Parlament de Joan Ferrús Vanaclocha. Segon anniversari del Col.lectiu Ullal

Amics, amigues, bona nit a tots:
En primer lloc voldria agrair la vostra assistència al sopar de hui: a tots els membres del Col·lectiu, a aquells que són també amics i simpatitzants de les activitats del Col·lectiu, als representants de les diverses opcions polítiques locals que heu tingut la deferència d’acompanyar-nos amb la vostra presència i especialment, com no, agrair l’assistència dels amics i cronistes d’Alzira, Albal, Fortaleny i Corbera que s’han desplaçat dels seus pobles respectius per compartir amb nosaltres aquesta velada especial.
Ja hem fet dos anys i el sopar de hui serveix per a celebrar-ho. Durant aquesta segona etapa del Col·lectiu, hem continuat amb les nostres activitats habituals de conéixer el propi terme, el patrimoni d’altres poblacions veïnes i també, com l’any passat, hem fet una escapadeta a algun paratge un poc més llunyà, en esta ocasió el destí elegit va ser Poblet.
Recordem primerament les eixides d’estiu per tal de conéixer més i millor el nostre terme municipal: la primera, de la mà del biòleg Llorenç Benaches, que encara que hui no està present físicament entre nosaltres segur que sí ho està en ànima i pensament, recorreguérem els diversos ullals del terme i, una segona eixida en la qual Ramon Ibor ens organitzà una inoblidable ruta especial amb barca per l’Albufera. En parlar d’ella, voldria agrair al Senyor Paco Girona l’atenció que tingué en organitzar-nos l’esmorzar a la frescor dels pins de la caseta de la Junta de Desaigüe a la Gola del Pujol, a Luisa Alegre per preparar-nos un esmorzar tan mediterrani com el d’aquell dia i especialment als cuiners de la Casa del Senyoret al Campot de l’Albufera per la paella que ens feren a la qual li va seguir una agradable i amena tertúlia de sobretaula.
Respecte a les eixides per conéixer el patrimoni d’altres poblacions pròximes, destacar la de Llombai on visitàrem la torre d’origen àrab Aledua, actuant de guia l’amic Vicent Climent, documentalista de Canal 9, que ens dugué també a veure l’església i l’emblemàtic pouet de les Fontanelles. Altre viatge que férem va ser a Cullera a la Torre del Marenyet i al Museu de l’Arròs encara que el castell no el poguérem veure i el deixàrem per a altra ocasió. Visitàrem també el Museu Municipal d’Alzira sota el guiatge del seu director i arqueòleg municipal Agustí Ferrer i com no, férem una eixida a la capital de la Costera, Xàtiva, on Enric Estrela ens va obsequiar amb un itinerari per aquesta ciutat històrica. L’última eixida que hem fet ha estat a la torre Racef d’Almussafes per coincidir amb la sua celebració del 750 aniversari de la Carta Pobla, essent un dels objectius d’aquesta efemèrides la seua obertura després de la rehabilitació que li han practicada. Hem de dir com a curiositat que el Col·lectiu Ullal va ser un dels primers grups que ha pogut visitar-la, ja que a hores d’ara encara no està oficialment oberta al públic. Aquesta darrera eixida va ser un èxit de participació i hem d’agrair totes les persones que ens reberen en aquella ocasió i tingueren l’amabilitat d’acompanyar-nos: José Mari Bullón, Gestor Cultural, Mª Àngels Bonafé professora de la Universitat de València i el propi Regidor de Cultura.
Però les nostres inquietuds com a Col·lectiu no es redueixen únicament a les eixides, hem fet també tertúlies on hem comentat diversos aspectes culturals locals i que ens han servit per programar activitats com la de hui mateix, i a banda de les tertúlies hem fet també sopars: aquest és el sopar Aniversari (o sopar d’abril), després tenim el sopar d’estiu i el sopar de nadal.
Paral·lelament a totes aquestes actuacions, el Col·lectiu ha participat en les activitats culturals que es fan a Sollana així com també en algunes de les més significatives que es fan a la Ribera. Podem dir, sense temor a equivocar-nos, que la presència de membres del col·lectiu ha estat i és encara decisiva a l’hora d’organitzar moltes de les activitats culturals que es fan habitualment a Sollana.
Totes aquestes són, en definitiva, les activitats habituals del nostre Col·lectiu. L’any passat, en aquest mateix sopar, ens plantejàrem un objectiu, el de constituir-se com a associació formal legal. Fins aquell moment, érem tan sols un grup de gent que ens reuníem i que compartien inquietud semblants. Posteriorment però, decidírem formalitzar la nostra situació. Hui, som una associació cultural legal, estem registrats en la Generalitat Valenciana, Registre d’Associacions amb el número 10.310, en el Registre d’Associacions Veïnals de Sollana amb el número 26, tenim uns estatuts, un CIF propi i fins i tot, tenim obert un compte en una entitat bancària de la localitat, ja que la nostra manera d’autofinançar-nos és a través de les quotes del socis i també, de les subvencions o ajudes que puguem rebre, bé de l’administració local com de l’autonòmica i en aquest punt m’agradaria donar les gràcies en nom del Col·lectiu a l’Ajuntament de Sollana, en concret a la Regidoria de Cultura per la col·laboració econòmica prestada la qual, possibilitarà el dur endavant activitats com aquesta i altres que pròximament anirem veient. Perquè tot allò que fem, mai és per a benefici propi, sempre serà pensant per al poble de Sollana.
Aquest era el repte, ara ja complit, que teníem per a la segona etapa que amb el sopar de hui tanquem, però quines van a ser les nostres activitats de cara a la tercera etapa del Col·lectiu? La veritat és que conversant i dialogant en les tertúlies que abans he esmentat, ens hem marcat uns nous objectiu que són els següents:
- Aproximar-nos, a més del patrimoni històric i cultural de cada poble, al patrimoni medi-ambiental que ens envolta, realitzant rutes de senderisme tant a nivell local com a nivell de l’entorn més pròxim: La Casella, La Murta, etc... Es visitaran Centres d’Educació Ambiental així com també el museus relacionats amb la natura com el Museu de l’Arròs de Pego. Tot això pensant en un futur que esperem no siga massa llunyà en el qual Sollana puga gaudir d’un ecomuseu local, tal i com va aparèixer en el darrer número de Suilana, que no és ni més ni menys que un museu dinàmic on es realitzen activitats, conferències, pràctiques, rutes, eixides, etc... descartant la idea que tenim preconcebuda de museu com a magatzem d’aparells antics i prou.
- Altre dels objectius seria posar-nos en contacte amb altres associacions culturals de la comarca que realitzen activitats semblants a les nostres. Segons la meua opinió, feta pública ja en altres ocasions, sempre he pensat que Sollana ha estat desconectada de la majoria de les iniciatives culturals que s’han generat a la nostra comarca. Pense que ja és hora que Sollana s’integre dins d’aquell dinamisme que genera la Ribera, això atenent un dels nostres objectius essencials que és fer comarca, el que el nostre amic Escartí d’Algemesí entén com fer Riberisme. Pense que hem d’estar en la línia de moltes associacions culturals de cara a compartir il·lusions, projectes i idees.
- Per últim, un altre objectiu que ens proposem per a enguany és ampliar el fons bibliogràfic del Col·lectiu amb la pretensió de crear la Biblioteca Comarcal de la qual formarien part totes aquelles publicacions editades a la comarca, la qual estaria en un principi al nostre local social però que ja pensaríem el lloc idoni per a la seua ubicació.
I això és tot, el meu parlament pretenia fer-vos arribar les nostres activitats, explicar-vos a aquells que no ho sabeu encara, qui som i què fem i, espere que amb les meues paraules haveu comprés quin és l’esperit que ens mou. Dir-vos també que degut a la nova situació familiar que m’espera no podré dedicar-me amb tanta intensitat, al menys durant aquests pròxims anys, a les activitats del Col·lectiu. No obstant això, en la nostra associació n’hi ha membres de molta validesa, de caràcter entusiasta i actius que sabran portar el Col·lectiu pel camí que hem encetat.
Bé, arribats a aquest punt, és l’hora ja de passar a la segona part de l’acte, en el qual com ja férem l’any passat volem agrair la labor feta per una de les persones que hui es troba ací a la sala i que com nosaltres ha mantingut la mateixa inquietud durant molts anys: inquietud pel poble, inquietud per investigar, inquietud per difondre. Ell és, com tots sabeu, Vicente García Castillo i a partir d’ara anem a oir diversos parlaments que representaran i volen testimoniar-li el sentir de tots els presents. Gràcies.