UN PASSEIG ASSOSSEGAT PER VALÈNCIA
EIXIDA nº 122: Dissabte 07 de març de 2015
ORGANITZA I GUIA: Vicent Moncholí (Massanassa)
CRÒNICA: Xavier Chulià i Vicen Gastaldo
Quan vaig llegir que la propera
eixida cultural de l’Ullal era a València, i vore que ficava Vicent Moncholí de Massanasa com a guia per
fer una passejada assossegada pel cap i casal, vaig pensar: aquest viatge
cultural “paga la pena”.
Arribat el dia, el dissabte n’érem
més de quaranta persones congregades a l'estació de Sollana per agafar el tren
direcció a Valencia. Alguns pujaren a Sueca i, Vicent i altra parella pujaren a
Massanassa. En arribar a la capital, ens esperava altre grupet. En total una
cinquantena. La nostra primera parada va ser l´estació del Nord de València, monumental
i d’estil modernista d'influència catalana i que molt bé plasmaren els nostres
arquitectes, entre ells Demetrio Ribes.
En eixir al carrer, el dia era
clar i assolellat, una oloreta a bunyols surava en l’aire i la ciutat anava a ralentí, eren les primeres
hores del dissabte i la gent no tenia pressa per caminar. Prenguérem direcció
cap a la Plaça de San Agustí, on es troba l’església de Sant Agustí i Santa
Caterina, antic temple del convent dels agustins a la ciutat de València del S.
XII on hi havia un claustre impressionant, hui no queda res. D’ací ens
dirigírem als jardins de l’antic hospital, conegut també com l’Hospital dels
Pobres Innocents, on Vicent ens explicà, entres moltes coses interessants, el
destí final d’algunes de les columnes: utilitzades per omplir camins de la
marjal. Hui, l’edifici, és la seu de la Biblioteca Municipal. Prop d’allí es
troba també l’ermita de Santa Llúcia, situada al Carrer de l’Hospital.
Per davant del portal gòtic de
l’antic hospital, ens dirigírem cap al Col·legi de l’Art Major de la Seda,
edifici del S. XV on es va establir el gremi de sederes; actualment està rehabilitant-se
i està tancat. Vicent, ens encoratjà a tot el grup a anar a un ritme més dinàmic
ja que teníem molt a vore i nosaltres anàvem a pas de formiga, malgrat que es
tractava d’una passejada.
El grup es veia esgotat per les
explicacions del nostre amic Moncholí i vam decidir fer una parada tècnica per
prendre alguna cosa i fer-nos valents per continuar la ruta.
Enfilàrem cap a l`església de Sant Joan del Mercat o dels Sants Joans,
situada enfront de la Llotja de la Seda i al costat del Mercat Central. Monument
historicoartístic des de 1942. Primer, Vicent, ens feu una explicació dels
orígens d’aquesta parròquia amb el seu gran òcul, conegut com la O de Sant
Joan. L’església és d’estil gòtic i fou construïda sobre una mesquita. Després
de diverses reformes, té fisonomia barroca i
pintures meravelloses al sostre de l’església. En eixir al carrer i
mentre el nostre guia reprenia la paraula per seguir la ruta, un masclet ens fa
donar un ensurt i ens recordà que la festa de les Falles era ben a prop. Ens
trobàvem ara en la façana posterior, davant la Llotja i d’ací ens dirigírem cap
al Mercat Central.
SABIEU QUE......? El Mercat
Central és el major centre d’Europa dedicat a l’especialització de productes
frescs i el primer mercat del món que té una xarxa informàtica de vendes i distribució
de productes a domicili. Quedàrem bocabadats en vore l’edifici modernista.
Després d’unes breus explicacions
sobre la Llotja de la Seda, que necessitaria tot un matí per vore-la, ens dirigírem per uns carreronets estrets del
casc antic de la ciutat a l’església de Sant Nicolau i Pere Màrtir. Anàvem de
pressa perquè el temps ens guanyava la partida i d’ací, al Carrer Cavallers on
ens paràrem davant la seu de la Federació de Cooperatives Agroalimentàries de
la C.V. on treballa el soci de l’Ullal, Paco Girona.
Pel mateix carrer Cavallers ens
dirigírem a la Plaça Manises, tot just al darrere del Palau de la Generalitat, i
després a la Plaça de la Seu, on ens férem una foto de grup. Per darrere de la
catedral, Vicent aprofità una ceràmica de Sant Vicent per explicar-nos la
tècnica dels socarrats i la vida del sant.
Ens dirigirem tot seguit cap a
l’església de Sant Joan de l’Hospital, al carrer de Cavallers, la més antiga de la Ciutat de València, on
ens va sorprendre la gent que eixia d’una boda que acabava de fer-se. Prop
d’allí, a la plaça popularment coneguda com Plaça dels Patos (plaça de sant Vicent Ferrer) als peus de
l’església de Sant Tomàs i sant Felip Neri, férem l’última explicació. Portàvem
ja més de quatre hores de caminada i les nostres forces començaven a minvar, és
per això que fent una pinya tots junts, ens confabulàrem per a una segona
eixida cultural.
Abans d’acomiadar-me, vull agrair
al Col·lectiu Ullal i en particular a Joan Ferrús i Juanvi, la tasca de fer
aquesta crònica d’una visita a la ciutat de València i molt especialment a
Vicent Moncholí pel bon dia que ens va fer passar.
Adéu!
Xavier i Vicen.
ÀLBUM DE FOTOGRAFIES