Cloti Valerio Chulvi
Eixida nº 26, dissabte 12 de maig de 2001
GUIES: Agustí Ferrer (Arqueòleg Municipal d’Alzira) i Ana Llavador (Assesora de Medi Ambient del CEFIRE d’Alzira)
Hem quedat a les 8:45 h. al Bar Cantó, com sempre, és una mica prompte si contem que anit celebràrem el sopar del tercer aniversari del Col·lectiu i açò sempre fa que s’allargue la vetllada.
Ix un dia meravellós amb un sol radiant, però que ens fa sospitar que hui farà molta calor. M’enfile cap al bar Cantó, són les 8:40 h del matí del dia 12 de maig. Arribe a la porta del bar i encara està tancat, camine uns passos fins a la plaça però no hi veig ningú. Torne cap al Cantó passats uns minuts, quan me n’adone que l’amo del bar ve de la papereria Susi amb la premsa diària, du el Levante i el Marca. Entre amb ell al bar i li demane u cafè mentre m’entretinc llegint el diari Levante i espere que hi vagen arribant la resta. De sobte, s’obri la porta i apareixen Desa i Toni Velis, em gasten una brometa referent al cafè i demanen aigua. Ens posem a xerrar i a comentar sobre el sopar de la nit anterior i, sobretot, de les samarretes que ha pintat Toni Segarra, de quan boniques han quedat. Uns cinc minuts després entra Gauden i li comentem quan de bé ha quedat la pàgina web que ha creat i com podria ampliar-se. Ell i Toni foren les estrelles de la nit anterior, ens deixaren bocabadats.
Parlem sobre si va a venir algú més, jo afegisc que Toni va dir que sí vindria però que Pau no ho sabia cert, quan de sobte entra Pau i pregunta per Toni, li contestem que encara no ha donat senyals de via. Agafe el telèfon i li truque “s’havia adormit”; al moment apareix i els sis enfilem cap als cotxes per anar-nos-en a santa Maria de la Murta.
Arribem cap a les deu a l’entrada de la Murta i preguntem a un grup que hi havia allí esperant. Ens diuen que estan esperant a Agustí Ferrer, arqueòleg municipal i també conegut per nosaltres en altra eixida del col·lectiu a Alzira on ens mostrà el Museu Municipal dirigit per ell. També a l’entrada estava Anna Llavador Enguix que en aquell moment s’hi trobava explicant al grup allò que normalment fan quan acompanyen un grup de nens i els ensenyen a estimar la natura, sobretot en aquest paratge. Ens ensenya un quadern editat pel Cefire d’Alzira i per l’Ajuntament d’Alzira “Itinerari Didàctic per la Vall de la Murta” i ens comenta que el que més valora és l’acostament de l’estudiant a la Natura, la qual cosa genera actituds d’estima i protecció del medi ambient, ja que quan més es coneix una cosa més es pot estimar.
Ens comenta Anna Llavador que coneix a Ramon Ibor i que aquest ha estat company seu en les últimes jornades que organitza el Cefire d’Alzira. Intercanviem impressions amb els membres de l’altre grup, en el qual hi ha un personatge molt peculiar, és un home major que du una armilla com la dels fotògrafs i un barret de vaquer; en assabentar-se que som de Sollana ens pregunta pel rector, En Fèlix, ens adverteix que és molt bon home però com a rector és una mica avorrit.
Després de les primeres impressions, ens endinsem pels camins de l’ombria de la Vall. Anna ens deixa unes brúixoles per tal que ens orientem, que és el que normalment fan els estudiants quan hi van a la Murta. Mesurem on estem situats topogràficament al mapa d’Alzira, és a dir, la localització de la Vall de la Murta i de la Casella.
Anna ens va explicar les diferents espècies botàniques representatives de la Murta que també estan plantades davant de la caseta de la guàrdia forestal. Toni Segarra va caminant i arreplegant algunes mostres de les espècies botàniques que tant li agraden, mentrestant Pau, que avui és el fotògraf de l’expedició, va fent-nos la crònica en imatges. Acompanyant a Anna Llavador, també hi va un altre biòleg, Llorenç Peris, el qual ens va explicant com està format l’ecosistema i que els homes que treballen dins del paratge de la Murta li comenten que hi ha moltes espècies que encara es poden veure, com per exemple el por senglar.
La segona part de l’eixida és a la zona de la solana, on també ens expliquen les diferents espècies vegetals i animals. Mentrestant, Agustí Ferrer ens va narrar el que són els murs de contenció del barranc de la Murta. Ens ensenya també allò que era un “Forn de Calç”, ens explica com elaboraven la calç els avantpassats i ens dirigim baixant, al mateix moment per la pista forestal cap a la solana.
Arriba un moment que la pista forestal es transforma en senda i finalment desapareix. Continuem fins arribar on comença la senda del “Pas del Pobre”; Anna ens fa parar i seure i ens conta un conte que han escrit per als nens: dos gegants anomenats Arrancapins i Botalifoc i un cavaller que salva als monjos del monestir dels gegants que li diuen Esclafamuntayes. És un conte molt bonic, i fa reflexionar els nens sobre la importància de conservar aquest paratge i que els monjos, en el seu moment, foren molt importants per a l’economia d’aquestes terres i el respecte que tenien per elles.
Caminant per la pista de la solana cap a la casa nova, hi vegem una indicació que diu “ a la Creu del Cardenal”. Ens explica Anna Llavador mirant la serra com identificar el Cavall Bernat. La veritat és que ens consta imaginar el cavall fins que ens posem en situació, però al final el podem veure. És una serra molt bonica.
Anem caminant per la zona de la solana on ens expliquen els distints arbres (el til·ler, lledoner, magraner, noguer, pi, garrofer, etc...) i arbusts (murta, galzeran) o herbàcies (acants i violetes). El camí pel qual baixem ix davant de la Casa Vella de la Murta, aquesta va ser un antic hostal del monestir i va ser posteriorment restaurada per diversos amos de la finca. Actualment, és on està ubicada l’aula de la natura del CEA, la Casella-Murta. Aquesta, compta amb un jardí molt variat. També existeix un estany alimentat per l’aigua de la Font de la Murta, que en l’actualitat la freqüenten ànecs reials.
Després d’estar en aquesta aula, en la qual Anna llavador ens ha ensenyat totes les espècies que hi ha dins d’aquest paratge, hem eixit fora i hem visitat també l’ermita que hi ha al jardí.
Ens hem parat a l’entrada del monestir, ens situem en la porta, en la qual Agustí Ferrer ens fa una introducció històrica d’allò que significa aquest monestir, la importància de complir-se el sisè centenari de l’establiment dels monjos jerònims a la Vall de la Murta. Santa Maria de la Murta, antic monestir de monjos jerònims d’Alzira, està situat al fons de la Vall de la Murta, entre el Cavall Bernat i les Bassetes Roges, un lloc paradisíac, dels pocs que queden a la Ribera, tancada al sud per la serra de Corbera. A finals del segle XIV, s’hi instal·laren els primer ermitans, es tenen notícies fefaents de 1358, però fins a 1401 no es va constituir la comunitat. El convent va ser un focus de cultura i religiositat, visitat per reis com Felip II, bisbes i sants. Al segle XIX, amb la desamortització de Mendizabal, la ruïna arriba al convent, el qual va ser expoliat quedant-se en runes, de les quals ara tan sols queden algunes restes com la Torre dels Coloms, part de l’església nova i, darrerament, gràcies a les recents excavacions arqueològiques, el que queda del claustre i altres dependències. Tota aquesta part ens l’explica Agustí Ferrer i Assumpta Galan, entrem a les dependències de la nova església i ens expliquen les raons per les qual creuen les hipòtesis de les sepultures més velles.
Ha estat una eixida molt sucosa, en la qual hem tingut la sort de comptar amb especialistes diversos i que a tots els membres que hem anat a aquesta eixida del col·lectiu ens ha ensenyat molt, encara que va ser un dia molt calorós i molt esgotador. Són les 13:45 i ens acomiadem d’Agustí Ferrer, d’Anna Llavador, d’Assumpta Galan i de Llorenç Pérez, els donem les gràcies i eixim cap als cotxes per tornar a Sollana. Ha estat un gran dia.
INVISIBLES
Hace 1 año
0 comentarios:
Publicar un comentario