1r ANIVERSARI COL·LECTIU ULLAL.
SOPAR COMMEMORATIU I HOMENATGE A JUAN MOLERES IBOR, CRONISTA OFICIAL DE SOLLANA.
Juan Llinares Luz i Joan Ferrús Vanaclocha
Divendres 23 d’abril de 1999.
Per commemorar el primer aniversari de la seua existència i com un acte més que venia a tancar un any d’intensa activitat, el Col·lectiu Ullal celebrà un sopar gastronòmic al qual foren invitats, a més de tots els seus membres, altres persones, sollaners la majoria, que d’una manera o altra havien pres interès per les activitats del Col·lectiu o bé el podien tenir en un futur pròxim.
El lloc triat per sopar va ser el Restaurant La Florida, situat a l’eixida de Sollana cap a Sueca i, espai molt adient tant per la seua capacitat de comensals, apropiada per a un nombre d’assistents reduït, com també per la bona cuina casolana que els acredita i el bon tracte que ofereixen als seus clients en general i a grups com el nostre en particular.
Era divendres, 23 d’abril, dia del llibre, data molt adequada per celebrar qualsevol acte de caire cultural. A moltes poblacions veïnes s’havien realitzat actes culturals tenint el llibre com a protagonista, i Sollana, el nostre poble, anava a celebrar també una activitat cultural de destacada rellevància, és per això, que els membres del Col·lectiu, volgueren que no fóra un sopar com qualsevol altre i posaren el millor d’ells perquè l’ocasió s’ho mereixia: celebràvem, a més d’un any d’existència del Col·lectiu Ullal, el reconeixement públic a tota una vida dedicada a la investigació local del cronista oficial de Sollana, Juan Moleres Ibor.
A l’entrada del propi restaurant, s’havia preparat una exposició de fotografies de totes i cadascuna de les eixides que el Col·lectiu havia fet durant el seu primer any d’activitat; ni més ni menys que 11 eixides en les quals havíem visitat castells, ermites, monestirs, torres i coves de poblacions veïnes quan no d’altres comarques properes. També, a la mateixa entrada del local, es va muntar, per ser el dia que era, la PRIMERA MOSTRA DEL LLIBRE SOLLANER, un recull de totes les publicacions que s’han fet a Sollana, amb l’excepció dels programes de festa que comptava a més, de manera especial, amb totes les publicacions del homenatjat, el cronista Moleres.
A l’hora prevista hi anaren arribant, en cotxe els que venien de fora i amb una curta passejada els que vivien a Sollana. Sorpresos, la majoria dels assistents invitats, perquè no acabaven d’entendre massa bé el sentit de la convocatòria i perquè a Sollana no era habitual aquest tipus d’actes, anaven saludant-se i intercanviant-se comentaris mentre miraven les fotografies de les eixides i fullejaven les publicacions exposades. Una barra amb aperitius típics de la terra: cacaus, tramussos, cervesa i ampolles de vi, feia més agradable l’espera de l’àpat.
Hi acudiren a la cita la majoria dels previstos, encara que alguns amics del Col·lectiu, per raons alienes a la seua voluntat, lamentaren no poder acompanyar-nos en aquella nit especial. Poc a poc hi anaren acudint tots els citats: membres del col·lectiu, sollaners pròxims al col·lectiu, representants de les opcions polítiques locals, Castillo i senyora, Moleres i senyora, el Cronista d’Albalat i senyora, el cronista de Llíria, Carles Recio i senyora,.....
En estar tots presents, els invitats van començar a seure i després d’unes breus paraules de benvinguda i d’agraïment per l’assistència començà el sopar. El nostre amic Toni, ens havia elaborat unes cartes amb el menú molt peculiars, díptics en forma circular i no més gran que un plat de postres, davant, grafies i dibuixos ornamentals propis de vaixella valenciana, en obrir-les podies llegir el menú de la nit que tot seguit especifiquem:
ENTRADA: esgarrat d’abaetxo, mandonguilles d’abaetxo amb all-i-oli, esgarradet de sardina, ensalada valenciana i ensalada de tomaca amb all.
PLAT: Cassola amb un preparat de conill, pollastre i creïlles.
POSTRES: Cacau i tramussos, carabassa torrà, pastes dels forns del poble, cafè i licor (mistela de Monòver i Godelleta).
BEGUDES: Vi valencià, gasosa, cervesa i aigua.
En la contraportada, dites, refranys i expressions populars valencianes que feren somriure a més d’un. Una idea molt original la de Toni.
Acabat el sopar, i després d’unes paraules del president del Col·lectiu, en les que va fer referència al llarg i intens camí realitzat fins aquell moment, valorant de forma positiva totes les activitats realitzades i animant tots els presents a seguir en la mateixa línia superant-la fins i tot, prengué la paraula el coordinador del servei de publicacions de la Diputació de València, Carles Recio, guanyador del primer premi literari “Vila de Sollana”, per exalçar iniciatives com aquella, especialment quan provenen de grups que manifesten una sincera preocupació i inquietud per la pròpia història i a més, saben agrair de manera franca i personal la labor realitzada pels cronistes en facilitar a la comunitat l’accés al coneixement de la pròpia història.
Seguidament, Vicente García Castillo, que havia estat designat la persona idònia per tal de dedicar-li unes paraules emotives i sentides a l’invitat especial d’aquella nit, el cronista Moleres, que tot siga dit, semblava l’únic en aquell moments que no sabia ben bé, en què i com anava a acabar tot allò, tragué uns fulls de la butxaca i amb la veu personal i el to que el caracteritza, de forma pausada i sentida, i amb mans tremoloses per l’emoció, començà a llegir les quartilles que per a l’ocasió s’havia preparat. Llegia assegut perquè els nervis no el traïren i li feren una mala passada, mentre el seu auditori, en escoltar-lo, restava mut, silent, atent, interioritzant cadascuna de les seues paraules i assumint alguns, amb lleugers moviments de cap, a penes imperceptibles, la franquesa de tanta veritat.
Parlà de la difícil i generalment poc apreciada, reconeguda i valorada tasca del cronista en general, elogià la figura de les esposes del cronistes, i en analitzar la trajectòria de Moleres per tants anys de dedicació a Sollana, recordà amb enyorança aquells anys, finals de la dècada dels cinquanta, en els que els ambdós compartien il·lusions i satisfaccions pels descobriments que Moleres anava fent en el seu peregrinar per arxius i biblioteques. Converses en solitud, confortades de tant en tant per les paraules sempre encoratjadores del Pare Emilio, de grata memòria, que com ells compartia aquell afany d’investigar i escorcollar entre el passat, per retraure i fer arribar als veïns i poble en general els aspectes més destacats de la seua pròpia història local.
Acabà el seu parlament invitant el cronista a aprofitar les inquietuds d’aquest col·lectiu naixent per donar estímul i ànim als seus components i amb l’experiència i coneixements adquirits pels anys, orientar-lo perquè siga continuador de la tasca que ell i altres sollaners han dut endavant durant tants anys.
Finalitzat el parlament, l’aplaudiment dels presents, mostrà el suport unànim a tot el que s’havia dit i, tot seguit, el cronista Moleres, visiblement emocionat, agraí amb una abraçada de vera amistat tan sentides paraules. A continuació, Castillo, i en nom del Col·lectiu, li va lliurar un bell socarrat que il·lustrava la figura d’un cronista dedicat als seus menesters amb uns pupils contemplant-lo, orlat amb següent llegenda: AL CRONISTA JUAN MOLERES IBOR, PER LA SEUA APORTACIÓ A LA HISTÒRIA DE LA VILA I ANTIGA BARONIA DE SOLLANA, COL·LECTIU ULLAL, 25-4-99.
Moleres, manifestà el seu agraïment, no sense deixar constància de la sorpresa que per a ell havia suposat aquell acte tan ben preparat i amb la complicitat de molts dels presents. Tot seguit rebé felicitacions dels assistents que s’acostaren també per veure de prop el detall amb què havia estat obsequiat.
I a poc a poc, la gent se n’anà a casa, satisfeta d’haver passat una velada gastronòmica, familiar i cultural, com ben poques se’n fan a Sollana. Gràcies Castillo, gràcies Moleres, fins la pròxima.
SOPAR COMMEMORATIU I HOMENATGE A JUAN MOLERES IBOR, CRONISTA OFICIAL DE SOLLANA.
Juan Llinares Luz i Joan Ferrús Vanaclocha
Divendres 23 d’abril de 1999.
Per commemorar el primer aniversari de la seua existència i com un acte més que venia a tancar un any d’intensa activitat, el Col·lectiu Ullal celebrà un sopar gastronòmic al qual foren invitats, a més de tots els seus membres, altres persones, sollaners la majoria, que d’una manera o altra havien pres interès per les activitats del Col·lectiu o bé el podien tenir en un futur pròxim.
El lloc triat per sopar va ser el Restaurant La Florida, situat a l’eixida de Sollana cap a Sueca i, espai molt adient tant per la seua capacitat de comensals, apropiada per a un nombre d’assistents reduït, com també per la bona cuina casolana que els acredita i el bon tracte que ofereixen als seus clients en general i a grups com el nostre en particular.
Era divendres, 23 d’abril, dia del llibre, data molt adequada per celebrar qualsevol acte de caire cultural. A moltes poblacions veïnes s’havien realitzat actes culturals tenint el llibre com a protagonista, i Sollana, el nostre poble, anava a celebrar també una activitat cultural de destacada rellevància, és per això, que els membres del Col·lectiu, volgueren que no fóra un sopar com qualsevol altre i posaren el millor d’ells perquè l’ocasió s’ho mereixia: celebràvem, a més d’un any d’existència del Col·lectiu Ullal, el reconeixement públic a tota una vida dedicada a la investigació local del cronista oficial de Sollana, Juan Moleres Ibor.
A l’entrada del propi restaurant, s’havia preparat una exposició de fotografies de totes i cadascuna de les eixides que el Col·lectiu havia fet durant el seu primer any d’activitat; ni més ni menys que 11 eixides en les quals havíem visitat castells, ermites, monestirs, torres i coves de poblacions veïnes quan no d’altres comarques properes. També, a la mateixa entrada del local, es va muntar, per ser el dia que era, la PRIMERA MOSTRA DEL LLIBRE SOLLANER, un recull de totes les publicacions que s’han fet a Sollana, amb l’excepció dels programes de festa que comptava a més, de manera especial, amb totes les publicacions del homenatjat, el cronista Moleres.
A l’hora prevista hi anaren arribant, en cotxe els que venien de fora i amb una curta passejada els que vivien a Sollana. Sorpresos, la majoria dels assistents invitats, perquè no acabaven d’entendre massa bé el sentit de la convocatòria i perquè a Sollana no era habitual aquest tipus d’actes, anaven saludant-se i intercanviant-se comentaris mentre miraven les fotografies de les eixides i fullejaven les publicacions exposades. Una barra amb aperitius típics de la terra: cacaus, tramussos, cervesa i ampolles de vi, feia més agradable l’espera de l’àpat.
Hi acudiren a la cita la majoria dels previstos, encara que alguns amics del Col·lectiu, per raons alienes a la seua voluntat, lamentaren no poder acompanyar-nos en aquella nit especial. Poc a poc hi anaren acudint tots els citats: membres del col·lectiu, sollaners pròxims al col·lectiu, representants de les opcions polítiques locals, Castillo i senyora, Moleres i senyora, el Cronista d’Albalat i senyora, el cronista de Llíria, Carles Recio i senyora,.....
En estar tots presents, els invitats van començar a seure i després d’unes breus paraules de benvinguda i d’agraïment per l’assistència començà el sopar. El nostre amic Toni, ens havia elaborat unes cartes amb el menú molt peculiars, díptics en forma circular i no més gran que un plat de postres, davant, grafies i dibuixos ornamentals propis de vaixella valenciana, en obrir-les podies llegir el menú de la nit que tot seguit especifiquem:
ENTRADA: esgarrat d’abaetxo, mandonguilles d’abaetxo amb all-i-oli, esgarradet de sardina, ensalada valenciana i ensalada de tomaca amb all.
PLAT: Cassola amb un preparat de conill, pollastre i creïlles.
POSTRES: Cacau i tramussos, carabassa torrà, pastes dels forns del poble, cafè i licor (mistela de Monòver i Godelleta).
BEGUDES: Vi valencià, gasosa, cervesa i aigua.
En la contraportada, dites, refranys i expressions populars valencianes que feren somriure a més d’un. Una idea molt original la de Toni.
Acabat el sopar, i després d’unes paraules del president del Col·lectiu, en les que va fer referència al llarg i intens camí realitzat fins aquell moment, valorant de forma positiva totes les activitats realitzades i animant tots els presents a seguir en la mateixa línia superant-la fins i tot, prengué la paraula el coordinador del servei de publicacions de la Diputació de València, Carles Recio, guanyador del primer premi literari “Vila de Sollana”, per exalçar iniciatives com aquella, especialment quan provenen de grups que manifesten una sincera preocupació i inquietud per la pròpia història i a més, saben agrair de manera franca i personal la labor realitzada pels cronistes en facilitar a la comunitat l’accés al coneixement de la pròpia història.
Seguidament, Vicente García Castillo, que havia estat designat la persona idònia per tal de dedicar-li unes paraules emotives i sentides a l’invitat especial d’aquella nit, el cronista Moleres, que tot siga dit, semblava l’únic en aquell moments que no sabia ben bé, en què i com anava a acabar tot allò, tragué uns fulls de la butxaca i amb la veu personal i el to que el caracteritza, de forma pausada i sentida, i amb mans tremoloses per l’emoció, començà a llegir les quartilles que per a l’ocasió s’havia preparat. Llegia assegut perquè els nervis no el traïren i li feren una mala passada, mentre el seu auditori, en escoltar-lo, restava mut, silent, atent, interioritzant cadascuna de les seues paraules i assumint alguns, amb lleugers moviments de cap, a penes imperceptibles, la franquesa de tanta veritat.
Parlà de la difícil i generalment poc apreciada, reconeguda i valorada tasca del cronista en general, elogià la figura de les esposes del cronistes, i en analitzar la trajectòria de Moleres per tants anys de dedicació a Sollana, recordà amb enyorança aquells anys, finals de la dècada dels cinquanta, en els que els ambdós compartien il·lusions i satisfaccions pels descobriments que Moleres anava fent en el seu peregrinar per arxius i biblioteques. Converses en solitud, confortades de tant en tant per les paraules sempre encoratjadores del Pare Emilio, de grata memòria, que com ells compartia aquell afany d’investigar i escorcollar entre el passat, per retraure i fer arribar als veïns i poble en general els aspectes més destacats de la seua pròpia història local.
Acabà el seu parlament invitant el cronista a aprofitar les inquietuds d’aquest col·lectiu naixent per donar estímul i ànim als seus components i amb l’experiència i coneixements adquirits pels anys, orientar-lo perquè siga continuador de la tasca que ell i altres sollaners han dut endavant durant tants anys.
Finalitzat el parlament, l’aplaudiment dels presents, mostrà el suport unànim a tot el que s’havia dit i, tot seguit, el cronista Moleres, visiblement emocionat, agraí amb una abraçada de vera amistat tan sentides paraules. A continuació, Castillo, i en nom del Col·lectiu, li va lliurar un bell socarrat que il·lustrava la figura d’un cronista dedicat als seus menesters amb uns pupils contemplant-lo, orlat amb següent llegenda: AL CRONISTA JUAN MOLERES IBOR, PER LA SEUA APORTACIÓ A LA HISTÒRIA DE LA VILA I ANTIGA BARONIA DE SOLLANA, COL·LECTIU ULLAL, 25-4-99.
Moleres, manifestà el seu agraïment, no sense deixar constància de la sorpresa que per a ell havia suposat aquell acte tan ben preparat i amb la complicitat de molts dels presents. Tot seguit rebé felicitacions dels assistents que s’acostaren també per veure de prop el detall amb què havia estat obsequiat.
I a poc a poc, la gent se n’anà a casa, satisfeta d’haver passat una velada gastronòmica, familiar i cultural, com ben poques se’n fan a Sollana. Gràcies Castillo, gràcies Moleres, fins la pròxima.
0 comentarios:
Publicar un comentario