Eixida 132: Catarroja Descoberta (4-juny-2016)

|

CATARROJA DESCOBERTA
Eixida cultural núm. 132 (4.6.2016)
Organitzen: Vicent Moncholí i Juanvi Ferrús   
Crònica: Joan Vicent Pedrós



A les 8,30 hores del matí ens reuníem a la plaça Major de Sollana, lloc habitual de trobada en totes les excursions; des  d´allà vam sortir junts i distribuïts en cotxes aprofitant al màxim la seua capacitat, per a reduir en la mesura del possible el nombre de vehicles desplaçats, que ens ajudarà al mateix temps a controlar millor els assistents (per a que no es despiste cap ni un).
En la benzinera de Massanassa, a les 9,00 h en punt, ens esperava el nostre amic i guia Vicent Moncholí, que havent nascut a Massanassa se sent molt identificat amb el poble de Catarroja, no només pels vincles naturals de dos pobles veïns, també per raons socials i demogràfiques (parelles de nuvis i casaments són fets que han ocorregut al llarg dels temps entre massanassers i catarrogins). A més, quan sents parlar a Vicent de Catarroja - com ell diu "li se veu el rabo"-, bé, també hi ha que dir que Vicent sap de tot.

Des de la benzinera ens vam desplaçar fins l´aparcament de la plaça Major de Catarroja, on podem deixar els cotxes i per deferència del batle del poble, Jesús Monzó, dispondre d´una hora d´aparcament gratuït, que després i per la mediació de Vicent la gratuïtat abastarà tota la visita al centre urbà. A la seu actual de l´Ajuntament, l´Hort de Vivanco, comença la visita a Catarroja, allí ens espera l´actual batle Jesús Monzó, que de forma molt cordial ens dóna la benvinguda i a continuació ens explica els orígens de la casa senyorial l´Hort de Vivanco, edifici que data de mitjans del segle XVIII i que actualment és la seu de l'Ajuntament. En el seus inicis, la funció principal fou la comercialització agrícola i sedera, en aquests la seda representà una de les majors activitats i de importància rellevant en la València de l´època. La casa està distribuïda en una entrada principal, pas de les cavalleries i accés a totes les dependències i que junt al primer pis, eren ocupades pels senyors de la casa. En el segon pis, el que es coneix també com a cambra, és on es deixava la seda, encara es pot observar una corriola on pujaven o baixaven els sacs. Seguint l'entrada, a la planta baixa, hi havia un hort on, segurament,  produïen esplets per a la subsistència dels habitants de la casa i la ramaderia; avui és una plaça oberta i de construcció moderada. L´entrada de la casa, on vam passar la major part del temps escoltant les explicacions del batle, ens comenta aquest que des del nou equip de govern (Compromís +Guanyar Catarroja+ PSOE) les portes romanen obertes per a que els ciutadans puguen gaudir de l'espai i facilitar al mateix temps l´accés a la plaça. Jesús ens explica que també es una forma d´obrir les institucions al poble.
A continuació ens vam dirigir cap a la Llotgeta, mercat municipal situat al centre de la població i que els diumenges ofereix als visitants només productes de proximitat, més bé del poble. Com que encara les botigues no havien obert al públic, vam realitzar una breu visita al recinte i aprofitarem per veure, des de l´exterior, l´església Arxiprestal de Sant Miquel, situada al barri de Les Barraques, i que va ser restaurada durant el segle XVIII pels pescadors. Mentre gaudíem de l'espai arquitectònic ens sorpren una tempesta acompanyada de pluja, que ens obliga a protegir-nos durant uns minuts en unes dependències municipals front a la mateixa església. Quan de nou poguerem sortir al carrer, buscarem un lloc per a fer la picadeta, i com que al voltant no hi havia cap lloc que ens permetera fer-ho tots junts, ens repartirem en varis locals, dins i fora del mercat, i vam quedar  veure´ns de nou passats trenta minuts.
Seguint el programa, la següent visita era el Tancat de la Pipa, que obligava de nou, a agafar els cotxes que havíem deixat a l´aparcament de la plaça. El trajecte fins al Tancat el férem seguint un camí paral·lel a la séquia o Port de Catarroja. Un cop allí  ens rep Llúcia, que és la directora del Tancat. Ella serà la que ens acompanyarà en tot moment durant la visita, i ens explicarà de forma generalitzada què es un tancat i especialment, en què consisteix el Projecte del Tancat de la Pipa.
Els "tancats" son zones de producció arrossera que han estat guanyades a la llacuna de  l´Albufera mitjançant successius aterraments  durant els segles XIX i XX. El nom de "tancat" defineix un espai que està totalment tancat  ja que el nivell de les parcel·les que constitueixen el "tancat" està per sota del nivell de la llacuna. L´aigua entra per gravetat espontània i el desaigüe es realitza amb l´ajuda de turbines situades en unes cases de color blanc que vulgarment es coneixen com "motors". Al final,  l´aigua torna a l´Albufera.
El Tancat de la Pipa és un projecte de restauració d´hàbitats i la seua adequació a l´ús públic. El Projecte s´inicia en l´any 2007 i mitjançant successives actuacions, s´han transformat 40 hectàrees d'arrossars, però invertint el procés primari, es a dir, transformant  els arrossars en aiguamolls, aquest cop artificials. Els objectius del projecte són: millora de la qualitat de l'aigua mitjançant els filtres verds; afavorir el desenvolupament de comunitats biològiques prioritàries, i potenciar la recuperació d´espècies rares o en perill, en este tipus d´ambient, afavorint l´ús didàctic i educacional de l´espai, i garantint la seua incorporació com a zona de reserva.
Llúcia ens explica detalladament tots els treballs que porten a terme, tant d´investigació com de divulgació, tenint en compte que la part educacional i divulgativa és tan important i necessària per a l´èxit del projecte. A la terrassa de l' edifici del motor vam poder observar les diferents llacunes del tancat, polls de fotja i moltes parelles d´ànecs. En la mateixa terrassa vam tenir l´oportunitat de discutir sobre un assumpte molt delicat i important per als productor d´arròs: la crema de palla. Diverses van ser les actuacions que s´havien fet al respecte i les possibles solucions que van al·ludir alguns assistents, però sembla que encara no tenim una solució viable. Cal dir també, que hi hagué un punt, veritablement important en el qual estem tots d´acord: si en el mercat primari, el preu de l´arròs fora 20 cèntims superior, possiblement els arrossers no necessitarien cap tipus d´ajuda per a dur a cap el conreu i ser rendible.
La visita finalitza en un mirador d´aus i tornem on vam deixar els cotxes per a desplaçar-nos cap al port, però abans de marxar agraïm a Llúcia l´atenció i la paciència que ha tingut amb nosaltres, i ens emplaça a una nova visita en el mes de març, ja que el Tancat de la Pipa és un del últims reductes d´aigua que en aquesta data s´ajunten totes les aus que encara no han emigrat.
Fora del programa d´aquesta eixida 132, i a proposta  de l'amic Vicent Moncholí, vam visitar la seua fàbrica de vidre, on ell ens explica com va néixer la idea i la situació actual de la empresa, així com previsions de futur. Vicent va dir: tota la vida en l´agricultura i em jubilaré en la indústria.
Açó es tot.


Joan Vicent Pedrós                                                                                                                
 Sueca, 13 de juny de 2016

 

©2009 Col·lectiu Ullal de Sollana | Template Blue by TNB