Juan Belda, el qual havia escrit una carta des de Santiago (a la Corunya) que va ser llegida i aplaudida pels presents, les paraules d’adhesió d’altre gran valencianista actual, des del seu compromís cívic pel valencianisme, el periodista Toni Mestre i finalment des de Barcelona, el professor universitari i cronista de Benassal Pere Enric Barreda i Edo que també volgué afegir-se al homenatge.
Després de les lectures, el president no volgué acabar sense deixar testimoni físic de l’acte que havia tingut lloc aquella nit, per això mateix i davant la sorpresa dels familiars els obsequià, primerament a ells i després a la resta d’assistents amb un opuscle de 24 pàgines intitulat POEMES – Francesc Manuel Llorens · El mestre de les Llometes – editat pel col·lectiu i que consta de dues parts, la primera que pretén ser una aproximació a la seua biografia, acompanyada d’alguns apunts aclaridors sobre els seu magisteri, aficions i una primera agrupació de la seua producció poètica i una segona part que recull una selecció de la seua poesia dividida en dos blocs. El primer grup el formarien aquelles composicions líriques que presenten un referent clarament sollaner, mentre que en el segon grup s’ha volgut mostrar una xicoteta antologia poètica representativa de tota la seua obra lírica.
La publicació, gràtament acollida pels presents, tingué especial ressò entre els familiars, que no s’ho esperaven. Per acabar, el fill major de D. Manuel, Manolo Llorens Flor digué unes paraules d’agraïment públic a tots aquells que havien fet possible aquell acte, al Col·lectiu Ullal de Sollana per l’interés demostrat en la figura de son pare i per la voluntat posada de recuperar la seua obra poètica i alhora divulgar-la.
Després d’aquelles paraules i el corresponent aplaudiment el president donà per conclòs l’acte. Molts dels assistents s’acomiadaren dels familiars i se n’anaren cap a casa amb la satisfacció d’haver rememorat la figura d’una persona que no solament va deixar una bona empremta en el poble de Sollana pel seu bon quefer com a mestre sinó que va deixar també per a la població unes composicions líriques magnífiques que ja formen part i formaran part per sempre de la nostra història col·lectiva.
Joan Ferrús Vanaclocha
Divendres 31 de maig de 2002.
El darrer divendres del mes de maig de l’any dos del segon mil·leni, ens reunírem novament els membres del Col·lectiu Ullal per celebrar no solament un nou aniversari de l’associació, sinó també per retre el nostre xicotet i particular homenatge a un personatge que, si bé no va nàixer a Sollana, sí que tingué una part activa en la cultura local durant la dècada dels cinquanta. Una persona que, tot i dedicar-se a l’ensenyament, (era mestre), practicà una docència innovadora, atractiva, estimulant per a l’alumnat i atrevida per a l’època i el moment de la postguerra en què li va tocar exercir-la, un home d’un perfil bondadós, treballador, dialogant, obridor de nous horitzons per a les pàrvules ments de poble, i a més, una persona il·lustrada, un gran lector, aficionat a la música, al teatre i a la literatura, especialment a la poesia, gènere que cultivà al llarg de la seua vida, era un mestre poeta, el mestre de les Llometes, En Francesc Manuel Llorens i Ferri ( 1912-1990).
La seua afició per la poesia i la cultura en general, va fer que col·laborara en els programes de festes majors dels anys cinquanta amb composicions líriques vertaderament exemplars, magnífiques quan a mètrica, rima i especialment per la temàtica, ja que algunes d’elles recreen bellament moments històrics de la nostra particular història local i aquest és possiblement el fet que ens ha captivat, i més si tenim en compte que estan escrites en la nostra llengua, un valencià molt estimable, excel·lent, magistral com les seues classes, impensable per a l’època i el context en què li tocà viure. Composicions digníssimes que perduraran per sempre en la memòria històrica dels sollaners com la dedicada Al Sant Crist de la Pietat (1955), Màrtirs de la guerra de successió (1957), Adéu al Convent (1959).... per citar només les més significatives.
L’acte de reconeixement a la trajectòria del mestre de les Llometes s’emmarcava, com ja hem dit abans, dins de la commemoració del quart aniversari del Col·lectiu Ullal. Aquell dia, en reunírem novament al Bar Florida de Sollana i, mentre els invitats anaven acudint, els que ja hi eren, podien fer una ullada general a la xicoteta mostra del llegat que el tio Julio Llinares, membre del col·lectiu, havia donat recentment a l’associació per al seu arxiu particular, format entre altres coses per programes de festes (els més antics de la dècada dels cinquanta), retalls de premsa amb notícies sobre Sollana, (alguns d’ells material documental de primeríssima mà com les cròniques esdevingudes a Sollana l’any 1932, i altres posteriors com les notícies polítiques, la riuà del 82, les festes populars, etc..) a més de publicacions curioses com el reglament de la Societat de Caçadors de l’any 1905 i una abundant col·lecció d’obres teatrals en valencià, etc..
L’exposició del fons documental aportat, s’acompanyava dels àlbums fotogràfics del Col·lectiu amb totes les eixides realitzades fins la data i d’una mostra de les publicacions de l’associació: memòries, estatuts, i l’exemplar editat dels tancats.
Una vegada asseguts tots a taula, el president donà la benvinguda als assistents i parlà de les activitats realitzades durant aquesta nova etapa del col·lectiu tot destacant alguns aconseguiments com la nova col·lecció encetada pel col·lectiu i presentada el passat mes d’octubre: ITINERARIS PER SOLLANA I ELTERME. ELS TANCATS i la participació de membres del col·lectiu a l’hora de programar i dur endavant els actes commemoratius del 725 aniversari de la Carta Pobla atorgada a Sollana per Eiximen d’Urrea II el 10 d’abril de1277, a banda de les eixides, sopars i tertúlies habituals.
A continuació, el president passà la paraula a altre membre de l’associació, Gauden Fernández, que parlà de la nova pàgina del col·lectiu en la xarxa d’internet la qual pretén ser, segons Gauden “ un punt de referència cap a l’exterior de la vida cultural del poble, a més de ser un punt on tots els integrants de l’associació puguen consultar les últimes notícies del col·lectiu i del correu electrònic de què disposa l’associació.” Tot seguit, altres dels socis, Paco Duart, comentà alguns aspectes sobre la nova seu social ubicada a l’avinguda sant Vicent nº 1 i finalment, Gabi Ridaura, tresorer de l’associació, agraí públicament l’aportació feta pel tio Julio, tot destacant aspectes de la seua persona, i l’interés que ha mostrat sempre pels temes locals així com la confiança demostrada en l’associació en fer-la dipositària del seu arxiu local particular arreplegat durant molts anys i que formarà part a partir d’ara de l’arxiu de l’associació.
Després dels parlaments, tingué lloc el sopar consistent en una primera part d’ensalades, esgarraets, i algunes cosa més i després uns preparats especials de carn de pollastre i conill. Per tancar l’àpat, fruita, dolços casolans i café.
Acabat l’apartat gastronòmic començà l’acte de reconeixement a la figura del mestre poeta de les Llometes Francesc Manuel Llorens i Ferri, prenent la paraula novament el president de l’associació, Joan Ferrús, el qual va fer un repàs biogràfic de l’homenatjat amb dades novedoses i interessants que ajudaran a comprendre molts aspectes de la seua poesia. Acompanyant la biografia, va fer també unes ressenyes sobre diverses facetes de D. Manuel, amb comentaris sobre les seues aficions, gustos i preferències: la lectura, el teatre, la música, el cinema, la filatèlia, el gènere epistolar i principalment la poesia. Acabà el parlament fent una classificació de la seua basta producció lírica que abraça des del 1841 fins el 1989, amb més de cent cinquanta poemes la majoria d’ells encara inèdits.
A continuació passà la paraula a Ana Gumbau, mare d’un dels deixebles al seu pas per Sollana, Vicent Sarrió i molt amiga de D. Manuel amb qui va mantenir una correspondència fecunda al llarg de tota la vida fins el falliment d’aquest. Destacà en el seu parlament les virtuts humanes d’aquest mestre a qui va reconéixer també com a mestre seu per les abundants mostres d’afecte, suport, ajuda i bons consells en moments problemàtics de la vida i de flaquesa d’esperit. Acabà el seu parlament llegint un text al·lusiu a la transcendència de la mort d’allò que s’ha deixat escrit en vida, en clara referència a D. Manuel. Actes seguit feu un xicotet obsequi com a mostra d’afecte i estima a la viuda de D. Manuel.
Tot seguit, altre mestre de la localitat i deixeble també de D. Manuel, Ramon Ibor Oroval s’adreçà als assistents per parlar de les seues vivències sobre D. Manuel, reconeixent la gran labor pedagògica desenvolupada no sols a la població sinó al llarg de tota la seua vida com a docent així com també les característiques pròpies de la seua didàctica sempre aplicada a la realitat existent.
En acabar la seua parlada, altre sollaner, Joan Lluís Senon Vila, parlà de la faceta possiblement menys coneguda de D. Manuel, la de poeta, i diem desconeguda perquè tot i saber que D. Manuel era molt aficionat a la poesia i que té algunes composicions bellíssimes, molts pocs coneixen l’autèntica dimensió d’aquesta figura literària de la postguerra i la totalitat de la seua producció poètica.
Joan Lluís Senon, centrà el seu parlament primer en intentar ubicar l’obra de Manuel Llorens en la poesia valenciana de la postguerra, per passar a continuació a parlar de la dificultat que tenien els escriptors de l’època no tant en escriure sinó en publicar les seues obres, especialment després de les elevades quotes aconseguides durant la dècada dels trenta: consens en les normes del 32, creació d’associacions culturals rellevants com l’Institut d’Estudis Valencians, el Centre de Cultura Valenciana, revistes de caire valencianista com la Taula de les Lletres Valencianes, etc.. Malauradament projectes i iniciatives totes que es veieren aturades per la calamitat bèl·lica de la guerra civil. Destacà en altre moment de la seua intervenció la gran correcció lingüística de la poesia llorensiana així com l’alt grau de valencianisme que envaeixen els seus versos. En parlar de la temàtica de la seua poesia es referí al paissatgisme sentimental sempre vivencial del poeta, la temàtica popular, la poesia social i patriòtica, el tractament de l’amor en totes les seues vessants, i especialment el conreu de la poesia religiosa.
El seu parlament estigué acompanyat en determinats moments per la lectura, per part d’alguns membres del col·lectiu, de poemes destacats que il·lustraven allò que s’estava dient.
Acabada l’encertada intervenció de Joan Lluís, el president de l’associació encara llegí al públic tres adhesions a l’acte per part de persones que si bé els hi haguera agradat estar presents a la sala no ho podien fer trobar-se lluny: la del també mestre de Sollana ara ja jubilat i ex alumne D. Juan Belda, el qual havia escrit una carta des de Santiago (a la Corunya) que va ser llegida i aplaudida pels presents, les paraules d’adhesió d’altre gran valencianista actual, des del seu compromís cívic pel valencianisme, el periodista Toni Mestre i finalment des de Barcelona, el professor universitari i cronista de Benassal Pere Enric Barreda i Edo que també volgué afegir-se al homenatge.
Després de les lectures, el president no volgué acabar sense deixar testimoni físic de l’acte que havia tingut lloc aquella nit, per això mateix i davant la sorpresa dels familiars els obsequià, primerament a ells i després a la resta d’assistents amb un opuscle de 24 pàgines intitulat POEMES – Francesc Manuel Llorens · El mestre de les Llometes – editat pel col·lectiu i que consta de dues parts, la primera que pretén ser una aproximació a la seua biografia, acompanyada d’alguns apunts aclaridors sobre els seu magisteri, aficions i una primera agrupació de la seua producció poètica i una segona part que recull una selecció de la seua poesia dividida en dos blocs. El primer grup el formarien aquelles composicions líriques que presenten un referent clarament sollaner, mentre que en el segon grup s’ha volgut mostrar una xicoteta antologia poètica representativa de tota la seua obra lírica.
La publicació, gràtament acollida pels presents, tingué especial ressò entre els familiars, que no s’ho esperaven. Per acabar, el fill major de D. Manuel, Manolo Llorens Flor digué unes paraules d’agraïment públic a tots aquells que havien fet possible aquell acte, al Col·lectiu Ullal de Sollana per l’interés demostrat en la figura de son pare i per la voluntat posada de recuperar la seua obra poètica i alhora divulgar-la.
Després d’aquelles paraules i el corresponent aplaudiment el president donà per conclòs l’acte. Molts dels assistents s’acomiadaren dels familiars i se n’anaren cap a casa amb la satisfacció d’haver rememorat la figura d’una persona que no solament va deixar una bona empremta en el poble de Sollana pel seu bon quefer com a mestre sinó que va deixar també per a la població unes composicions líriques magnífiques que ja formen part i formaran part per sempre de la nostra història col·lectiva.
0 comentarios:
Publicar un comentario