La ruta dels monestirs. Etapa 1: Gandia-Almiserà

(nº 79) LA RUTA DELS MONESTIRS. ETAPA 1: GANDIA – ALMISERÀ
Data: Dissabte, 21 de novembre de 2009. Total recorregut: 23 km. Temps: 6 h. 8’. Temperatura: primaveral 20º Caminants: 13. Juanvi, Gauden, Tolet, Buïgues i Pepa, Pau, Jordi, Velis, Vicent Albentosa, Paco Montagud i Angela, Antonia, Joan Ferrús.

LA CRÒNICA per ANTONIA CHULVI.

Els membres del Col•lectiu i d’altres amics que volgueren acompanyar-nos a fer la ruta, formant un total de 13 persones, ens vàrem concentrar a l’estació de tren de Sollana abans de les 8 del matí. Una vegada estàvem tots, Juanvi Ferrús ens va repartir les credencials de la Ruta dels Monestirs i tot contents, fullejant el llibret, agafàrem el tren de les 8:04 del matí amb destí a la capital de la Safor, és a dir, a Gandia. Passats 45 minuts de trajecte, estàvem preparats per començar la ruta no sense abans obtenir les fotocòpies del recorregut que anàvem a fer des de Gandia fins a Almiserà que Juanvi ens va repartir.

Mentre recorríem els carrers de Gandia, també coneguda com la Ciutat Ducal, anàvem detenint-nos de tant en tant per fer una breu xerrada sobre els noms dels carrers, les cases i els monuments, fins que arribàrem a un carrer on trobàrem una placa al terra que posava RUTA DELS MONESTIRS. Poc a poc anàrem deixant la ciutat i el seu entorn, envoltada de tarongers, amb les muntanyes al fons, fins que vam arribar a Almoines. Allí, passàrem pel costat de l’antiga fàbrica de filatures de seda Lombart, referent econòmic del desenvolupament del poble i de les localitats del seu voltant. En el S. XIX va tenir uns 600 treballadors i més endavant, al S. XX, l’escassesa de seda i la competència de l’Orient tancà la fàbrica l’any 1976. Passat aquest poble, era el torn de Beniarjó, poble on va nàixer Ausias March, però poques referències hi trobàrem d’ell llevat del nom de la plaça dedicat a aquest insigne poeta valencià.

Ens posarem en marxa de nou quan ens adonàrem que Beniarjó i Beniflà estaven junts i tot just els separava un carrer. Seguint el camí reial de Xàtiva passàrem entre verds camps de tarongers i més endavant, esmorzarem a l’assut de Palma fins que arribàrem a Palma de Gandia on prenguérem cafè. Reprenguérem la marxa fins el Monestir de Sant Jeroni de Cotalba recreant-nos una vegada més amb el paisatge dels tarongers i les muntanyes al fons. Caminant caminant, anàvem bastant animats conversant entre nosaltres quan a Juanvi se li va ocórrer tallar el camí camp a través per arribar més prompte al monestir, al qual arribàrem després de passar per diverses aventures però per a mala sort nostra estava tancat! Descansàrem una mica i abandonàrem el Monestir de Sant Jeroni fins que arribàrem a Ròtova, que ens va servir per recordar la visita de l’any passat quan anàrem al porrat. Creuàrem el riu Vernissa on alguns es refrescaren els peus i també arribàrem a menjar-se taronges en altre moment del camí, el que va ser una gosada perquè gaudirem com xiquets menjant i omplint-se les motxilles de taronges fins que finalment i xarrant, xarrant, arribàrem a Almiserà, destí de la ruta. Allí ens refrescàrem en un llavador i veiérem la placeta i la façana de l’església i al seu costat, Llocnou de Sant Jeroni, separat pel riu Vermissa on finalment dinàrem. L’àpat (coques de dacsa i xulles torrades) i la tertúlia va ser una nova gosada del viatge, moment que sempre gaudim en cada eixida que hi fem junts. Per donar per finalitzada l’excursió, agafàrem uns taxi fins Gandia i d’ací amb el tren a Sollana.

Destacar el bon dia que vàrem passar junts, el que ens va permetre gaudir de la nostra terra i sobretot del seu entorn.