Coneguem la nostra comarca: Albalat de la Ribera

Pilar Gomis

Eixida nº 28, dissabte 30 de juny de 2001
GUIA: Eduard Sarrió, Cronista Oficial d’Albalat.

Dissabte 30 de juny, el Col·lectiu Ullal de Sollana, visità la població d’Albalat amb la missió de conèixer un poc més aquest poble de la Ribera del Xúquer. Prèviament, el seu president, i també coordinador de l’eixida, es va posar en contacte amb el cronista oficial de la població, senyor n’Eduard Sarrió i Conçalvo i li va manifestar el desig de conéixer la població de la qual ell és cronista.
Hi arribarem el dia acordat a l’hora prevista i, guiats per l’esmentat cronista i comptant també amb la companyia del que havia estat procurador de la finca durant molts anys, ens dirigírem cap a la Granja, edificació rural pertanyent al gòtic civil. Construcció que es troba a la partida de Sinyent, per la qual cosa és també coneguda com la Granja de Sinyent, ben a prop del pont d’entrada d’Albalat venint per la carretera d’Alzira a Sueca. La Granja, està formada per dos edificis que rodegen un gran pati interior. Als paraments, encara hi són visibles els arcs ogivals que rematen els buits. El mal estat de conservació de l’edifici ens va sorprendre a tots.
Finalitzada aquesta primera visita, el cronista ens conduí a l’Ajuntament, edifici del segle XVII, encara que ha sofert diverses reformes. Hi poguérem observar la rehabilitació realitzada al Saló de Consells inspirada en la decoració del segle XVII, època de la que data la Casa de la Vila. Aquesta sala es va decorar sota el precepte del cronista de la vila. Així es va col·locar un sòcol de rajoleria ceràmica de motius vegetals imitant els dissenys propis del XVII que envolta la sala; el parament interior principal es decorà amb una al·legoria del Xúquer i Ceres (l’agricultura); a la part superior dels quatre cantons hi podem trobar els quatre escuts nobiliaris de les famílies que posseïren sota la seua jurisdicció la vila d’Albalat; una banda superior recorre tot el saló amb una sentència de F. Eiximenis sobre les virtuts que han de destacar en el dirigents de la vila i, per últim, tres plaques de marbre recorden tres fets històrics que marcaren la història d’Albalat.
De Ca la Vila, N’Eduard Sarrió, ens va dirigir cap a una casa del segle XVII, de la seua propietat. Aquesta casa ens sorprengué perquè el seu interior conserva l’estètica de l’època en què fou erigida. Poguérem contemplar i admirar retaules ceràmics del segle XVIII i alguns del XX que procuraven imitar l’estètica del XVIII, també hi havia gravats i una cuina amb rajoleria ceràmica i utillatge culinari propi de l’època; la disposició dels espais es mantenia intacta amb mobiliari també de l’època, a més de la soleria de rajola roja valenciana. Sens dubte, aquest n’és un cas excepcional de conservació i bon gust – òptim podríem dir- per un moment passat de la nostra història, recreant en aquest cas la forma de vida dels segle XVII i XVIII.
Per últim, poguérem admirar l’església parroquial de sant Pere Apòstol. Edifici construït entre finals del segle XVIII i començaments del XIX, el qual, segueix les directrius constructives de l’època: nau única amb capelles laterals, cobrició de volta de canó amb llunetons, etc... Durant els darrers anys, els seu interior, està decorant-se per tal de reproduir l’estètica del segle XIX, abolida per la destrucció que sofriren totes les esglésies l’any 1936 i també la d’Albalat, a la qual estem referint-nos. El retaule major i els que decoren les capelles laterals, reprodueixen un estil afrancesat amb elements decoratius del neoclassicisme portat a l’extrem barroquitzant o rococó. La rocalla recorre l’interior de l’església dotant-la d’un gran dinamisme. Aquesta premissa de dotar l’edifici de l’estètica del XIX s’ha dut a terme seguint també els consells del cronista de la vila n’Eduard Sarrió. Finalitzada la visita a l’església passejàrem per Albalat per tal d’admirar algunes cases del XVIII i l’ermita de sant Roc. Amb aquest passeig donàrem per finalitzada la visita a Albalat amb una gran satisfacció.