Resistir es vencer. El Frente de Viver en la Guerra Civil Española

|

El passat mes d'abril arriba a les meues mans el llibre Resistir es vencer que ha publicat el membre del nostre Col.lectiu Ramón Juan Navarro.

Si leemos algo sobre la poco conocida batalla de Levante, es dificil no encontrar alguna referencia sobre Viver como el lugar donde fue detenida la ofensiva franquista hacia Valencia. Ayudar a discernir cuál fue el auténtico papel de esta población en la batalla de Levante, las causas que la convirtieron en un punto clave de la misma, es el objetivo de este trabajo. ¿Qué hay de mito y qué hay de realidad? ¿Cómo se fueron desarrollando los acontecimientos? ¿Quienes fueron los protagonistas en este punto clave de la linea XYZ y de la defensa de Valencia en julio de 1938?

                                                                                                                         R.

Aquest llibre podeu adquirir-lo o bé parlant directament amb l'autor o bé a la llibreria El Sueño Igualitario al preu si mal no recorde d'uns 20 euros.

Bon Nadal i feliç any nou 2012

|

Ja s'acosten les festes nadalenques i demà mateix tenim el Sopar de Nadal.

Un bon regal seria un llibre i com no un llibre que parle de la història, la economia, les costums del teu poble.
Es per aixo que PER NADAL, REGALA LLIBRES DEL COL.LECTIU ULLAL.
I des d'aquest mon virtual  us desitgem bones festes i molta felicitat per a l'any vinent. Això si, que siga millor que aquest.


Llorenç Ben

Sopar de Nadal

|

Associació Cultural Col·lectiu Ullal de Sollana
CONVOCATÒRIA SOPAR DE NADAL

Amigues i amics, per la present vos convoque al SOPAR DE NADAL que tindrà lloc el pròxim divendres 23 de desembre al BAR RÍVOLI a les 21:30 h.
El sopar serà:
Picadeta: braves, cambember fregit amb melmelada i ensalada especial - Plat: enntrepants diversos - Beguda, café, assortit de nadal.
Tenim aparaulat un preu de 13 € per persona, dels quals cadascú dels assistents pagarà 10 € i la resta ho paga el col·lectiu. Als assistents vos presentarem en exclusiva el llibre que està preparant el col·lectiu ESCRITS DE VICENT G. CASTILLO (encara que no es podran adquirir, ja que la presentació oficial serà el divendres 12 de gener) i rebreu també un regalet de Nadal. Els interessats en l’assistència poseu-vos en contacte amb JUANVI FERRÚS  per reservar plaça.
Ben cordialment, Joan Ferrús. 

La Moreria de les Coves de Vinromà i el Museu de la Valltorta.

|

ASSOCIACIÓ CULTURAL
COL·LECTIU ULLAL
 ruta cultural – senderista

Eixida nº  96   Data : Dissabte 3 de desembre 2011



PROGRAMA DE LA VISITA:  L'eixida tindrà lloc a les 8 del matí des de SOLLANA. Arribarem a BORRIOL cap a les 9,30 hores aproximadament on esmorzarem i posteriorment anirem al Paratge Natural de la Moreria a conéixer-lo de la mà de l'amic i sollaner José Cherta Prats.
            Esta persona tan entranyable porta cuidant el camí que porta a la Cova des de fa diversos anys, sentint-se molt de les Coves de Vinromà, fent que la Cova forme part activa de la seua vida i de tots aquells que ho coneixen.
            Posteriorment a les 11,45 del matí anirem al Museu de la Valltorta per a les 12 gaudir d’una visita a la Cova del Cavalls
                A les 14,30 hores anirem a dinar encara a un lloc encara per determinar.

CAL DUR: Esmorzar i beguda, calcer adequat (botes de muntanya o en el seu defecte esportives). La ruta és de dificultat baixa però caminarem per muntanya i cal anar preparats. És una ruta a mitges entre cultural i senderista. INTERESSATS, contactar amb Juanvi Ferrús el més prompte possible per confirmar el grup de dinar.

EL MIRACLE DE LES COVES DE VINROMÀ

Corria el mes de Novembre de 1947 quan una cova del terme municipal dels Coves de Vinromà va començar a anar de boca en boca de les gents. Es tractava de la Cova Campana, situada en el paratge de la Moreria, als voltants del poble, però que després d'estos fets va passar a ser també coneguda com la Cova del Miracle.
La cova en  no questió cap interés espeleològic, ni tan sols turístic. No es tractava més que un dels molts abrics situats junt amb la rambla que discorre pel poble, que li donen nom al mateix. El motiu era un poc més esotèric i espiritual. Raquel Roca, una xiqueta que comptava a penes 8 anys d'edat, assegurava que la Mare de Déu se li apareixia en la dita cova. Per què eixa mania de les aparicions marianes en les tranquil·les i acollidores cuevas?. Tal vegada per això mateix.
El capellà del poble creia la xiqueta, i així mateix les autoritats que possiblement veien una forma de potenciar al poble enfront dels pobles veïns, perquè tot el que sonava a religió era molt ben vist per la societat de la postguerra. Inclús el pare de la xiqueta, Emilio Roca, radiotelegrafista de professió, que es declarava, no a grans veus, poc creient, acompanyava tots els dies a la seua filla fins al mencionat lloc.
Este fet, a pesar de l'absència dels actuals mitjans de comunicació, va transcendir i es va estendre com la pólvora pels pobles veïns. Raquel assegurava que el dia 1 de Desembre, a les tres de la vesprada, succeirien una sèrie de miracles. Des de primeres hores de la matinada i a pesar de les inclemències meteorològiques, se van anar reunint als voltants de la cova gent vinguda de diferents llocs. Veïns de pobles tan allunyats per als mitjans de transport de l'època, com Burriana, Segorbe o inclús Morella i Iglesuela del Cid van ser arribant amb carros, bicicletes, motos, algun automòbil, però la majoria caminant.
Consultades diverses persones presents en el lloc, s'estima, sense exagerar, que el nombre de les mateixes podria rondar les 350.000. Cal pensar en la freda època de l'any i en que no era cap esdeveniment esportiu ni polític. Mai cap cova de la nostra província va tindre tants ulls fixos en ella al mateix temps, encara que, preguntats els testimonis actualment sobre com era la cova, ningú ha sabut respondre. Estaven en una altra labor que l'estrictament espeleològica.
Entre la multitud hi havia moltíssims malalts i invàlids, al mateix temps que dones, ancians i xiquets com si d'un pelegrinatge a Lourdes o Fátima es tractara. Una multitud que s'amuntonaven al voltant de la xiqueta que era custodiada per la Guàrdia Civil mentres es dirigia al lloc de la cita amb la Mare de Déu. Tots volien estar prop de Raquel, i inclús tocar-la per a poder curar-se de les seues xicotetes o grans malalties.
Un miracle va començar. La gent va començar a llavar-se i a beure l'aigua, que més aïna escassa, discorria pel riu. Esta procedia directament i, com era lògic, sense depurar dels desaigües i del llavador públic del poble. Qual si del sagrat Ganges es tractara milers de persones es mullaven, llavaven i bevien de tan escassa aigua. Miracle va ser que no s'intoxicaren i moriren més de la mitat d'ells. Els hòmens van buidar les botelles de conyac que es van portar per a calmar l'intens fred d'eixe matí d'hivern i les van omplir de la dita aigua, portant-se-les a casa per a així poder-la prendre quan estigueren afligits d'algun mal.
Estant prop de l'hora en què va anunciar la xiqueta la realització dels miracles, esta es trobava prostrada al peu de la Cova de la Campana resant. Es diu que en la mateixa ciutat de València es va encendre l'enllumenat públic, ja que un dels esdeveniments anunciats per Raquel era que es faria de nit, i com previndre val més que curar…
L'única cosa que va ocórrer després de molt esperar va ser, segons els presents, el dia més fred que recordaven en molts anys, però res més. La Mare de Déu no va aparéixer, i a València es va tornar a apagar l'enllumenat. Bé és veritat que, segons gent consultada, de tant en tant se sentien crits quan algun invàlid tirava les crosses i començava a caminar o prodigis semblants, encara que no s'ha pogut parlar amb cap d'ells.
Durant uns mesos la cova va ser lloc de pelegrinatge de gent que continuava esperant algun esdeveniment extraordinari. Les autoritats van haver de prohibir l'accés a la cavitat i l'Església va desacreditar les visions de Raquel, adduint el caràcter fantasiador de la xiqueta, potser induït per la pel·lícula 'La Cançó de Bernardette' que tan de moda estava per aquell temps a Espanya.
En definitiva, va ser un dia gloriós per a este humil abric que desgraciadament, o no, hui en dia està oblidat per tots, com Raquel que diuen se'n va anar del poble poc després d'estos esdeveniments i que no va tornar més que després de la mort de son pare però d'una manera fugaç.


                

X Jornades d'Estudis de Cullera

|

El proper cap de setmana  s'iniciaran les X jornades d'estudis de Cullera a la  Casa de Cultura de Cullera.
El dia 25 s'obrira l'exposició 100 anys dels Successos de Cullera (1911-2011); i després de la inauguració de les Jornades, la conferencia inaugural anira a carrec de Salvador Pedrós i Renard, sota el titol "Revolta a Cullera, 1911".
Per a més informació del desenvolupament de les jornades, cliqueu al següent enllaç:


Programa X Jornades d'Estudis de Cullera

Carta pobla atorgada a Sollana

|

Nosaltres commemoren enguay el 725 aniversari de la Carta Pobla atorgada per Eiximén d'Urrea II a 22 families perquè repoblaren aquestes terres tot estipulant les condicions a què quedaven sotmeses i el marc juridic regulador basat en els Furs i Costums de València. És veritat que amb anterioritat s'atorgaren altres cartes de població -el contingut d'alguna de les quals no ens ha arribat-  i es feren també algunes donacions a particulars; tot i això, la Carta Pobla de Eiximén d'Urrrea Ii atorgada als nous pobladors el 10 d'abril de 1277, és la que prenem com a punt de referència per a la història de la Sollana actual, ...

                                                   Joan F. Benito Esteve
                                                   Regidor de Cultura.

Publicació de Molt il.lustre Ajuntament de Sollana.
La podras trobar a la Biblioteca Municipal

Setmana de l'Albufera

|

Després de la Fira de l'Albufera que es va realitzar aquest cap de setmana, al següent enllaç veureu les activitats que hi ha programades per aquesta setmana  per les diferents associacions que participen.
Cliqueu:

programa activitats setmana de l'albufera

XXIII edició dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira

|





 


Benvolgut amic / Benvolguda amiga, 
Enguany se celebra la XXIII edició dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira. Es tracta d’un certamen plenament consolidat que té un lloc entre els més prestigiosos del nostre àmbit lingüístic. És per això que des del COL·LECTIU ULLAL, volem animar-vos a assistir al sopar de lliurament que tindrà lloc el divendres 11 de novembre, a les nou de la nit,  perquè pensem que l’Associació Cultural COL·LECTIU ULLAL, ha d’estar present en aquest esdeveniment cultural de la Ribera.
El preu del tiquet és de 35 € per persona però com ja s’ha fet en ocasions anteriors, a més de considerar la conveniència de participar en la present cita cultural, els membres de l’Ullal que hi assistisquen pagaran només el 50% del preu total, fent-se càrrec de l’altre 50% la nostra associació, per tant, als interessats els costarà només 17’5 € la participació en l’acte que arredonirem en  20 €.
La gala de lliurament dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira és un esdeveniment d’una gran rellevància que any rere any aplega una representació notable d’escriptors, artistes, polítics... El sopar se celebrarà a la sala Rex Natura i, com en les edicions anteriors, les persones que hi vagen seran obsequiades amb llibres i altres detalls de les entitats patrocinadores del certamen: l’Ajuntament d’Alzira, Edicions Bromera, la Universitat de València, Bancaixa, la UNED i la Mancomunitat de Municipis de la Ribera Alta.
Els interessats en assistir poseu-vos en contacte amb Joan Ferrús  el més prompte possible,  hui mateix si pot ser, ja que primer he de fer la reserva i posteriorment l’ingrés en el banc, tot abans del 8 de novembre. Animeu-vos a viure aquesta emocionant vetlada literària cultural i gastronòmica d’àmbit cultural on ha d’estar present el COL·LECTIU ULLAL.

Aprofite per fer-vos arribar una salutació ben cordial.

J F V
novembre 2011 

Penàguila: territori de les rondalles d'Enric Valor

|



EIXIDA 95. PENÀGUILA, per les terres de les rondalles d’Enric Valor. Excursió amb motiu del centenari del seu naixement. (1911- 2011). Dissabte 22 d’octubre de 2011. Una visita a Penàguila i els seus voltants de la mà de l’escriptor Víctor Labrado, gran coneixedor de les rondalles de Valor.

ORGANITZA: Joan Ferrús Vanaclocha 

PROGRAMA: Eixida de Sollana amb cotxes particulars des de la Plaça  a les 8:00 h. del matí, arribant al voltant de les 9:45 h.  Primer baixarem a la FONT DE PENÀGUILA on Víctor ens parlarà de la rondalla “I queixalets també” i esmorzarem. Després, pujarem al CASTELL DE PENÀGUILA, on Valor situa la rondalla “El dimoni fumador” i des d’on s’albira quasi la meitat del territori de Valor, des d’allà dalt Víctor ens referirà algunes de les rondalles més populars de Valor. Baixarem a dinar a la població veïna de Benilloba a una filà de moros i cristians, població recentment popular arran del programa d’entreteniment de Canal 9: “Un lloc al món”. Després de dinar volteta pel poble i a casa.

CAL DUR: Esmorzar i beguda, calcer adequat (botes de muntanya o en el seu defecte esportives). La ruta és de dificultat baixa però caminarem per muntanya i cal anar preparats. És una ruta a mitges entre cultural i senderista. INTERESSATS, contactar amb Juanvi Ferrús el més prompte possible per confirmar el grup de dinar: CONTACTE: Juanvi Ferrús

PENÀGUILA: D'origen musulmà, la vila estigué totalment emmurallada, i actualment es conserven restes dels murs i algunes torres; així com diverses casalots senyorials. En el segle XIII serà protagonista el seu castell degut a les insurreccions d’Al-Azrq. Dominats els sublevats l'any 1258, els moriscos seran expulsats de la població restant aquesta sense habitants. Després de la segona sublevació, en la qual morirà Al-Azraq, les terres seran entregades (1276) als ballesters que defensaven el castell. L'any 1338, Pere III el Cerimoniós va fortificar-lo, i encarregà la seua defensa a Sanxo López de Boltaina. Fou vila reial amb dret a vot en les Corts Valencianes. Fins l'any 1535 depengueren de la seua parròquia les esglésies d'Alcoleja, Ares, Benigali i Beniafe. Pertanyé durant els segles XV i XVI a la família Fenollar i després als marquesos de Guadalest. El poble és fresc i ombrívol amb molts elements dignes de ser vistos i ser coneguts, és gran i ple de racons o detalls de diverses cultures històriques. Està envoltat per tres rius que són el Frainos, el major afluent del Serpis, l’Anodrac i el riuet, tots tres proporcionant-li gran abundància d’aigua a aquesta localitat agrícola dedicada al conreu de fruiters o ametlles. GASTRONOMIA: Pericana, olleta, sèmola i borreta. MONUMENTS: Porta medieval “El portalet”, les cases nobles dels Fenollar i els Moncada, la font de 30 canelles, el Jardí de Sants i el Castell de Penàguila. FESTES: 26-29 d’agost, Moros i Cristians en honor a la Mare de Déu del Patrocini i els Sants Abdó i Senen. SITUACIÓ. Enclavada en la vessant occidental de la Serra Aitana, vora la carretera que comunica La Vila Joiosa i Alcoi. A 50 km d’Alacant. COMARCA: L’Alcoià. TERME: 49’9 KM2. ALTITUD: 685 m. HABITANTS (2006): 334

ENRIC VALOR I VIVES va nàixer a Castalla el 22 d’agost de 1911, del seu pare va aprendre a estimar els clàssics, la natura i la conversa. La seua mare el va fer descobrir la literatura. Quan va ingressar a l’escola ja sabia llegir, ja havia descobert l’afició per la cacera, sobretot pel que té d’excursionisme i de contacte amb la natura. També es va interessar moltíssim per la meteorologia. Des de molt jove, es va sentir compromés amb el valencianisme i va tenir contacte amb grans patriotes com Carles Salvador, Enric Soler i Godes, Manuel Sanchis Guarner, etc. el 1934 va començar a viure a València.
L’any 1949 forma part de Lo Rat Penat junt amb Carles Salvador, Soler i Godes i Josep Giner. A partir de 1950 comença a publicar les seues bellíssimes Rondalles Valencianes. N’ha escrit 36. El 1960 publica la primera edició de L’ambició d’Aleix, i inicia la seua producció com a gramàtic: Millorem el llenguatge i la flexió verbal (1983).  Enric Valor ha dedicat la seua vida a estudiar i difondre el valencià i ha ebut molts guardons pel seu treball. Ha estat investit també Doctor Honoris Causa per la major part de les universitats del nostre àmbit lingüístic. El 13 de gner de 2000 va morir a València. Havia nevat sobre la Serra d’Aitana. Ara ens somriu des de Més enllà de l’horitzó.  Valor ens ha transmés l’orgull de ser valencians i ens ha deixat una gran obra. Llegir-la és la millor manera de recordar-lo. I com a mostra ací teniu dos fragments de dues rondalles:

I QUEIXALETS TAMBÉ: Això va anar i era un cas que va passar en la vila de Penàguila. Un cas gros i esgarrifador, per cert. Cal dir-vos de bestreta, que aquesta vila és un racó de món. Un bell racó, això sí, enmig d'intricades, ombrienques i encinglerades muntanyes. De vora el poble, davalla una costera vorejada d'oms gegantins i frondosos, i al capdavall hi ha una font abudantíssima, que trona pels seus vint-i-tants canonets de bronze. I el llavador, on fan les dones la bugada. De dia, hi ha grans rastres de dones llavant; però les nits, d'ençà que ve la tardor, soledat i misteri; sols la remor de l'aigua i l'udol del vent en els oms de la baixada.

EL DIMONI FUMADOR. La travessa és un vell camí romà que puja des del poble de Penàguila fins a la coronació del coll.  Orientat a tramuntana, és aquell un pintoresc indret, però resulta més aviat trist i solitari. D'a mitjan camí, ja veus allà avall, com ho veuria un soliguer, la petita vila, els grans pins que la volten i el terrany extremadament trencat del terme baix.  Per aquell camí de ferradura és per on pujava una vesprada de tardor, en aquell temps, un home de Penàguila a qui deien l'oncle Porra.  Era ell un homeneu animós, trempat, així com d'una quarantena d'anys, que devia el seu malnom al nas prominent que tenia i que li donava molta personalitat. Bon home també ho era de veritat; però tenia molt arrelats dos vicis; el primer, una desgavellada passió per la cacera; l'altre, que bevia vi immoderadament, sobretot els dissabtes. Açò darrer, probablement va ser la causa del disgust que va tenir aquella vesprada en l'antic camí, allà amunt vora la crestallera del Castell.

Fira de l'Albufera de València

|




Els propers dies 5 i 6 de novembre es realitzara als Jardins del Real i Viveros una gran fira d'associacions, entitats i col.lectius que conviuen en el parc natural de l'Albufera. Aquesta activitat s'enmarca dins del projecte LA SETMANA DE L'ALBUFERA.

Per a més informació cliqueu al següent enllaç:



Festa Sopar Estellés

|

Estimats companys

L’any 2011, i a partir d’una proposta de l’escriptor d’Algemesí Josep Lozano, més de 30 pobles i ciutats de la nostra geografia se sumaren a la celebració de la 1ª FESTA ESTELLÉS, la celebració de la llengua i la cultura de les valencianes i els valencians prenent com a motiu el naixement del poeta Vicent Andrés Estellés (4 de setembre de 1922). La proposta suggeria celebra-la al voltant del naixement del poeta, tot i que per ser la data una mica difícil (acabat de passar l’estiu i no arrancat encara del tot el curs escolar), la majoria dels pobles la celebraren al llarg del mes de setembre, alguns en octubre i algun que altre fins i tot en novembre. 



A Sollana aquesta festa  es realtizara  el proper dia 7 d'octubre. Hi haurà un sopar tipic tradicional i després del sopar s'explicara el sentit d'aquesta festa i es parlara del poeta Estellés intercalant poemes del autor.

Animeu-vos a vindre,
Gauden





Si voleu saber una miqueta més de la convocatoria accediu a la entrada  2ª Festa Estellés i cliqueu al enllaç corresponent.

Assumiràs la veu d'un poble

|


En aquesta ocasió, el membre del Col.lectiu A.D. ens envia un poema d'Estellés per retre homenatge al nostre gran poeta valencià. Des del blog us animem a participar en la Festa que esta organitzant el Col.lectiu Ullal per al proper dia 7 d'octubre en Sollana, i a més a més us animem per a que també participeu en aquest homenatge on line.


Assumiràs la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
 iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consiciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.


Vicent Andrés Estellés

Horacianes

|


Comencem amb el  homenatge on line que el Col.lectiu Ullal de Sollana li dedica al poeta valencià Vicent Andrés Estellés. En aquesta ocasió el membre del Col.lectiu J.L.B. ens ha enviat aquest fragment:

res no m’agrada tant
com enramar-me d’oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires. 
cante, llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra. 
m’agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb la aquella carn molla que té
en llevar-li la crosta socarrada. 
l’expose dins el plat en tongades incitants,
l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l’oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat. 
després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,
eucarísticament, 
me’l mire en l’aire.
de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme. 
cloc els ulls i me’l fot.  


Vicent Andrés Estellés

Els Quadernets de literatura i escrits a la Biblioteca del Col.lectiu Ullal

|


A la Biblioteca del Col.lectiu  Ullal trobarás els dos números de la revista "Quadernets de literatura i escrits"
publicats pel nostre col.lectiu. Amb aquesta incorporació ja hi tenim 32 documents.
Desitgem siga del vostre interès.

2ª Festa Estellés

|

L’any 2011, i a partir d’una proposta de l’escriptor d’Algemesí Josep Lozano, més de 30 pobles i ciutats de la nostra geografia se sumaren a la celebració de la 1ª FESTA ESTELLÉS, la celebració de la llengua i la cultura de les valencianes i els valencians prenent com a motiu el naixement del poeta Vicent Andrés Estellés (4 de setembre de 1922). La proposta suggeria celebra-la al voltant del naixement del poeta, tot i que per ser la data una mica difícil (acabat de passar l’estiu i no arrancat encara del tot el curs escolar), la majoria dels pobles la celebraren al llarg del mes de setembre, alguns en octubre i algun que altre fins i tot en novembre. El model el va prendre l’escriptor riberenc dels escocesos qui al voltant del 25 de gener es reuneixen cada any per celebrar el naixement del poeta en llengua escocesa ROBERT BURNS  (1759-1796) a través del Burns Supper un sopar popular (familiar o en grups) que exhala tradició, folklore i orgull patri on es barreja la degustació del haggis, embotit típic escocés, amb poemes de Burns i cançons tradicionals.


Si vols llegir més, clica al segënt enllaç:

Romeria al llac de l'Albufera

|

Al següent enllaç del Grup de Muntanya de la Valldigna teniu un notica referent a la Romeria que es va realizar al Palmar aquest estiu:


http://grupmv.blogspot.com/2011/08/el-gmvalldigna-amb-el-collectiu-ullal.html

Sopar d'estiu 2011

|

Crònica del sopar d'estiu
29 de juliol de 2011
per Llorenç Benaches


Feia poques hores que havia arribat a Sollana quan em vaig dirigir al Bar Àguila per assistir al sopar d’estiu. Allí, a la plaça Major estava preparada la nostra taula, cal dir que era una gran taula; per a una cinquantena d’assistents aproximadament. Mica en mica anaven arribant els companys i començant les tertulietes entre gent que feia temps que no s’havia vist. La gran sorpresa meua va esser la de veure desprès d’un grapat d’anys, uns 24,  a un company del batxillerat de Sueca, Joan Borja; en un parell d’hores ens posarem al dia de tot allò que ens succeí en aquestos anys.
En va sorprendre molt la gran quantitat de gent que va assistir a l’acte i possiblement siga aquest sopar del col·lectiu el més multitudinari al qual he assistit.
Al voltant de les taules parades, i mentre menjaven la picadeta i els entrepans, encetaven diferents tertúlies d’interès.

Abans del cafè, el president Joan es va dirigir al públic assistent donant-los les gracies per l’assistència i comença a fer un repàs del que havia passat en els últims mesos. Aprofità també l’ocasió per agrair als antics directius tot el treball realitzat i presenta a la nova junta directiva. Desprès es va presentar el Quadernet de literatura i escrits que es va realitzar amb motiu del dia del llibre. Aquest numero 2 contenia dos contes que versaven sobre Sollana del autor Enric Ramiro, Poemes senzills per a persones senzilles, del sollaner Blas Fuentes i una crida a la gent de Sollana per a la segona festa Estellés, per Josep Lozano; tot açò amb il·lustracions del nostre company Toni Segarra.
En acabar, va esser recompensat per una gran ovació. 



Després agafa el torn de paraula Blas i ens va fer unes pinzellades sobre els seus poemes, que per cert va esser guanyador en el concurs literari Vila de Sollana en l’edició passada. I finalment Toni va dir unes paraules sobre les seves il·lustracions.
Desprès del torn de paraules i de les grans ovacions es reprengueren les tertulietes entre els assistents, assaborint ja el cafè o tallat segons les preferències de cadascú.





També ens va mostrar els dos últims llibres que havia fet Paco Tortosa sobre Sueca i Silla i també es va repartir entre els assistents el tríptic de la Ruta Verda de Gauden Fernández , el tríptic informatiu sobre el Col·lectiu i la memòria numero 13 del Col·lectiu que incloïa la composició de la nova junta, els objectius, el llistat dels membres, les activitats realitzades  i les seues cròniques i un article que va aparèixer al llibre de festes d’Almussafes sobre el nostre estimat company Vicente Garcia Castillo .Un autodidacta enamorat de la història, que va rebre el guardó Premi Cívic 2011 el dia 8 de juliol

Com sempre i aprofitant el temps al màxim en vaig quedar fins al final. Quan es va buidar la plaça uns quants companys decidirem anar al Ritme per finalitzar allí les nostre tertúlies estiuenques sobre Sollana i també sobre la coneguda situació de crisi mundial. 


Quadernets de literatura i escrits núm 2

|


Per segon any consecutiu el Col.lectiu Ullal publica aquest Quadernet amb el desig de promoure la lectura en la nostra llengua, presentant una tria de textos que duen l'atractiu d'estar relacionats amb Sollana. Podríem publicar altres documents, però volem provocar la complicitat del lector, la curiositat per vore què es diu de Sollana o què es fa a Sollana; i si de passada, aconseguim que el llibret caiga en mans d'alguna persona no lectora i el llitja, millor encara.

                                                          Francesc Buïgues




En el present número:

DOS CONTES  d'Enric Ramiro
POEMES SENZILLS PER A PERSONES SENZILLES  de Blas Fuentes
SEGONA FESTA ESTELLÉS, CRIDA A LA GENT DE SOLLANA de Josep Lozano
amb il.lustracions de Toni Segarra.


Comencem

|


De nou estem amb tots vosaltres després d'aquest parentesi estival. Poquet a poquet anirem informant-vos de les properes activitats. Respecte a l'estiu aviat es penjara la cronica sobre el sopar d'estiu que es va celebrar el 29 de juliol. A l'agost es va assistir a la tradicional romeria del Santissim Crist de la Salut en la pedania del Palmar i a la que convidarem al grup de muntanya de la Valldigna.
Al mateix temps podeu observar una col.lecció de fotogràfies realitzades pel nostre company del Col.lectiu: Juanvi Ferrús, que he titulat Arquitectura Rural, on podreu observar les principals cases pairals de Sollana i altres construccions rurals i urbanes d'interès. Podeu accedir amb la presentació que teniu a la dreta o entrant al Albums del Col.lectiu.

L'Albufera de cine

|

L'Albufera de cine es el cicle de cinema al aire lliure que es realitzara al Palmar del dia 20 al 23 de juliol.
La entrada és lliure i les sesions començaran a les 22 hores.
Aquest cicle esta organitzat per la Fundació Assut i el Parc Natural de l'Albufera.

Aci a baix teniu la programació:

Sopar d'estiu

|

Estimats amics del Col·lectiu,

El proper divendres dia 29 de juliol celebrarem el tradicional sopar d'estiu on parlarem del que ha sigut l'any 2011 fins el moment i els projectes que encara ens queden per fer per als darrers quatre mesos.

El sopar tindrà lloc en el bar Àguila a les 21:30h. El preu del sopar serà de 10€ (la resta ho posarà el Col·lectiu), i cal que confirmeu la vostra assistència a Joan, Juanvi, Francesc o Gauden.

Al sopar també parlarem de la nova Junta i es farà entrega del segon número dels "Quadernets de literatura i escrits".

Ens veiem,
Col·lectiu Ullal

Nous documents a la Biblioteca del Col.lectiu

|

Estimats companys s'han penjat nous documents a la nostra Biblioteca. Per accedir pots anar a les pàgines interès o clicar en aquest enllaç:

http://es.scribd.com/csollana


Desitjem que siga del vostré interès, i continuarem treballant.

Atentament

Llorenç

Vicente Garcia Castillo, premi civic Almussafes 2011

|



Desde fa uns anys, l'ajuntament d'Almussafes otorga en les vespres de les seues Festes Patronals els premis Civic a diferents entitats, asociacions o personalitats per la seua aportació que fan al municipi ja siga a nivell cultural, historic o esportiu entre d'altres. 


Enguany li han donat aquest galardó a un benvolgut company nostre: Vicente Garcia Castillo per la seua gran tasca que ha fet en benifici de la població. Al llibre de festes Fira i festes 2011 hi ha un article de Maria José Girona Garcerán que es titula "Vicente Garcia Castillo. Un autodidacta enamorat de la història"; on es fa una resenya biografica i on es parla de l'aportació de Vicent en el municipi d'Almussafes.


Des d'ací li donem la més sincera enhorabona a aquest gran company nostre.



Ruta pels Ullals

|


...ara, novament de la mà d'un altre apassionat de la natura,... Llorenç Benaches, farem un recorregut pels ullals més significatius del nostre terme, així, l'Ullal de la Casa del Governador, el de la sèquia Llauradora entre d'altres, a més dels ja coneguts i populars Ullal del Rejolar, la Font del Forner i la Font de Barret, són objecte d'estudi i anàlisi en la present publicació....

Col.lectiu Ullal


Preu 5 euros. Papeleria Estudio Sollana

Naix el Diari de Sollana

|

Avui mateix ha començat a funcionar El Diari de Sollana, un diari digital que com diuen els seus redactors  a la capçalera ha nascut " per mantindre al poble informat d’absolutament tot el que ocòrrega a Sollana; així, publicarem tant noticies d’actualitat o cultura -entre d’altres- com articles que informen als sollaners dels pròxims esdeveniments culturals o esportius que tinguen lloc al nostre poble. De la mateixa manera, vos mantindrem informats de l’actualitat política, sempre contrastant l’informació que ens arribe per a poder servir-vos la realitat de la manera més objectiva possible."
L'enllaç al Diari de Sollana el teniu a la secció de Pàgines d'interès.
Des d'aquesta pàgina els desitgem una bona singladura per aquest mar de les noves tecnologies i molt sort en aquest  projecte.

La tradició de plantar arròs a Pals

|

Josep Maria Boira ens ha enviat aquest enllaç sobre la planta d'arròs tradiconal a Pals. Sollana, poble arroser deuria de pendre nota i aixi recuperar part de la seua tradició., 

La tradició de plantar arròs a Pals

A principis de juny se celebra anualment, en aquest municipi empordanès, l'inici de la sembra de l'arròs, seguint els mètodes tradicionals. 


Presentació del llibre: Sueca, paisatge, cultura i medi ambient

|


El proper dijous 16 de juny a la Biblioteca Suecana es farà la presentació d'aquest nou llibre de Paco Tortosa "Sueca, paisatge, cultura i medi ambient". El llibre s'acompanya d'un plànol de Sueca editat per Tossal Cartografies, un projecte amb el que Paco porta treballant des de fa quasi dos anys. 


Lloc Biblioteca Suecana, 
carrer Sant Josep nº 8 de Sueca.
Hora: 20:00 h

Les memòries anuals del Col.lectiu Ullal a Scribd

|

Estimats companys, a partir d'ara podreu consultar totes les memòries del Col.lectiu Ullal de forma més rapida al enllaç següent:

http://es.scribd.com/csollana

A més a més en aquest enllaç tindrem la nostra biblioteca del Col.lectiu. Ara mateix teniu penjades les 12 memòries anuals i dos triptics.

Desitjem que siga del vostré interès, i continuarem treballant.

Atentament

Llorenç 

Exposició amb motiu del 25é aniversari de la Volta a Peu de Sollana

|



Desde Sollana Portal ens informen que el proper divendres 17 de juny al Centre Cultural de Sollana s'inaugurarà una exposició amb motiu del 25é aniversari de la Volta a Peu de Sollana, amb equipacions i samarretes antigues, fotografies, un vídeo i diversos materials més com trofeus.

Organitzada pel Club d'Atletisme Sollana

Divendres 17 juny: 19:30-22:30

Vicent Codoñer, alcalde de Sollana

|

El passat 11 de juny va ésser proclamat alcalde de Sollana  Vivente José Codoñer Senon. 
Com en la pasada legislatura, aquesta també serà la d'un govern en minoria de la llista més votada.

Reproduim l'article del Levante EMV del 12 de juny:


"Vicent Codoñer (PP) fue ayer proclamado alcalde de Sollana. La ruptura de las negociaciones con el Partit Agrupació Independent de Sollana (PAIS) se zanjó con la elección del candidato de la lista más votada, después de que cada grupo votara a su cabeza de lista, tal y como estaba previsto. 
Codoñer se mostró dispuesto a consensuar las políticas municipales con los tres grupos de la oposición (PAIS, PSOE y Bloc-Compromís) en el transcurso de una sesión plenaria marcada por la cordialidad, según transmitieron fuentes municipales." 

I des d'aci desitjem a aquest jove sollaner que faça el que puga per Sollana, i sort en la tasca nova que acaba d'encetar.

Silla. Entre hortes, marjals i Albufera.

|



El proper  dijous dia 9 de juny es farà  la presentació del llibre de "SILLA. ENTRE HORTES, MARJALS I L'ALBUFERA", de Paco Tortosa. 
 La presentació serà a les 19.30 hores a la Nau de la Cultura (Sala de les Termes) del Carrer Castell número 5 de Silla.
Participaran en l'acte: Isidro Prieto (Diputat de Turisme),  Francesc Baixauli, ( Alcalde), Lara Zaragozá. (Regidora de Territori i habitatge).Dolors Pedrós.( Edicions 96).Óscar Arnau. (Autor del mapa). Paco Tortosa. (Autor del llibre).


La Cova Negra. Xàtiva

|

ASSOCIACIÓ CULTURAL COL·LECTIU ULLAL DE SOLLANA
CONEGUEM EL  PATRIMONI NATURAL I CULTURAL VALENCIÀ
                                                                                                                                     EIXIDA Nº 94  Dissabte 11 de Juny de 2011
                                                                                                                        SENDERISME: pr-v 78



LA COVA NEGRA. XATIVA

ORGANITZA: Juanvi Ferrus

PROGRAMA: Concentració a la plaça de Sollana a les 8. Eixirem a les 8,15 h. Arribada a Xàtiva a les 9 h. Desplaçament a la font dels 25 dolls on s’ubica el panell explicatiu de la duració i traçat del recorregut. Fer el recorregut. Hora prevista d’acabada: 14 h.  de la vesprada, seguidament, dues opcions: quedar-se a dinar o tornar a Sollana, arribant al voltant de les 14:45. Recorregut: 18 km. Temps: 4,30 hores. Dificultat: mitjana. Les dues opcions són vàlides però cal telefonar a Juanvi prompte.   
CONTACTE: Juanvi Ferrús 
Cal dur: calçat adequat, esmorzar i picadeta per compartir, aigua, protecció i crema solar i moltes, moltes ganes de caminar i disfrutar de la natura. Recordem que l’Associació no es fa responsable dels danys físics que puguen produir-se els participants. 

UNS BREUS APUNTS: Eixirem de la font dels 25 dolls. Creuarem la carretera nacional 340, on comença el camí de Sant Antoni i en finalitzar el xicotet tram urbanitzat arribarem a l’ermita de Sant Antoni. A poc a poc anirem endinsant-nos en un paratge arbrat. Continuarem per una zona residencial fins arribar a una zona de conreu on comença a veure’s el riu Albaida durant 1,5 km, trobant una fauna i flora abundant que crea un ecosistema humit de gran bellesa. Aquesta senda que acompanya les corbes del riu ens acostarà a l’Aqüeducte àrab anomenat popularment “Les Arcaetes d’Alboi” i que s’utilitzava antigament per a la canalització de l’aigua potable fins a Xàtiva. Tot aquest recorregut s’anomena “Estret de les Aigües”.
Continuant des de les Arcaetes per una senda, entraren en el paratge anomenat Alboi, on podrem trobar una zona d’acampada privada, un xicotet bar i uns naixements d’aigua on es pot beure. L’espai ocupat per aquest últim tram és de 2 km.
Seguint la senda arribarem fins a la Font de Segura. A partir d’ací començarem una nova etapa que anomenarem “Racó de la Cova negra”, de bellesa incomparable on trobarem la Cova Negra, típica representant del Paleolític Valencià. Aquesta es troba envoltada d’un paratge amb gran valor ecològic. Prop d’allí es troba la “Casa de la Llum”, antiga central elèctrica del segle passat.  A l’altra banda del riu es troba “L’aventador” gran paret rocosa amb una molta tradició d’escalada en roca amb diversos nivells de dificultat.
Continuant des de la Casa de la Llum pujarem la serra en direcció a la Font de la Quintana. En aquest tram ens trobarem en un bosc típic mediterrani de diferents espècies: pins, carrasques, arborsers, ...  Seguint el camí arribarem a la carretera que puja al Castell. Ens desviarem per una senda que es una antiga calçada romana en un molt bon estat de conservació, i d’ací arribarem a Xàtiva, on finalitzarem l’excursió.
Per a  més informació consultar en internet:  PR-V 78   Xàtiva, La Cova negra.

Per Ordre del... Bàns de la Guerra Civil: Sollana 1937-1940

|




Amb la publicació d'aquest llibre sobre els Bans de la Guerra Civil al municipi de Sollana 1937-40, no sols..., sino també i aprofitant l'ocasió, manifestar a les generacions del present i del futur el valor que té per als éssers humans la LLIBERAT amb la que naixen. Tots els éssers, sens cap distinció, naixen lliures i eixa llibertat es un bé sagrat, doncs ningú té dret a mensprear-la ni, molt menys, a reduir-la i eliminar-la.

Pau Córdoba Bórras



Edició limitada, el podeu trobar a:
Biblioteca Munipal de Sollana

LA LLUM DE LES IMATGES: CAMÍ D’ART. ALCOI.

|

Col·lectiu Ullal. Eixida nº 93
DATA: Dissabte 14 de MAIG  de 2011
ORGANITZA: Juanvi Ferrús                       CRÒNICA: Enrique Martí (Alaquàs) 



ASSISTENTS: (I) Joan Ramon Claver, Pau Córdoba, Pepa París, Xus Ferús, Juanvi Ferrús, Joan Ferrús, Pepa Ferrús, Juan Ferrús, Carmen Vanaclocha, Àngels Company, Toni Velis, Desa Llinares, Cristina Molina, Voro Montaner, Antonia Chulvi, Gauden Fernández JR, Gauden Fernández SR, Reme Vanaclocha, Maria Luz, Maria Guadiola, Juan Miguel Vanaclocha, Alba Fernández, ALAQUÀS: Vicent Ros, Vicen Fortuny, Carmen Ros, Pura Ros, Enrique (26).


CRÒNICA DEL VIATGE A ALCOI.


E
l passat dissabte 14 de maig, es va realitzar, dins de la programació del Col·lectiu Ullal, de Sollana, una eixida de carÀcter cultural a la ciutat alacantina d’Alcoi.


L’objectiu fou visitar l’actual edició de l’exposició “La Llum de les imatges” que amb el lema “Camins d’art” està celebrant-se a l’esmentada ciutat. A més, com que les festes de moros i cristians d’aquest any, per la coincidència de la festivitat de Sant Jordi amb el Dissabte Sant, se celebraven en eixe cap de setmana, poguérem gaudir també de la renombrada “entrada” d’ambdues tropes a la ciutat.

Ens va fer un dia esplèndid i, en arribar, abans d’anar a les seus de l’exposició, visitàrem el cementeri d’Alcoi degut a l’interés arquitectònic i artístic de les seues construccions funeràries, sobretot el panteons, les galeries soterrànies de nínxols per als enterraments, i les curioses inscripcions i dedicatòries que es poden veure a les làpides.

De tots és coneguda la gran importància que va tindre l’industria alcoiana al marc del desenvolupament i de les conseqüències de la revolució industrial, fet que va produir un gran enriquiment de les persones dedicades a aquesta activitat i el reflex que el poder econòmic va tindre en tots els aspectes de les seues vides i també el que han perdurat després de la mort.

Monumentals panteons d’estil modernista que són dignes d’admirar per la qualitat de les seues ornamentacions i escultures. També n’hi han de recent construcció i que són d’estil arquitectònic vanguardista tant en el seu disseny com en els materials hi emprats.

Al centre de la part més vella del cementeri es troba un panteó col·lectiu per a les cendres de persones agnòstiques, lloc on poguérem veure el columbari amb les cendres del qui fou conegut cantant i actor Ovidi Montllor.

Després, en reconfortar-nos amb uns cafès i unes saboroses pastes – l’important sempre és important-, ens encaminàrem a l’exposició. Aquesta està muntada en tres seus:

-          L’Església de l’antic Asil de les Mongetes dels Pobres i Ancians Desemparats,
-          L’Església de Santa Maria,
-          i la Capella de la Mare de Déu dels Desemparats.

La línia argumental d’aquesta edició “Camins d’art” està basada en la figura dels patrons del pobles, els sants protectors dels oficis, de la salut, i advocats enfront de les necessitats humanes, així com en les advocacions marianes i de les denominades “marededéus trobades”.

Lògicament tenen especial relleu les representacions, tant pictòriques com escultòriques, de Sant Jordi i de Sant Maur, patrons de la ciutat, i de la Mare de Déu sota l’advocació dels Desemparats, d’arrelada devoció en tota la comarca.

Les obres d’art que s’exposen procedeixen de les 36 poblacions de l’Alcoià i el Comtat, complementades amb obres procedents principalment dels Museus Catedralici i de Sant Pius V de València, i de la Col·lecció Masaveu d’Oviedo.

Com en les altres edicions d’aquesta exposició s’hi poden veure obres pictòriques, escultures, peces d’orfebreria, peces de jaciments arqueològics de la cultura ibera, i documents, gravats, plànols, etc., de diversos continguts i iconografia.

També fou d’interés poder apreciar el resultat dels processos de restauració del edificis que s’han fet servir com a seus de l’exposició, dels quals cap destacar els cels estrellats amb que s’han decorat algunes de les voltes dels temples o capelles, disposant geomètricament les estrelles daurades de set puntes sobre l’intens blau del cel, i també la volta del presbiteri de l’església de Santa Maria, decorada amb escenes del dogma de l’Assumpció de Maria, amb presència, segons la costum del anys 1940 i 1950, de personalitats i mecenes de la ciutat en eixos anys i de la efigie del Papa Pius XII, aleshores pontífex regnant .

Una bona immersió en l’art religiós de l’Alcoià i el Comtat.

I també el poder presenciar una bona estona l’entrada de moros i cristians d’Alcoi des d’un lloc privilegiat –i ben assolellat- en la plaça de la ciutat (a la que nominen com “la bandeja” per la forma que té). Hi gaudírem de la desfilada dels “boatos” del capitans cristià i moro que eren molt  lluïdes i vistoses, i de nombroses bandes de música que amenitzaven l’acte.

Però no tot va ser cultura i art i espectacle sinó que també la convivència entre tots els assistents, el bon dinar –olleta alcoiana- que Juanvi ens havia aparaulat al restaurant Montecarlo, i l’ambient festiu que es vivia a Alcoi acabaren d’arredonir una jornada ben plena i que ens va deixar a tots molt bon record.

Fins l’altra. !!!!!!!   Enrique Martí,   Alaquás.

 

©2009 Col·lectiu Ullal de Sollana | Template Blue by TNB