Eixida núm. 122, Un passeig assossegat per València: Dissabte 07 de març de 2015

|

UN PASSEIG ASSOSSEGAT PER VALÈNCIA
EIXIDA nº 122: Dissabte 07 de març de 2015
ORGANITZA I GUIA: Vicent Moncholí (Massanassa)
CRÒNICA: Xavier Chulià i Vicen Gastaldo

Quan vaig llegir que la propera eixida cultural de l’Ullal era a València, i vore que ficava  Vicent Moncholí de Massanasa com a guia per fer una passejada assossegada pel cap i casal, vaig pensar: aquest viatge cultural “paga la pena”.
Arribat el dia, el dissabte n’érem més de quaranta persones congregades a l'estació de Sollana per agafar el tren direcció a Valencia. Alguns pujaren a Sueca i, Vicent i altra parella pujaren a Massanassa. En arribar a la capital, ens esperava altre grupet. En total una cinquantena. La nostra primera parada va ser l´estació del Nord de València, monumental i d’estil modernista d'influència catalana i que molt bé plasmaren els nostres arquitectes, entre ells Demetrio Ribes.
En eixir al carrer, el dia era clar i assolellat, una oloreta a bunyols surava en l’aire i  la ciutat anava a ralentí, eren les primeres hores del dissabte i la gent no tenia pressa per caminar. Prenguérem direcció cap a la Plaça de San Agustí, on es troba l’església de Sant Agustí i Santa Caterina, antic temple del convent dels agustins a la ciutat de València del S. XII on hi havia un claustre impressionant, hui no queda res. D’ací ens dirigírem als jardins de l’antic hospital, conegut també com l’Hospital dels Pobres Innocents, on Vicent ens explicà, entres moltes coses interessants, el destí final d’algunes de les columnes: utilitzades per omplir camins de la marjal. Hui, l’edifici, és la seu de la Biblioteca Municipal. Prop d’allí es troba també l’ermita de Santa Llúcia, situada al Carrer de l’Hospital. 
Per davant del portal gòtic de l’antic hospital, ens dirigírem cap al Col·legi de l’Art Major de la Seda, edifici del S. XV on es va establir el gremi de sederes; actualment està rehabilitant-se i està tancat. Vicent, ens encoratjà a tot el grup a anar a un ritme més dinàmic ja que teníem molt a vore i nosaltres anàvem a pas de formiga, malgrat que es tractava d’una passejada.
El grup es veia esgotat per les explicacions del nostre amic Moncholí i vam decidir fer una parada tècnica per prendre alguna cosa i fer-nos valents per continuar la ruta.
Enfilàrem cap a l`església  de Sant Joan del Mercat o dels Sants Joans, situada enfront de la Llotja de la Seda i al costat del Mercat Central. Monument historicoartístic des de 1942. Primer, Vicent, ens feu una explicació dels orígens d’aquesta parròquia amb el seu gran òcul, conegut com la O de Sant Joan. L’església és d’estil gòtic i fou construïda sobre una mesquita. Després de diverses reformes, té fisonomia barroca i  pintures meravelloses al sostre de l’església. En eixir al carrer i mentre el nostre guia reprenia la paraula per seguir la ruta, un masclet ens fa donar un ensurt i ens recordà que la festa de les Falles era ben a prop. Ens trobàvem ara en la façana posterior, davant la Llotja i d’ací ens dirigírem cap al Mercat Central.
SABIEU QUE......? El Mercat Central és el major centre d’Europa dedicat a l’especialització de productes frescs i el primer mercat del món que té una xarxa informàtica de vendes i distribució de productes a domicili. Quedàrem bocabadats en vore l’edifici modernista.
Després d’unes breus explicacions sobre la Llotja de la Seda, que necessitaria tot un matí per vore-la,  ens dirigírem per uns carreronets estrets del casc antic de la ciutat a l’església de Sant Nicolau i Pere Màrtir. Anàvem de pressa perquè el temps ens guanyava la partida i d’ací, al Carrer Cavallers on ens paràrem davant la seu de la Federació de Cooperatives Agroalimentàries de la C.V. on treballa el soci de l’Ullal, Paco Girona.
Pel mateix carrer Cavallers ens dirigírem a la Plaça Manises, tot just al darrere del Palau de la Generalitat, i després a la Plaça de la Seu, on ens férem una foto de grup. Per darrere de la catedral, Vicent aprofità una ceràmica de Sant Vicent per explicar-nos la tècnica dels socarrats i la vida del sant.
Ens dirigirem tot seguit cap a l’església de Sant Joan de l’Hospital, al carrer de Cavallers,  la més antiga de la Ciutat de València, on ens va sorprendre la gent que eixia d’una boda que acabava de fer-se. Prop d’allí, a la plaça popularment coneguda com Plaça dels Patos  (plaça de sant Vicent Ferrer) als peus de l’església de Sant Tomàs i sant Felip Neri, férem l’última explicació. Portàvem ja més de quatre hores de caminada i les nostres forces començaven a minvar, és per això que fent una pinya tots junts, ens confabulàrem per a una segona eixida cultural.
Abans d’acomiadar-me, vull agrair al Col·lectiu Ullal i en particular a Joan Ferrús i Juanvi, la tasca de fer aquesta crònica d’una visita a la ciutat de València i molt especialment a Vicent Moncholí pel bon dia que ens va fer passar.
Adéu!
Xavier i Vicen.

ÀLBUM DE FOTOGRAFIES

Eixida 121: Els penya-segats del Poble Nou de Benitatxell i la Granadella (Xàbia)

|

“Els penya-segats del Poble Nou de Benitatxell  i la Granadella (Xàbia)”
Ruta de senderisme per la Marina Alta
Guia: Pepe Bolufer Cardona       Organitza: Francesc Buïgues Bolufer
Crònica: Carlota Guardiola i Alfonso Llinares


A les 7:30 era l’eixida en la plaça…res ens feia pensar l’aventura tan agradable i divertida que tindríem. 

La pluja va ser l’acompanyant del dia, però que, en lloc de fer-nos desistir, va fer l’efecte contrari, animar-nos a seguir pensant que seria una jornada diferent a la de qualsevol altre dia.
Al Poble Nou de Benitatxell deixàrem els cotxes i saludàrem a Pep Bolufer, coneixedor de primera de la comarca, amant de la muntanya i iniciador de la ruta que estàvem a punt de començar.
A les 10 h. ens endinsàrem en la pura muntanya perfectament senyalitzada pel nostre guia, per una senda estreta i fangosa, degut a l’oratge recent. Esmorzàrem en una cova on poguérem refugiar-nos de la pluja i agafar forces amb unes coques típiques de la Marina, pimentó en salmorra i vi.
Reiniciàrem el camí baixant al Barranc del Llibrell, que al fons té un forat que s’ompli d’aigua, recordant-nos un llibrell.
Les vistes en la baixada eren tan espectaculars que ens feien oblidar la dificultat de la ruta i ens animava a seguir perquè sabíem que el millor estava per arribar. Una vegada baix, començàrem la pujada sortejant pedres grans i esvaroses, i disfrutant de la neta vegetació que ens rodejava. Dalt, les vistes no ens defraudaren gens: mar, muntanya, cel, nosaltres i el silenci. Des d’allí s’observen les pesqueres, un sistema de cordes i escales on els pescadors de nit es penjaven per a pescar calamar il·luminats per la llum d’un carburero.
Per un camí molt senzill, arribàrem al restaurant anomenant La Cumbre, situat en un lloc privilegiat amb una vista que deixa sense paraules a qualsevol. El dinar va permetre recuperar-nos de l’esforç amb un menú molt elaborat i suculent. 

En l’acabar, el sol estava esperant-nos i ens acompanyà a un mirador des d’on teníem una panoràmica de 360º. Allí ens acomiadàrem d’aquesta zona tan preciosa.
Tot i ser un grup tan variat, férem una pinya i l’excursió va ser molt gratificant, principalment per la bona companyia i perfecta organització. 

 

©2009 Col·lectiu Ullal de Sollana | Template Blue by TNB