Joan Ferrús Vanaclocha
Eixida nº 4, dissabte 25 de juliol de 1998
GUIA: Ramon Ibor Oroval
L’hora d’encontre va ser una vegada més les 8 del matí, era una miqueta prompte però havíem d’aprofitar la frescoreta del dia perquè l’itinerari era molt llarg; hi havia moltes coses per veure i possiblement a meitat matí començaria a apretar la calor. Distribuïts en quatre cotxes començàrem la nostra particular aventura, la de conéixer una miqueta més el nostre terme: tancats, motors i casetes de la marjal, els seus noms, la seua ubicació i en definitiva les seus funcions. En pocs instants eixírem del nucli urbà i ens trobàvem ja a la marjal de Sollana.
Seguint el camí de l’Albufera, també conegut com camí de l’Alteró i passant per davant del cementeri ens dirigírem cap al primer destí: la Casa Simeón (1929), que molts de nosaltres coneguem com la caseta del fumeral perquè conserva, encara que no complet, un gran fumeral pertanyent a la trilladora de vapor que allí hi havia.
Pel camí del Palmar i en direcció cap al segon destí paràrem per observar com es realitza una estacà que és la preparació o reparació d’una mota mitjançant troncs de pins estacats – d’ací el nom- en la sèquia amb tarquim extret de la pròpia sèquia, per tal que el senill i la bova, plantes autòctones, arrelen novament.
Els següents llocs on hi anàrem van ser el Tancat de l’Abadejo i el del Taüt, en el punt en què la Sèquia Dreta es posa en contacte amb l’Albufera. Aquests tancats es troben en una de les zones més fondes del terme. Seguidament paràrem a la Casa de Foro que tenia i encara manté sequer propi i les restes de la primera daga que vingué a Sollana de la qual es conserva la plataforma i, a continuació, ens dirigírem a la Casa del Senyoret al Campot de l’Albufera on poguérem assaborir per esmorzar un plat típic dels pescadors del llac: llissa torrada, deliciosament preparada i servida senzillament sobre paper de diari que curiosament tenia data del 25 d’abril, la de constitució del nostre col·lectiu, acompanyaven la llissa un parell de bones ensalades valencianes i per a veure cervesa i vi amb gasosa. Com que és per aquestes dates quan celebren allí els concerts de cambra d’estiu, visitàrem la sala d’exposicions que acollia per aquells dies una mostra formada per quadres i escultures d’artistes plàstics de la talla de Germán Lloris, Alex Alemany, Armengol, Nassio Bayarri, Armando Serra, José Esteve Adam, Antonia Mir, Francisco Lozano, Pellicer Pla, Teresa Verdú, Sanleón, José Espert........
Durant la segona part de l’excursió, passàrem per la Casa de Sacarés, actualment convertit en el tancat de Camarena al qual no poguérem accedir i ens dirigírem al tancat d’Emilia. Des d’allí buscàrem altre punt de contacte amb l’Albufera, la caseta de Rosquilla, la més pròxima de Sollana al llac, ja que els seus fonaments estan damunt de l’Albufera mateix. Posteriorment arribàrem al Motor de Bala on es troba el portet de Sollana que ara la regidoria de Medi Ambient i segons un projecte que du gestionant des de ja fa uns anys, vol condicionar per tal de recuperar-lo. El portet està situat en el camí de la Coronel·la a la partida de les Bases i per tal d’accedir a ell, l’Ajuntament està alçant el camí ja que quan arriba la “perellonà” de l’hivern tots els camins que hi conflueixen estan inundats per aigües de l’Albufera.
Després de certes discrepàncies entre si l’emplaçament de l’actual portet es correspon amb el portet de Sollana de temps antics, qüestió no resolta finalment, ens dirigírem cap a la Caseta de Peret per buscar seguidament i ja a la partida del Borronar, la de “vore-la i no entrar”, la caseta de la santa Creu on Vicent Mocholí el seu propietari i de moltes de les terres del voltant, natural de Massanassa, ens narrà la curiossíssima història sobre l’origen de la creu de ferro que allí es troba sobre pedestal de pedra de l’any 1880.
Per acabar la ruta i abans d’arribar al Motor de la Foia, passàrem per l’ullal del Forner que es troba vora via i on es podia comprovar l’aigua cristal·lina i fresca que emanava encara d’aquell ullal. Arribats a la caseta del tio Juan a la partida de la Foia i després de fer gana amb unes olives i un grapat de cacauet, dinàrem una bona paella de carn al seu punt. Acabat el meló i el café, realitzàrem un bona sobretaula on el coordinador del Col·lectiu després de donar les gràcies al guia i també al cuiner, donà la benvinguda als nous membres del Col·lectiu fent un repàs de les darreres eixides, comentà altres possibles rutes sobre les quals s’aportaren noves idees, parlà també d’altres col·lectius semblants de la Ribera com per exemple els TORSIMANY de Benifaió que editen també una revista de cultura i opinió bimensual a la qual seria interessant subscriure’s i altres temes que anaren eixint conforme aprofundírem en els temes de la tertúlia. De quan en quan el fort soroll del motor que nivella l’aigua impedia el correcte desenvolupament de la “xarradeta” de café.
Per acabar l’excursió encara tinguérem temps de fer-nos una orxateta i una última “raonadeta” al bar Cantó ja dins del poble. A les sis de la vesprada i després de fer l’eixida més llarga de les que portem fins la data “marxàrem” tots cap a casa.
Eixida nº 4, dissabte 25 de juliol de 1998
GUIA: Ramon Ibor Oroval
L’hora d’encontre va ser una vegada més les 8 del matí, era una miqueta prompte però havíem d’aprofitar la frescoreta del dia perquè l’itinerari era molt llarg; hi havia moltes coses per veure i possiblement a meitat matí començaria a apretar la calor. Distribuïts en quatre cotxes començàrem la nostra particular aventura, la de conéixer una miqueta més el nostre terme: tancats, motors i casetes de la marjal, els seus noms, la seua ubicació i en definitiva les seus funcions. En pocs instants eixírem del nucli urbà i ens trobàvem ja a la marjal de Sollana.
Seguint el camí de l’Albufera, també conegut com camí de l’Alteró i passant per davant del cementeri ens dirigírem cap al primer destí: la Casa Simeón (1929), que molts de nosaltres coneguem com la caseta del fumeral perquè conserva, encara que no complet, un gran fumeral pertanyent a la trilladora de vapor que allí hi havia.
Pel camí del Palmar i en direcció cap al segon destí paràrem per observar com es realitza una estacà que és la preparació o reparació d’una mota mitjançant troncs de pins estacats – d’ací el nom- en la sèquia amb tarquim extret de la pròpia sèquia, per tal que el senill i la bova, plantes autòctones, arrelen novament.
Els següents llocs on hi anàrem van ser el Tancat de l’Abadejo i el del Taüt, en el punt en què la Sèquia Dreta es posa en contacte amb l’Albufera. Aquests tancats es troben en una de les zones més fondes del terme. Seguidament paràrem a la Casa de Foro que tenia i encara manté sequer propi i les restes de la primera daga que vingué a Sollana de la qual es conserva la plataforma i, a continuació, ens dirigírem a la Casa del Senyoret al Campot de l’Albufera on poguérem assaborir per esmorzar un plat típic dels pescadors del llac: llissa torrada, deliciosament preparada i servida senzillament sobre paper de diari que curiosament tenia data del 25 d’abril, la de constitució del nostre col·lectiu, acompanyaven la llissa un parell de bones ensalades valencianes i per a veure cervesa i vi amb gasosa. Com que és per aquestes dates quan celebren allí els concerts de cambra d’estiu, visitàrem la sala d’exposicions que acollia per aquells dies una mostra formada per quadres i escultures d’artistes plàstics de la talla de Germán Lloris, Alex Alemany, Armengol, Nassio Bayarri, Armando Serra, José Esteve Adam, Antonia Mir, Francisco Lozano, Pellicer Pla, Teresa Verdú, Sanleón, José Espert........
Durant la segona part de l’excursió, passàrem per la Casa de Sacarés, actualment convertit en el tancat de Camarena al qual no poguérem accedir i ens dirigírem al tancat d’Emilia. Des d’allí buscàrem altre punt de contacte amb l’Albufera, la caseta de Rosquilla, la més pròxima de Sollana al llac, ja que els seus fonaments estan damunt de l’Albufera mateix. Posteriorment arribàrem al Motor de Bala on es troba el portet de Sollana que ara la regidoria de Medi Ambient i segons un projecte que du gestionant des de ja fa uns anys, vol condicionar per tal de recuperar-lo. El portet està situat en el camí de la Coronel·la a la partida de les Bases i per tal d’accedir a ell, l’Ajuntament està alçant el camí ja que quan arriba la “perellonà” de l’hivern tots els camins que hi conflueixen estan inundats per aigües de l’Albufera.
Després de certes discrepàncies entre si l’emplaçament de l’actual portet es correspon amb el portet de Sollana de temps antics, qüestió no resolta finalment, ens dirigírem cap a la Caseta de Peret per buscar seguidament i ja a la partida del Borronar, la de “vore-la i no entrar”, la caseta de la santa Creu on Vicent Mocholí el seu propietari i de moltes de les terres del voltant, natural de Massanassa, ens narrà la curiossíssima història sobre l’origen de la creu de ferro que allí es troba sobre pedestal de pedra de l’any 1880.
Per acabar la ruta i abans d’arribar al Motor de la Foia, passàrem per l’ullal del Forner que es troba vora via i on es podia comprovar l’aigua cristal·lina i fresca que emanava encara d’aquell ullal. Arribats a la caseta del tio Juan a la partida de la Foia i després de fer gana amb unes olives i un grapat de cacauet, dinàrem una bona paella de carn al seu punt. Acabat el meló i el café, realitzàrem un bona sobretaula on el coordinador del Col·lectiu després de donar les gràcies al guia i també al cuiner, donà la benvinguda als nous membres del Col·lectiu fent un repàs de les darreres eixides, comentà altres possibles rutes sobre les quals s’aportaren noves idees, parlà també d’altres col·lectius semblants de la Ribera com per exemple els TORSIMANY de Benifaió que editen també una revista de cultura i opinió bimensual a la qual seria interessant subscriure’s i altres temes que anaren eixint conforme aprofundírem en els temes de la tertúlia. De quan en quan el fort soroll del motor que nivella l’aigua impedia el correcte desenvolupament de la “xarradeta” de café.
Per acabar l’excursió encara tinguérem temps de fer-nos una orxateta i una última “raonadeta” al bar Cantó ja dins del poble. A les sis de la vesprada i després de fer l’eixida més llarga de les que portem fins la data “marxàrem” tots cap a casa.
0 comentarios:
Publicar un comentario