CONEGUEM EL NOSTRE PATRIMONI HISTÒRIC
Col·lectiu Ullal. Eixida nº 70
DATA: Dissabte 15 novembre de 2008 GUIA: Verònica
ORGANITZA: Juanvi Ferrús Zaragozá CRÒNICA: Carmen Llinares Guardiola
Col·lectiu Ullal. Eixida nº 70
DATA: Dissabte 15 novembre de 2008 GUIA: Verònica
ORGANITZA: Juanvi Ferrús Zaragozá CRÒNICA: Carmen Llinares Guardiola
ASSISTENTS: Francesc Buïgues, Pepa i Diana, Antonia Chulvi, Antonio Velis, Gauden Fernández, Maria Luz i Alba Fernández, Joan Ferrús, Carmen Vanaclocha i Juan Ferrús, Vicent Noverjes, Vicent Añó i Vicent Albentosa, Carmen Llinares i Sisco Carrasquer. (15 adults i 1 xiqueta)
Amb les primeres frescors de la tardor, quedàrem com sempre a les 9:00 del matí al Bar Rívoli. La gent va ser puntual, i sobre les 9:20 ja eixírem direcció Castelló pel by pass, i en uns 30 minuts ens trobàrem dins de Sagunt. Una rodona amb una inscripció en llatí i un gespa verda, verdíssima ens donà la benvinguda.
En deixar els cotxes, ens endinsàrem per un carrer amb un majestuós edifici, l’Ajuntament, que marca l’inici del casc antic del poble. La primera parada fou, com no, per a esmorzar… calia agafar forces per tal d’estar desperts i atents a les explicacions de la nostra guia, Verònica, qui no va tardar en aparèixer.
Fetes les presentacions, començàrem la visita pel M V H S A G, Museu Històric de Sagunt, un edifici gòtic del segle XIV, antiga casa del Mestre Penya i on va estar instal·lada la llotja medieval. Aquest edifici va ser restaurat mantenint els elements que testifiquen la seqüència històrica de la casa i adaptant-la de manera magnifica a l’ús museístic que se li dona. El símbol del museu es una escultura d’un cap atribuïda a la Diosa Grega Diana (monument nacional des de 1962). El primer que ens va explicar Verònica fou com distingir entre una escultura d’home i una de xiquet, i, des d’aquesta explicació fins l’última que ens va fer, va aconseguir mantenir-nos totalment atents escoltant-la, com si d’un conte es tractara.
El museu alberga una col·lecció general de l’arqueologia de Sagunt i els voltants des de l’època ibera, que fou el primer poble que ocupà aquestes terres.
Dels inicis de la ciutat, destaca principalment una escultura d’un bou, datada del segle IV a.C, i després, tota una sèrie d’inscripcions, fustes, capitells i moltures, que ens permeten vore el procés de romanització de la ciutat. Les troballes de monedes, peces de ceràmica, bijuteria, jocs, ens donaren bona idea de la vida en Saguntum.
Abans d’eixir del museu, Verònica ens va mostrar una maqueta del Forum imperial Romà, una manera molt il·lustrativa d’entendre les seves ruïnes que després visitaríem.
En eixir, ens dirigírem cap al Teatre pel Carrer Vell del Castell, un carrer amb una pujada molt pronunciada però que, com estàvem ben esmorzats, la vam fer en un moment. El Teatre ens va impactar a tots. Les seves dimensions, la seva alçada, el reconstruït scaenae són dignes de vore. El primer que ens cridà l’atenció fou la impressionant sonoritat que té!!!: des de les grades es pot escoltar la grava que xafa la gent que s’apropa!! Açò es degut a que està construït aprofitant una concavitat del terreny, en una gran pendent que va permetre tallar les grades abaratint costos. I fins i tot, la seva situació fa que es permeta l’entrada de vents frescos i esquiva els calents.
Va ser construït a mitjan del Segle I d.C. El teatre representa la tradició cultural d’una ciutat antiga i els elements que el defineixen s’han mantés invariables al llarg del temps. Les representacions teatrals mantenien distrets al poble perquè no pensaren en altres coses, i, fins i tot era gratuït i estava permesa l’entrada a tots els ciutadans, això si, havien de vestir obligatòriament amb la toga.
El teatre pateix la seua major destrucció durant la Guerra de la Independència de 1811, amb la demolició de la part alta per a facilitar l’accés dels canons al castell, convertit en plaça militar.
Ha patit successives restauracions i aquesta última ha estat, per temes polítics principalment, la més polèmica. Açò ha provocat una paralització de les inversions en el patrimoni de Sagunt que no ha beneficiat per a res als ciutadans i així ens ho van fer saber.
El que queda clar es que amb aquesta restauració se li ha donat un ús al Teatre que abans no tenia, amb un programa de representacions anomenat Festival de Sagunt a Escena que ens han convidat a gaudir, per estar dedicat a espectacles vinculats a la tradició clàssica junt a espectacles de música i dansa en un lloc que ho fa immillorable.
En vore el Teatre, continuàrem caminant per un empinat camí, fins arribar a l’entrada al castell. I, com no podia ser d’altra manera, des d’allí, les vistes dels voltants de Sagunt, i, fins i tot de València són espectaculars. Del castell, tan sols queda en bon estat la muralla que el rodejava, de quasi 1 Km de llargària, però, el més interessant és tot el que encara queda per descobrir de l’antic FORO ROMÀ el qual es troba soterrat a 4-5 metres per baix del nivell en el que ens trobàvem. El foro, en forma de plaça porticada, constitueix el nucli de la vida urbana on estan els espais per a l’exercici del dret i l’administració tot al voltant d’un temple, el temple de Diana. De moment tan sols es poden observar restes de paviments, columnes, muralles, i un aljibe que encara té aigua, però, així i tot, ens podem fer una idea del moviment que allí existia. La baixada al calabós fou del tot impactant: un espai tan estret, sense gens de llum i molt molt humit i gelat, no volem imaginar-nos el que seria passar una sola nit allí!!!
I ja de baixada, sobre les 2 p.m. férem una visita al Barri de la Jueria, on l’entrada ve marcada per una pòrtic. Just baix d’aquesta porta, la guia ens va explicar els principals costums d’aquest poble en aquell moment i ara en l’actualitat i ens va convidar a participar en una festa jueva per fer-nos vore que no som tan diferents com de vegades pensem.
Sobre les 2:30 p.m., donàrem per finalitzada l’excursió acomiadant-nos de la guia i convidant-la a conèixer el nostre poble quant ella volguera.
Amb les primeres frescors de la tardor, quedàrem com sempre a les 9:00 del matí al Bar Rívoli. La gent va ser puntual, i sobre les 9:20 ja eixírem direcció Castelló pel by pass, i en uns 30 minuts ens trobàrem dins de Sagunt. Una rodona amb una inscripció en llatí i un gespa verda, verdíssima ens donà la benvinguda.
En deixar els cotxes, ens endinsàrem per un carrer amb un majestuós edifici, l’Ajuntament, que marca l’inici del casc antic del poble. La primera parada fou, com no, per a esmorzar… calia agafar forces per tal d’estar desperts i atents a les explicacions de la nostra guia, Verònica, qui no va tardar en aparèixer.
Fetes les presentacions, començàrem la visita pel M V H S A G, Museu Històric de Sagunt, un edifici gòtic del segle XIV, antiga casa del Mestre Penya i on va estar instal·lada la llotja medieval. Aquest edifici va ser restaurat mantenint els elements que testifiquen la seqüència històrica de la casa i adaptant-la de manera magnifica a l’ús museístic que se li dona. El símbol del museu es una escultura d’un cap atribuïda a la Diosa Grega Diana (monument nacional des de 1962). El primer que ens va explicar Verònica fou com distingir entre una escultura d’home i una de xiquet, i, des d’aquesta explicació fins l’última que ens va fer, va aconseguir mantenir-nos totalment atents escoltant-la, com si d’un conte es tractara.
El museu alberga una col·lecció general de l’arqueologia de Sagunt i els voltants des de l’època ibera, que fou el primer poble que ocupà aquestes terres.
Dels inicis de la ciutat, destaca principalment una escultura d’un bou, datada del segle IV a.C, i després, tota una sèrie d’inscripcions, fustes, capitells i moltures, que ens permeten vore el procés de romanització de la ciutat. Les troballes de monedes, peces de ceràmica, bijuteria, jocs, ens donaren bona idea de la vida en Saguntum.
Abans d’eixir del museu, Verònica ens va mostrar una maqueta del Forum imperial Romà, una manera molt il·lustrativa d’entendre les seves ruïnes que després visitaríem.
En eixir, ens dirigírem cap al Teatre pel Carrer Vell del Castell, un carrer amb una pujada molt pronunciada però que, com estàvem ben esmorzats, la vam fer en un moment. El Teatre ens va impactar a tots. Les seves dimensions, la seva alçada, el reconstruït scaenae són dignes de vore. El primer que ens cridà l’atenció fou la impressionant sonoritat que té!!!: des de les grades es pot escoltar la grava que xafa la gent que s’apropa!! Açò es degut a que està construït aprofitant una concavitat del terreny, en una gran pendent que va permetre tallar les grades abaratint costos. I fins i tot, la seva situació fa que es permeta l’entrada de vents frescos i esquiva els calents.
Va ser construït a mitjan del Segle I d.C. El teatre representa la tradició cultural d’una ciutat antiga i els elements que el defineixen s’han mantés invariables al llarg del temps. Les representacions teatrals mantenien distrets al poble perquè no pensaren en altres coses, i, fins i tot era gratuït i estava permesa l’entrada a tots els ciutadans, això si, havien de vestir obligatòriament amb la toga.
El teatre pateix la seua major destrucció durant la Guerra de la Independència de 1811, amb la demolició de la part alta per a facilitar l’accés dels canons al castell, convertit en plaça militar.
Ha patit successives restauracions i aquesta última ha estat, per temes polítics principalment, la més polèmica. Açò ha provocat una paralització de les inversions en el patrimoni de Sagunt que no ha beneficiat per a res als ciutadans i així ens ho van fer saber.
El que queda clar es que amb aquesta restauració se li ha donat un ús al Teatre que abans no tenia, amb un programa de representacions anomenat Festival de Sagunt a Escena que ens han convidat a gaudir, per estar dedicat a espectacles vinculats a la tradició clàssica junt a espectacles de música i dansa en un lloc que ho fa immillorable.
En vore el Teatre, continuàrem caminant per un empinat camí, fins arribar a l’entrada al castell. I, com no podia ser d’altra manera, des d’allí, les vistes dels voltants de Sagunt, i, fins i tot de València són espectaculars. Del castell, tan sols queda en bon estat la muralla que el rodejava, de quasi 1 Km de llargària, però, el més interessant és tot el que encara queda per descobrir de l’antic FORO ROMÀ el qual es troba soterrat a 4-5 metres per baix del nivell en el que ens trobàvem. El foro, en forma de plaça porticada, constitueix el nucli de la vida urbana on estan els espais per a l’exercici del dret i l’administració tot al voltant d’un temple, el temple de Diana. De moment tan sols es poden observar restes de paviments, columnes, muralles, i un aljibe que encara té aigua, però, així i tot, ens podem fer una idea del moviment que allí existia. La baixada al calabós fou del tot impactant: un espai tan estret, sense gens de llum i molt molt humit i gelat, no volem imaginar-nos el que seria passar una sola nit allí!!!
I ja de baixada, sobre les 2 p.m. férem una visita al Barri de la Jueria, on l’entrada ve marcada per una pòrtic. Just baix d’aquesta porta, la guia ens va explicar els principals costums d’aquest poble en aquell moment i ara en l’actualitat i ens va convidar a participar en una festa jueva per fer-nos vore que no som tan diferents com de vegades pensem.
Sobre les 2:30 p.m., donàrem per finalitzada l’excursió acomiadant-nos de la guia i convidant-la a conèixer el nostre poble quant ella volguera.
0 comentarios:
Publicar un comentario