Francesc Buïgues Bolufer
Eixida nº 35, dissabte 9 de novembre de 2002
GUIA: Agustí Ferrer, arqueòleg i director del museu municipal d’Alzira.
Al dia de la setmana, lloc i hora de costum, ens retrobem de bell nou els membres del Col·lectiu per a realitzar una nova visita, aquesta vegada carregada d’història i a més a més, de la ciutat més important de la Ribera, Alzira. Deixem el cotxe a la vora per on passava l’antic braç del riu que envoltava la vila, i ens endinsem pel casc antic passant per un dels llocs on hi havia muralla. Quedarem d’enfront de l’Ajuntament, un preciós edifici renaixentista construït l’any 1540. Allí, a poc a poc, també aplega gent d’altres pobles veïns i fins i tot, d’algun més distant. Xarrem i fem un poc de temps fins l’aplegada d’Agustí Ferrer que faria de guia. És l’arqueòleg municipal, director del museu de la ciutat i un enamorat d’Alzira, com després podríem comprovar.
Comencem la visita per la part de darrere de l’Església de Sta. Caterina, on està la torre lleugerament inclinada, que abans de la conquesta cristiana fou de vigilància. Agustí ens explica que en tot allò que vorem, sempre hi estarà present el riu Xúquer, aliat defensiu en temps de guerra, i adversari sense escrúpols en moltes tardors de la història. Per això ens comenta, que davant la proximitat d’un corrent soterrani, per on abans passava el riu secundari que aïllava la població, la torre pateix una inclinació i la porta d’entrada, hui en desús, d’uns quatre metres d’alçada, es troba actualment mig soterrada pel nivell de la plaça. Les riuades han anat omplint i elevant els carrers i places, circumstància que podríem observar després en moltes cases antigues. A continuació passem pel costat de la Plaça del Regne, on s’han desenterrat part de les muralles islàmiques, sobre les quals s’edificaren les cristianes, fet que evidència de nou l’augment de nivell del sol. Al fons es veu una sénia per on ix aigua; voregem la muralla i ens sembla retrocedir sis-cents anys: passem per un carrer estret, empedrat i per baix d’un arc. Aquesta excavació i restauració es molt recent.
Seguim per l’Avinguda Lluís Suñer, lloc per on continuava el riu secundari i la muralla; a mitjan Avinguda, Agustí ens atura davant un edifici dels anys setanta, tots ens preguntem on estarà allí la història, de sobte l’interrogant queda desvetllat: alguns edificis també pateixen la inclinació de la torre abans esmentada, i s’han hagut de reforçar amb estructures metàl·liques, una de les quals teníem al davant. La passejada ens mostra de nou les muralles junt amb un jardí fins aplegar al lloc de l’antiga porta d’entrada de la vila, on va ser construïda l’Església de Sta. Maria l’any 1244 per Jaume I, sobre l’alcassaba. Va ser l’Església principal fins la construcció de Sta. Caterina. Lamentablement, a mitjan segle XX fou enderrocada i actualment només hi queda un xicotet monolit amb pedres de l’Església i una placa recordatòria. Ens explica el guia que just d’enfront i sobre el Xúquer estava el pont de Sant Gregori, construït l’any 1329 i que junt al de Sant Bernat en el riu secundari i al qual se li afegiren els “casalicis” al segle XVIII, foren els dos ponts que va tindre la ciutat, hui també enderrocats.
Caminem pel que era la via principal d’entrada; hi ha un moment que ens crida l’atenció la poca distància que hi ha d’un costat a l’altre de la muralla que envolta la vila. A pocs metres ens trobem el lloc on estava l’edifici que va morir el Rei Jaume I, un entorn emblemàtic per tots els territoris de l’antiga Corona d’Aragó. Seguim passejant per la via principal i entrem a la zona on la ciutat s’eixampla, fins aplegar d’enfront l’Església de Sta. Caterina.
Moltes coses dels carrerons i cases, entre d’altres, ens va explicar Agustí. Particularment se’m va fer curta l’estada i encara havia ganes de seguir. Com no havíem esmorzat i ja era fora d’hora per aquesta activitat, alguns ens férem un “talladet” o café, i després agafarem el camí de retorn cap a Sollana, amb la sensació, una vegada més, d’haver viscut en altres temps. També amb més coneixements i algunes anècdotes que ens feren assaborir gustosament la pròpia història.
0 comentarios:
Publicar un comentario