Un xicotet tast de l'eixida del 14 de desembre a Aielo de Rugat

|

Amigues i amics de l'Ullal, dissabte 14 de desembre un grup d'aventureres i aventures de l'Ullal recorreguérem les terres de la Valla d'Albaida, una ruta circular, la ruta SL CV 43, des d'Aielo de Rugat visitant in situ el castell on el cabdill Al-Alzrach va fer una emboscada al nostre rei Jaume I .Una passada, tot i la constant boira que no ens va deixar veure totes les maravelles del paisatge. Però nosaltres cabuts, la férem tota, ací teniu la foto dels assistents i dos del paisatge. I continuem, la pròxima convocatòria el sopar de NADAL DEL 20 DE DESEMBRE. Vos esperem.



Premi Santa Cecília 2013 atorgat al Col·lectiu Ullal

|






El Col·lectiu Ullal va rebre el passat novembre el premi Santa Cecília 2013.

El Col·lectiu Ullal rebé el passat 23 de novembre de mans de la presidenta de la Societat Musical Vicenta Cañada, el premi Santa Cecília 2013 per haver contribuït a la divulgació de la música a Sollana amb l’edició d’un llibre en l’any 2006 sobre la història de les bandes de música del nostre poble, del qual és autor Joan Ferrús Vanaclocha.   

Crònica de l’acte: Gauden Fernández  






Pareixia que l’any 2013 anava a tindre un interminable estiu que fins ben entrat novembre no ens deixà, però el cap de setmana on la Societat Unió Artístico-Musical de Sollana celebrava la festivitat de Santa Cecília el fred ja pegava de valent. El dissabte 23 de novembre es celebrava el tradicional concert en honor a la seua patrona en l’auditori que la Societat disposa al seu local social. L’auditori estava ple de gom a  gom, havent cadires quasi fins a la porta d’entrada al recinte.



Aquesta celebració, a més a més, coincidia amb l’acte d’entrega del premi “Santa Cecilia” que en la seua segona edició anava a ser atorgat al nostre col·lectiu, el “Col·lectiu Ullal”, per la seua contribució en la consolidació de la Societat Unió Artístico-Musical de Sollana i pel seu treball de divulgació de la cultura local. En particular pel gran treball de recopilació de la història de la música a Sollana que va desenvolupar el nostre president Joan Ferrús Vanaclocha i que quedà plasmat en 2006 al llibre “Les bandes de música de Sollana, de la Lira Infantil de 1902 a la Societat Unió Artístico-Musical de 1975”. Ja abans del començament de l’acte, el públic assistent va poder gaudir de l’esmentada publicació així com de la resta que el Col·lectiu ha editat des dels seus inicis, a la taula que al local social havien preparat els seus membres.




El concert començà al voltant de les 19h amb l’actuació de la cada vegada més nombrosa Orquestra de Cambra de la SUAM, sota la direcció de Juan Bautista Soria Medina, formada majoritàriament per joves sollaners que de segur que en un futur contribuiran a que la música continue sent un dels referents culturals del poble.



Una vegada arribats al descans del concert, es passà a l’acte d’entrega del premi a la nostra associació. Sis membres de l’associació en representació del quasi centenar de socis que a hores d’ara disposa el “Col·lectiu Ullal” pujaren a l’escenari. Encapçalats per Joan Ferrús, pujaren a rebre el premi Francesc Buïgues, Blas Fuentes, Antònia Chulvi, Pau Córdoba i Gauden Fernández.




El premi va ser presentat per Laia Buïgues, la qual va lloar el treball del Col·lectiu al llarg dels seus 15 anys d’història i en particular de Joan, el qual, casualitats de la vida, va ser professor de Laia en la seua època d’estudiant.



Joan continuà l’acte recordant la història de les bandes de música a Sollana des de l’any 1902, fent un repàs dels fets més significatius de la música a Sollana durant el segle XX i l’actual, i acabà agraint a la SUAM i a la seua presidenta Vicen Cañada, el fet d’haver pensat en el Col·lectiu a l’hora de lliurar el premi.



Una vegada signat el llibre d’Or de la SUAM per part de Joan Ferrús i repartides les insígnies a la resta de representants del Col·lectiu, l’acte continua amb el concert ofert per la Banda Simfònica de la Societat Unió Artístico-Musical de Sollana, també dirigida per Juan Bautista Soria Medina, i on en aquest dia s'incorporaven dos nous músics: Jordi Perales Vila i Noé García Montserrat.

Placa commemorativa


Al llarg de l’acte s’aprofità també per a  homenatjar a Federico Estarelles 'Capotet', qui va ser l'abanderat de la SUAM des de l'any 1975 i abandonava ara el càrrec, sent rellevat per Vicente Navarro Fortea.




PARLAMENT DE LAIA BUÏGUES PASTOR, SECRETÀRIA DE LA SOCIETAT UNIÓ ARTÍSTICO MUSICAL DE SOLLANA, EN LA II EDICIÓ DELS PREMIS SANTA CECÍLIA. ANY 2013



Molts de vostés recordaran que l’any passat nasqué la iniciativa dels PREMIS SANTA CECÍLIA amb la intenció de fer un reconeixement públic a totes aquelles persones que han participat o participen en la construcció i consolidació de la nostra institució.



Volem recordar l’extracte del punt quart de l’acta de la reunió mantinguda per la Junta Directiva amb data de 19 de novembre de 2012 en la qual s’aprovava per unanimitat la constitució d’aquests premis:



“...Es tractarà d’uns premis que anualment atorgarà la SUAM a aquelles personalitats que hagen contribuït d’alguna manera a consolidar la Societat Unió Artístico-Musical de Sollana o a enriquir la pròpia cultura local. El premi podrà anar dirigit tant a personalitats locals com foranies”.



“...S’aprova per unanimitat la constitució d’aquests premis, que rebran el nom de PREMIS SANTA CECÍLIA DE LA SOCIETAT UNIÓ ARTÍSTICO-MUSICAL DE SOLLANA i seran lliurats anualment en el Concert de Santa Cecília. Els premiats rebran la insígnia i signaran a “El Llibre d’Or de la SUAM”.



L’any passat foren premiats Federico Estarelles, després de 35 anys com a abanderat en la nostra Societat, i també Vicent Portolés, que deixava la nostra Escola de Música després d’exercir durant 12 anys com a professor de violí. Foren un guardons al mèrit INTANGIBLE que suposava el compromís i la implicació que durant anys havien mostrat amb a la nostra Societat Musical.



Enguany, però, el tribunal integrat pels membres de la Junta Directiva i el director artístic, hem volgut premiar el que hem considerat un mèrit TANGIBLE que pren forma de llibre.



Estem parlant del llibre titulat Les bandes de música de Sollana: de La Lira Infantil de 1902 a la Societat Unió Artístico-Musical de 1975. Aquest llibre, que molts de vostés ja coneixeran, va ser presentat al públic fa just set anys, un 24 de novembre de 2006 al Centre Cultural. L’editava l’Associació Col·lectiu Ullal i l’autoria corresponia al seu President, Joan Ferrús Vanaclocha.



El llibre consta de 158 pàgines que resumeixen amb rigorositat i de manera ben documentada la història de la música del segle XX al nostre poble.



La publicació del llibre Les Bandes de Música de Sollana suposa per al nostre poble que, per primera vegada, hi haja una recopilació completa i sistematitzada que garantisca que la història de la música local no serà oblidada, al mateix temps que implica un reconeixement explícit i un homenatge al paper que les distintes bandes de música i personalitats implicades han tingut en el context cultural i social.



És per això que volem guardonar en esta Segona Edició dels Premis Santa Cecília de la Societat Unió Artístico-Musical de Sollana, per la seua aportació a l’hora de recollir amb rigorositat la història de les bandes de música del nostre poble al Col·lectiu Ullal de Sollana. Demanem la presència dels representants del col·lectiu encapçalats pel seu president Joan Ferrús Vanaclocha.



[LA PRESIDENTA COL·LOCA LA INSÍGNIA I JOAN FERRÚS SIGNA AL LLIBRE D’OR DE LA SOCIETAT MUSICAL ]



Ara em permetran que llija una breu ressenya sobre Joan i el Col·lectiu que representa:



Joan Ferrús Vanaclocha és professor a l’Institut de Sollana i des de fa anys soci de la nostra Societat Musical. Tots aquells que l’hem tingut com a professor (inclosa jo mateix) hem sigut testimonis de l’estima que sent per la seua localitat. Una estima que s’ha traduït a les seues classes en forma d’anècdotes sobre el nostre poble, curiositats sobre el terme i, sobretot, una clara intencionalitat a l’hora de transmetre als alumnes inquietuds perquè coneguen el lloc on viuen i mantinguen viva la flama de la cultura popular.



Però si cal destacar alguna qualitat de Joan, és el compromís mostrat a l’hora d’impulsar la constitució d’una entitat que seria anomenada Col·lectiu Ullal de Sollana, i que es va constituir com a tal ara fa 15 anys, un 25 d'abril de 1998,  marcant-se com a objectiu general: "El coneixement, l'estudi i difusió de la història, tradicions, costums i altres activitats de tipus cultural i medi ambientals que tinguen a veure amb Sollana, la Ribera i en general amb la Comunitat Valenciana."



I ningú dubta que aquest objectiu s’ha complert perquè des de l’any 1998 i fins a l’actualitat, el Col·lectiu Ullal ha dut a terme 110 excursions i eixides culturals per terres valencianes, ha creat la Ruta Verda per Sollana i el seu terme, ha participat a l’Agenda Local 21, ha col·laborat en la commemoració del 725é aniversari de la Carta Pobla i ha publicat prop de 20 obres que, per cert, tenen exposades a un estand a l’entrada del local per a tot aquell interessat a adquirir-ne alguna. Entre estes obres es troba la que hui premiem, Les bandes de música de Sollana, i per la qual esta Societat Musical li està plenament agraïda.

Eixida 110: RUTA DELS MONESTIRS. Etapa nº 1. Gandia-Almiserà

|



Eixida nº 110,  dissabte 16 de novembre  de 2013

Organitza: Juanvi Ferrús-Joan Ferrús    Crònica: Carmen Ros Bartual (Alaquàs)  

 Ens despertem amb il·lusió, és dia d'excursió. La matinada és de carrasca. El despertador sona a les 6 de la matinada perquè el grup d´alaquassers tenim una mitja hora de trajecte fins a arribar a Sollana, on els nostres amics del Col·lectiu Ullal ens esperen per a eixir a les 7:30 en punt.

La predicció meteorològica apunta que el dia no serà molt favorable per a la pràctica de senderisme, tot i això, ens aventurem i decidim complir amb els plans previstos.

A les 8:15 som a Gandia. El poble encara no ha despertat, però efectivament plou i sembla que així ho va a continuar fent durant tot el matí. Immediatament, organitzem el pla B: podem fer una volta per Gandia i acostar-nos a la col·legiata, al palau ducal i després, si millora el temps, continuar amb els plans de senderisme, i si no, anar amb cotxe fins al Monestir de Sant Jeroni de Cotalba i fer la visita guiada a les 11:30. Tampoc és mala idea, després de tot, fer la ruta caminant i a més visitar el monestir no serà possible per falta de temps.

Comencem contemplant una de les locomotores que està exposada al carrer, vestigi de l'antiga ruta del tren dels anglesos, el monument a Ausiàs March i el Carrer Major, al començament del qual es troben les escultures dels personatges més il·lustres de Gandia, els Borja.

Continuem visitant el Carrer Major; els comerços,  que encara tancats, pinten molt bé i Joan ens mostra el carrer de la Delicada de Gandia "Eres més delicada que la delicada de Gandía" es diu popularment. Conta una de les llegendes que esta senyora d’edat mitjana, va morir en caure-li un pètal al cap (Carai, això és ser delicada!) però després aclarix que el pètal era part d'una escultura de pedra caiguda de la façana de la col·legiata que pesava un quintal (Quin pètal!).

La nostra pròxima parada és la col·legiata: estil gòtic, pedra blanca, recentment restaurada,... ens sorprèn gratament. Eixim de la col·legiata per la porta que dóna a la plaça Major amb l'Ajuntament al front i continuem cap al Palau Ducal que desafortunadament no obri fins les 10.

Decidim continuar amb el pla B, perquè el  nostre objectiu principal és l'entrada al Monestir de Cotalba però tampoc volem perdonar el gaudir d'un bon esmorzar. De camí a Alfauir, ja en cotxe, el fred és intens, ens adonem que les cimes de les muntanyes estan nevades, sí, sí, nevades. Les temperatures han caigut en picat, fa només una setmana, havíem aconseguit temperatures estivals.

La nostra parada per a agafar energia i fugir del fred és la Venda de Toni, pràcticament a les portes del monestir. Arribem al monestir sobre les 11 i esperem el començament de la visita delectant-nos amb el paisatge dels voltants i l'atmosfera del lloc que ens transmet pau i ens fa preguntar-nos quanta història hi haurà darrere d'eixes pedres.

El guia, Mario, comença donant-nos alguns apunts sobre la vida de Sant Jeroni, traductor de la Bíblia del grec i l’hebreu al llatí, anomenada la Vulgata (edició per al poble), única versió autoritzada de la Bíblia al llarg de segles. Ens explica també els orígens de l'orde jerònima allà pels segles XIII i XIV, sent la comunitat de Cotalba la primera comunitat jerònima de la Corona d'Aragó. De l'antiga alqueria Morisca de Cotalba, sobre la qual es va dur a terme la fundació del monestir, queda hui en ruïnes la Torre  i algunes cases adossades que foren comprades per  Alfons el Vell, duc de Gandia i Marqués de Dénia i donades a la comunitat jerònima de Xàbia perquè es traslladaren allí, allà per l'any 1388, per fugir dels atacs dels pirates barbarescos.

Serà Pere March, pare del poeta Ausiàs March, com a majordom del Duc de Gandia, l’encarregat d’organitzar i idear l’edificació del monestir.

Durant el segle XVI, el monestir romandrà sota la protecció dels Borja, i la duquessa de Gandia, María Enríquez, serà  la principal protectora del monestir. El monestir ha sigut lloc de pas de reis, de poetes, de pelegrins…. Felip II i Felip III van realitzar visites d'uns quants dies i  tota la  activitat  monacal influïa en la vida, l'art i el pensament de la societat que  l’envoltava.

A continuació, visitem l'Església on ens fan insistència en la grandària del presbiteri i el cor, ja que els jerònims passaven la major part del dia orant amb els càntics gregorians en este lloc. El patrimoni artístic es va dispersar després de la desamortització i el retaule major, per exemple, obra del Pare Nicolás Borrás, deixeble de Joan de Joanes, es va traslladar al Museu de Belles Arts de València.  

Després, passem al claustre, de dues plantes, on ens criden l’atenció sobre la tècnica utilitzada per a la construcció dels arcs mudèjars i una escala de caragol d'estil gòtic flamíger que és una filigrana. El color propi de la rajola de fang amb el blanc li atorga als arcs un caràcter singular i atractiu.

En el pati central, es troba una cisterna que emmagatzemava l'aigua per a l'ús del monestir. En l'ala est, per on ix el sol, es col·locava tot allò que tenia importància, que tenia a veure amb la part celestial o divina, per això la ubicació de la sala capitular on es reunien els monjos per a llegir un capítol. En l'actualitat és la Capella de la Mare de Déu de la Salut on pot admirar-se amb tota la seua esplendor l'escala de caragol que veiem des del claustre.

Des d'ací passem, a l'almàssera que originàriament va ser part infermeria, part oratori i part refectori. La major part d'este espai està ocupat hui per grans gerres on es guardava l'oli. A l’antic refectori, es conserva la coneguda grisalla "El sant sopar ",  realitzada amb la tècnica del tremp, obra del Pare Borrás,

Mario ens explica el quadre amb tot tipus de curiosos detalls, fent-nos veure que el seu autor va incomplir totes les normes que el Concili de Trento havia fixat per a la representació de la majoria d'imatges que apareixien en el Sopar, però que encara així va aconseguir evadir els càstigs que la Santa Inquisició li haguera imposat  si hagueren arribat a descobrir-ho.

Accedim, a través d’un dels salons més nobles del cenobi, al bell jardí romàntic, després de veure un vídeo sobre la història del cenobi en l’antiga sitja. En el jardí destaquen el preciós estany, el pontet, la varietat d'arbres i plantes exòtiques, la cascada adossada a l'aqüeducte, i per últim, la zona de recreació i descans.

Des d'allí i, després de les pertinents fotos de grup per a deixar constància de la nostra visita, caminem uns metres endinsant-nos en el bosc que rodeja els jardins per a contemplar l'aqüeducte que es va construir per a abastir d'aigua al monestir des de la Font de Batlamala a Almiserà a uns 5 Km de distància.

La desamortització de Mendizábal va obligar els monjos a abandonar el monestir i patix un període de greu deteriorament i abandonament.

A meitat de segle XIX és adquirit per la família Trenor d'origen irlandés, qui el convertix en una activa explotació agrícola.

Novament durant la guerra civil és requisat, però en acabar la guerra, és tornat als propietaris i així ha continuat durant 5 generacions.

Finalitza la visita que en principi estava programada per a durar  hora i mitja, però  ens adonem que han sigut tres hores les que hem estat embadalits amb les explicacions del nostre competent guia.

Els núvols han desaparegut totalment, el cel està totalment aclarit i brilla el nostre sol mediterrani.  Pareix que tenim remordiment per no haver complit amb el pla de senderisme.

Ens  plantegem les disjuntiva de nou: ¿Caminem fins a Lloc Nou de Sant Jeroni? Ens queden uns 5km., són les 14:30.Una altra vegada serà, pensem. Hui no estava escrit que caminàrem.

Al final ens reconforta pensar que hem visitat este refugi d'oració i havent realitzat la ruta haguera sigut impossible!!!.



Amb la vènia de tots els participants ens dirigim al Bar Restaurant Corrals on ens esperen productes típics de la zona que no coneixíem abans, les típiques coques de dacsa farcides d'ou dur ratllat, tonyina i tomaca o el "figatell, espècie d'hamburguesa que inclou fetge i carn, a més d’exquisides xulles a la brasa. Que apetitós està tot !



Donem per acabada la convocatòria sobre les 16:30, una vegada més, satisfets  i orgullosos per haver gaudit i compartit una jornada que ens ha permés conéixer este univers monàstic: una herència riquíssima en lo tangible però també en lo intangible.



Fins  la pròxima, amics!!! Gràcies de tot!!!




 

©2009 Col·lectiu Ullal de Sollana | Template Blue by TNB