Suylana

El Col·lectiu ULLAL, des de la seua constitució el 25 d'abril de 1998, dona suport a totes aquelles iniciatives culturals existents al poble de Sollana, tal i com queda exposat als nostres objectius. Ja el primer any de la seua existència fou prolífic en col·laboracions amb l'Ajuntament, com demostra la publicació editada pel consistori i promoguda i coordinada pel Col·lectiu anomenada "Suylana" :
"SUILANA, Quaderns d'Estudis Locals" Divendres: 11 de desembre de 1998.
Per Gabriel Ridaura Vila
El passat dia 11 de desembre de 1998, Sollana va vore nàixer un bon projecte, un projecte de futur amb l'ajuda d'allò passat. Al Centre Cultural es van presentar els Quaderns d'Estudis Locals, SUILANA.
Era un dia d'eixos que ni fred ni calor i quan vaig eixir de casa pareixia que el poble no es resentia, però al temps que t'apropaves al Centre Cultural, notaves en l'ambient eixe perfum que envolta els bons esdeveniments de caire socio-cultural. En obrir la porta, la música murmuriosa ja em deia que anava a ser un èxit.
I així va ser; amb un auditori ple de gom a gom i sota el títol de SUILANA, vam poder comprovar que, ja no sols la història local, sino tot allò que condimenta la cultura d'un poble és l'altre aliment necessari per a sobreviure en aquest món, l'aliment de l'ànima, de la raó, dels sentiments, de la consciència, del "jo", de la voluntat humana... Bé com vulguen dir-li, però en definitiva, i com diu Aurelià al pròleg, una Necessitat.
Esperem que entre tots pugam donar-li una seguida, i fem que pensar així siga una garantia perquè el futur de SUILANA tinga el suport de tota una mena de temes que abracen les inquietuds socials del nostre poble.
Sense més, donar l'enhorabona no sols a la gent que ha fet realitat un somni, sinó a tot el poble de Sollana que ja compta amb un lloc on quede reflexada la seua personalitat i on es vaja consolidant una identitat pròpia.

Article de Vicent Josep Escartí el 6 de febrer de 1999 al voltant del naiximent de la publicació:
Estudiar Sollana.
Levante-EMV. Dissabte 6 de febrer de 1999.
Per Vicent Josep Escartí.
En els nostres pobles, afortunadament, sempre n'hi ha un grup d'entusiastes de la cultura que, a l'ombra, sense fer massa rebombori, treballen per la nostra història, per la nostra llengua, pel nostre passat i pel nostre futur: recuperen d'ací i d'allà restes més o menys perdudes de la memòria - dels arxius, de la gent, de les pedres - i ens van bastint estudis i aportacions que, a poc a poc, ens fan -i ens faran- retrobar-nos amb les arrels i reconeixer-les plenament. Perquè, la història, per molt que s'entesten alguns, ni es pot fer a la mida d'uns quants ni és possible falsificar-la amb tanta facilitat com diuen alguns, que solen ser els mateixos que abans. Però, no és d'això, del que vull parlar.
M'interessava destacar que a Sollana, les autoritats municipals han tingut a bé donar suport a una iniciativa d'un grup d'aquests entusiates i treballadors callats a què em referia: i així, ha nascut fa ben poc la revista Suylana. Quaderns d'Estudis Locals. Era una bona forma d'acabar l'any 1998 i pensar en el futur: en aquest 99, en què esperem veure un nou número... i en el segle que s'aveïna. Els infants de Sollana quan buscaran alguna cosa sobre el seu poble, ja sabran on trobar-ne, per exemple.
Suylana, nom llatinitzat de Sollana, i forma antiga en què apareix aquesta població referenciada per primera vegada en la història -en la nostra història- al Llibre del Repartiment, el 1237, és una nova publicació de la nostra comarca que caldrà tenir en compte: s'afig a les més antigues Quaderns de Sueca i Al-Gezira, que són, des dels anys 80 -i amb una certa irregularitat comprensible- unes tribunes des d'on va difonent-se el treball dels erudits i estudiosos de les nostres terres. I Suylana, també, s'uneix a la resta de publicacions d'aquest caire que proliferen, d'ençà els mateixos anys 80, pertot arreu del país.
En aquest número inicial, la revista ha comptat amb aportacions certament destacables: el cronista de Sollana, Joan Moleres, ha parlat de les desaparegudes torres de l'època musulmana a Sollana; Francesc Beltran i López -un dels majors entusiastes d'aquesta Ribera nostra- ha elaborat un recull bibliogràfic sobre arqueologia romana a Sollana; Joan Llinares ha parlat de la construcció del temple nou, el 1733. Jesús E. Hernàndez Sanchís ha dedicat els seus esforços a investigar l'educació infantil a Sollana a finals del segle XIX. Per altra part, Joan Belda -amb una aportació sobre els tancats de l'arròs- i Joan Ferrús -que ha parlat de temes d'etnografia local-, han sabut acostar-se a la quasi més immediata actualitat històrica -si això no és un contrasentit. Com també ho ha fet Enric Pedro Llopis, que a través de la història oral -una disciplina molt de moda d'uns anys ençà- ha recuperat la memòria de la insurrecció del 1932 a Sollana. Fins i tot, les fotografies d'Alícia Girona han aportat "documents" gràfics per conéixer usos i costums lúdics d'aquesta població riberenca.
Molt sovint, en èpoques afortunadament passades, se solia dir als infants, a l'escola, que els nostres pobles no tenien història: que la història l'havien escrit els grans reis i els emperadors, les ciutats importants, com Madrid, o València -com a moltíssim. I el treball de cada dia, a poc a poc i publicació rere publicació, ens demostra tot el contrari. La història que feien els reis i els emperadors i les ciutats grans i poderoses, es feia allà, lluny: la història que s'escrivia als nostres pobles n'era una altra i la mateixa a un temps. Per això, el treball de Joan Ferrús -propulsor d'aquesta publicació- i del seu "equip" -Joan Llinares i els altres que formen el consell de redacció de la publicació- és una tasca impagable i que hem de saber valorar. I també cal saber valorar que un ajuntament com el de Sollana -i especialment, el seu regidor de Cultura- haja sabut donar suport a una iniciativa tan seriosa i de tanta volada i futur. Una iniciativa que, en definitiva, aprofita a tots, perquè ajuda a conéixer el nostre passat col·lectiu, el dels riberencs i el dels valencians.

Des d'aquell dia els membres del Col·lectiu han continuat ajudant a que aquest projecte siga realitat, amb la inqüestionable ajuda de l'Ajuntament de Sollana, i mostra d'açò és la publicació el darrer any 2003 del Quadern d'Estudi Local número V.
Altre projecte amb el que ha estat relacionat el Col·lectiu és el 725 Aniversari de la Carta Pobla atorgada a Sollana per Ximen d'Urrea en 1277 (1277-2002), on membres elegits del Col·lectiu formaren part de la comisió organitzadora de l'esdeveniment.
I no s'acava ací ja que continuarem en el futur donant suport a totes les iniciatives culturals que es proposen i contribuint a la difusió de la nostra cultura