Eixida 151. Museu i col·legi d'art major de la Seda i Llotja de mercaders 19.01.2019

|


El Museu de la Seda i la Llotja de Mercaders de València

Eixida 151. Dissabte, 19 de gener de 2019

Organitza: Juanvi Ferrús

Crònica: Pau Córdoba Borràs



Són les set de la matinada del dissabte 19 de gener de 2019, i el despertador sona com cada dia amb la rutina d’anar a treballar. De sobte, recorde que és dissabte i hui hi ha excursió a València, ufff! Durant un moment pensava que sonava per un descuit del dia d’abans per no desconnectar-lo. 

Fa una matinada fresca i humida, molt humida. Hui patirem fred. Aquest fred humit tan típic del nostre hivern que no se’n va per molta roba que et poses. Ostres! He d’afanyar-me, el tren no espera i els caps de setmana en passa un cada hora, així que no puc perdre’l. Collons, quin fred fa a l’estació de Cullera! Mira, ja ve el tren i arriba amb puntualitat (no m’ho puc creure). Soc el primer a pujar-hi. Immediatament, li envie un whatshapp a Xus per a dir-li en quin vagó estic, així, quan arribe a Sueca, se’n puja directament on estic assegut. No tarde massa a comprovar que fa la mateixa cara de son que jo (els procuradors dels jutjats també tenen molt de lio durant la setmana i això es nota un dissabte de matí). La veritat és que feia tant de temps que no parlàvem que des del primer moment ens posàrem a parlar amb tantes ganes, que ni tan sols ens adonàrem que els nostres companys havien pujat a Sollana. El trajecte se’ns va passar ràpid. Ja veus! Un trajecte que faig cada dia i que em sembla una muntanya, aquell dissabte se’m va passar ràpid. 

Una vegada a l’Estació del Nord de València, ens unírem a la resta de companys que ens esperaven al hall de l’estació i, després de saludar tothom, eixírem a les portes de l’estació per a fer-nos la foto tradicional de tot el grup. Tot seguit, tal com marcava el programa del dia, buscàrem un lloc per a esmorzar tranquil·lament, ja que teníem prou de temps fins a les 10.30 hores, que era quan teníem concertada la visita al Museu de la Seda.

Recorde que quan era jovenet, quan anava a València amb els avis o la meua mare, sempre féiem el mateix ritual: anar al Duero per a menjar-nos un bon entrepà de calamars a la romana amb un poc d’all i oli, perquè si no, era com si no haguérem anat a res. Així que, sense pensar-m’ho dues vegades, vaig agafar Xus i li vaig dir: «ens mengem un entrepà de calamars, com l’última vegada que vinguérem al bar de l’Oest?». Encara no havia acabat de dir-ho i ja teníem l’entrepà a la boca! València es gaudeix de forma cultural, però també gastronòmica, és clar.

A les 10.30 en punt estàvem tots a la porta del museu per a començar la visita concertada al Col·legi de l’Art Major de la Seda i, una vegada presentats a la guia, començàrem la visita, que de normal consta de tres parts: els telers, situats a la part dreta del pati, un recorregut per la història de la producció del cuc de seda i, finalment, les dependències del primer pis. En acabar la visita, enfilàrem cap a la Llotja de la Seda, on férem la visita acompanyats de la guia. A la Llotja, la visita es va dividir en dues parts: la primera, formada pel Pati de Tarongers, el Consolat del Mar (al primer pis) i el soterrani, i una segona formada per la Sala de les Columnes i una sala annexa. En finalitzar la visita, ens vàrem acomiadar i cadascú va continuar la visita pel centre de València de manera particular. Un grupet de companys i jo optàrem per anar a prendre unes birres mentre esperàvem l’hora de dinar i fer una tertúlia d’aquelles que ens agraden tant, vull dir, d’aquelles en què acabem arreglant el món.

A les 14 hores, ens encaminàrem fins al restaurant La Barraquita, situat molt prop de l’Hotel Astoria, on vàrem fer un dinarot consistent en ensalada d’esgarraet i arròs caldós amb ànec i on continuàrem, lògicament, la tertúlia que havíem començat abans. Ruta Cultural, ruta gastronòmica i tertúlia, que més es pot demanar? Un dia perfecte on gaudírem pràcticament de tot. Llàstima que la resta de la gent no es volguera quedar a les birres o al dinar, hauria sigut un colofó perfecte. València és tantes coses, que mai acabes de veure-les i assaborir-les totes!

0 comentarios:

Publicar un comentario

 

©2009 Col·lectiu Ullal de Sollana | Template Blue by TNB