CONEGUEM la nostra comarca
Col·lectiu Ullal. Eixida nº 71
DATA: Dissabte 13 de desembre de 2008
GUIA: Francesc Beltran (Cronista de Benifaió)
ORGANITZA: Joan Ferrús Vanaclocha CRÒNICA: Francesc Buïgues Bolufer
Col·lectiu Ullal. Eixida nº 71
DATA: Dissabte 13 de desembre de 2008
GUIA: Francesc Beltran (Cronista de Benifaió)
ORGANITZA: Joan Ferrús Vanaclocha CRÒNICA: Francesc Buïgues Bolufer
ASSISTENTS: Francesc Beltran, Vicent G. Castillo, Vicent Noverjes, Juanvi Ferrús, Francesc Buïgues, Pepa Pastor, Joan Ferrús, Antonia Roig, Gauden Fernández, Maria Luz, Alba Fernandez, Juan Ferrús i Carmen Vanaclocha.(13)
Aquesta vegada quedàrem al bar Rivoli a les 9.30h (una mica més tard que de costum) perquè anàvem a Benifaió, on l’amic Francesc Beltran ens conduiria pels dos mil anys d’història del seu poble. Ens trobàrem al Mercat Municipal d’aquell poble i des d’allí, caminant, anàrem fins a la Plaça on està l’Ajuntament, la Torre musulmana, la Casa Palau dels Falcó i l’Església de Sant Pere Apòstol.
A aquella hora la Plaça encara estava prou tranquil·la ja que, segons quines hores, aquell lloc pot tenir molt d’ambient, convertint-se en un no parar de xiquets jugant i d’adults xerrant a les tauletes dels bars. Començàrem la visita per l’Església construïda al S.XVIII sobre dues edificacions anteriors que per diferents motius desaparegueren. L’interior estava totalment decorat i a l’altar encara es conservava un arc gòtic que pertanyia a la façana exterior d’un dels anteriors edificis. Després veiérem l’exterior de la Casa Palau dels Falcó, datada del S.XVII i construïda junt a la Torre musulmana on podia observar-se a l’exterior l’escut prou fet malbé. Tot seguit entràrem a un bar per fer-nos un cafè amb llet o quelcom semblant. Allí conversàrem i Francesc ens va obsequiar amb un luxós llibre sobre el mosaic romà datat dels segles I-IV que fou trobat l’any 2001 a la vil·la rústica de la Font de Mussa, i que actualment es troba al Museu de Prehistòria de la Beneficència.
Continuàrem amb la visita a la Torre de la Plaça, edifici de guaita i defensa construït als segles XI-XIII i que formava part del cinturó defensiu de la ciutat de València, junt amb les altres torres de Mussa, Espioca, Almussafes, Sollana, Trullàs, Silla... Accedírem a la mateixa des de l’Ajuntament i per la porta d’entrada que s’alçava vora 4 metres sobre el terra. Tenia forma piramidal amb 11 metres de costat, murs d’1.30m. i quatre plantes d’una amplària que hom no s’imagina des de l’exterior. És de les més grans junt amb les de Silla i Torrent. Restaurada i excavada des de l’any 1992 fins al 1996, les troballes foren quasi totes musulmanes i estan exposades, en gran part, al Museu de Prehistòria de València, encara que una xicoteta part es mostra allí mateix. Sembla increïble la quantitat de peces recuperades i la informació que d’elles s’ha obtingut. Les finestres o espitlleres servien a la defensa i s’observa en cadascuna d’elles l’empremta de la mà sobre el fang, que aquell constructor musulmà deixà quan estava blanet encara. No vaig poder defugir de la temptació de posar, 800 anys després, la meua mà sobre la marca d’aquell avantpassat. La restauració s’ha fet amb molta cura, intentant respectar els vestigis i molts dels materials de la construcció original. Així, per exemple, podia encara observar-se l’encanyissat que es posava amb volta per fer la bòveda canó. Les escales empinades ens portaren a la terrassa on la imaginació ens féu veure les altres torres que en altres temps vigilaren solitàries i imponents les terres de l’horta.
Després d’açò, eixírem amb cotxe a la vora del poble, amb direcció cap a l’autovia d’Albacete, per veure la Torre de Mussa, també dels segles XI-XIII, però amb la particularitat que és una de les poques torres colomers existents. Accedírem per una escala a la porta d’entrada i, de la mateixa manera que la seua torre veïna, s’elevava a 4m del sòl. Només entrar observàrem una excavació clandestina, la il·legalitat de la qual, l’amic Francesc es va afanyar a confirmar. Les arcades que sostenien les tres plantes es mantenien en peu i els murs estaven plens dels forats que permetien la cria de coloms. L’entorn de la torre ha estat adquirit per l’Ajuntament de Benifaió i confiem que algun dia siga adequat com a lloc d’esbarjo per al poble.
Caminant tornàrem cap a la carretera que va a l’autovia d’Albacete i molt a prop visitàrem les restes de la vil·la rústica romana que encara està per excavar, però que, per les seues dimensions, és indubtable que fou important. En eixe moment hom recorda el nostre Júptier, trobat al terme de Sollana, que ben fàcilment pogué ser arrossegat pel barranc del Tramusser des d’aquest lloc. Francesc Beltran ens mostra de passada, perquè es feia tard, els murs de les vivendes romanes, dels quals només resta la part baixa que s’utilitza actualment per separar els horts de tarongers i els sequers de les cases agrícoles. És clar que la via Augusta hauria de passar per allí, seguint la comunicació de València amb Alzira i Xàtiva.
Eren ja les dues del migdia quan, després d’agrair a l’amic Francesc el seu interès a l’hora de donar-nos les enriquidores explicacions plenes de detalls que, segurament, només ell pot oferir; ens acomiadàrem amb el goig de conèixer un poc més la nostra història i amb la inquietud que despertaven en nosaltres alguns interrogants sobre el que havíem vist i que, pot ser, tardaran encara a ser contestats.
Aquesta vegada quedàrem al bar Rivoli a les 9.30h (una mica més tard que de costum) perquè anàvem a Benifaió, on l’amic Francesc Beltran ens conduiria pels dos mil anys d’història del seu poble. Ens trobàrem al Mercat Municipal d’aquell poble i des d’allí, caminant, anàrem fins a la Plaça on està l’Ajuntament, la Torre musulmana, la Casa Palau dels Falcó i l’Església de Sant Pere Apòstol.
A aquella hora la Plaça encara estava prou tranquil·la ja que, segons quines hores, aquell lloc pot tenir molt d’ambient, convertint-se en un no parar de xiquets jugant i d’adults xerrant a les tauletes dels bars. Començàrem la visita per l’Església construïda al S.XVIII sobre dues edificacions anteriors que per diferents motius desaparegueren. L’interior estava totalment decorat i a l’altar encara es conservava un arc gòtic que pertanyia a la façana exterior d’un dels anteriors edificis. Després veiérem l’exterior de la Casa Palau dels Falcó, datada del S.XVII i construïda junt a la Torre musulmana on podia observar-se a l’exterior l’escut prou fet malbé. Tot seguit entràrem a un bar per fer-nos un cafè amb llet o quelcom semblant. Allí conversàrem i Francesc ens va obsequiar amb un luxós llibre sobre el mosaic romà datat dels segles I-IV que fou trobat l’any 2001 a la vil·la rústica de la Font de Mussa, i que actualment es troba al Museu de Prehistòria de la Beneficència.
Continuàrem amb la visita a la Torre de la Plaça, edifici de guaita i defensa construït als segles XI-XIII i que formava part del cinturó defensiu de la ciutat de València, junt amb les altres torres de Mussa, Espioca, Almussafes, Sollana, Trullàs, Silla... Accedírem a la mateixa des de l’Ajuntament i per la porta d’entrada que s’alçava vora 4 metres sobre el terra. Tenia forma piramidal amb 11 metres de costat, murs d’1.30m. i quatre plantes d’una amplària que hom no s’imagina des de l’exterior. És de les més grans junt amb les de Silla i Torrent. Restaurada i excavada des de l’any 1992 fins al 1996, les troballes foren quasi totes musulmanes i estan exposades, en gran part, al Museu de Prehistòria de València, encara que una xicoteta part es mostra allí mateix. Sembla increïble la quantitat de peces recuperades i la informació que d’elles s’ha obtingut. Les finestres o espitlleres servien a la defensa i s’observa en cadascuna d’elles l’empremta de la mà sobre el fang, que aquell constructor musulmà deixà quan estava blanet encara. No vaig poder defugir de la temptació de posar, 800 anys després, la meua mà sobre la marca d’aquell avantpassat. La restauració s’ha fet amb molta cura, intentant respectar els vestigis i molts dels materials de la construcció original. Així, per exemple, podia encara observar-se l’encanyissat que es posava amb volta per fer la bòveda canó. Les escales empinades ens portaren a la terrassa on la imaginació ens féu veure les altres torres que en altres temps vigilaren solitàries i imponents les terres de l’horta.
Després d’açò, eixírem amb cotxe a la vora del poble, amb direcció cap a l’autovia d’Albacete, per veure la Torre de Mussa, també dels segles XI-XIII, però amb la particularitat que és una de les poques torres colomers existents. Accedírem per una escala a la porta d’entrada i, de la mateixa manera que la seua torre veïna, s’elevava a 4m del sòl. Només entrar observàrem una excavació clandestina, la il·legalitat de la qual, l’amic Francesc es va afanyar a confirmar. Les arcades que sostenien les tres plantes es mantenien en peu i els murs estaven plens dels forats que permetien la cria de coloms. L’entorn de la torre ha estat adquirit per l’Ajuntament de Benifaió i confiem que algun dia siga adequat com a lloc d’esbarjo per al poble.
Caminant tornàrem cap a la carretera que va a l’autovia d’Albacete i molt a prop visitàrem les restes de la vil·la rústica romana que encara està per excavar, però que, per les seues dimensions, és indubtable que fou important. En eixe moment hom recorda el nostre Júptier, trobat al terme de Sollana, que ben fàcilment pogué ser arrossegat pel barranc del Tramusser des d’aquest lloc. Francesc Beltran ens mostra de passada, perquè es feia tard, els murs de les vivendes romanes, dels quals només resta la part baixa que s’utilitza actualment per separar els horts de tarongers i els sequers de les cases agrícoles. És clar que la via Augusta hauria de passar per allí, seguint la comunicació de València amb Alzira i Xàtiva.
Eren ja les dues del migdia quan, després d’agrair a l’amic Francesc el seu interès a l’hora de donar-nos les enriquidores explicacions plenes de detalls que, segurament, només ell pot oferir; ens acomiadàrem amb el goig de conèixer un poc més la nostra història i amb la inquietud que despertaven en nosaltres alguns interrogants sobre el que havíem vist i que, pot ser, tardaran encara a ser contestats.
0 comentarios:
Publicar un comentario