Cinqué aniversari del col.lectiu Ullal

CRONICA DE LA CELEBRACIÓ DEL
V ANIVERSARI DEL COL.LECTIU ULLAL.
Divendres 25 de juliol de 2003

Per molts anys.
Llorenç Benaches.

El dia de San Jaume ens reunírem els membres del Col·lectiu Ullal per celebrar el cinquè aniversari de la nostra entitat, així com també el sopar d’estiu 1. Arribàrem cap a les 10 h al lloc més idoni per excel·lència de la nostra vila, la Plaça Major2. Allí, a la vorera del Bar Àguila sopàrem amb gran harmonia gairebé una vintena de membres. Mentre uns portaven l´entrepà de casa, altres assaboriren tota mena d´entrepans3 així com braves, amanida a la sollanera4, calamars, etc.

Ens sorprengué molt l’arribada que tingué el nostre company Toni Segarra ja que immediatament començà amb el repartiment d’uns numerets5. Estiguérem durant el sopar esbrinant per a que eren aquests numerets, però res ens venia al cap.

En arribar el cafenet, el nostre reelegit President, Joan Ferrús, va fer un petit discurs6 de què havien suposat aquests cinc anys d’existència, de com hauria d’ésser la nova etapa encetada en l’última assemblea general i ens comunicà també que properament ens diria la nova composició de la junta directiva. Seguidament es va repartir a tothom la V MEMÒRIA D’ACTIVITATS del col·lectiu, la memòria anual, el balanç de l’any 2002, el pressupost del 2003, l’acta de la IV Assemblea General Ordinària i la convocatòria de l’eixida nº 37 que serà “La Romeria del Crist de la Salut del Palmar per l’Albufera”. Després ens donaren a cada assistent el llibre dels escrits del nostre amic i estimat company Vicente Garcia Castillo. Seguidament arribà el nostre company Toni amb un quadre7 pintat per ell. Així esbrinarem per a que eren els numerets. Prèviament al sorteig del quadre, es van sortejar 5 lots de 2 publicacions del col·lectiu: Un passeig per la historia i Poemes de Manuel Llorens i l’afortunat guanyador del magnífic quadre va ser Vicent García Claver.

Durant tot el sopar no paràrem de raonar. Era un tertúlia cada vegada més engrescadora; tractàrem moltíssims temes d’interès locals, analitzant-los en profunditat i buscant possibles solucions reals. Com l’ànim no dequeia continuàrem la tertulieta al Ritme Bar. La temàtica abans esmentada fou amplia i variada, es parlà de la no demanada de bous d’enguany, els recents pactes8 de govern, la política ambiental inexistent municipal, la nova etapa del BIM, el nomenament polític de coordinadora General del BIM, que no es produeix la regeneració política als partits locals i moltes coses més. Cap a les tres de la matinada el que subscriu la crònica marxà cap a casa i encara es va quedar gent raonant.


----------------------------------------


1 Aquesta pràctica estalviadora no ens ve de nou. Al 1282 un dels primers repobladors, el Bernat Sorga, ens fa ja esment de com s’haurien de agrupar els soparets commemoratius . (A.C.A. CR leg0 nº 11).

2 Anomenada també “Plaça del gaiato”, com segons diu un rumor de despús-ahir: Quan més passeges per ella, més ganes tens d’agafar i mostrar el gaiato. (I això que encara no és temps de bous).

3 Excepte l´Enric que es quedà sense el desitjat “chivito” per esgotament d’existències.

4 Amanida típica local introduïda fa uns huit anys, els ingredients de la qual prèviament s’han de pactar amb el cambrer.

5 Com que no era sopar homenatge, alguna cosa especial deuria de tenir. La major part pensava que es tractaria d’un viatge a Palma, altres que al que li tocara pagaria el soparet i algú pensava que ens donarien una entrada per anar al museu de batracis fossilitzats que s’entreveia a uns 200 metres.

6 Cosa estranya que va ésser curtet i a més de l’anecdòtica interrupció per les 12 campanades del rellotge de la Plaça Major.

7 L’autor ens comentà una mica per damunt el significat del quadre a petició d’un assistent. Ens parlà dels colors emprats, de les línies i el volum. Va ésser efímer però ens agradà que l’autor ens comentara alguna cosa. Al quadre es podien veure edificis historic-religiosos de la nostra població.

8 Segons un estudi de la Universitat de Zaplachussets, part de la població pateix d’una malaltia nova, la pepepactitis crònica, provocada per un bacil que s’amaga als monederets de pell.