BARX, ruta turística de la nevera i les basses de la Drova

|



BARX, ruta turística de la nevera i les basses de la Drova
Eixida nº 107,  dissabte 25 de maig de 2013
Organitza i Crònica: Joan Ferrús



Assistents: Santi i Pepa, Cristina, Joan F. Leo i Paco, Antonia, Jorge i Isabel, Pau (10)
Dissabte 25 de maig, vespres de comunions a Sollana, el col·lectiu es posà novament en marxa, en aquesta ocasió n’érem 10 els aventurers disposats a recórrer el terme de Barx, a la comarca de la Safor, un municipi que es troba situat en una preciosa vall entre les serres del Buixcarró i el Montdúver i que a una altitud aproximada de 400 m. sobre el nivell de la mar, gaudeix d’un clima privilegiat.
 L’hora d’eixida, les vuit passades, direcció a Tavernes, després cap a Simat (on està el Monestir de Santa Maria de la Valldigna)  i d’ací cap a Barx, pujant per una carretera  perillosíssima no tant per les abundants corbes sinó per ser requerida per molts grups de ciclistes especialment els dissabtes i a les hores que nosaltres hi transitàvem.
Barx és municipi independent des de 1835, quan va tindre lloc l’exclaustració dels convents, entre ells el de Sta. Maria de Simat, del qual depenia fins aquell moment. Aparcàrem els cotxes prop de la Plaça de la Constitució, lloc d’inici, breu explicació de la ruta per part d’un servidor i després de fixar-nos en l’església i la font del Racó (1799), començàrem la ruta direcció Pla de Corrales – La Puigmola fins arribar a l’avenc de la donzella, un desaigüe natural de la vall que si no existira inundaria la zona. Conta la llegenda que una donzella s’havia de casar mitjançant un matrimoni de conveniència renunciant per tant a l’amor del seu estimat, així que es va llevar la vida llançant-se per l’avenç i d’ací el nom.
Abandonant velles llegendes i per darrere d’unes granges hi arribàrem a la primera de les fonts, la de la PUIGMOLA on férem la paradeta per esmorzar, no tant per l’hora (les 10) que també, sinó perquè la font dóna nom a un restaurant amb què comparteix espai i on poguérem fer-nos el calentet de després d’esmorzar;  alguns, el clàssic cremadet de rom, d’elaboració diferent en cada lloc.
Amb l’estomac servit continuàrem la ruta ara flanquejada per fonts, la dels Gamellons, la dels Trutxeros, la curiosa font del Molí amb coveta i tot, on entràrem i ens férem unes fotos i finalment la font de la Benita. 
El següent punt de parada era la nevera de Barx, (s. XVIII) per emmagatzemar la neu caiguda a l’hivern i utilitzar-la a l’estiu, ara restaurada amb unes bigues de metall que simulen els nervis del sostre. Feta la visita, continuàrem el camí de l’assagador que ens portaria a una de les fonts més populars de la zona, la de la Drova. Seguint  la ruta, passàrem per les basses, construïdes pels frares per regar les propietats i ens acostàrem a la Plaça de l’auela Quica per vore les cases de la Drova, bastides el 1723 pels frares per donar alberg als treballadors de les seues terres i als animals de tir, on destaca el rellotge de sol de l’any 1799 a la façana.  I seguirem caminant, fins creuar la carretera detenint-nos breument al Centre d’Interpretació de la Cova del Parpalló.  Tocava ara un poc de muntanya i per les faldes de la Serra del Montdúver desférem el camí novament direcció la Drova i d’ací a Barx per regalar-nos una cervesseta ben fresqueta i uns moments de sana tertúlia abans de tornar a casa. Havíem passat un matí com ens agrada, caminant amb bons companys en un dia primaveral coneixent nous indrets del nostre territori.

CONVOCATÒRIA Excursió nº 108. DISSABTE 15 de juny de 2013

|



Excursió nº 108.    DISSABTE 15 de juny de 2013. 
 Grau de dificultat: baixa.
 Total del recorregut: 14 km. 




UN AVANÇ DE LA PRÒXIMA EIXIDA (1)

La RUTA DELS 8 POBLES és un passeig per la Gallinera més amable, més humana, més tradicional, un recorregut de 14 quilòmetres al llarg d’aquesta estreta vall, perquè el visitant descobrisca l’encant dels seus pobles i l’autenticitat dels seus habitants, a més de la bellesa incomparable  i captivadora d’un dels llocs més màgics del territori valencià.

Comença a Benirrama, passant per Benialí, Benissiva, Benitaia, La Carroja, Llombai i Alpatró i acabant a Benissili, 8 pobles i moltes històries que contar al caminant. L’orografia de la zona ha volgut preservar l’ànima d’aquests 8 pobles i els seus costums. 

La crua realitat és també una altra, la despoblació que està sofrint la zona amb una densitat de població cada vegada més escassa, amb projectes per impulsar l’economia de la zona, projectes que es recolzen en el sector turístic com aquesta RUTA DELS 8 POBLES, però que la falta de compromisos seriosos i recursos  van desgastant l’ànim de les gents d’aquests llocs.

Un dels majors atractius de l’eixida seran les incomptables fonts i llavadors que trobarem pel camí, tot i que la prioritat de l’eixida serà caminar, gaudir de cada passada, de cara racó, allunyats de les celeritats que ens imposa el ritme de vida actual.

Durant el trajecte gaudirem d’espais únics com els despoblats moriscs de BENIMARSOC i de l’ALCÚDIA  a BENIRRAMA, a l’inici de la ruta, on podrem constatar l’herència musulmana, així com també el conreu d’oliveres, cirerers, ametllers i vinyes. Observarem des de  baix les restes dels dos castells que protegien les entrades principals de la Vall, el de BENIRRAMA (al principi) i el de BENISSILI (al final). L’herència morisca és sempre present i l’imaginari col·lectiu es fa evident: conta la llegenda que en perdre els musulmans els territoris de la península, l’últim príncep musulmà es girà per mirar per última vegada la Vall de Gallinera pronunciant aquestes paraules: “No m’importa perdre un imperi en justa batalla, però només abandonar aquesta vall pot fer plorar un príncep de l’Islam” i acte seguit les seues llàgrimes caigueren, per última vegada, sobre les terres de la Vall de Gallinera. Unes terres que en breu trepitjarà el Col·lectiu Ullal.

1.La ruta s’inicia a la FONT DE  LA MATA de Benirrama, i d’ací passem a la FONT i DESPOBLAT MORISC  DE BENIMAROSC fins arribar a BENIRRAMA, el poble més proper a la mar dels vuit pobles de la vall.  (1,3 km)
2. De Benirrama, farem camí, passant pel despoblat morisc i la font de l’ALCÚDIA, cap a BENIALÍ, capital de Gallinera. De visita obligada serà el modest però captivador llavador, sense cap dubte, punt de trobada del pobles en altre temps, un lloc on es rendia tribut a l’aigua, la necessitada aigua.  (3 km)
3. De BENIALÍ, continuem el nostre camí fins BENITAIA I BENISSIVÀ, els pobles bessons, separats per la carretera (1 km)
4. I d’ací a LA CARROJA, on visitarem la FONT DE BAIX i el llavador (2 km)
5. En Eixir de la Carroja, la ruta s’allunya de l’asfalt entre bancals de cirerers, és el tram menys urbà de tot el recorregut. Visitarem la FONT D’EN PERE i la FONT DE L’ORENGA fins arribar a ALPATRÓ, el poble més gran dels 8. Abans però passarem per la FONT VELLA D’ALPATRÓ. Al poble visitarem també el llavador i la FONT D’ALPATRÓ (2,6 Km)
6. Abandonem Alpatró i per una carretera asfaltada arribem a LLOMBAI, actualment deshabitat on podem vore l’antiga almàssera; al final del poble, format només per un carrer, ens trobem amb el llavador (1,5 km)
7. De Llombai arribem finalment a BENISSILI, l’últim poble de la ruta, el més alt de tots i visitem el llavador. (0’9 km)
8.  Ja només ens queda i a través d’una senda que passa pel DESPOBLAT DE LA SOLANETA arribar a la FONT DE LA MATA de BENISSILI, final de la ruta (1,4km).

 

©2009 Col·lectiu Ullal de Sollana | Template Blue by TNB