No vull fer llarg jo llarga la meua intervenció, van a ser quatre paraules només les que voldria dir. En realitat estic aclaparat, impressionat perquè considere que s’haveu passat de rosca –parlant així en llenguatge nostre-, no me meresc jo tantes coses, ni de bon tros. Les meues paraules, com no, han de ser de gratitud, d’agraïment per a vosaltres en vore que s’haveu enrecordat de mi i més d’esta manera tan emotiva, tan íntima, tan meravellosa.
No ho oblidaré. Estos records estaran col·locats en ma casa en el millor lloc que tinga, en el lloc més especial, com a que Sollana ha entrat, una vegada més, dins de ma casa encara que la veritat no és que entre realment, perquè tots sabeu que Sollana està dins de ma casa, dins de mi. Els que viviu ací, viviu dins de Sollana, els que vivim fora de Sollana, la tenim dins de nosaltres, així doncs, Sollana està dins de ma casa però açò, estes manifestacions van a avivar més este sentiment.
Aneu a permetre’m que accepte estos regals, encara que he de proclamar, he de pregonar, he de dir amb rabiosa energia que si algun homenatge ací s’hauria de fer, hauria de ser a vosaltres, perquè vosaltres sou el camp fèrtil, el camp abonat, el camp idoni perquè haja crescut dins de les vostres ànimes, estes il·lusions tan precioses.
Les gràcies són per a vosaltres, gràcies per la vostra responsabilitat, gràcies pel vostre treball, gràcies pel vostre entusiasme.
Sou vosaltres qui en realitat, haurieu de rebre este homenatge . L’altre dia li ho comentava al president, tot açò ha estat possible perquè jo veig que a més de l’entusiasme i del saber, heu posat en el treball el vostre cor, i totes les coses en les quals es diposita el cor, totes eixes coses han d’eixir boniques. I clar, esta floració cultural que tenim a Sollana degut a este col·lectiu és fruit de l’amor, és fruit de la passió que poseu vosaltres en el vostre treball.
Repetisc les gràcies, que tireu endavant i que segui per este camí que tan bé pot fer per la nostra estimada Sollana. I res més, gràcies a tots per la vostra atenció.
INVISIBLES
Hace 1 año
0 comentarios:
Publicar un comentario