Exposició: La Llar dels Borja. Xàtiva.

Francesc Buïgues Bolufer

Eixida nº 24, dissabte 10 de febrer de 2001

Amb el nom de Xàtiva ens venen a la memòria diverses idees: es tracta d’una de les ciutats històriques valencianes més importants que en el seu millor moment va aplegar a ocupar el tercer lloc del Regne; la data del “25 d’abril”, dia de les Corts Valencianes, la qual és recordada per la pèrdua dels furs i de tots els drets dels valencians, moment en què la resistència de la ciutat va finalitzar amb una crema generalitzada per part del primer rei Borbó, Felip V; els papes Borja, que ara són objecte de record mitjançant tres exposicions al seu lloc d’origen, a banda de les que es fan a Gandia i València. Personalment, estan els records dels primers moments professionals, que em varen permetre conèixer la ciutat en plena celebració de la Fira d’agost.
De camí cap al bar Cantó, s’observa un dia primaveral, tot i que hores abans hi havia fet fred. Després de saludar-nos i amb una mica de retard, enfilàrem cap a la capital de la Costera per l’autopista València-Albacete. Alginet, Carlet, L’Alcúdia, Alberic i altres poblacions van desfilant a un costat i altre, fins passar el port de Càrcer i Llosa de Ranes, per arribar a Xàtiva. Deixàrem els cotxes a l’aparcament de l’estació del ferrocarril i, des d’allí, caminàrem fins el passeig, lloc per on passava l’antiga muralla. Juan Moleres ens comenta la localització de l’antic Convent de Sant Francesc, del qual només resta l’església al darrere d’uns edificis. Ben a prop, on estava situada una de les portes d’entrada per la muralla, decidírem fer-nos un cafè amb llet que finalment es va convertir en un esmorzar. La xerradeta, amerada de cervesa, sempre es fa curta i com és costum serveix per a parlar de les últimes coses que han passat des del darrer viatge, i per conèixer alguna persona que t’has passat anys saludant-la, però que encara no havies tingut l’oportunitat de tractar.
Amb les forces renovades, pujàrem fins la Plaça de Sant Francesc. A un costat de l’església abans al·ludida, es troba el monument homenatge als maulets, defensors de la ciutat l’any 1707. Vorejant l’edifici ens endinsem pels carrers antics i apleguem al Museu de l’Almodí, per visitar una de les exposicions programades amb motiu del Vé centenari de l’any Jubilar, iniciat pel segon papa valencià Alexandre VIé. Veiérem els quadres dels dos papes de la Casa Borja, arbres genealògics, objectes relacionats amb ells, documents de la noblesa xativina dels segles XIV i XV i maquetes de les cases senyorials molt ben treballades. Tot açò ens endinsava en un món passat, en el qual resultava inevitable desenvolupar la nostra imaginació.
D’allí anàrem a la Plaça de Calixt III, on està l’Hospital Major; entrant a la dreta hi havia restes de la capella funerària d’Alfons de Borja i dalt, al saló noble, mobles i vaixella de l’època. A continuació, creuàrem la plaça i entràrem a la Col·legiata, algú va comentar amb encert que era la catedral de la Costera. Uns fullets editats per l’Abadia amb motiu del Jubileu ens recorden als primers bisbes de la Seu, açò ens dóna una idea de la importància eclesiàstica que va tindre la ciutat, curiosament però, no hi apareixen els Borja.
Després passejàrem un poc parlant d’allò que anàvem veient i intentant aprofitar aspectes de les exposicions per a la pròxima celebració dels 725 anys de la Carta Pobla de Sollana, gaudint d’uns moments que els esdeveniments ens fan passar a tots aquells que ens agrada la història. L’última visita fou l’exposició “La vida als castells” a la Casa de Cultura, veiérem les pesades indumentàries de guerra, armes i objectes corresponents a l’Edat Mitjana, que donaven una idea de les turbulències d’aquells temps. Quan ja s’acostava migdia, finalitzàrem el recorregut, ens acomiadàrem i deixàrem en l’aire el pròxim viatge que deu ser a Gandia, antic Ducat Borja.
Després d’aquesta experiència, no es pot defugir en pensar amb el “Diplomatari Borja”, un treball ambiciós d’uns cinquanta volums, on es recollirà tota la documentació existent a Europa sobre els Borja. El treball està dirigit pel jesuïta Miquel Batllori i compta amb el suport del Govern Balear, Andorrà, Català, Aragonès, el Vaticà, l’Ajuntament de València i altres institucions. Confiem en què ben prompte s’hi afegesca la Generalitat Valenciana.