2n ANIVERSARI COL·LECTIU ULLAL.
SOPAR COMMEMORATIU I HOMENATGE A VICENT GARCÍA CASTILLO, ACIGAR.
Vicent García Claver
Divendres 12 de maig de 2000.
Continuant amb el que poc a poc va convertint-se en tradició, el passat dotze de maig es va celebrar la consolidació a Sollana del Col·lectiu Ullal i el seu segon any d’existència, com no fent un sopar valencià amb tots els membres, personalitats polítiques locals i gent molt propera al Col·lectiu.
Enguany, per les festes de Setmana Santa, s’hagué de recórrer la data del sopar-aniversari, ja que el naixement oficial del Col·lectiu el tenim un 25 d’abril.
Per segon any, es va decidir realitzar el sopar al Bar-Restaurant Florida, ja que reuneix dues característiques molt a tindre en compte: intimitat i bona cuina.
Alguns membres del Col·lectiu, hi prepararen una xicoteta exposició de llibres antics de festa de Sollana i les fotografies de les diferents eixides realitzades pel Col·lectiu. Era com l’entrant al sopar que ens esperava. Es feia l’hora i poc a poc anàvem aplegant al bar, sense abans poder evitar fer eixa xarradeta i comentaris del que estava a punt d’ocórrer.
També enguany ens prepararen un sopar totalment valencià i que seguidament vaig a dir-vos el menú:
- Esgarrat d’abaetxo.
- Esgarrat de sardina amb anxoves.
- Mandonguilles d’abaetxo.
- Amanida de tomaca.
- Coques del forn de Jaume.
- Llom amb guarnició.
- Vi valencià.
- Cacau i tramussos.
- Café
- Postres: Braç de gitano i arnadí del forn de Jaume.
Cadascun dels comensal podia anar seguint el menú gràcies, una vegada més, a uns originals cartonets elaborats pel nostre amic Toni Segarra, tenint enguany dues sorpreses, podíem seguir el menú i al mateix temps, ell ens recomanava que llegírem un llibre, cosa que de vegades oblidem, a mi em recomanà “L’organiste de Sollana” de Vicent Martí. La segona sorpresa fou que acabat el sopar i abans dels parlaments, alguns comensals tenien en el cartonet un número, el qual estava relacionat amb l’obsequi d’un llibre donat per Pau i en nom de la CAM.
Quan tots estàvem assaborint les pastetes junt al cafè, escoltàrem de sobte com un soroll de vidre que ens cridà a tots l’atenció, estava a punt de començar d’alguna manera la segona part d’aquell esdeveniment.
Prengué la paraula Joan Ferrús com a president del Col·lectiu fent una introducció i explicant tot allò que havia ocorregut durant el darrer any, totes les activitats, actes en els quals s’hi havia participat i també, per damunt damunt, les activitats que en un futur pròxim podria realitzar el col·lectiu, encaminat aquest nou any a la natura local (senderisme, excursions en bicicleta, etc...)
En la segona part de la seua intervenció, va fer una introducció al que fins eixe moment i tot el que restava de velada anava a ocórrer. A l’igual que l’any passat, aquest també tindria un nom propi i eixe nom es transformava en la persona de D. Vicente García Castillo, el qual, ja sabia dalt o baix el que podia succeir, perquè tots els que el coneguem, sabem que és bastant nerviós i així i tot, estava bastant tremolós i molt emocionat.
Els presents estaven totalment d’acord que si eixa nit, algú era mereixedor d’un reconeixement a tota una vida dedicada al treball, a la seua família i a Sollana, eixe algú, es tradueix en Vicente García Castillo.
Joan Ferrús començà a donar la paraula a diversos amics que eixa nit volgueren expressar el que sentien als presents, començant primerament Juan Moleres, amic personal de Vicente García Castillo i cronista de Sollana.
Moleres ens traslladà uns quantes anys i comentà fets històrics de Sollana en els quals sempre estava present el meu oncle Vicente.
Després prengué la paraula Joan Llinares, la seua intervenció estigué enfocada als anys quan Vicente era secretari de la Sèquia Reial del Xúquer, punt de referència d’aquells joves de l’època que tingueren inquietuds pel coneixement de la història del poble.
En aquest moment de la nit i en nom del Col·lectiu, es presentà un recopilatori de tots els articles publicats per Vicente García Castillo fins la intervenció que Vicente tingué en el sopar de l’any anterior, tot molt ben enquadernat i presentat, a la portada apareix com a títol “Escrits de Vicente García Castillo, Acigar”.
Un altre membre del Col·lectiu, Toni Segarra, li va lliurar un quadre-retrat de la seua persona molt ben aconseguit per mateix Toni, com a mostra de l’admiració i respecte que Vicente continua tenint amb la gent jove de Sollana.
També Aurelià Lairón Pla, cronista i arxiver d’Alzira, pronuncià unes paraules i li va fer entrega d’un llibre en nom de l’Alcalde d’eixa mateixa població veïna.
El reverend Andrés de Sales Ferri (Director de l’Arxiu de Religiositat Popular) i amic de Vicente no volgué perdre l’oportunitat d’enfocar la seua intervenció a Vicente i a participar en tota aquella festa cultural.
Finalment, Vicente García Castillo, com sempre, va fer honor a eixa modèstia que des de sempre l’ha caracteritzat i, amb el nerviosisme donà les gràcies més sinceres a tots els presents per la nit que li havien oferit, ensenyant-nos una vegada més l’enamorat que està de Sollana.
Una vegada finalitzada la velada, els aplaudiments omplien el bar reconeixent allò que havia ocorregut. Tant sols restaven les xarradetes abans de despatxar-se fins la pròxima i agarrant la porta anàrem enfilant pel carrer Sueca cap a casa.
SOPAR COMMEMORATIU I HOMENATGE A VICENT GARCÍA CASTILLO, ACIGAR.
Vicent García Claver
Divendres 12 de maig de 2000.
Continuant amb el que poc a poc va convertint-se en tradició, el passat dotze de maig es va celebrar la consolidació a Sollana del Col·lectiu Ullal i el seu segon any d’existència, com no fent un sopar valencià amb tots els membres, personalitats polítiques locals i gent molt propera al Col·lectiu.
Enguany, per les festes de Setmana Santa, s’hagué de recórrer la data del sopar-aniversari, ja que el naixement oficial del Col·lectiu el tenim un 25 d’abril.
Per segon any, es va decidir realitzar el sopar al Bar-Restaurant Florida, ja que reuneix dues característiques molt a tindre en compte: intimitat i bona cuina.
Alguns membres del Col·lectiu, hi prepararen una xicoteta exposició de llibres antics de festa de Sollana i les fotografies de les diferents eixides realitzades pel Col·lectiu. Era com l’entrant al sopar que ens esperava. Es feia l’hora i poc a poc anàvem aplegant al bar, sense abans poder evitar fer eixa xarradeta i comentaris del que estava a punt d’ocórrer.
També enguany ens prepararen un sopar totalment valencià i que seguidament vaig a dir-vos el menú:
- Esgarrat d’abaetxo.
- Esgarrat de sardina amb anxoves.
- Mandonguilles d’abaetxo.
- Amanida de tomaca.
- Coques del forn de Jaume.
- Llom amb guarnició.
- Vi valencià.
- Cacau i tramussos.
- Café
- Postres: Braç de gitano i arnadí del forn de Jaume.
Cadascun dels comensal podia anar seguint el menú gràcies, una vegada més, a uns originals cartonets elaborats pel nostre amic Toni Segarra, tenint enguany dues sorpreses, podíem seguir el menú i al mateix temps, ell ens recomanava que llegírem un llibre, cosa que de vegades oblidem, a mi em recomanà “L’organiste de Sollana” de Vicent Martí. La segona sorpresa fou que acabat el sopar i abans dels parlaments, alguns comensals tenien en el cartonet un número, el qual estava relacionat amb l’obsequi d’un llibre donat per Pau i en nom de la CAM.
Quan tots estàvem assaborint les pastetes junt al cafè, escoltàrem de sobte com un soroll de vidre que ens cridà a tots l’atenció, estava a punt de començar d’alguna manera la segona part d’aquell esdeveniment.
Prengué la paraula Joan Ferrús com a president del Col·lectiu fent una introducció i explicant tot allò que havia ocorregut durant el darrer any, totes les activitats, actes en els quals s’hi havia participat i també, per damunt damunt, les activitats que en un futur pròxim podria realitzar el col·lectiu, encaminat aquest nou any a la natura local (senderisme, excursions en bicicleta, etc...)
En la segona part de la seua intervenció, va fer una introducció al que fins eixe moment i tot el que restava de velada anava a ocórrer. A l’igual que l’any passat, aquest també tindria un nom propi i eixe nom es transformava en la persona de D. Vicente García Castillo, el qual, ja sabia dalt o baix el que podia succeir, perquè tots els que el coneguem, sabem que és bastant nerviós i així i tot, estava bastant tremolós i molt emocionat.
Els presents estaven totalment d’acord que si eixa nit, algú era mereixedor d’un reconeixement a tota una vida dedicada al treball, a la seua família i a Sollana, eixe algú, es tradueix en Vicente García Castillo.
Joan Ferrús començà a donar la paraula a diversos amics que eixa nit volgueren expressar el que sentien als presents, començant primerament Juan Moleres, amic personal de Vicente García Castillo i cronista de Sollana.
Moleres ens traslladà uns quantes anys i comentà fets històrics de Sollana en els quals sempre estava present el meu oncle Vicente.
Després prengué la paraula Joan Llinares, la seua intervenció estigué enfocada als anys quan Vicente era secretari de la Sèquia Reial del Xúquer, punt de referència d’aquells joves de l’època que tingueren inquietuds pel coneixement de la història del poble.
En aquest moment de la nit i en nom del Col·lectiu, es presentà un recopilatori de tots els articles publicats per Vicente García Castillo fins la intervenció que Vicente tingué en el sopar de l’any anterior, tot molt ben enquadernat i presentat, a la portada apareix com a títol “Escrits de Vicente García Castillo, Acigar”.
Un altre membre del Col·lectiu, Toni Segarra, li va lliurar un quadre-retrat de la seua persona molt ben aconseguit per mateix Toni, com a mostra de l’admiració i respecte que Vicente continua tenint amb la gent jove de Sollana.
També Aurelià Lairón Pla, cronista i arxiver d’Alzira, pronuncià unes paraules i li va fer entrega d’un llibre en nom de l’Alcalde d’eixa mateixa població veïna.
El reverend Andrés de Sales Ferri (Director de l’Arxiu de Religiositat Popular) i amic de Vicente no volgué perdre l’oportunitat d’enfocar la seua intervenció a Vicente i a participar en tota aquella festa cultural.
Finalment, Vicente García Castillo, com sempre, va fer honor a eixa modèstia que des de sempre l’ha caracteritzat i, amb el nerviosisme donà les gràcies més sinceres a tots els presents per la nit que li havien oferit, ensenyant-nos una vegada més l’enamorat que està de Sollana.
Una vegada finalitzada la velada, els aplaudiments omplien el bar reconeixent allò que havia ocorregut. Tant sols restaven les xarradetes abans de despatxar-se fins la pròxima i agarrant la porta anàrem enfilant pel carrer Sueca cap a casa.
0 comentarios:
Publicar un comentario