La ruta dels monestirs. Etapa 1: Gandia-Almiserà

Data: Dissabte, 21 de novembre de 2009. Total recorregut: 23 km. Temps: 6 h. 8’. Temperatura: primaveral 20º Caminants: 13. Juanvi, Gauden, Tolet, Buïgues i Pepa, Pau, Jordi, Velis, Vicent Albentosa, Paco Montagud i Angela, Antonia, Joan Ferrús.

LA CRÒNICA per JOAN FERRUS VANACLOCHA.

Eixida en tren de Sollana a les 8:04 h. Arribada a Gandia a les 8:30 h. Distribució de credencials i fulls de ruta. Comencem la ruta a les 8: 45 h. Breu recorregut pel casc històric de la ciutat: monument Ausiàs March, escoles Pies, carrer la delicada de Gandia, muralles, Col•legiata, ajuntament i Palau Ducal. El Passeig de Germanies ens portà direcció al riu Serpis, nou company de viatge, continuant pel carril bici paral•lel al riu, travessant-lo pel pont de l’antic ferrocarril Alcoi-Gandia. La pista de terra per on anava la via del desaparegut tren, conegut com el tren dels anglesos, ens portà a Almoines (de l’àrab al-munya que vol dir el jardí o l’hort) on veiérem per fora la Fàbrica de filatures de seda Lombard, la qual va arribar a tindre més de 600 empleats en una època on la les moreres omplien la geografia valenciana.

El nostre camí ens duia ara a Beniarjó, antic llogaret musulmà, per l’antiga carretera Gandia-Villalonga, lloc de naixença del poeta Ausiàs March. Després de fer un breu passeig matiner pels seus carrers, continuarem fins Beniflà que la deixarem a l’esquerra per seguir el camí reial de Xàtiva a la dreta que ens portaria a Palma de Gandia

De camí, esmorzàrem a l’assut de Palma (10:45), vora el riu Vernissa, encara que ens desplaçàrem a Palma a fer-nos un cafenet. D’ací ens dirigirem cap al Monestir de Sant Jeroni per un camí no previst en la ruta (el carril bici paral•lel a l’autovia CV-60), el nostre guia, Juanvi, ens aconsellava el nou camí per ser un recorregut més natural, entre tarongers, i tot anà bé fins que arribàrem al riu Vernissa sense trobar un lloc per on creuar-lo, una mica d’aventura no venia mal al grup. Després de trobar un punt de pas i fer una ascensió una mica incòmoda, una nova dificultat se’ns presentà: el monestir el teníem tot just al front, però l’autovia no ens oferia cap lloc per travessar-la així que ens dirigirem cap a Ròtova i abans d’arribar, per un barranc que passava sota l’autovia, aconseguírem creuar-la i després de moments de confusió, trobàrem un camí cap al monestir el qual estava finalment tancat. Sort que el visitàrem en una excursió anterior.

Abandonàrem el monestir reprenent la via de servei de l’autovia CV-60 que seguírem, deixant Alfauir a l’esquerra, fins Ròtova, on Tolet ens ensenyà unes restes romanes mig sepultades, trobades en fer-se l’autovia. Després de travessar el poble i vore el palau dels Comtes de Ròtova, una casa senyorial del s XVI, un camí ens portà vora el riu Vernissa a la població d’Almiserà. Per cert, haguérem de travessar el riu, la qual cosa li donà a la ruta un toc més d’emoció. Ja a Almiserà preguntarem per a dinar, malauradament com que era ja una mica tard, la cuina estava tancada i tampoc tenien suficient pa per a tots, així que ho intentàrem a Lloc Nou de Sant Jeroni. Miraculosament trobàrem el lloc ideal, dels millors de la zona, segons m’han dit després, el Bar Restaurant Corrales on ens sorprengueren amb unes boníssimes coques de dacsa amb mullador, una ensalada i una torradeta de xulles i embotits, regat tot amb cervesa fresqueta i, per tancar l’àpat, un variat de postres casolans. Un final inimaginable per a una caminada sorprenent. Després de segellar-nos allí mateix les credencials, telefonàrem quatre taxis que en pocs minuts vingueren a arreplegar-nos i dur-nos a Gandia. Per dos o tres minuts no poguérem agafar el tren de les 16:55 així que aprofitàrem per passejar per Gandia i agafar el següent. Arribàrem a casa al voltant de les 18:30 h, satisfets i contents d’haver realitzat la primera ruta dels monestirs. Ara, a preparar-se per a la segona.