CATARROJA DESCOBERTA
Eixida cultural núm. 132 (4.6.2016)
Organitzen: Vicent Moncholí i Juanvi Ferrús
Crònica: Joan Vicent Pedrós
A les 8,30 hores del matí ens
reuníem a la plaça Major de Sollana, lloc habitual de trobada en totes les
excursions; des d´allà vam sortir junts
i distribuïts en cotxes aprofitant al màxim la seua capacitat, per a reduir en
la mesura del possible el nombre de vehicles desplaçats, que ens ajudarà al
mateix temps a controlar millor els assistents (per a que no es despiste cap ni
un).
En la benzinera de Massanassa, a
les 9,00 h en punt, ens esperava el nostre amic i guia Vicent Moncholí, que havent
nascut a Massanassa se sent molt identificat amb el poble de Catarroja, no només
pels vincles naturals de dos pobles veïns, també per raons socials i
demogràfiques (parelles de nuvis i casaments són fets que han ocorregut al
llarg dels temps entre massanassers i catarrogins). A més, quan sents parlar a
Vicent de Catarroja - com ell diu "li se veu el rabo"-, bé, també hi
ha que dir que Vicent sap de tot.
Des de la benzinera ens vam
desplaçar fins l´aparcament de la plaça Major de Catarroja, on podem deixar els
cotxes i per deferència del batle del poble, Jesús Monzó, dispondre d´una hora d´aparcament
gratuït, que després i per la mediació de Vicent la gratuïtat abastarà tota la
visita al centre urbà. A la seu actual de l´Ajuntament, l´Hort de Vivanco,
comença la visita a Catarroja, allí ens espera l´actual batle Jesús Monzó, que
de forma molt cordial ens dóna la benvinguda i a continuació ens explica els
orígens de la casa senyorial l´Hort de Vivanco, edifici que data de mitjans del
segle XVIII i que actualment és la seu de l'Ajuntament. En el seus inicis, la
funció principal fou la comercialització agrícola i sedera, en aquests la seda
representà una de les majors activitats i de importància rellevant en la
València de l´època. La casa està distribuïda en una entrada principal, pas de
les cavalleries i accés a totes les dependències i que junt al primer pis, eren
ocupades pels senyors de la casa. En el segon pis, el que es coneix també com a
cambra, és on es deixava la seda, encara es pot observar una corriola on
pujaven o baixaven els sacs. Seguint l'entrada, a la planta baixa, hi havia un
hort on, segurament, produïen esplets
per a la subsistència dels habitants de la casa i la ramaderia; avui és una
plaça oberta i de construcció moderada. L´entrada de la casa, on vam passar la
major part del temps escoltant les explicacions del batle, ens comenta aquest
que des del nou equip de govern (Compromís +Guanyar Catarroja+ PSOE) les portes
romanen obertes per a que els ciutadans puguen gaudir de l'espai i facilitar al
mateix temps l´accés a la plaça. Jesús ens explica que també es una forma d´obrir
les institucions al poble.
A continuació ens vam dirigir cap
a la Llotgeta, mercat municipal situat al centre de la població i que els
diumenges ofereix als visitants només productes de proximitat, més bé del
poble. Com que encara les botigues no havien obert al públic, vam realitzar una
breu visita al recinte i aprofitarem per veure, des de l´exterior, l´església Arxiprestal
de Sant Miquel, situada al barri de Les Barraques, i que va ser restaurada
durant el segle XVIII pels pescadors. Mentre gaudíem de l'espai arquitectònic
ens sorpren una tempesta acompanyada de pluja, que ens obliga a protegir-nos
durant uns minuts en unes dependències municipals front a la mateixa església.
Quan de nou poguerem sortir al carrer, buscarem un lloc per a fer la picadeta,
i com que al voltant no hi havia cap lloc que ens permetera fer-ho tots junts,
ens repartirem en varis locals, dins i fora del mercat, i vam quedar veure´ns de nou passats trenta minuts.
Seguint el programa, la següent
visita era el Tancat de la Pipa, que obligava de nou, a agafar els cotxes que
havíem deixat a l´aparcament de la plaça. El trajecte fins al Tancat el férem
seguint un camí paral·lel a la séquia o Port de Catarroja. Un cop allí ens rep Llúcia, que és la directora del
Tancat. Ella serà la que ens acompanyarà en tot moment durant la visita, i ens
explicarà de forma generalitzada què es un tancat i especialment, en què
consisteix el Projecte del Tancat de la Pipa.
Els "tancats" son zones
de producció arrossera que han estat guanyades a la llacuna de l´Albufera mitjançant successius aterraments durant els segles XIX i XX. El nom de
"tancat" defineix un espai que està totalment tancat ja que el nivell de les parcel·les que
constitueixen el "tancat" està per sota del nivell de la llacuna. L´aigua
entra per gravetat espontània i el desaigüe es realitza amb l´ajuda de turbines
situades en unes cases de color blanc que vulgarment es coneixen com
"motors". Al final, l´aigua
torna a l´Albufera.
El Tancat de la Pipa és un
projecte de restauració d´hàbitats i la seua adequació a l´ús públic. El Projecte
s´inicia en l´any 2007 i mitjançant successives actuacions, s´han transformat
40 hectàrees d'arrossars, però invertint el procés primari, es a dir,
transformant els arrossars en aiguamolls,
aquest cop artificials. Els objectius del projecte són: millora de la qualitat
de l'aigua mitjançant els filtres verds; afavorir el desenvolupament de
comunitats biològiques prioritàries, i potenciar la recuperació d´espècies
rares o en perill, en este tipus d´ambient, afavorint l´ús didàctic i
educacional de l´espai, i garantint la seua incorporació com a zona de reserva.
Llúcia ens explica detalladament
tots els treballs que porten a terme, tant d´investigació com de divulgació,
tenint en compte que la part educacional i divulgativa és tan important i necessària
per a l´èxit del projecte. A la terrassa de l' edifici del motor vam poder
observar les diferents llacunes del tancat, polls de fotja i moltes parelles
d´ànecs. En la mateixa terrassa vam tenir l´oportunitat de discutir sobre un
assumpte molt delicat i important per als productor d´arròs: la crema de palla.
Diverses van ser les actuacions que s´havien fet al respecte i les possibles solucions
que van al·ludir alguns assistents, però sembla que encara no tenim una solució
viable. Cal dir també, que hi hagué un punt, veritablement important en el qual
estem tots d´acord: si en el mercat primari, el preu de l´arròs fora 20 cèntims
superior, possiblement els arrossers no necessitarien cap tipus d´ajuda per a
dur a cap el conreu i ser rendible.
La visita finalitza en un mirador
d´aus i tornem on vam deixar els cotxes per a desplaçar-nos cap al port, però
abans de marxar agraïm a Llúcia l´atenció i la paciència que ha tingut amb
nosaltres, i ens emplaça a una nova visita en el mes de març, ja que el Tancat
de la Pipa és un del últims reductes d´aigua que en aquesta data s´ajunten
totes les aus que encara no han emigrat.
Fora del programa d´aquesta
eixida 132, i a proposta de l'amic
Vicent Moncholí, vam visitar la seua fàbrica de vidre, on ell ens explica com
va néixer la idea i la situació actual de la empresa, així com previsions de
futur. Vicent va dir: tota la vida en l´agricultura i em jubilaré en la indústria.
Açó es tot.
Joan Vicent Pedrós
Sueca,
13 de juny de 2016