Sopar commemoratiu especial 10é aniversari del col.lectiu Ullal

Divendres 18 d’abril de 2008

CRÒNICA DE L’ACTE
Per Antonio Segarra

El passat divendres 18 d’abril celebràrem els deu anys del col·lectiu, tot ha canviat des d’aquells primers moments, moltes cares noves, nous amics i alguns que ja no estan, però això també forma part d’una evolució. La celebració que feia especial esment al treball de la gent del col·lectiu durant aquest decenni va tindre lloc al bar l’Àguila de Sollana, on des de fa temps fem quasi tots els sopars commemoratius. La celebració va seguir un protocol molt simple i ben conduït per les persones que han estat fent-se càrrec del funcionament d’aquesta col·lectivitat i, durant la vetlada varen anar repartint-se diferents detalls entre ells algunes de les publicacions que el col·lectiu ha tret al carrer.

Aquesta crònica no pretén ser l’exaltació d’aquells moments, ni la crònica completa d’aquests deu anys en els que tantes coses hem fet, no fa falta que ho diga jo, no m’agrada insistir en aquests punts i, a més a més, és evident la tasca realitzada des del col·lectiu. El més important, no és el que hem fet, i hem fet moltes coses, i en açò si que voldria insistir, sinó el que el col·lectiu serà capaç de fer en el futur, sense perdre mai les essències que encetaren aquest projecte, i ara voldria recordar el compromís per la cultura i la llengua, el compromís pel que ha precedit, l’agreviment que hauria de moure l’esperit d’aquest grup tan heterogeni. S’ha d’assumir que el col·lectiu ha de lluitar per eixa cultura tan pròpia, per eixa llengua tan especial, quasi sempre solapada i tan descuidada per part dels nostres ciutadans polítics, aquests que semblen tot menys governants. Som grup i som veu, i si som junts tot açò la nostra veu reeixirà d’entre el xivarri de veus i de crits sense sentit als que ens estan acostumant. Participar d’aquest grup hauria de dur implícit el fet d’involucrar-se, de buscar, de preguntar, de tractar de descobrir i aportar.

Ara que fa deu anys, es pot tornar a reviure aquell esperit de búsqueda, de recerca de nous reptes, nous projectes, noves metes, però des de la col·lectivitat, i tots haurien de ser membres actius del grup; no serveix de res pensar que sempre hi haurà gent que farà les coses. Ser membre del col·lectiu hauria de ser més que ser un número de soci, si el que vols és ser un soci més d’un grup més, de poca cosa serviran aquestes paraules i de poca importància seria el treball fet durant aquests deu anys. Em desanimaria tant aquest fet...

Ja he dit que açò no era una crònica a l’ús, però ara és temps de recordar el que som i, assumir què és aquest grup i les capacitats d’aquest grup, tan heterogeni, però al que li queden tantes coses que demostrar i posar de manifest, si no fóra així, cap a on anirem, cap a on caminarà aquest grup. El grup necessita la força de tots, cal implicar-se en aquests tipus de projectes, ja siguen de caire cultural o del tan abandonat, fins i tot pel col·lecti, context mediambiental. No deixeu de ser, però penseu què podeu fer.

Ànim i a per deu més.

(Moments de reflexió).

PARLAMENT DE GAUDEN FERNÁNDEZ

Benvinguts tots, autoritats municipals, simpatitzants, amics i sobretot, membres del Col·lectiu, amb un especial record al nostre amic Julio, que ens deixà fa uns mesos i que sempre serà una referència per a nosaltres, per l’amor que sentia pel poble i la cultura, a més de la seua vitalitat i bon humor que el caracteritzava.

Estic segur que celebrar un 10é aniversari d’un col·lectiu cultural no és un esdeveniment comú, ja que si descomptem, gràcies a la tradició musical valenciana, les nombroses bandes de música existents a la nostra comunitat, no és comú trobar-se amb associacions que porten 10 anys organitzant activitats com la nostra. Tant de bo, hi haguera moltes més, ja que d’esta manera, altre destí haguera tingut gran part del patrimoni cultural i mediambiental valencià.

El secret del col·lectiu en estos 10 anys ha estat la constància i el treball dels seus membres, en especial del seu president. L’aportació altruista de cada membre dins de les activitats realitzades, ha estat molt important des dels inicis de l’associació. A més, al llarg de la seua existència, sempre s’ha trobat al capdavant del col·lectiu un grup de membres compromesos que ha tirat de la resta, a mida de les seues possibilitats i que ha sabut enganxar amb les activitats organitzades a un col·lectiu cada vegada més nombrós.

Un altre aspecte que ha afavorit el creixement continu del col·lectiu ha sigut que no s’ha centrat en una temàtica concreta, sinó que ha diversificat les seues activitats, no tan sols relacionades amb el patrimoni històric i cultural sollaner, sinó també fent-les extensibles al medi ambient i al coneixement del patrimoni sociocultural i natural valencià en general, la qual cosa ens ha fet aprendre molt d’altres pobles i ens ha donat moltes idees a importar al nostre.

En esta línia, queden moltes coses a fer al poble dins de l’àmbit cultural, que de segur ens tindran ocupats altres deu anys més. I vull aprofitar este moment per plantejar algunes idees que podrien posar-se en marxa amb l’ajuda de l’Ajuntament.

Res resta de les tres torres àrabs, existents al Romaní, Sollana i Trullàs, però per què no es condicionen els llocs on hi estigueren i es fa un xicotet monument que les recorde com ja s’ha fet a la Plaça Major? Per què no es fa referència mitjançant alguna escultura o plaqueta de les ubicacions on es trobava la vil·la romana de la Travessa, on es va trobar el Júpiter o la cambra sepulcral visigòtica? Per què no es rehabiliten més ullals com el de la Font del Forner i /o es condiciona d’una vegada el Portet de Sollana com a punt des d’on realitzar activitats mediambientals? On ha quedat la idea de l’ecomuseu? Es podria habilitar també alguna sala de l’Ajuntament o la Casa de la Cultura com a museu d’història i patrimoni local on dipositar les diferents troballes que s’han fet al poble o crear un museu de la cultura de l’arròs com hi ha a pobles veïns. També es podria muntar un punt d’informació turística del poble a l’Ajuntament on gent forastera poguera consultar les principals referències del patrimoni sollaner en les seues visites.

Un poble amb una bona comunicació per tren i amb gran part del terme dins d’un parc natural, com el nostre, deuria promoure-hi rutes cicloturistes, visitant els punts d’interés que podríem crear o recuperar, com els esmentats, a més de contactar amb el Serve de Turisme de la Diputació de València, per tal que inclogueren el nostre poble dins dels circuits turístico-culturals per diferents comarques que promocionen.
Com veieu, idees i nous projectes no falten, i ganes tampoc. Per això espere veure’ns d’ací deu anys més per poder comprovar el fruit de la tasca que entre tos hàgem fet per Sollana. Gràcies.