CONEGUEM el patrimoni artístic- religiós valencià
Col·lectiu Ullal. Eixida nº 72
DATA: Dissabte 21 de febrer de 2009 GUIA: Guies de la Fundació.
ORGANITZA: Juanvi Ferrús Zaragozá CRÒNICA: Joan Ferrús Vanaclocha
Col·lectiu Ullal. Eixida nº 72
DATA: Dissabte 21 de febrer de 2009 GUIA: Guies de la Fundació.
ORGANITZA: Juanvi Ferrús Zaragozá CRÒNICA: Joan Ferrús Vanaclocha
ASSISTENTS: Francesc Buïgues i Pepa, Antonio, Sisco i Carmen, Gauden, Carmen i Juan, Joan Ferrús. Antonia Chulvi, Juanvi Ferrús i Mª Àngels. (12)
Una vegada més i fidels a la cita, els membres interessats del Col·lectiu, visitàrem les tres exposicions que la fundació LA LLUM DE LES IMATGES havia organitzat per al 2008-09 en terres castellonenques. Abans que res val a dir que amb la present són ja set les edicions que la Fundació ha realitzat per tal de mostrar el llegat religiós cultural i artístic de diverses ciutats del territori valencià estant el Col·lectiu present en cadascuna d’elles i que per curiositat passe a ressenyar: 1ª edició: València, visitada el 06-02-99; 2ª edició: Sogorb, visitada el 27-10-01; 3ª edició: Oriola, visitada el 22-11-03; 4ª edició: Sant Mateu, visitada el 01-10-05; 5ª edició: Alacant, visitada el 25-11-06; 6ª edició: Xàtiva, visitada el 17-11-07 i l’actual a terres de la Plana: Castelló, Borriana i Vila-real visitada el 21 de febrer de 2009. Els mateixos guies en informar-los ser uns fidels seguidors de les exposicions ens comunicaren que les pròximes edicions van a tindre lloc a València a novembre de 2009 per commemorar-se els 10 anys de la primera expedició i que la següent per al 2010 tindria lloc a Alcoi.
Tot i que l’itinerari està marcat per recórrer-lo de sud a nord nosaltres el férem al revés, de nord a sud, per allò d’anar guanyant terreny a la tornada. Començàrem la visita a la cocatedral de Santa Maria de Castelló on s’aborden cronològicament obres de la Il·lustració, la Modernitat i les Avantguardes, períodes històrics de gran destrucció del patrimoni des de la Guerra de Successió, la de la Independència, les guerres carlines i la Guerra Civil. La guia ens va acompanyar durant una visita ràpida de poc més d’una hora, ja que totes les visites les teníem concertades prèviament. Destacar de les obres exposades les del gran mestre del costumisme, Vicent Castell, influenciat principalment per la lluminositat de Sorolla, (amb obres com Vell resant, en la qual manifesta un savi coneixement de l’ús de la llum i Abans d’eixir en la processó del Corpus, on utilitza una paleta riquíssima que impregna serenitat a l’obra i una gran mestria en al plasmació dels gestos dels personatges) i també les de Puig Roda amb dues obres procedents del Museu de Belles Arts de Castelló: Germana de la Caritat i Caiguda de la vesprada a Sant Llorenç.
Estant a terres castellonenques no es podia obviar les peces ceràmiques de temàtica religiosa fetes en la Reial Fàbrica del Comte d’Aranda de l’Alcora, de les quals he de confessar que sóc un fidel apassionat: pannells de ceràmica amb advocacions diverses de les que destaque el de la Mare de Déu de la Mercé que procedent del Museu de Belles Arts de Castelló em va dur a pensar promptament en el nostre convent de la Mercé de Sollana i també els calvaris o Via crucis que assenyalaven el camí al cementeri de les poblacions, per cert a Sollana teníem uns taulellets de ceràmica ubicats justament a la Placeta del Calvari i que van ser traslladats a una caseta prop del cementeri d’on finalment van ser sostrets per una ànima recelosa.
En un última apartat es mostrava en l’exposició una selecció d’obres realitzades per artistes castellonencs pertanyents a diferents tendències artístiques del segle XX on se superposaven i mesclaven estils i tendències passades i actuals, tendències artístiques on els autors han conjugat la plàstica contemporània amb l’espiritualitat religiosa, a destacar l’impactant i immens quadre Els quatre genets de l’Apocalipsi de Vicent Traver. D’altra banda, un conjunt d’escultures em cridà també l’atenció, la sèrie en bronze de Perelló La Cruz les quals sota el títol genèric de Les set paraules, es basen en textos bíblics de la Passió i traspuen el dolor físic i la soledat de Crist en la creu. L’autor es va endinsar poderosament en la part més humana d’un personatge que pateix en els últims moments de la seua vida. Finalment ressenyar també l’obra el Sant Sopar de José Gonzalvo Vives.
És evident que molt poc poden il·lustrar les meues paraules a qui no va veure l’exposició o no coneix l’obra i els autors, però per ser fidel a la veritat he de dir que totes aquestes peces foren, sense dubte, les que més m’agradaren del nostre recorregut, per la originalitat, per saber extraure de l’art d’avantguarda l’espiritualitat que demanen els personatges representats.
De la capital de la plana passàrem a Vila-Real, la segona ciutat de la província per nombre d’habitants, fundada per Jaume primer el 1274 i com a seu de les obres l’església arxiprestal de Sant Jaume, declarada BIC amb la categoria de monument. Possiblement el que més ens sorprengué a tots va ser la lluminositat del temple, la immensitat i el procés de restauració dut a terme ja que la decoració interior ha comportat una intervenció de caràcter integral fent-se una neteja manual –amb gomes d’esborrar que després es venien també com a souvenirs- a més de la restauració d’estucs, daurats, pintures murals, etc.. A l’església poguérem veure obres que van des de l’incipient i esplendorós Renaixement fins al Barroc ple.
Acabada la visita ens traslladàrem a la tercera seu Borriana la tercera localitat de la província de Castelló quant a nombre d’habitants on dinàrem primerament i després de fer una amena tertúlia de sobretaula ens dirigírem a l’església de Sant Salvador on iniciàrem el recorregut en el jardí situat en la capçalera del temple des d’on poguérem observar l’absis gòtic alliberat de l’antiga casa abadia que el comprimia i que ha sigut restaurat igual que la resta de l’espai amb la primitiva muralla àrab amb motiu de l’exposició. Destacar de l’exposició algunes peces antecessores del gòtic: lluernes cristianes, llànties, sivelles,... algunes obres d’art que representaven l’època en què Jaume I va prendre la ciutat de Borriana el 1233 ocupada pels àrabs, i altres peces d’estil gòtic com un fragment de guardapols on es representa el Pare Etern, procedent del MNAC , obra de Joan Reixac; el Retaule de la Trinitat de Gonçal Peris del S. XV i algunes peces tallades de fusta policromada que representen a Sant Joan (de Sant Joan de Penyagolosa), Sant Bertomeu i del Crist Salvador, totes tres d’entre el segle XIII i XIV; veiérem a més altres obres que representen l’Anunciació, el naixement i la Mare de Deú i finalment obres de la Passió.
Com que era la darrera seu i érem l’únic grup de visita, va ser ací on més temps hi romanguérem, dues hores llargues amb explicacions detalladíssimes de cada peça. Tant de contingut feu que acabàrem exhausts però amerats d’obres que exhalen els espais de llum que pretenia esta nova edició de la Llum de les imatges. Al voltant de les 7 tornàrem a casa.
Una vegada més i fidels a la cita, els membres interessats del Col·lectiu, visitàrem les tres exposicions que la fundació LA LLUM DE LES IMATGES havia organitzat per al 2008-09 en terres castellonenques. Abans que res val a dir que amb la present són ja set les edicions que la Fundació ha realitzat per tal de mostrar el llegat religiós cultural i artístic de diverses ciutats del territori valencià estant el Col·lectiu present en cadascuna d’elles i que per curiositat passe a ressenyar: 1ª edició: València, visitada el 06-02-99; 2ª edició: Sogorb, visitada el 27-10-01; 3ª edició: Oriola, visitada el 22-11-03; 4ª edició: Sant Mateu, visitada el 01-10-05; 5ª edició: Alacant, visitada el 25-11-06; 6ª edició: Xàtiva, visitada el 17-11-07 i l’actual a terres de la Plana: Castelló, Borriana i Vila-real visitada el 21 de febrer de 2009. Els mateixos guies en informar-los ser uns fidels seguidors de les exposicions ens comunicaren que les pròximes edicions van a tindre lloc a València a novembre de 2009 per commemorar-se els 10 anys de la primera expedició i que la següent per al 2010 tindria lloc a Alcoi.
Tot i que l’itinerari està marcat per recórrer-lo de sud a nord nosaltres el férem al revés, de nord a sud, per allò d’anar guanyant terreny a la tornada. Començàrem la visita a la cocatedral de Santa Maria de Castelló on s’aborden cronològicament obres de la Il·lustració, la Modernitat i les Avantguardes, períodes històrics de gran destrucció del patrimoni des de la Guerra de Successió, la de la Independència, les guerres carlines i la Guerra Civil. La guia ens va acompanyar durant una visita ràpida de poc més d’una hora, ja que totes les visites les teníem concertades prèviament. Destacar de les obres exposades les del gran mestre del costumisme, Vicent Castell, influenciat principalment per la lluminositat de Sorolla, (amb obres com Vell resant, en la qual manifesta un savi coneixement de l’ús de la llum i Abans d’eixir en la processó del Corpus, on utilitza una paleta riquíssima que impregna serenitat a l’obra i una gran mestria en al plasmació dels gestos dels personatges) i també les de Puig Roda amb dues obres procedents del Museu de Belles Arts de Castelló: Germana de la Caritat i Caiguda de la vesprada a Sant Llorenç.
Estant a terres castellonenques no es podia obviar les peces ceràmiques de temàtica religiosa fetes en la Reial Fàbrica del Comte d’Aranda de l’Alcora, de les quals he de confessar que sóc un fidel apassionat: pannells de ceràmica amb advocacions diverses de les que destaque el de la Mare de Déu de la Mercé que procedent del Museu de Belles Arts de Castelló em va dur a pensar promptament en el nostre convent de la Mercé de Sollana i també els calvaris o Via crucis que assenyalaven el camí al cementeri de les poblacions, per cert a Sollana teníem uns taulellets de ceràmica ubicats justament a la Placeta del Calvari i que van ser traslladats a una caseta prop del cementeri d’on finalment van ser sostrets per una ànima recelosa.
En un última apartat es mostrava en l’exposició una selecció d’obres realitzades per artistes castellonencs pertanyents a diferents tendències artístiques del segle XX on se superposaven i mesclaven estils i tendències passades i actuals, tendències artístiques on els autors han conjugat la plàstica contemporània amb l’espiritualitat religiosa, a destacar l’impactant i immens quadre Els quatre genets de l’Apocalipsi de Vicent Traver. D’altra banda, un conjunt d’escultures em cridà també l’atenció, la sèrie en bronze de Perelló La Cruz les quals sota el títol genèric de Les set paraules, es basen en textos bíblics de la Passió i traspuen el dolor físic i la soledat de Crist en la creu. L’autor es va endinsar poderosament en la part més humana d’un personatge que pateix en els últims moments de la seua vida. Finalment ressenyar també l’obra el Sant Sopar de José Gonzalvo Vives.
És evident que molt poc poden il·lustrar les meues paraules a qui no va veure l’exposició o no coneix l’obra i els autors, però per ser fidel a la veritat he de dir que totes aquestes peces foren, sense dubte, les que més m’agradaren del nostre recorregut, per la originalitat, per saber extraure de l’art d’avantguarda l’espiritualitat que demanen els personatges representats.
De la capital de la plana passàrem a Vila-Real, la segona ciutat de la província per nombre d’habitants, fundada per Jaume primer el 1274 i com a seu de les obres l’església arxiprestal de Sant Jaume, declarada BIC amb la categoria de monument. Possiblement el que més ens sorprengué a tots va ser la lluminositat del temple, la immensitat i el procés de restauració dut a terme ja que la decoració interior ha comportat una intervenció de caràcter integral fent-se una neteja manual –amb gomes d’esborrar que després es venien també com a souvenirs- a més de la restauració d’estucs, daurats, pintures murals, etc.. A l’església poguérem veure obres que van des de l’incipient i esplendorós Renaixement fins al Barroc ple.
Acabada la visita ens traslladàrem a la tercera seu Borriana la tercera localitat de la província de Castelló quant a nombre d’habitants on dinàrem primerament i després de fer una amena tertúlia de sobretaula ens dirigírem a l’església de Sant Salvador on iniciàrem el recorregut en el jardí situat en la capçalera del temple des d’on poguérem observar l’absis gòtic alliberat de l’antiga casa abadia que el comprimia i que ha sigut restaurat igual que la resta de l’espai amb la primitiva muralla àrab amb motiu de l’exposició. Destacar de l’exposició algunes peces antecessores del gòtic: lluernes cristianes, llànties, sivelles,... algunes obres d’art que representaven l’època en què Jaume I va prendre la ciutat de Borriana el 1233 ocupada pels àrabs, i altres peces d’estil gòtic com un fragment de guardapols on es representa el Pare Etern, procedent del MNAC , obra de Joan Reixac; el Retaule de la Trinitat de Gonçal Peris del S. XV i algunes peces tallades de fusta policromada que representen a Sant Joan (de Sant Joan de Penyagolosa), Sant Bertomeu i del Crist Salvador, totes tres d’entre el segle XIII i XIV; veiérem a més altres obres que representen l’Anunciació, el naixement i la Mare de Deú i finalment obres de la Passió.
Com que era la darrera seu i érem l’únic grup de visita, va ser ací on més temps hi romanguérem, dues hores llargues amb explicacions detalladíssimes de cada peça. Tant de contingut feu que acabàrem exhausts però amerats d’obres que exhalen els espais de llum que pretenia esta nova edició de la Llum de les imatges. Al voltant de les 7 tornàrem a casa.
0 comentarios:
Publicar un comentario