Amparo Gomis Llorens
Eixida nº 17, dissabte 20 de gener de 2000
Guia: Agustí Ferrer (Director del Museu i arqueòleg municipal)
Vam eixir des del Cantó a l’hora prevista. Havíem quedat a les nou i mitja del matí amb Agustí Ferrer a la porta de les antigues Escoles Pies, avui seu de la Casa de la Cultura, on s’ubica el museu municipal d’Alzira.
La visita començà amb una projecció de diapositives escrupolosament comentades per Agustí, les quals ens mostraven tota l’evolució de la ciutat, unida a les successives modificacions geogràfiques fetes tant per la mà de la natura com per la de l’home.
Alzira es va construir dins d’un dels meandres del Xúquer amb una intenció defensiva, donada la seua situació estratègica en l’àmbit territorial de la Ribera del riu. A més a més, i amb la mateixa intenció, fou amurallada pels musulmans tot seguint la volta del meandre. Sembla ser però, que els primers pobladors de la ciutat, no van tindre en compte que les avingudes del Xúquer provocaven contínues inundacions que obligaven a refer vivendes i muralles. La sedimentació provocada pel fang de les riuades i la intenció d’elevar el nivell de les cases per tal d’evitar que s’inundaren, va fer que poc a poc augmentara el nivell del sòl, restant massa baixes les primeres muralles musulmanes.
Jaume I, mitjançant un pacte amb els musulmans, va prendre la ciutat convertint-la en ciutat reial, i va manar construir unes noves muralles per damunt de les antigues (per cert, les que encara avui podem veure, les quals, també s’han quedat més baixes al pas dels anys).
Durant l’època medieval, Alzira es dividia en tres nuclis de població: dos intramurs, al voltant de les esglésies de santa Maria i santa Caterina, i un altre als extramurs de la població, situat més al sud, al voltant del convent dels Agustins, a l’altra part del riu. Al nucli emmurallat, s’accedia per dos ponts: al nord, pel de sant Gregori i, al sud, pel Pont Major, després anomenat de sant Bernat.
En l’Edat Moderna, es va dissecar el meandre que envoltava la ciutat per tal d’evitar noves inundacions i va anar eixamplant-se cap al sud. Al segle XX, es va modificar totalment l’estructura geogràfica de la ciutat, reomplint-se el llit del riu i substituint-lo per dues grans avingudes, avui anomenades sants Patrons i Lluís Suñer.
Açò és un xicotet resum de l’extensa i enriquidora explicació que ens va fer el nostre amfitrió.
A continuació, vam fer un paronet per tal d’esmorzar i, després, vam continuar la visita pel museu, el qual, podem dividir en dues parts: en la primera s’exposen les trobades prehistòriques i musulmanes descobertes en excavacions fetes a la ciutat i als seus voltants i, en la segona, ens trobem amb una extensa i abundant mostra de l’evolució feta per l’home de la Ribera per tal de millorar les seues condicions i qualitat de vida, tant en l’àmbit domèstic com en els dels oficis.
A la una i mitja, finalitzàrem la visita. Una primera visita a la ciutat d’Alzira, que ens servirà de pròleg per a una segona, on poder observar pel terreny tot el que ens va explicar Agustí sobre la taula.
Eixida nº 17, dissabte 20 de gener de 2000
Guia: Agustí Ferrer (Director del Museu i arqueòleg municipal)
Vam eixir des del Cantó a l’hora prevista. Havíem quedat a les nou i mitja del matí amb Agustí Ferrer a la porta de les antigues Escoles Pies, avui seu de la Casa de la Cultura, on s’ubica el museu municipal d’Alzira.
La visita començà amb una projecció de diapositives escrupolosament comentades per Agustí, les quals ens mostraven tota l’evolució de la ciutat, unida a les successives modificacions geogràfiques fetes tant per la mà de la natura com per la de l’home.
Alzira es va construir dins d’un dels meandres del Xúquer amb una intenció defensiva, donada la seua situació estratègica en l’àmbit territorial de la Ribera del riu. A més a més, i amb la mateixa intenció, fou amurallada pels musulmans tot seguint la volta del meandre. Sembla ser però, que els primers pobladors de la ciutat, no van tindre en compte que les avingudes del Xúquer provocaven contínues inundacions que obligaven a refer vivendes i muralles. La sedimentació provocada pel fang de les riuades i la intenció d’elevar el nivell de les cases per tal d’evitar que s’inundaren, va fer que poc a poc augmentara el nivell del sòl, restant massa baixes les primeres muralles musulmanes.
Jaume I, mitjançant un pacte amb els musulmans, va prendre la ciutat convertint-la en ciutat reial, i va manar construir unes noves muralles per damunt de les antigues (per cert, les que encara avui podem veure, les quals, també s’han quedat més baixes al pas dels anys).
Durant l’època medieval, Alzira es dividia en tres nuclis de població: dos intramurs, al voltant de les esglésies de santa Maria i santa Caterina, i un altre als extramurs de la població, situat més al sud, al voltant del convent dels Agustins, a l’altra part del riu. Al nucli emmurallat, s’accedia per dos ponts: al nord, pel de sant Gregori i, al sud, pel Pont Major, després anomenat de sant Bernat.
En l’Edat Moderna, es va dissecar el meandre que envoltava la ciutat per tal d’evitar noves inundacions i va anar eixamplant-se cap al sud. Al segle XX, es va modificar totalment l’estructura geogràfica de la ciutat, reomplint-se el llit del riu i substituint-lo per dues grans avingudes, avui anomenades sants Patrons i Lluís Suñer.
Açò és un xicotet resum de l’extensa i enriquidora explicació que ens va fer el nostre amfitrió.
A continuació, vam fer un paronet per tal d’esmorzar i, després, vam continuar la visita pel museu, el qual, podem dividir en dues parts: en la primera s’exposen les trobades prehistòriques i musulmanes descobertes en excavacions fetes a la ciutat i als seus voltants i, en la segona, ens trobem amb una extensa i abundant mostra de l’evolució feta per l’home de la Ribera per tal de millorar les seues condicions i qualitat de vida, tant en l’àmbit domèstic com en els dels oficis.
A la una i mitja, finalitzàrem la visita. Una primera visita a la ciutat d’Alzira, que ens servirà de pròleg per a una segona, on poder observar pel terreny tot el que ens va explicar Agustí sobre la taula.
0 comentarios:
Publicar un comentario