“Els despoblats moriscos a la Marina Alta”

|


Crònica de l’eixida 101.  Dissabte 2 de juny de 2012.

Per Francesc Montagud Senón

El dissabte 2 de juny va clarejar fresquet. Ja feia uns dies que la calor es deixava sentir però eixa nit refrescà un poc, i era d’agrair, el dia es presentava adequat per a fer una eixida d’altura per la Vall d’Ebo, la Vall d’Alcalà i la Vall de Gallinera.
Tots vam estar puntualment a la plaça, i sense espera a les 8:30 Francesc Buïgues ens organitzà per a eixir en quatre cotxes amb 16 participants cap a la Marina Alta, on a Pego ens trobaríem amb els amics d’Alaquàs i Gabriel Castells, el polifacètic mestre i guia de la Marina Alta, que de tot sap i en sap de tot.
El primer que férem pujant de Pego cap a la Vall d’Ebo, va ser contemplar des de l’altura de les primeres línies muntanyenques la franja costanera, amb la marjal de Pego i Oliva a l’esquerra i per la dreta el perfil del Montgó. El sol ja pegava de valent i s’intuïa un dia calorós que anava fent-se cada vegada més present. Més amunt les darreres estribacions del Barranc de l’Infern, la catedral del senderisme valencià i niu de l’espeleologia més arriscada, ens avançava una de les visites més inesperades i precioses que tinguérem ocasió de gaudir els 20 assistents de la mà del nostre amic Gabriel, el museu etnològic d’Ebo i la Cova del Rull.
Al museu etnològic poguérem assabentar-nos dels paratges i construccions de la vall, així com d’una mostra extensa de ferramentes i eines per al camp i la cuina a la planta baixa. Més amunt, en el primer pis, els vestits de feina, de festa i de la litúrgia als inicis del segle passat. I per dalt de tot una mostra paleogràfica de totes les troballes fetes en coves, abrics i despoblats de l’entorn.
Ja era hora d’esmorzar i més d’un es ressentia de pressions famolenques que ja no ens deixaven passejar en pau. A les onze, Gabriel ens dugué al despoblat morisc de la Cariola, a l’eixida d’Ebo i davant d’una caseta encastada en una roca i amb una porta metàl·lica al costat, on es podia llegir “La Cova del Rull”.
Entre oliveres i pins, assentats en unes taules i bancs de pedra vam disfrutar de l’esmorzar, en eixos bancals, sobre la penya de la Cariola estava un poblat, ja ibèric, després romà i, com no, finalment morisc fins a la seua expulsió al segle XVII. Les reflexions del nostre guia-mestre ens transportaven a les vivències i circumstàncies d’aquells pobladors d’estes terres: primer substrat íber que es mescla i conviu amb els romans, anys de solitud i posterior ocupació musulmana, mescla, compactació de caràcters i intercanvi de formes, maneres de ser i entendre la vida, el món i els propis déus. Qui era qui, on estava i com eren els pobladors dels despoblats moriscos. Per què els feren fóra? Quins interessos espuris hi havia al darrere?. La producció, l’aigua, la dominació, el poder, les religions,...
Ja calentets per la xafogor del mig dia i les històries d’expulsions, ens acostem a la Cova del Rull i ens disposem a fer la visita anunciada. De cop i sobte passem dels 29ºC de l’exterior als 18ºC només entrar per la porta de la cova, anem cap avall i tenint cura de les parets plenes d’estalagtites i estalagmites. El bon estar regnant, l’amplitud de la cova, la seguretat i els ben cuidats passadissos i passarel·les, van fer d’esta visita la joia de l’excursió. L’oval enclavat al bell mig de les carioles compta amb 2.000 m2 de superficie i entre 20 i 25 metres d’alçada. Les formacions de calcita cristalitzada tenen una lluentor que no ens feia estranyar els noms que li han donat a algunes de les escultures geològiques naturals: “la catedral dels diamants”, “el castell de fantasia”, “la flor rara”, “el racó de les viudes”, ...
Després de la fresqueta de l’indret tornàrem a la realitat del quasi estiu que estàvem passant eixos dies. Vam visitar la Nevera de Baix en la següent Vall d’Alcalà. Nevera rehabilitada, perfectament conservada i que Gabriel va aprofitar per reproduir passatges del llibre “Collidors de neu” de Pepa Guardiola , on ens va fer palés la utilitat dels pous de neu que la guardaven fins l’estiu per baixar-la durant la nit a la costa, ja siga per a fer gelats per als rics que podien pagar-la o per a curar malalties, el que hui es coneix per crioterapia, tractament terapèutic amb baixes temperatures.
No tardàrem molt en seguir camí cap a Alcalà de la Jovada, on ben a prop del poble tinguérem el gust de visitar el despoblat de l’Atzuvieta. Indret curiós amb diverses construccions abandonades, cases, corrals, carrers, llogarets per a viure, fer l’oli i fins i tot per a produir el vi. Arribàrem, poc després, al poble i gaudírem de les fonts i les històries de Gabriel.
Amb el dia avançat i les ganes ja acomplertes, anàrem a dinar a La Vall de Gallinera, al bar “La Roca” de Benirrama. Bons àpats i millor companyia feren dels moments de descans uns instants inoblidables. Per finalitzar l’itinerari buscàrem un lloc per a comprar cireres, les quals estan en plena producció i comercialització, i trobàrem com a centre de distribució la Cooperativa d’Al Patró. Ens abastírem de les precioses perles i ens acomiadàrem del nostre amic Gabriel i de totes les companyes i companys que participaren en esta eixida, tan curiosa i millor aprofitada.







2012. Lletra de Convit a Celebrar la III Festa Estellés

|


2012. Lletra de Convit a Celebrar la III Festa Estellés
Alginet, 15 de juliol de 2012
Estimats amigues i amics:

L’any passat, el 2011, al llarg dels mesos de setembre i octubre, es va celebrar  la II Festa Vicent Andrés Estellés als poble i ciutats següents –espere no deixar-me’n cap- i en alguns casos hi va haver-hi doblet i tot:

Alaquàs, Albal, Alboraia, Albuixech, Alcàssser, l’Alcúdia, Alfarb, Algemesí, Alginet, Alpens, Altea, Barcelona, Barcelona, Benicarló, Benimodo, Benimodo, Benimaclet, Bétera, Borriana, Burjassaot, Campredó, Canals, Carcaixent, Castelló de la Ribera, Catarroja, Catarroja, Corbera, Dénia, Elx, Foios, Gandia, Guardamar del Segura, la Mata, Manuel, Masquefa, Massalfassar, Mislata, Munic, Ontinyent, Otos, Paiporta, Pedreguer, Picanya, Quart de Poblet, Real, Riola, Sant Joan d’Alacant, Senija, Silla, Sollana, Suera, Tavernes Blanques, Tavernes de la Valldigna, Torrent, Tivenys, Turballos, Valencià, València, Vila-Real, Xàbia, Xalò, Xàtiva i Xirivella.

Celebració que va nàixer fa dos anys amb  l’objecte de cohesionar-nos honorant un dels nostres màximsm poetes, Vicent Andrés Estellés, en un acte festiu i vindicatiu de la nostra cultura, que tan necessitada està de pautes culturals i de celebracions identitàries.
Enguany la situació política i econòmica general no és massa encoratjadora; però crec que, tot i això, si és possible,  i com un repte a les circumstàncies adverses i com a prova de la nostra voluntat de ser -ARA i també en el FUTUR- caldria que celebràrem la III Festa Estellés; perquè en  allò que solem fallar, valencians, mallorquins, balears o, simplement, gent que ens  estimem la cultura,  és en la perseverança i defensa de les nostres conviccions i actes d’afirmació.
Per tant, com diuen a Benicarló, “no res i avant”. I si podeu fer-la, féu-la, i escriviu-me diguent-m’ho.
         
Molt cordialment,
                                                                        Josep Lozano       

SOPAR D’ESTIU 2012

|


Associació Cultural Col·lectiu Ullal de Sollana
CONVOCATÒRIA SOPAR D’ESTIU 2012

Amigues i amics, per la present vos convoque al SOPAR D’ESTIU que tindrà lloc el pròxim divendres 27 deJULIOL al BAR RÍVOLI a les 22:00 h  i que tancarà les activitats realitzades al llarg del curs 2011-2012. És un sopar informal, a la lluna de Sollana,  on quedem per veure'ns i xarrar de les nostres coses. 
El sopar serà: picadeta - entrepans diversos - Beguda, café/infusions... i com sempre, els assistents pagaran una quantitat i d'una altra part es farà càrrec el col·lectiu. 
Als assistents vos presentarem la memòria d’activitats realitzades des de l’abril del 2011 a l’abril del 2012. Els interessats en l’assistència poseu-vos en contacte amb JUANVI FERRÚS   per reservar plaça.
Ben cordialment.
 Joan Ferrús.

La República Soviética de Sollana nunca existió...

|

La República Soviética de Sollana nunca existió; lo que se proclamó fue la revolución social.

El passat 8  de juliol del 2012 va eixir publicada una entrevista que li van fer al nostre company del Col.lectiu JOAN LLORENÇ BENACHES a la secció La Ribera Levante EMV. Responent al questionari fet pel periodista SALVA VIVES el nostre company ens explica que aquesta República mai va existir i ens apropa a la gestació i a les consequencies d'aquest fet insurreccinal.


Si ets soci i encara no t'arribat l'entrevista, posat en contacte amb nosaltres i et la farem arribar.

Nou número del Butlletí d'Informació Municipal

|

Fa gairebé menys d'un mes que va eixir publicat el número 51 del  Butlleti d'Informació Municipal de Sollana. En aquest número podras veure com esta l'actualitat municipal, el que s'ha tractat en les sessions plenaries, el que opinen els partits politics i el que fan les nostre associacions veinals i culturals. A més a més podras trobar  articles d'alguns socis del Col.lectiu.

Suposem que en breu estara  penjat a la pagina web de l'Ajuntament; no obstant en aquest enllaç podreu gaudir dels anteriors números:
http://www.sollana.es/cultura/bim/index.php?id_menu=19&id_opc=83

Al mateix temps us animen per a que visiteu la Biblioteca Municipal on podreu trobar i gaudir dels 51 números publicats fins el moment.

Aquest Butlletí,  que al proper hivern complira 24 anys d'existencia, va neixer al desembre de 1988, quan era alcalde Joan F. Benito Esteve i es una de les publicacions sollaneres que encara te continuitat. A través de les seues pagines t'endinsaras en  la cultura, la historia,  el medi ambient. l'actualitat politica, el teixit associatiu... i podras gaudir de moltissimes fotografies que han captat diferents moments del nostre poble i que avui ja son historia.


L'infern de Mauthausen-Gusen

|





A Sollana, ningú es va donar compte durant anys que també teníem un veí del nostre poble, que va ser deportat al camp d'extermini de Mauthausen i després al camp annex de Gusen, on va ser assassinat a l'edat de 27 anys, li deien: JOAN ANDRÉS I CÓRDOBA.

El poble de Sollana, en este 60 aniversari de l'alliberament del camp es vol afegir també als actes commemoratius i de reconeixement de totes aquelles atrocitats patides pels republicans espanyols que hi varen ser deportats, en especial recordar la memòria de Joan Andrés per a que les generacions del present i del futur no tornen a fer ni a recolzar atrocitats com aquestes, la pau, la convivència, la solidaritat i l'acceptació dels altres serán les nostres armes per evitar-ho.
     
                                           Joan F. Benito i Esteve
                                           Regidor de Cultura i Festes

Edita: Ajuntament de Sollana.
Coordinació: Pau Córdoba.
Textos: Amical de Mauthausen - Pau Córdoba.

El podras trobar a la Biblioteca de Sollana.

Hay una deuda con los maestros de antes...

|

Hay una deuda con los maestros de antes; tenían menos medios y cumplían su misión.

El passat 29 de gener del 2012 va eixir publicada una entrevista que li van fer al nostre company del Col.lectiu VICENT GARCIA CASTILLO a la secció La Ribera Levante EMV.  Al llarg de 10 preguntes, el periodista SALVA VIVES ens descobreix al sollaner autodidacta que te una gran estima pel seu poble natal: Sollana.


Si ets soci i encara no t'arribat l'entrevista, posat en contacte amb nosaltres i et la farem arribar.





 

©2009 Col·lectiu Ullal de Sollana | Template Blue by TNB