Gauden Fernández Vanaclocha
Eixida nº 10, dissabte 6 de març de 1999
Un canvi de plans ens va fer avançar l’eixida que havíem programat per a aquesta visita. El nostre destí: l’exposició LA LLUM DE LES IMATGES, dintre del renovat marc de la Catedral de la ciutat de València. Com sempre de bon matí, cap a les nou, ens reunírem tots els assistents al bar Cantó per a moure amb cotxe cap a València. Després de l’aventura que sempre suposa aparcar els vehicles a la capital prop del centre, arribàrem a les portes de l’esmentada Catedral a les 10 del matí.
Ja des del principi, es feia notar la magnífica feina feta pels restauradors a la Catedral gràcies a la visió que davant nostre tenia la façana principal, la qual dóna a la Plaça de la Reina, obra mestra d’arquitectura barroca a Espanya. I una vegada dins, resultava sorprenent el canvi produït al recinte, abans un lloc obscur que ara irradiava llum des de cadascun dels seus punts cardinals. Segons indicacions del guia que ens acompanyava al llarg del recorregut, els restauradors dotaren al recinte d’una il·luminació interior completament nova, que destacava com mai els seus valors arquitectònics en un hàbil joc de contrastos, des de la puresa gòtica de les seues naus i la festiva decoració barroca del presbiteri, fins a la composició de les seues capelles laterals concebudes amb classicisme de singular elegància.
Conduïts per l’esmentat guia que un perfecte valencià ens descobria els missatges ocults als racons de la Catedral i obres exposades, poguérem admirar la multitud de pintures i quadres, escultures i objectes de culte, custòdies, calzes i ornaments que s’hi exposaven. A ells s’afegien algunes peces de propietat distinta i altres del Museu de Belles Arts de València, procedents dels convents valencians exponents també de l’espiritualitat cristiana de la València d’altres temps, des dels primers moments fins a l’època contemporània.
El recorregut estava dividit en deu àrees temàtiques distintes, ordenades cronològicament, les quals en conjunt ens feien tindre una idea general de la importància que ha tingut el cristianisme a les nostres terres des de temps de la reconquesta. Aquestes àrees eren entre altres: el primitiu Cristianisme valencià, l’església valenciana en els marc de l’humanisme renaixentista, la Contrareforma i el Barroc, entre el Barroc i la Il·lustració, els ordes religiosos, l’eucaristia, els sants valencians..
Després de la visita el bon temps primaveral que ens envoltava no va deixar lloc a dubtes sobre el que fer la resta del matí. Anàrem cap a la Plaça de la Verge i allí davant d’un dels marcs més bonics de la ciutat de València, ens prenguérem la tradicional “picadeta” abans de tornar a casa i dinar, i durant la qual es parlà sobre diferents aspectes referents al pròxim sopar del 23 d’abril i s’establí per unanimitat la quota a pagar per a tots aquells que vulguen ser membres del Col·lectiu.
Eixida nº 10, dissabte 6 de març de 1999
Un canvi de plans ens va fer avançar l’eixida que havíem programat per a aquesta visita. El nostre destí: l’exposició LA LLUM DE LES IMATGES, dintre del renovat marc de la Catedral de la ciutat de València. Com sempre de bon matí, cap a les nou, ens reunírem tots els assistents al bar Cantó per a moure amb cotxe cap a València. Després de l’aventura que sempre suposa aparcar els vehicles a la capital prop del centre, arribàrem a les portes de l’esmentada Catedral a les 10 del matí.
Ja des del principi, es feia notar la magnífica feina feta pels restauradors a la Catedral gràcies a la visió que davant nostre tenia la façana principal, la qual dóna a la Plaça de la Reina, obra mestra d’arquitectura barroca a Espanya. I una vegada dins, resultava sorprenent el canvi produït al recinte, abans un lloc obscur que ara irradiava llum des de cadascun dels seus punts cardinals. Segons indicacions del guia que ens acompanyava al llarg del recorregut, els restauradors dotaren al recinte d’una il·luminació interior completament nova, que destacava com mai els seus valors arquitectònics en un hàbil joc de contrastos, des de la puresa gòtica de les seues naus i la festiva decoració barroca del presbiteri, fins a la composició de les seues capelles laterals concebudes amb classicisme de singular elegància.
Conduïts per l’esmentat guia que un perfecte valencià ens descobria els missatges ocults als racons de la Catedral i obres exposades, poguérem admirar la multitud de pintures i quadres, escultures i objectes de culte, custòdies, calzes i ornaments que s’hi exposaven. A ells s’afegien algunes peces de propietat distinta i altres del Museu de Belles Arts de València, procedents dels convents valencians exponents també de l’espiritualitat cristiana de la València d’altres temps, des dels primers moments fins a l’època contemporània.
El recorregut estava dividit en deu àrees temàtiques distintes, ordenades cronològicament, les quals en conjunt ens feien tindre una idea general de la importància que ha tingut el cristianisme a les nostres terres des de temps de la reconquesta. Aquestes àrees eren entre altres: el primitiu Cristianisme valencià, l’església valenciana en els marc de l’humanisme renaixentista, la Contrareforma i el Barroc, entre el Barroc i la Il·lustració, els ordes religiosos, l’eucaristia, els sants valencians..
Després de la visita el bon temps primaveral que ens envoltava no va deixar lloc a dubtes sobre el que fer la resta del matí. Anàrem cap a la Plaça de la Verge i allí davant d’un dels marcs més bonics de la ciutat de València, ens prenguérem la tradicional “picadeta” abans de tornar a casa i dinar, i durant la qual es parlà sobre diferents aspectes referents al pròxim sopar del 23 d’abril i s’establí per unanimitat la quota a pagar per a tots aquells que vulguen ser membres del Col·lectiu.
0 comentarios:
Publicar un comentario