Antonio Segarra Selma
Eixida nº 8, dissabte 2 de gener de 1999
El Col·lectiu estrenava nom, deixàvem la denominació de SUILANA per als Quaderns d’Estudis Locals i eixírem ja com el COL·LECTIU ULLAL.
L’eixida, primera de l’any 1999, tenia com a objectiu visitar l’exposició que sobre Felip II es feia a Madrid, concretament al Prado. Programàrem el viatge per al dissabte 2 de gener, i vam eixir del bar Cantó cap a les set del matí, després paràrem a València per arreplegar a Alícia Girona i la seua germana i ens enfilàrem per la nova autovia cap a Madrid, de nou estem més prop del centre que de nosaltres mateixos. El viatge va durar a penes quatre hores, però ens paràrem a esmorzar a Honrubia.
En arribar a la capital, el primer que cridava l’atenció era aquella impressió de ciutat enorme molt més gran que les que coneguem per ací. Havíem reservat les entrades per a les dotze i mitja, i entre aparcar i arribar se’ns va fer l’hora. La cua per a entrar al museu en concret era llarguíssima, clar que, ens trobàvem davant d’una de les pinacoteques més importants del món. Ja des de fora se li deia a l’espectador que allí es preparava alguna cosa extraordinària, i és que han sabut potenciar part de la història que més els caracteritza, i amb això elevar culturalment la seua ciutat, un gran treball.
Pel que fa a l’exposició, ens havien dit que en hora i mitja podia vore’s prou bé; realment en eixe temps t’empapes de la història que estàs veient, des dels aspectes més severs, com els polítics o militars, fins als més agradables, com poden ser els de l’àmbit “més casolà”, com la vestimenta, amb les joies que tan cridaven l’atenció, els detalls que envolten les pintures, com l’anyell d’or que sol dur Felip II i Carles V, utensilis de caire personal bé per a la higiene o per a la bellesa, extravagàncies com l’horrible cadira feta dels ossos d’aquell pobre elefant, elements de la cultura i la ciència d’aquella època un tant de transició intel·lectual, els gravats i les il·lustracions científiques, i sobretot la idea que en certa manera ens ha fet vore el monarca en apreciar un ambient i un gust que ens retrau als temps dels grans emperadors romans.
La presència del monarca és constant, i no d’un monarca qualsevol, un gran polític, un gran militar i un majestuós emperador, tota eixa idea que pesaria sobre la societat de l’època la poguérem palpar des de la visió històrica, des dels nostres avantatges. Realment una gran exposició, un encert, per als visitants.
Després de Felip II li tocà el torn al menjar, ens n’anàrem a un restaurant que ens va acomodar i demanàrem el menú del dia, hi ha qui va triar amanida, altres caldo gallec, sopa de fideus o entremesos, això de primer plat, de segon triàrem entre ternera i truita a la Navarra o llom crec recordar; gelats i flams de postres i els cafés, “cortados”, i poliols. En acabar el dinar decidírem anar al Palau Reial per a veure la col·lecció de Betlems, interessant i molt variada; va ser l’última visita que férem, però no deixàrem de veure el Congrés, la Cibeles, El Neptú, la gelada Almudena i l’ós i l’arborcer.
L’ULLAL, des del quilòmetre zero
Eixida nº 8, dissabte 2 de gener de 1999
El Col·lectiu estrenava nom, deixàvem la denominació de SUILANA per als Quaderns d’Estudis Locals i eixírem ja com el COL·LECTIU ULLAL.
L’eixida, primera de l’any 1999, tenia com a objectiu visitar l’exposició que sobre Felip II es feia a Madrid, concretament al Prado. Programàrem el viatge per al dissabte 2 de gener, i vam eixir del bar Cantó cap a les set del matí, després paràrem a València per arreplegar a Alícia Girona i la seua germana i ens enfilàrem per la nova autovia cap a Madrid, de nou estem més prop del centre que de nosaltres mateixos. El viatge va durar a penes quatre hores, però ens paràrem a esmorzar a Honrubia.
En arribar a la capital, el primer que cridava l’atenció era aquella impressió de ciutat enorme molt més gran que les que coneguem per ací. Havíem reservat les entrades per a les dotze i mitja, i entre aparcar i arribar se’ns va fer l’hora. La cua per a entrar al museu en concret era llarguíssima, clar que, ens trobàvem davant d’una de les pinacoteques més importants del món. Ja des de fora se li deia a l’espectador que allí es preparava alguna cosa extraordinària, i és que han sabut potenciar part de la història que més els caracteritza, i amb això elevar culturalment la seua ciutat, un gran treball.
Pel que fa a l’exposició, ens havien dit que en hora i mitja podia vore’s prou bé; realment en eixe temps t’empapes de la història que estàs veient, des dels aspectes més severs, com els polítics o militars, fins als més agradables, com poden ser els de l’àmbit “més casolà”, com la vestimenta, amb les joies que tan cridaven l’atenció, els detalls que envolten les pintures, com l’anyell d’or que sol dur Felip II i Carles V, utensilis de caire personal bé per a la higiene o per a la bellesa, extravagàncies com l’horrible cadira feta dels ossos d’aquell pobre elefant, elements de la cultura i la ciència d’aquella època un tant de transició intel·lectual, els gravats i les il·lustracions científiques, i sobretot la idea que en certa manera ens ha fet vore el monarca en apreciar un ambient i un gust que ens retrau als temps dels grans emperadors romans.
La presència del monarca és constant, i no d’un monarca qualsevol, un gran polític, un gran militar i un majestuós emperador, tota eixa idea que pesaria sobre la societat de l’època la poguérem palpar des de la visió històrica, des dels nostres avantatges. Realment una gran exposició, un encert, per als visitants.
Després de Felip II li tocà el torn al menjar, ens n’anàrem a un restaurant que ens va acomodar i demanàrem el menú del dia, hi ha qui va triar amanida, altres caldo gallec, sopa de fideus o entremesos, això de primer plat, de segon triàrem entre ternera i truita a la Navarra o llom crec recordar; gelats i flams de postres i els cafés, “cortados”, i poliols. En acabar el dinar decidírem anar al Palau Reial per a veure la col·lecció de Betlems, interessant i molt variada; va ser l’última visita que férem, però no deixàrem de veure el Congrés, la Cibeles, El Neptú, la gelada Almudena i l’ós i l’arborcer.
L’ULLAL, des del quilòmetre zero
0 comentarios:
Publicar un comentario