Ramon Ibor Oroval
Eixida nº 29, dissabte 7 de juliol de 2001
GUIA: Ramon Ibor Oroval.
El lloc de concentració va ser la Plaça Major, reunit el grup enfilàrem el camí del molí de la cooperativa o camí de la Mola; passats ja els últims edificis dels casc urbà: magatzem i fàbriques a la partida de la Verola, comença la partida de Maimés. Després de deixar darrere els hivernacles que hi ha a esquerra i dreta del camí, travessàrem primer un rec o braçal de poc més d’un metre d’ample que té al seu costat la caseta del partidor, conegut com el Rec o Braçal de la Rabassada i més endavant una escorrentia vora la Villa Emília, passada la qual i, abans d’arribar a un gran magatzem a la dreta, ix un camí a l’esquerra que ens portà a la marjal del Barranquet.
ALTERÓ DE MINGARRO
Tot seguint aquest camí i passats uns pocs metres es podia ja entreveure, al bell mig de la marjal un turó ple de tarongers, era el primer alteró, conegut amb el nom d’Alteró de Mingarro, allí ens trobàrem amb dos motors, una bassa, una olivera i diferents horts.
Per continuar la ruta, tornàrem enrere per tal d’agafar novament el camí de la Mola que ara s’anomenava camí de Barranquet en record de l’antic barranc que, suposadament, hagué de produir tots els alterons que visitàrem en la ruta.
ALTERÓ DEL PELAT
Després de passar el sequer de Julian, travessàrem la sèquia de la Campana i ens creuàrem amb el camí de la Font del Forner on giràrem a la dreta per passar vora la casa Furabous des d’on ja es podia albirar el següent alteró, l’alteró del Pelat, el qual tenia, com tots abans, una sènia per poder traure l’aigua i regar els horts de la rodalia substituït actualment per un motor d’aigua. Vora l’alteró està la Partida dels Pedregals - amb poca molla de terra per ser terreny genibrós – que segons diuen formava part abans de l’alteró que unia els alterons del Botecari i el del Xambó, aquest últim el més alt de tots en l’actualitat.
La desaparició de l’alteró es produí després d’endur-se la terra per aterrar els camps més pròxims al poble i convertir-los en terreny d’horta, la qual cosa va permetre també el cultivar l’arròs en aquells terrenys, ara ja menys costós ja que no calia pujar les aigües en voltes de catúfols.
ALTERÓ DE XAMBÓ. ALTERÓ DE LA CURRA
A tan sols uns dos-cents metres ens trobàrem amb l’Alteró de Xambó, hui partit pel camí de l’Alteró que produeix un alteró secundari conegut amb el nom d’Alteró de la Curra. En aquest alteró hi ha una casa i des de la seua terrassa podem veure el trajecte que havia de dur el Barranc continuador dels barranc de Tramusser i que va donar lloc a tots els alterons que envaïren la zona pantanosa dels voltants del llac de l’Albufera, que en el seu dia, farà quatre o cinc-cents anys, arribava fins les portes de Sollana,
ALTERÓ DE PUÇA – ALTERÓ DEL BLAU
En agafar el camí de les basses, a poc més d’uns minuts de camí, poguérem veure dos nous alterons; el primer, anomenat de Puça en record del malnom d’un veí de Sollana, a l’interior del qual hi trobem les restes de l’única sènia que es manté encara, de la qual es conserven dues rodes i l’eix central amb les planxes per enfilar les aigües cap a la pica de distribució.
L’altre, és l’alteró del Blau, nom d’una família local que des de molts anys ostenta la seua propietat i que està rodejat per baladres. Al seu interior s’hi troba la casa dels senyorets amb uns pins molt alts a l’entrada. Com els altres, també ha perdut la sènia antiga i en l’actualitat utilitza un motor per traure l’aigua, que per cert és salada per la manca d’aigües subterrànies que baixaven de la meseta i que hui son aprofitades per molts pous de nous regadius.
ALTERÓ DEL BOTICARI. Tornada a Sollana.
La visita acabà tornant a Sollana pel camí de les basses. Seguint el camí poguérem veure l’últim i més xicotet alteró anomenat del boticari que trobem a l’esquerra del camí que ens portarà fins el cementeri local per on tornàrem al poble.
Una altra alternativa seria, abans de tornar a Sollana pel camí de les basses, recrear-se una miqueta al Portet de Sollana i quan ja s’haja pogut descansar suficientment, tornar al poble pel mateix camí, de tornada ens trobaríem amb l’alteró del Boticari abans esmentat.
Eixida nº 29, dissabte 7 de juliol de 2001
GUIA: Ramon Ibor Oroval.
El lloc de concentració va ser la Plaça Major, reunit el grup enfilàrem el camí del molí de la cooperativa o camí de la Mola; passats ja els últims edificis dels casc urbà: magatzem i fàbriques a la partida de la Verola, comença la partida de Maimés. Després de deixar darrere els hivernacles que hi ha a esquerra i dreta del camí, travessàrem primer un rec o braçal de poc més d’un metre d’ample que té al seu costat la caseta del partidor, conegut com el Rec o Braçal de la Rabassada i més endavant una escorrentia vora la Villa Emília, passada la qual i, abans d’arribar a un gran magatzem a la dreta, ix un camí a l’esquerra que ens portà a la marjal del Barranquet.
ALTERÓ DE MINGARRO
Tot seguint aquest camí i passats uns pocs metres es podia ja entreveure, al bell mig de la marjal un turó ple de tarongers, era el primer alteró, conegut amb el nom d’Alteró de Mingarro, allí ens trobàrem amb dos motors, una bassa, una olivera i diferents horts.
Per continuar la ruta, tornàrem enrere per tal d’agafar novament el camí de la Mola que ara s’anomenava camí de Barranquet en record de l’antic barranc que, suposadament, hagué de produir tots els alterons que visitàrem en la ruta.
ALTERÓ DEL PELAT
Després de passar el sequer de Julian, travessàrem la sèquia de la Campana i ens creuàrem amb el camí de la Font del Forner on giràrem a la dreta per passar vora la casa Furabous des d’on ja es podia albirar el següent alteró, l’alteró del Pelat, el qual tenia, com tots abans, una sènia per poder traure l’aigua i regar els horts de la rodalia substituït actualment per un motor d’aigua. Vora l’alteró està la Partida dels Pedregals - amb poca molla de terra per ser terreny genibrós – que segons diuen formava part abans de l’alteró que unia els alterons del Botecari i el del Xambó, aquest últim el més alt de tots en l’actualitat.
La desaparició de l’alteró es produí després d’endur-se la terra per aterrar els camps més pròxims al poble i convertir-los en terreny d’horta, la qual cosa va permetre també el cultivar l’arròs en aquells terrenys, ara ja menys costós ja que no calia pujar les aigües en voltes de catúfols.
ALTERÓ DE XAMBÓ. ALTERÓ DE LA CURRA
A tan sols uns dos-cents metres ens trobàrem amb l’Alteró de Xambó, hui partit pel camí de l’Alteró que produeix un alteró secundari conegut amb el nom d’Alteró de la Curra. En aquest alteró hi ha una casa i des de la seua terrassa podem veure el trajecte que havia de dur el Barranc continuador dels barranc de Tramusser i que va donar lloc a tots els alterons que envaïren la zona pantanosa dels voltants del llac de l’Albufera, que en el seu dia, farà quatre o cinc-cents anys, arribava fins les portes de Sollana,
ALTERÓ DE PUÇA – ALTERÓ DEL BLAU
En agafar el camí de les basses, a poc més d’uns minuts de camí, poguérem veure dos nous alterons; el primer, anomenat de Puça en record del malnom d’un veí de Sollana, a l’interior del qual hi trobem les restes de l’única sènia que es manté encara, de la qual es conserven dues rodes i l’eix central amb les planxes per enfilar les aigües cap a la pica de distribució.
L’altre, és l’alteró del Blau, nom d’una família local que des de molts anys ostenta la seua propietat i que està rodejat per baladres. Al seu interior s’hi troba la casa dels senyorets amb uns pins molt alts a l’entrada. Com els altres, també ha perdut la sènia antiga i en l’actualitat utilitza un motor per traure l’aigua, que per cert és salada per la manca d’aigües subterrànies que baixaven de la meseta i que hui son aprofitades per molts pous de nous regadius.
ALTERÓ DEL BOTICARI. Tornada a Sollana.
La visita acabà tornant a Sollana pel camí de les basses. Seguint el camí poguérem veure l’últim i més xicotet alteró anomenat del boticari que trobem a l’esquerra del camí que ens portarà fins el cementeri local per on tornàrem al poble.
Una altra alternativa seria, abans de tornar a Sollana pel camí de les basses, recrear-se una miqueta al Portet de Sollana i quan ja s’haja pogut descansar suficientment, tornar al poble pel mateix camí, de tornada ens trobaríem amb l’alteró del Boticari abans esmentat.
0 comentarios:
Publicar un comentario