Coneguem la nostra comarca: Algemesi

Col·lectiu Ullal

Eixida nº 40

DATA: Dissabte 14 de febrer de 2004
RUTA: CONEGUEM LA NOSTRA COMARCA: ALGEMESÍ: El Museu Valèncià de la Festa i el plaer d’un passeig pels seus carrers.
GUIA: Convent de Sant Vicent Ferrer, Museu de la Festa: Vicent Barberà. Basílica de Sant Jaume Apòstol: Juan Fermin Teruel
Josep Buïgues Colomer
ASSISTENTS: Juanvi Ferrús, Toni Segarra, Joan Ferrús, Joan Llinares, Cloti Valerio, Pau Córdoba, Maria Luz, Gauden Fernández, Joan Ramon Claver, Paco C. Silla, Alicia Girona (11).


per Cloti Valerio Chulvi


És un dia molt especial, és el dia del enamorats; el dia és assolellat, però fa molt de fred. Com sempre, els membres del Col·lectiu hem quedat en el Bar Cantó, a les 9 h. Fa temps que no puc anar a les eixides, per això avui em fa molta il·lusió tornar a veure tots els membres.

Aplegue al Bar Cantó i em trobe en la porta a Gauden, Maria, Juanvi, Joan Llinares i Joan Ferrús, dins del bar es troben Pau, Joan Ramon, Silla. Pregunte si ha vingut Toni Segarra, ja que li he portat bibliografia i em diuen que no.

Es fan les nou i quart i moguem cap a Algemesí en dos cotxes. Arribem cap a les deu; el primer que fem és esmorzar en el Casino de la Cooperativa, ja que a les onze hem quedat en la porta del Museu de la Festa.

Com sempre, mentre esmorzem, intercanviem opinions de tot allò que afecta a la vida cultural, de sobte ens sorprèn l’arribada de Toni Segarra, que s’ha confós d’hora. Ara sí, acabem d’esmorzar i marxem cap al Museu.

Arribem a la porta del Museu i ens espera Vicent Barberà, ens comenta que Julio Blasco –el director del museu- no pot estar amb nosaltres i que ell ens ensenyarà el museu i ens farà la visita guiada per la localitat. A cadascú de nosaltres ens reparteixen una bossa, dins de la qual hi ha diferents follets informatius d’Algemesí.

Quan comencem la visita apareix Alícia Girona i s’incorpora al grup. L’exposició de la Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí és permanent i està al Museu de la Festa, el qual està ubicat a les dependències de l’antic Convent de Sant Vicent Ferrer, edifici bastit pels frares dominicans arran de la seua fundació el 1590.

Vicent Barberà ens explica que aquesta exposició serà complementada posteriorment amb una segona, que prendrà com espai documental la totalitat del territori valencià, fent d’Algemesí i del Museu punt de referència, divulgació i estudi de totes les tradicions festives valencianes.

El Museu pretén presentar de manera didàctica la història, música, indumentària, costums, anècdotes, gastronomia festera, objectes i documents etc de la processó de la Mare de Déu de la Salut a través de muntatges audiovisuals, pannells informatius i espais concrets per a cada ball. A més a més, és seu física de l’Inventari General de les Festes Valencianes desenvolupat pel departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de Valencia-Estudi General.

El Museu, subseu de la Xarxa de Museus de la Diputació de València cerca consolidar-se com un important centre d’investigació sobre la Festa, on romandran arxivats e informatitzats, per a consulta pública, en suport fotogràfic, sonor i audiovisual els aspectes més destacats de les celebracions festives valencianes.

Pugem a la primera planta, on el primer que vegem és que hi ha una exposició temporal sobre els vint-i-cinc anys de la Constitució Espanyola. És molt interessant, ja que estan exposades les distintes Constitucions. M’agradaria fer un xicotet acomentari de cadascuna d’elles.

· Constitució de 1812

Encapçalament de la Constitució “Fernando VII rei de les Espanyes, por la gràcia de Deu y la Constitució”. D’ ideologia liberal.

· Constitució de 1837

És molt important perquè consolida el règim constitucional a Espanya.

· Constitució de 1845

L’objectiu d’aquesta es conformar el règim polític en un sentit exclusivament moderat.

· Constitució 1856, la No NATA

És la primera afirmació de l’esperit democràtic en el constitucionalisme espanyol.

· Constitució 1869

Primera constitució democràtica de la historia espanyola, precedint en diverses dècades als països europeus. Concessió del sufragi universal masculí.

· Projecte de Constitució Federal de 1873

Les Corts no tingueren temps d’aprovar-la.

· Constitució de 1876

La Monarquia i les Corts, conjuntament constitueixen la base del poder i la legitimitat del nou sistema, marginant el concepte de sobirania nacional i tornant a la moderació.

· Constitució de 1931

Va pretendre i en bona mesura ho va aconseguir, ser reflex dels avanços político-jurídics, que s’havien realitzat desprès de la primera guerra mundial. S’ha de destacar la influència en el text de la Constitució de Weimar, de l’austríaca, mexicana i d’altres d’aleshores. La principal preocupació dels pares de la Constitució fou l’ampliació dels drets ciutadans en el doble sentit de recollir les aspiracions socials més sentides, fins aleshores desconegudes pels anteriors textos constitucionals, i d’assegurar-ne el compliment de la declaració de drets. Les institucions s’inscriviren en un règim parlamentari equilibrat, amb una total independència del poder judicial.

La major novetat consistia en la solució del problema “ regional” que es presenta davant les Corts. L’article 1, definiria Espanya com “un Estat integral”, elaborant un concepte nou que en realitat era un compromís entre els partidaris del federalisme i de l’unitarisme. Contempla la possibilitat que diverses províncies es constituisquen en regions autònomes , amb un sistema de competències pròpies, altres compartides amb el govern central i altres exclusives d’aquest.

En l’article primer concreten que tots els poders emanen del poble. El règim es qualifica amb evidents pretensions ideològiques com “República dels treballadors de tota classe”. El títol preliminar contenia, a més a més, uns principis generals que devien inspirar tot l’articulat: igualtat de tots els ciutadans davant la llei, separació de Església- Estat, proclamació del castellà com idioma oficial, renúncia del règim a la guerra.

Constitució 1978, actualment vigent.

En acabar de veure aquesta exposició, Vicent Barberà ens va fer una petita introducció d’allò que significa la festa de la Mare de Deu de la Salut. Però el comentari més curiós va ser que les muixerangues són d’origen valencià, traslladant-se posteriorment a altres indrets com Catalunya on es denominen castellers.

Entrem dins del recinte on estan exposats, per una banda tots els cartells que anuncien les festes de la Marededéu des dels anys 70. Uns pannells en els laterals on es conta on aparegué la Mare Deu de la Salut, on començaren les primeres troballes marianes etc. Però en aqueix moment començà un vídeo explicatiu de la festa, al final del qual apareix un fum, que pel seu olor sembla encens, obrint-se uns cortinatges i donant pas als distints sectors que conformen la festa de la Mare de Deu de la Salut d’Algemesí :

Adam i Eva
Misteris i Martiris ( Santa Bàrbara, Sant Bernat, Els Capellanies)
Muixerangues
Bastonets
Carxofa
Arquets
Pastoretes
Llauradores
Dolçaines i Tabalets
Tornejats etc.

Després d’eixir del museu ens dirigim pel carrer del Fusters, cap al carrer Muntanya, on trobem vestigis d’un esplendorós passat modernista, patent encara en moltes de les cases que anem veient, casa Montrull, Girbés, Orero, Pascual etc. Però sense cap dubte un del edificis que han deixat constància de l’empremta modernista ha sigut, el Casino Liberal de 1911.

Anem a parar a la Plaça Major, on està situada la Basílica Menor de Sant Jaume Apòstol, declarada monument històrico-artístic nacional. És un edifici situat en ple cor de la ciutat, testimoni del passat i el present d’Algemesí des que fou construït en el segles S. XV-XVI. Pel carrer València, antic Camí Reial ens dirigim a la Porta de l’Aire, passant per davant de la casa abadia, un sever casal restaurat a mitjà s. XVI. Davant la qual hi ha una placeta anomenada placeta del Senyor Rector, en la qual, hi ha un monument expressionista al Tornejant, obra del escultor d’Algemesí Fernando Garcia, també autor del nostre Júpiter (el de Sollana).

Per sota un arc de mig punt amb porta fèrrica ens endinsem a l’església amb Vicent Barberà i Juan Fermin Teruel, aquest últim ens farà de guia en el recinte eclesiàstic. Passem per un acollidor claustret presidit per una font - l’antiga pica baptismal; a l’esquerra estava l’antic cementiri i a la dreta el jardins de la casa abadia, al davant una bellíssima portalada renaixentista.

A les parets, hi ha retaules representant els Dolors de la Mare de Déu (s. XIX) i a un angle el conjunt escultòric representant la « senyora Pepa », la beata Josepa Nadal. Entrem dins la Basílica a través d’unes portes de fusta, i ens dirigim cap al fons, cap al retaule major, deixant-nos bocabadats la seva majestuosa visió.

Són dignes d’admirar els conjunts pictòrics constituïts pel retaule major, manierista i tenebrista de F. Ribalta, el qual va viure a Algemesí durant 3 anys, completat per obres de J. Segrelles, dedicat a passatges de la vida de l’apòstol cap d’altar i patró i d’altres. Passem de l’església nova a l’església vella on el guia ens introdueix en la Capella de la Comunió, dedicada a la Mare de Déu de la Salut, entronitzada en el seu altar major.

Ens acomiadem de Juan Fermin Teruel, agraint-li les seues explicacions i sobretot el temps que tan generosament ens ha dedicat. Continuem pel carrer Berca acompanyats per Vicent Barberà, passant per la Plaça del Carbó fins arribar al Pouet de la Mare de Déu, i al final d’aquest carrer la plaça Organista Cabanilles on es troba la Capella de la Troballa. Un lloc molt important per al algemesinencs, ja que en aquesta capella va a parar i surt la processó dels dies 7 i 8 de setembre, molt important per a Algemesí i per a les tradicions valencianes.

Vicent Barberà ens acompanya fins als cotxes, passant pel Parc Salvador Castell, comenten que va ser un bon alcalde del anys seixanta i, arribant al carrer Castelló, ens acomiadem d’ell, lliurant-li diverses publicacions del nostre poble. Ha estat una eixida molt sucosa per als membres del col·lectiu, de les que ens fan traure a cadascú de nosaltres eixa estima per la nostra Ribera.