Antonio Segarra Selma
Eixida nº 18, dissabte 26 de febrer de 2000
Guies municipals
VISITA A CULLERA. PRIMER INTENT
Com quasi sempre, quedàrem al Bar Cantó al voltant de les nou, hi acudírem: Pau, Cloti, Joan Ramon, Gauden, Tolet, (era la primera vegada que eixia amb el col·lectiu) Gabi i jo, Toni. A Joan F. i a Ana, altre dels nous fitxatges, els arreplegarem a Sueca, des d’on mamprendríem el primer assalt a la plaça d’Al-Alzrac. Bé, els amics de Cullera, membres d’una associació cultural local, ens esperaven a l’estació, Raül, l’arxiver i bibliotecari de Cullera, s’erigí, en principi, com a portaveu d’aquell grup que, ens convidava a visitar primer la torre del Marenyet, antiga torre de guaita i defensa de la costa i de la població, edificada al segle XVI. La visita va ser curta, com les explicacions, començava a mancar un detall importantíssim, aquell que lliga a les persones i els sentiments, parle de les xarrades, eixe temps del que gaudim després d’una explicació, després d’una visita, però en fi, aconseguírem acostar-nos un poc més a la taula, durant l’esmorzar: un bon àpat, entrepans, picadeta variada i begudes. Després del cafè ens enfilàrem cap al castell, he de confessar que m’il·lusionava visitar amb el grup el castell, les vistes de la planura, els records i fets històrics, l’eclecticisme d’aquell lloc esdevingut santuari local i comarcal.
Com a les hosts de Jaume I, l’intent inicial de pressa del castell fou frustrat, esperarem el segon. El que sí que poguérem visitar, encara que després d’altra considerable espera, va ser el museu de l’arròs, dins de l’antiga ermita, un poc menut el lloc, però aplega una col·lecció interessant d’eines, útils i fotografies relacionades amb el conreu de l’arròs. Després de visitar llocs com aquest, no podem evitar pensar que a Sollana, aquest projecte s’hauria de fer, tenim les possibilitats i molt més material que el que hi veiérem.
Bé, allí, dalt d’aquell turó que ens mostrava l’horitzó perdut entre terres seques de gassons al ponent i la relaxant blavor de la mediterrània cap al bressol del dia, acabàrem aquell intent de visita a la Vila de Cullera.
Eixida nº 18, dissabte 26 de febrer de 2000
Guies municipals
VISITA A CULLERA. PRIMER INTENT
Com quasi sempre, quedàrem al Bar Cantó al voltant de les nou, hi acudírem: Pau, Cloti, Joan Ramon, Gauden, Tolet, (era la primera vegada que eixia amb el col·lectiu) Gabi i jo, Toni. A Joan F. i a Ana, altre dels nous fitxatges, els arreplegarem a Sueca, des d’on mamprendríem el primer assalt a la plaça d’Al-Alzrac. Bé, els amics de Cullera, membres d’una associació cultural local, ens esperaven a l’estació, Raül, l’arxiver i bibliotecari de Cullera, s’erigí, en principi, com a portaveu d’aquell grup que, ens convidava a visitar primer la torre del Marenyet, antiga torre de guaita i defensa de la costa i de la població, edificada al segle XVI. La visita va ser curta, com les explicacions, començava a mancar un detall importantíssim, aquell que lliga a les persones i els sentiments, parle de les xarrades, eixe temps del que gaudim després d’una explicació, després d’una visita, però en fi, aconseguírem acostar-nos un poc més a la taula, durant l’esmorzar: un bon àpat, entrepans, picadeta variada i begudes. Després del cafè ens enfilàrem cap al castell, he de confessar que m’il·lusionava visitar amb el grup el castell, les vistes de la planura, els records i fets històrics, l’eclecticisme d’aquell lloc esdevingut santuari local i comarcal.
Com a les hosts de Jaume I, l’intent inicial de pressa del castell fou frustrat, esperarem el segon. El que sí que poguérem visitar, encara que després d’altra considerable espera, va ser el museu de l’arròs, dins de l’antiga ermita, un poc menut el lloc, però aplega una col·lecció interessant d’eines, útils i fotografies relacionades amb el conreu de l’arròs. Després de visitar llocs com aquest, no podem evitar pensar que a Sollana, aquest projecte s’hauria de fer, tenim les possibilitats i molt més material que el que hi veiérem.
Bé, allí, dalt d’aquell turó que ens mostrava l’horitzó perdut entre terres seques de gassons al ponent i la relaxant blavor de la mediterrània cap al bressol del dia, acabàrem aquell intent de visita a la Vila de Cullera.
0 comentarios:
Publicar un comentario