REQUENA CULTURAL: HISTÒRIA I LLEGENDES DE LA VILA DE REQUENA
Eixida 186: Dissabte 13 de gener de 2024.
Organitza: Leonor Llinares Pedro
Crònica: Pedro Pascual Baldoví Roselló
Fotos: Paco Senón, Juan Pradas
Amb la ressaca de les festes nadalenques encara al cos, la gent ja tenia ganes de fer la primera ruta de l'any, i la ruta era ni més ni menys que a Requena.
Al bar Pallús, sobre les 7:30 del matí i amb cinc graus al termòmetre, ja hi ha un grupet de matiners prenent cafè. A poc a poc, la resta de personal hi va acudint i amb una puntualitat anglesa, a les huit en punt, eixim cap a la vila de Requena.
Poc abans de les 9:00 ja estàvem passejant per l'avinguda principal plena de paradetes, ja que el dissabte és dia de mercat, la temperatura era de -1 grau, i en no res estàvem buscant refugi en un bar per agafar forces abans de quedar amb la guia. Ja després de l’esmorzar acudim a l´oficina de turisme. Allà, Eva, la guia, comença a contar-nos un poc d’història del poble. Una breu història sobre els orígens de Requena, els primers vestigis de l´edat de bronze, l´època romana, musulmana i que la població marcava una línia divisòria entre València i Castella. Quan va ser conquerida pels cristians, no passà a ser del Regne de València, sinó que formava part del regne de Castella. Després vindria l’expulsió dels moriscos, la industria de la seda, el cultiu de vinyes i la incorporació a Valencia a meitat del segle XIX.
Després de la foto de grup, comencem la ruta pujant per l’anomenada "cuesta del castillo", per entrar a la fortalesa de Requena, un castell d´origen musulmà situat al barri de la Vila. En la seua Torre de l’Homenatge, hui convertida en centre d´interpretació, ens mostrà a traves d´un audiovisual, la historia de Requena, des dels seus orígens fins l´actualitat, l´urbanisme medieval de la Vila, les tècniques de construcció de les seues muralles i els antics camins d´entrada a la ciutat. Ja en la part superior, a més de poder contemplar magnífiques vistes de Requena, es pot veure el passeig o camí de ronda, les torres defensives i el pati d´armes.
Seguidament, tocava visitar la història del vi de Requena. Per davall del casc antic es troben les coves de la Vila, uns 22 túnels subterranis visitables, que els avantpassats de la localitat construïren oferint una meravella arquitectònica. Van ser excavats entre els segles VIII i XII, tot i aprofitant el substrat de pedra calcària i argila que conformen el subsòl de la vila. En els anys setanta, es va descobrir este conjunt de túnels, un vertader laberint de més de 1.200 metres quadrats, amb multitud d’usos, un ossari, i un dipòsit per guardar cereal i la fabricació de vi. Cal destacar del seu interior, les immenses gerres amb altures de fins a dos metres. Sorprèn també al visitant la temperatura constant entre 15 i 17 graus.
A continuació, visitàrem l’església de Santa Maria, a l’interior de la qual s´exhibia l´exposició "A lo labradora" sobre la indumentària popular històrica femenina al llarg del segle XIX, basada en una societat històricament vinculada al camp. Una mostra que reunia prop de 500 peces conservades al llarg dels últims 250 anys a les comarques de l´interior.
I ja la ruta arribava a la seua fi, ens acomiadem d´Eva i fem temps abans d`anar a dinar amb un xicotet recorregut pel raval del barri medieval, un entramat de carrerons estrets i tranquils, un goig passejar per aquells carrerons, declarat Conjunt Històric Artístic en 1966.
A l´hora de dinar, el grup va haver de separar-se, ja que tots no cabíem en el restaurant, però no va ser problema, uns dinaren al restaurant La Fortaleza i altres, la resta en El Hispano. Cal dir que tots eixírem molt satisfets del dinar, sobre tot per la carn, l’embotit i del vi de la comarca. Una vegada reunits a l´avinguda, ens tornem cap a Sollana esperant la pròxima eixida del col·lectiu.
