Sumacàrcer i
Anna, dos pobles orgullosos del seu patrimoni
Eixida 150.
Dissabte 15 de desembre de 2018
Organitzen: Juanvi
Ferrús i Pepe Montaner
Crònica: Pilar
Fuset
A les huit del matí ens vam
reunir a la plaça Major trenta-huit persones amb ànima viatgera. Primerament,
ens dirigírem a Sumacàrcer i, com que fins a les 10 h no havíem de reunir-nos
amb la guia, Juanvi ens portà al bar Ricardo per a degustar l’esmorzar típic
de la localitat: dos sepionets, ou fregit, pimentó i algunes creïlles (molt
lleuger!). Després d’aquest frugal esmorzar, vam visitar l’ajuntament, situat a
l’antic palau dels comtes d’Orgaz, i vam veure l’església parroquial de sant
Antoni Abat i san Nicolau de Barí. En la cripta, estan soterrats els comtes d’Orgaz
i Sumacàrcer.
L’últim lloc on ens dirigírem
fou al cementeri, elegit com un dels més bonics d’Espanya, junt amb el de
Castro Urdiales, a Cantàbria. El cementeri es troba a les faldes d’una muntanya
i des d’allà tenim unes precioses vistes panoràmiques del riu Xúquer i de tot
el terme de Sumacàrcer. El cementeri té trets del modernisme valencià. Està
format, a part dels tradicionals nínxols, per nou panteons amb les seues cúpules
i una capella.
Després, amb la panxa plena i
els ulls impregnats de la bellesa paisatgística, agafàrem els cotxes cap a la
localitat d’Anna per a visitar el Palau de Cervelló. Tota la localitat d’Anna
ens mostra la destresa dels antics habitants amb l’aprofitament de l’aigua. El
dinar va superar de molt bon tros l’esmorzar. La tornada es feu molt curta.
0 comentarios:
Publicar un comentario