Bocairent, el color de la història

Sabina Asins Velis

Eixida nº 27, dissabte 2 de juny de 2001

De perfecta podríem qualificar l’excursió que el Col·lectiu Ullal va realitzar el dia 2 de juny de 2001 al municipi de Bocairent (València), acompanyants amb tot moment per l’amic Paco Grau, qui va aconseguir que tot transcorreguera segons el previst.

La localitat, d’altíssim interés cultural, esta situada a la comarca de l’Alcoià, a 660 m. d’altitud, i compta amb uns 5.00 habitants.

La visita va començar per la Plaça de Bous, parcialment excavada en la roca; la seua construcció data de l’any 1843, la qual cosa la converteix en la més antiga de la Comunitat Valenciana. Es va acabar en dos mesos i la ma d’obra provenia del empleats de les indústries tèxtils de la localitat que arrossegaven una greu crisi. En ella ha torejat fins i tot Lagartijo i la seua colla.

A continuació començàrem el recorregut pel casc antic, de traçat medieval. Molt interessants: la Plaça de l’Almoina, els atzucacs, les nombroses fonts de finals del segle XVIII –amb aigua de la Serra Mariola-, la Travessera de l’Abadia, L’Embós, el Balcó de Sant Vicent Ferrer (Ditxós el que tinga una molaeta en Bocairent que no morirà de mal temps), la Placeta de la Presó –amb un interessant balcó de columnes toscanes-, la Plaça de la Cantereria i el Carrer de les 7 Voltes, la Calça –antiga entrada a la població-, el Tou de Sant Pere amb un retaule de taulells del segle XVIII, i finalment l’Església.

L’Església de l’Assumpció es va consagrar l’any 1516, però va patir el terratrèmol de 1748 i va haver d’ésser reconstruïda. En l’actualitat, és un dels exemplars més bells del classicisme barroc valencià. A destacar del seu interior: la pica baptismal del segle XV, la creu gòtica, la Capella de 1665, els retaules de Joan de Joanes, el Calze de plata de Sant Joan de Ribera, la “Santa Cena” de Ribalta i l’impressionat rentamans d’àgata de la Sagristia, del 1774. Les paraules de l’il·lustrat D. Miguel Cantó ens van permetre gaudir d’unes fantàstiques explicacions a prop de l’Església.

A continuació visitàrem el Museu Arqueològic, on l’amic Vite ens donà una acurada explicació de la història de la població i de les troballes arqueològiques del terme. Cal reconéixer des d’aquestes línies, el treball que Vite ve realitzant per donar a conéixer el valuós patrimoni de Bocairent des de fa molts anys.

I, per fi, a dinar! Gràcies a Paco Grau degustàrem el típic gaspatxo de Bocairent al menjador d’una Filà de Moros i Cristians. El dinar molt distret i amb bona conversa! Però breu l’estona de relax, amb el Col·lectiu no hi ha qui pare! A les 4 de la vesprada, i amb un calor de Mariacastanya..... ¡ale, a les Covetes del Moros! Però valgué la pena.¡I tant! Les 57 finestres que formen el conjunt són una de les visites més recomanades del viatge, ja que integren el conjunt més important de la Comunitat. Excavades en la roca, no es té clara certesa de l’època de la seua construcció, si be al segle XV fou emprat com a palomar. Molt divertides algunes del Col·lectiu: no és que els pesara la poltrona...., és que ja no els quedaven forces i feien el que podien per trepar pels forats (vinguera qui vinguera darrere, i patejaren qui patejaren!!)

Concloent: UN DIA FENOMENAL. Donem novament les gràcies a tots aquells que varen col·laborar desinteressadament perquè gaudirem d’aquest dia. Des de la Diputació de València, que ens va subvencionar l’autobús, a l’Ajuntament de Bocairent –que va posar a disposició de tots els visitants unes fantàstiques guies –com Pepa Galván y el xic que ens mostrà les Covetes dels Moros -, a D. Miguel Cantó, i sobre tot a Paco Grau i Vite.