Albaida cultural. Història i vida a Ontinyent

Joan Ramon Claver Climent

Eixida nº 33, dissabte 8 de juny de 2002
GUIA: Joan Ramon Morera (Albaida) i Pilar Torró (Ontinyent)

De bon de matí i acompanyats per la pluja eixírem cap Albaida, situada a 67 Km. de València, a prop de la serra d’Agullent i del riu Clariano, amb una població de 5.858 albaidins i albaidines. Destaca la seua agricultura de secà amb vinyers, oliveres i ametllers a més d’hortalisses; la seua indústria es basa en el sector tèxtil.

En arribar i després d’esmorzar acompanyats pel nostre guia Joan Ramon Morera visitàrem en primer lloc la Casa Museu del pintor José Segrelles Albert, on el director de la mateixa, Fernando Tormos, ens explicà el contingut i el significat de la seua pintura, amb l’acompanyament de dades biogràfiques. La casa fou dissenyada pel mateix pintor bo i destacant el rebedor, la sala d’audicions, la sala museu, l’Arc Rosa, la sala àrab, l’estudi i la biblioteca amb més d’11.000 volums. La temàtica de la pintura de Segrelles abraça la religiositat, l’astronomia, el món sideral i la música, molt influenciat per la IX Simfonia de Bethoven; també té influències d’escriptors com Blasco Ibáñez, Dante, Edgar Allan Poe i d’obres com El Quixot i Les mil i una nits.

Seguidament visitàrem el Museu de Titelles, és un centre dedicat a l’estudi i a la difusió de l’art dels titelles, que ha constituït les seues col·leccions des d’una perspectiva essencialment històrica. Hi trobem titelles d’Europa, d’Àsia i d’Àfrica: Índia, Birmània, Cuba, Eslovàquia, Eslovènia, Estats Units, Gran Bretanya, Indonèsia, Itàlia, Japó, Mali, Paquistan, Romania, Togo, Turquia, Xina, Nigèria, Hongria, RepúblicaTxeca, Sèrbia, Finlàndia.Es féu una representació a càrrec dels membres del Col·lectiu : Joan Ferrús, Tolet, Toni i Pablo Velis.

Al costat del Museu de Titelles es troba el Palau dels Milà i Aragó (s. XV), l’edifici més emblemàtic de la ciutat, també palau dels marquesos, seu dels titulars del marquesat. Avui dia es continua un lent procés de restauració.

A continuació visitàrem l’Església de l’Assumpció de Maria, aquest temple parroquial destaca per la quantitat de pintures del pintor Segrelles, i que representen frescos de la història local i de la història sagrada tot ressaltant un retaule obra del mateix pintor; es pot distingir a la capella un imatge de la patrona d’Albaida, la Mare de Déu del Remei datada en l740, a més hi és present a l’església un Crist de Juan de Juanes.

Dinàrem al restaurant El Cúgol, situat al polígon industrial d’Ontinyent, tot gaudint d’un bon menú d’arròs al forn, mussola amb salsa i macedònia de fruita.

Per la vesprada i guiats per Pilar Torró visitàrem Ontinyent, amb 28.864 ontinyentins i ontinyentines; a la vall del riu Clariano destaca la seua agricultura de secà amb vinyers i oliveres, la seua ramaderia porcina, l’apicultura , la indústria de filats, de mantes, de paper i d’arts gràfiques.

Fou vila reial amb vot a Corts. Va ser lloc de lluites durant les germanies, les revoltes dels moriscos, la guerra del francés i les guerres carlines.

Entre els monuments religiosos destaquen l’Església Arxiprestal de Santa Maria, seu de la COLLA DE CAMPANERS D’ONTINYENT, nascuda al 1994 amb la intenció de recuperar i de difondre el fet campaner, fer novament quotidians els tocs, els vols i els repics dels campaners d’Ontinyent tot seguint la tradició del toc manual. Des de l998 són co-responsables de les danses processionals municipals dels Arquets i de la Veta d’Ontinyent. Pujàrem dalt del campanar on el campaner major de la Colla, Sergi Gómez Soler, ens explicà els diferents tocs i una introducció a la història del centre parroquial, del campanar i de les campanes, les quals tenen noms com ximbolet, sant Bertomeu, Micaleta, Calbinot, sant Igansi, albats, combregars, Santísssim, Puríssima i Petra, tot destacant la campana del Rellotge, de la Rauxa i del Foc inaugurada el 12 de setembre de 1563 amb un pes de 1.242 kg.

Entre d’altres edificacions destacaríem el Convent dels Jesuïtes i el Casal dels ducs d’Almodóvar i de la Família Tortosa. Després de passejar i de contemplar els estrets carrers i les pintoresques cases, a l’igual que férem a Albaida, entràrem al Museu Fester, on s’exposa la història gràfica i la indumentària de la festa de moros i de cristians a Ontinyent, tot finalitzant la nostra eixida.