CONEGUEM EL NOSTRE PATRIMONI NATURAL
Col·lectiu Ullal. Eixida nº 67
DATA: Dissabte 17 de maig de 2008
ORGANITZA: Juanvi Ferrús Zaragozá CRÒNICA: Juanvi Ferrús Zaragozá.
Col·lectiu Ullal. Eixida nº 67
DATA: Dissabte 17 de maig de 2008
ORGANITZA: Juanvi Ferrús Zaragozá CRÒNICA: Juanvi Ferrús Zaragozá.
ASSISTENTS: Sisco i Carmen, Antonio i net, Juanvi, Alícia i Inmaculada Girona, Pepa París, Vicent i Juli, Francesc, Pepa i Diana i dos familiars, Pau. (16).
Comprove personalment que hi ha més facilitat d’accedir des d’Almansa que des de l’A-III per Requena. No és una comarca valenciano-parlant, perquè fou repoblada amb aragonesos, i en lloc de paella, el plat local per excel·lència és el gaspatxo (molt paregut al manxec). No obstant això, pertany a València des de temps del rei Jaume I i se sent tan valenciana com la que més, encara que un poc oblidada pels seus paisans valencians. Parlem de la Vall d’Aiora, una de les comarques mes desconegudes de València, un territori d’interior, molt muntanyenc on està el major cim de la província (el Caroche), d’hiverns freds i primaveres radiants, de valls tranquil·les plenes de pins i de pobles bonics i amb història: Jalance, Cofrents, Jarafuel, Aiora.
Aiora és la capital de la vall i la capçalera d’un senyoriu medieval que conserva un entramat de carrers i una superba església renaixentista dignes de gaudir i visitar. No obstant això, parlarem de Cofrents, el topònim és una deformació de confluències, en clara al·lusió a la unió del tres rius: el Xúquer, el Cabriel i el Reconque i a l’abundància d’aigua, tot i que Cofrents, és hui més coneguda per la central nuclear que pel seu ben rehabilitat castell o pels seus paratges de boscos mediterranis que l’envolten.
De la presa de Cofrents, que regula el llit del Xúquer, surt el vaixell turístic que fa el recorregut per la gola de pedra per on el Xúquer es cola per a salvar la rugositat d’aquesta comarca de muntanyes agrestes. Funciona a diari a l’estiu i durant la resta de l’any només els caps de setmana. El passeig dura un parell d’hores per un paratge superb i i tallat a pic. La profunditat del riu és descomunal ací, fins a 75 metres d’aigua; l’altura de les parets calcàries que l’arrepreten, també. En la part més alta d’un dels més grans murallons de roca es veu el castell de Chirle, una fortalesa de conte enclavada en un lloc impossible. El recorregut acaba en la pressa de Cortes de Pallàs, un complex hidroelèctric propietat d’IBERDROLA que passa per ser l’obra d’ingenieria hidràulica més important construïda a Europa.
Hi ha un altre monument natural que no poguérem visitar, que fou la cova d’En Joan a Jalance. L’Ajuntament la té feta un primor, amb il·luminació i senders a l’interior acompanyades de música clàssica.
Respecte la població de Cofrents, visitàrem el seu castell recentment rehabilitat i dinàrem al balneari de Hervideros de Cofrentes, l’aigua del qual, fou declarada d’utilitat pública el 1902, i el 1908 es va construir un hotel per albergar els visitants.
Comprove personalment que hi ha més facilitat d’accedir des d’Almansa que des de l’A-III per Requena. No és una comarca valenciano-parlant, perquè fou repoblada amb aragonesos, i en lloc de paella, el plat local per excel·lència és el gaspatxo (molt paregut al manxec). No obstant això, pertany a València des de temps del rei Jaume I i se sent tan valenciana com la que més, encara que un poc oblidada pels seus paisans valencians. Parlem de la Vall d’Aiora, una de les comarques mes desconegudes de València, un territori d’interior, molt muntanyenc on està el major cim de la província (el Caroche), d’hiverns freds i primaveres radiants, de valls tranquil·les plenes de pins i de pobles bonics i amb història: Jalance, Cofrents, Jarafuel, Aiora.
Aiora és la capital de la vall i la capçalera d’un senyoriu medieval que conserva un entramat de carrers i una superba església renaixentista dignes de gaudir i visitar. No obstant això, parlarem de Cofrents, el topònim és una deformació de confluències, en clara al·lusió a la unió del tres rius: el Xúquer, el Cabriel i el Reconque i a l’abundància d’aigua, tot i que Cofrents, és hui més coneguda per la central nuclear que pel seu ben rehabilitat castell o pels seus paratges de boscos mediterranis que l’envolten.
De la presa de Cofrents, que regula el llit del Xúquer, surt el vaixell turístic que fa el recorregut per la gola de pedra per on el Xúquer es cola per a salvar la rugositat d’aquesta comarca de muntanyes agrestes. Funciona a diari a l’estiu i durant la resta de l’any només els caps de setmana. El passeig dura un parell d’hores per un paratge superb i i tallat a pic. La profunditat del riu és descomunal ací, fins a 75 metres d’aigua; l’altura de les parets calcàries que l’arrepreten, també. En la part més alta d’un dels més grans murallons de roca es veu el castell de Chirle, una fortalesa de conte enclavada en un lloc impossible. El recorregut acaba en la pressa de Cortes de Pallàs, un complex hidroelèctric propietat d’IBERDROLA que passa per ser l’obra d’ingenieria hidràulica més important construïda a Europa.
Hi ha un altre monument natural que no poguérem visitar, que fou la cova d’En Joan a Jalance. L’Ajuntament la té feta un primor, amb il·luminació i senders a l’interior acompanyades de música clàssica.
Respecte la població de Cofrents, visitàrem el seu castell recentment rehabilitat i dinàrem al balneari de Hervideros de Cofrentes, l’aigua del qual, fou declarada d’utilitat pública el 1902, i el 1908 es va construir un hotel per albergar els visitants.
0 comentarios:
Publicar un comentario