Monestir de Sant Miquel de Llíria

Joan Llinares Luz

Eixida nº 6, dissabte 26 de setembre de 1998
Guia: Amadeu Civera – Cronista Oficial de Llíria- .

Eixida del Bar Cantó a les 9 del matí; a Benifaió, s’incorpora Paco Beltran, cronista, i pel by-pass i l’autovia d’Ademús hi arribem a Llíria, aparcant el vehicle prop de l’accés a sant Miquel i a peu pugem la costera fins el monestir. Des de l’esplanada es contempla un esplèndid panorama del Camp de Llíria, entreveient clarament poblacions com Benissanó, La Pobla, Benaguasil, Marines, etc... al fons, la ciutat de València i el lluent de la mar. La nostra Ribera és perfectament identificable pel fum de la crema de palla de l’arròs que sembla una nuvolada en un dia clar amb vent de ponent.
Per l’escala del Santuari arribem fins el pati del pou; a la porta del monestir, ens espera el cronista de Llíria N’Amadeu Civera, el qual ens fa una ampla i detallada explicació del tossal, llar d’assentament dels ibers, com ho testimonia l’important jaciment excavat a principis de segle i que aportà importantíssimes peces que es poden contemplar ara al museu de Prehistòria de la Ciutat de València; més tard foren els romans, els àrabs i finalment els cristians. Aprofitant les restes d’antigues fortificacions, el Rei Jaume II el Just, funda un beateri dedicat a l’arcàngel sant Miquel, el qual, des de sempre, ha estat un important lloc de referència per a la religiositat popular de les comarques valencianes que durant tot l’any, i sobre tot en estes dates pròximes a la seua festa el 29 de setembre, pugen en autèntica riuada de gent a venerar l’Àngel, molts d’ells en compliment de promeses.
Després d’esmorzar en un baret muntat a l’esplanada per atendre els nombrosos visitants, continuàrem la visita passant a l’interior de l’església que ha estat restaurada pels alumnes d’Història d’Art de la Universitat de València dirigits pel professor Benito Goerlich; també es visità el cambril de sant Miquel amb les pintures de Camarón i on estava muntada una xicoteta exposició temporal dels fons artístics del santuari, així com les criptes de l’església i l’interior del monestir, arribant per un jardí amb nidada fins l’extrem més oriental del recinte emmurat.
Passades les 2 de la vesprada concloguérem la visita, deixant per una altra ocasió el poblat ibèric i la pròpia ciutat de Llíria, amb monuments tan importants com l’església de la Sang, amb el seu sostre enteixinat restaurat recentment per la Conselleria de Cultura, l’església del Bon Pastor i la monumental arxiprestal de l’Assumpció, sense oblidar el Forn de la Vila, les muralles i el recinte antic, així com el bell paratge de la Font de sant Vicent.
Carregat amb bosses de fruits secs i llepolies pròpies de la Fira, deixàrem Llíria per tornar a Sollana.