Itinerari didàctic per Algemesí.
Francesc Beltrán López
Eixida nº 11, dissabte 27 de març de 1999
Guia: :Josep Antoni Domingo – Cronista Oficial d’Algemesí -
El dia 27 de març de 1999 vaig ser convidat a visitar la ciutat d’Algemesí. La visita havia estat organitzada per un animós grup d’amics sollaners, amb els quals ja havia anat a altres diferents llocs del nostre País. No em podia negar de cap manera: la possibilitat de conèixer fins els més mínims detalls històrics, artístics i culturals d’aquesta entranyable i veïna ciutat d’Algemesí, gràcies al guiatge de l’amic Josep Antoni Domingo Borràs, cronista de la ciutat, i el seu millor coneixedor, feia massa atractiva la passejada. D’altra banda, l’amigable companyia dels components de “l’host” cultural que capitaneja un altre bon amic, Joan Ferrús, sempre tan interessats tots ells, com jo, en conèixer les nostres arrels, feia impensable el fet de negar-me.
L’arribada a Algemesí, dissabte pel matí, va ser una mica complicada: hi estava instal·lat el mercat setmanal. Així i tot, després de buscar un aparcament adequat per al cotxe, en el local social de la Cooperativa ens vàrem trobar amb Josep Antoni, i després d’unes afectuoses salutacions començàrem la visita guiada.
La placeta del Carbó, antic centre de l’antiga vila, fou el punt de partida. D’allí a la plaça Major (antiga de la Carnisseria, d’antigues connotacions toponímiques per ami, benifaioner), on poguérem admirar la façana renaixentista de la basílica de sant Jaume, construïda al segle XVII. Una vegada a dins, Josep Antoni ens mostrà la imatge de la Mare de Déu de la Salut, patrona d’Algemesí, a la qual es fa una de les més sonades festes de tota la Ribera (si no la que més). De l’antiga capella passàrem a la basílica a admirar els quadres de Ribalta al retaule de l’altar major, i algunes altres curiositats.
L’eixida de la basílica la férem per la porta dita de l’Aire, que deixà bocabadats els que no la coneixien, a causa de l’acurat gust en què ha estat restaurada en els darrers anys, gràcies a les directrius d’Eduard Sarrió. Li vàrem donar la volta per l’antic fossar, l’absis i el tradicional pes de la seda. Carrer de Berca amunt, i visita a la capella de la Troballa, una volta pels carrers més tradicionals i parada en les cases més destacades, algunes d’elles amb les finestres porticades clarament renaixentistes. El Convent dels Dominicans i el senyorial carrer de la Muntanya, on Josep Antoni ens delectà, a més, amb sucosos detalls dels seus antics propietaris. Josep Antoni, també ens mostrà, com no, estem al País Valencià! Alguns dels estralls urbanístics fets en les dècades passades i que malbarataren un dels millors exemples d’un senyorívol carrer de la nostrada Ribera.
Un aperitiu, de tornada al bar de la Cooperativa, acompanyat d’una animada xerrada tancà l’entranyable visita a Algemesí, en companyia d’una no menys entranyable companyia.
Francesc Beltrán López
Eixida nº 11, dissabte 27 de març de 1999
Guia: :Josep Antoni Domingo – Cronista Oficial d’Algemesí -
El dia 27 de març de 1999 vaig ser convidat a visitar la ciutat d’Algemesí. La visita havia estat organitzada per un animós grup d’amics sollaners, amb els quals ja havia anat a altres diferents llocs del nostre País. No em podia negar de cap manera: la possibilitat de conèixer fins els més mínims detalls històrics, artístics i culturals d’aquesta entranyable i veïna ciutat d’Algemesí, gràcies al guiatge de l’amic Josep Antoni Domingo Borràs, cronista de la ciutat, i el seu millor coneixedor, feia massa atractiva la passejada. D’altra banda, l’amigable companyia dels components de “l’host” cultural que capitaneja un altre bon amic, Joan Ferrús, sempre tan interessats tots ells, com jo, en conèixer les nostres arrels, feia impensable el fet de negar-me.
L’arribada a Algemesí, dissabte pel matí, va ser una mica complicada: hi estava instal·lat el mercat setmanal. Així i tot, després de buscar un aparcament adequat per al cotxe, en el local social de la Cooperativa ens vàrem trobar amb Josep Antoni, i després d’unes afectuoses salutacions començàrem la visita guiada.
La placeta del Carbó, antic centre de l’antiga vila, fou el punt de partida. D’allí a la plaça Major (antiga de la Carnisseria, d’antigues connotacions toponímiques per ami, benifaioner), on poguérem admirar la façana renaixentista de la basílica de sant Jaume, construïda al segle XVII. Una vegada a dins, Josep Antoni ens mostrà la imatge de la Mare de Déu de la Salut, patrona d’Algemesí, a la qual es fa una de les més sonades festes de tota la Ribera (si no la que més). De l’antiga capella passàrem a la basílica a admirar els quadres de Ribalta al retaule de l’altar major, i algunes altres curiositats.
L’eixida de la basílica la férem per la porta dita de l’Aire, que deixà bocabadats els que no la coneixien, a causa de l’acurat gust en què ha estat restaurada en els darrers anys, gràcies a les directrius d’Eduard Sarrió. Li vàrem donar la volta per l’antic fossar, l’absis i el tradicional pes de la seda. Carrer de Berca amunt, i visita a la capella de la Troballa, una volta pels carrers més tradicionals i parada en les cases més destacades, algunes d’elles amb les finestres porticades clarament renaixentistes. El Convent dels Dominicans i el senyorial carrer de la Muntanya, on Josep Antoni ens delectà, a més, amb sucosos detalls dels seus antics propietaris. Josep Antoni, també ens mostrà, com no, estem al País Valencià! Alguns dels estralls urbanístics fets en les dècades passades i que malbarataren un dels millors exemples d’un senyorívol carrer de la nostrada Ribera.
Un aperitiu, de tornada al bar de la Cooperativa, acompanyat d’una animada xerrada tancà l’entranyable visita a Algemesí, en companyia d’una no menys entranyable companyia.
0 comentarios:
Publicar un comentario