Monestir de santa Maria de la Murta, Alzira.

Juan Miguel Vanaclocha Benimeli

Eixida nº 31, dissabte 10 de novembre de 2001
GUIA: Agustí Ferrer (Arqueòleg Municipal d’Alzira) i Ana Llavador (Assesora de Medi Ambient del CEFIRE d’Alzira)


La Comissió organitzadora dels actes commemoratius del VI Centenari de la Murta ens convidà a una visita guiada a un dels paratges de més valor ecològic i paisatgístic de la Ribera, tan pròxim i desconegut alhora, el Monestir de Santa Maria de la Murta a Alzira. La visita s’emmarcava dins de les activitats programades al voltant dels PREMIS LITERARIS CIUTAT D’ALZIRA 2001 i, tot i que el Col·lectiu ja havia assistit a la mateixa convocatòria en dues ocasions anteriors, valia la pena tornar per aprofitar l’esdeveniment per acostar-nos a aquest bell paratge natural de la Ribera.
Cap a les nou, eixírem del bar Cantó en direcció a la Murta. El dia havia eixit nuvolós i fresquet, més d’un va tornar a casa a per més roba, guants i bufanda, encara sort, perquè ens esperava un dia d’eixos de xuplar-se els dits, el primer dia de fred polar, on més de quatre hagueren volgut agafar el millor dels seus abrics. El fred ens pillà en calçotets.
Després d’unes indecisions en alguns punts del camí i preguntar a uns collidors de taronja, hi arribàrem a l’entrada de la Murta, on anaven arribant, a més, onades de gent, fins que es va formar un grup de vora 50 persones.
Anna Llavador ens va fer una introducció sobre la història geològia de la Vall de la Murta, ens va comentar que en la Murta fa uns cent cinquanta milions d’anys, només hi havia un mar, fina ací hi arribaven materials arrossegats per rius i barrancs, que van anar acumulant-se durant el període juràssic.
A l’era Terciària, els sediments dipositats es van plegar a causa de la pressió exercida per la placa africana sobre l’euroasiàtica i va aparéixer el sistema Ibèric, al qual pertany la Serra de Corbera.
Després començàrem el recorregut per la serra, Anna va anar explicant-nos les particularitats de totes les plantes que anaven eixint al nostre pas: romer, timó, margalló, etc.. Provàrem els fruits del lledoner, els lledons, d’un sabor molt agradívol. Ens va mostrar les diferències entre la murta, de fulla més arredonida d’un color verd obscur i fruits malva amb un aroma inconfusible i el llentiscle de fulla més allargada i verda. Provàrem el fruit de la sarsaparrella, molt dolcet. Aquest fruit era la base per a fer un antic refresc conegut com a sarsa. També ens va fer una demostració pràctica per a poder esbrinar l’edat dels arbres, amidant la circumferència del tronc. Entre els arbres de la Murta, cal destacar una espècie que és una relíquia dels temps passats, molt més freds i humits: el freixe de flor. Tan sols està present, a la Comunitat Valenciana, en la freixeda de Bunyol i en la Murta. En aquest època de l’any comença a canviar el seu color verd a un color verd pàl·lid, per a més entrada la tardor, passar a colors ocres.
Agustí Ferrer ens va fer un recorregut molt interessant per totes les restes arquitectòniques del paratge, que en son moltes. Començarem per un forn de calç, que era utilitzat per a l’obtenció de calç viva. Després vérem un dipòsit de neu, on mantenien en les hores de sol la neu que portaven de les caves de Xàtiva, per a continuar el camí per la nit, quan la temperatura era més adient perquè no es fonguera la neu. De tota manera, quan la càrrega hi arribava a València, havia minvat fins un 70% del seu pes. Després creuàrem el pont de Felip II, i davant la porta de l’església nova, ens va relatar la història del Monestir de Santa Maria de la Murta, la fundació del qual cal situar-la entre els segles XIV i XV. Ens va parlar d’on estaven situades la sagristia, la torre de la Porteria, el claustre, etc… Ens comentà també, la necessitat de fer una restauració integral del que queda de l’edifici pel perill imminent que caiga com un castell de cartes.
A les rodalies, encara hi ha altres construccions, com l’aqüeducte de la font de la Murta, l’almàssera, la casa vella i molts pistes per on caminar i assaborir la meravella que ens mostra aquesta vall tan pròxima, tan al costat de casa i que és la gran desconeguda. Trepitjar els seus senders pot ser tot un descobriment. Us anime a tots a fer-ho.