De turistes per Sollana

Joan Ferrús Vanaclocha

Eixida nº 5, dissabte 8 d’agost de 1998

“Estic segur que en més d’ una ocasió haureu caminat pels carrers del nostre poble, especialment els del nucli antic i haureu fixat la vostra mirada en detalls que als vianants habituals se’ls passa desapercebut: un balcó, una reixa, una cantonada, una picaporta, una casa, una canalera, uns taulellets.... potser no en siguen molts, ni tinguen valor, ni siguen interessants per a ulls aliens, el que no podem negar és que formen part del nostre paisatge urbà, que els hem vist milers de vegades, que són part de la fisonomia del nostre poble i de la seua pròpia història; no hem parat esment en ells i el dia menys pensat, aquella reixa, aquella casa, aquell balcó ja no hi és, el pas del temps fa inexorablement que aquelles deixalles de la vellura es convertisquen en solars on ben aviat s’edificarà un modern i nou edifici concorde als temps actuals. I guardarem aquell detall en la nostra ment i pensarem “quina llàstima tantes vegades que he passat per ací i no haver fotografiat allò que tant m’havia captivat” i novament el pas del temps farà efecte en nosaltres i aquella imatge es farà difusa cada vegada més i s’esvairà finalment per sempre”.

En aquesta ruta el que preteníem era simplement el que es deia a la citació, fer un recorregut pel nucli antic del poble, fotografiant tot allò que trobàrem interessant i accedint a l’interior d’aquelles cases que ens ho permeteren. Encara que l’hora d’encontre era a les 8.30 del matí, eixírem una maqueta més tard, passades ja les nou del matí i férem el següent recorregut: Duc d’Hijar – Puríssima – St. Josep – Sueca – Ausiàs March Sueca – La Carda
Després i al voltant de les onze del matí anàrem a pegar un moset al Bar Rívoli, un esmorzar típic d’estiu: entrepà d’esgarradet, un poc de salmorra i olives i per a beure vi i gasosa. Després d’esmorzar continuàrem amb el nostre recorregut: Plaça Major – Francisco Ridaura – La Carda.
Destacar que el matí se’ns passà més ràpid del que imaginàvem i que férem un recorregut més curtet del que estava previst, així és que ens queden encara unes quantes sessions més de “turistes per Sollana”, ens queda encara molt per córrer, molt per veure i molt per descobrir. Molts veïns i veïnes del poble, en veure’ns en grup amb motxilles i càmeres fotogràfiques ens preguntaven encuriosits i ens obrien després afablement les seues cases perquè fotografiàrem allò que creguérem convenient. Es notaven satisfets de veure’ns i més quan els preguntàvem coses i ens interessàvem pel que tenien.
Al llarg del trajecte anàvem comentant i fotografiant el que ens resultava més curiós: reixes, picaportes, fronteres i detalls de les cases, rotulacions artístiques, cases modernistes, taulellets de ceràmica, cantonades.......
Caldria remarcar les parades que férem i les cases a les que accedírem i que són:
CARRER S’AUSIÀS MARCH (L’estanquet):
- Casa de Julián Maroto.
- Casa de José Ferrer: Possiblement l’últim estable al poble on encara conserven una vaca, carro i haca, gossos, conills, pollastre i gallines.
CARRER LA CARDA:
- Casa de Pepe Amorós: Vertader museu etnològic desconegut per a tota la població, conserva mil i un utensilis i atifells diferents, ordenats amb molta cura segons la seua utilitat i ubicats i distribuïts per la casa amb molta correcció. Cal fer constar que molts d’aquestos objectes són de Cullera d’on és natural la dona de Pepe Amorós, així i tot, la majoria són representatius de la forma de viure dels nostres majors durant finals del s. XIX i principis del XX.
- Casa de Vicente Vila (la darrera que visitàrem): On Gabi ens ensenyà entusiasmat totes les curiositats i “relíquies” del passat de la casa dels seus avis.
CARRER DE FRANCISCO RIDAURA
- Casa de Cristobal Cañada: Ens mostrà l’immens pati exterior que té des d’on no poguérem resistir fer unes fotos del captivador campanar de Sollana que amb tota la seua exuberància vigilava les nostres anades i vingudes per aquell corral ubicat al coret del poble.

La ruta, resultà finalment d’allò més interessant de tantes coses que veiérem i especialment per l’amabilitat de la gent que ens obrí les portes de les seues cases als quals els agraïm la bona atenció dispensada, és clar que queden molts coses per veure i que queden encara molts carrers, places i carrerons per recórrer però alguna cosa hem de deixar per a la pròxima eixida, no?