Parlament de Mossén Andrés de Sales Ferri Chulió. Segon anniversari del Col.lectiu Ullal

Bo, la primera sorpresa és que m’envien una carta dient que creuen que jo he d’estar ací esta nit, encara que no sé per què em conviden a un acte en el qual només diuen que pensen que jo he d’estar ací; després, que és un acte d’homenatge a un senyor que no deu saber que van a homenatjar-lo en eixe acte i jo arribe ací i en la primera cosa que m’entropesse és que ell ja ho sap... i la última, és que jo he de parlar, i m’assabente quan vinc ací, això és organització i la resta són romanços. Em fan parlar en un acte en el qual no sabia que havia de parlar, en homenatge a un senyor que no devia saber que estaven homenatjant-lo, i què he de dir jo?
La veritat és que estic molt sorprès del que ha passat ací esta nit, pel que jo he dit com vostès comprendran i pel que ara vaig a dir: el dia 4 del mes que ve faig les bodes de plata de rector, i l’Ajuntament del meu poble està convidat, ha vingut un regidor dient que ell vindrà en representació de la Corporació Municipal i en són 21 regidors, he preguntat quants n’hi ha ací i m’han dit que sis i un representant d’un partit encara que no siga un regidor, o siga ací està la meitat de l’Ajuntament de Sollana, per a un senyor que no és ningú. No ho entenc, un senyor que no té un carrer dedicat i fa cinquanta anys que està treballant per Sollana, un senyor que és l’enverinador de tota la joventut de Sollana i no l’han dut a la presó mai, un senyor que no l’han fet cronista oficial com a mi encara que només he sigut un any i l’any següent ja soc honorari, doncs si tenen un cronista oficial, facen-lo cronista honorari!.
Jo els dic amb tota sinceritat que estic no sé si igual emocionat que ell, però nerviós, possiblement jo estic molt més que ell, perquè jo tinc cinquanta-sis llibres publicats, Vicent no en té cap, ell té a mig ajuntament del seu poble, jo només tindré un regidor.
Vicent, m’han cridat i jo no sabia per a què o no t’ho havia de dir i som els dos que més agermanats estem de tot el que passa ací. Tu no eres ningú a Sollana i jo no sóc ningú a Sueca, doncs què fem ací xiquet? Doncs fem ací el que els altres no han fet i gràcies a tu i gràcies a mi tindran; on siga, però ho tindran, perquè tu ho pots regalar on vulgues, però jo crec que quan més lluny, més et cordaran conforme jo crec que vaig a fer i com jo li vaig dir al regidor en el seu moment.
Per tant, torne a repetir, estic admirat que mig ajuntament d’un poble estiga al teu costat, jo no ho he aconseguit mai al meu poble.
Mira Vicent, n’hi ha dues maneres de passar a la història segons entenc jo des de la perspectiva que poden donar cinquanta-tres anys, ara ja s’ha acabat, ja està tot fet, per tant, si està tot fet ja i les persones són incapaços de valorar, de reconèixer, de sospesar, de veure per què, jo no ho sé, el que si sé és que n’hi ha persones que voldrien potser això i no ho tenen, però això ve com ve i s’ha acabat. Els mèrits d’una persona no van perquè vulgam que eixe siga gran o menut, sinó perquè ella s’haja merescut ser gran o menut, puc dir-los que tots els càrrecs que tinc, me’ls he guanyat i açò no és ni bombo ni platillo, igual que Vicent no en té cap perquè no n’ha volgut cap i els que li han donat són els que ell s’ha guanyat. Quantes medalles tens Vicente? Cap, Quants homenatges t’han fet llevat d’este? Cap.
“Dos – contesta Moleres- la Germandat i la Sèquia Reial a Motilla del Palancar.
Perquè ha sigut el que ha estat passant nota i escrivint en els llibres tota la vida.
Be està. Vicent, estic molt content que m’hagen cridat, estic molt satisfet d’haver vingut ací, i encara estic més content si cap, en vore que a la distància de cinquanta anys, tu has sigut capaç de motivar unes persones que hui si fan memòria de tot el que tu has fet és perquè per a ells això és fonamental.
Jo desitjaria, com a persona la més forana de tots els que estem en este acte, que amb la sensibilitat demostrada per tots els que estan ací -en expressió del antiguo régimen “las fuerzas vivas de la localidad” –aconseguiren abans del teu traspàs dues coses, amb les quals estic segur que no estaràs d’acord però així les entenc jo i supose que molts també: una que et regalen el càrrec de ser cronista honorari (a continuació es va produir un aplaudiment espontani) i després, si queda un tros de plaça o carrer al poble, per tal de no ferir la teua humilitat, la teua susceptibilitat, i posat que jo he sentit esta nit un nom ben estrany que no havia sentit en tota la vida, Acigar, que dediquen un raconet a Sollana amb eixe nom que tu has triat per signar molts dels teus escrits. (es produí de nou un fort aplaudiment que serví per tancar el parlament de D. Andrés).