Eixida 124: El Tossal de Vallada. 23-maig-2015

EL TOSSAL DE VALLADA. Eixida nº 124: Dissabte, 23 de maig de 2015   

ORGANITZA: Juanvi Ferrús  Zaragozá           CRÒNICA: Santi i Pepa Ferrús  

Podria ser un dissabte qualsevol, però no, eixe dissabte ens havien citat per fer una nova ruta de senderisme, aquesta vegada per la comarca de la Costera. L’organització va ser a càrrec de Juanvi Ferrús, alma mater en les eixides d’aquestes característiques.

L’eixida estava prevista a les 7:35 h. del mati i el punt de concentració, la plaça Major del poble. Els excursionistes acudírem bastant puntuals a la cita: Juanvi, Joan, Pau, Pepa, Xus, Pili, Vicen, Xavi, Cristina, Jorge, Isabel, Pepe Montaner, Santi i Pepa. Ens faltà el cafenet matiner i algun membre va proposar canviar el lloc de concentració, ja que el Rívoli no obri fins les vuit del matí.

Agafàrem tres cotxes i ens dirigírem cap a Vallada, allí ens esperaven altres membres del col·lectiu, entre ells, Vicent Ros, Vicen, Carmen i Manolo Llorente (cunyat de Vicent i Vicen), Javier García, el seu fill i un estudiant de Colòmbia. Una sorpresa va ser quan al lloc de concentració va acudir un alumne de Pilar Fuset, Daniel, per fer l'excursió amb nosaltres i dic sorpresa perquè no sabíem res i la veritat és que es va portar de meravella, no parava de preguntar-li coses a Pilar i no se separà d’ella en tota l'excursió, demostrant el gran feeling entre ells.

Després del cafenet en el restaurant La Sal del Romer, lloc on havíem reservat per a dinar, tot el grup ens dirigírem cap al que s’anomena paratge de les ermites i des d’allà el nostre guia ens portà al santuari de la Mare de Déu de Lourdes, molt bonic per cert. Tot seguit, iniciàrem el recorregut una mica fort, pràcticament sense escalfar, ja que l'ascens inicial va ser duríssim, una empinada molt forta, amb molta pedra solta, per tal de buscar la senda que hauria de dur-nos al nostre recorregut (PRV Alt del Campello 1’7km- El Tossal 2’9 km)

L’anècdota del dia va ser que quan ja portàvem un bon tros caminat deixant-se portar pel nostre guia Juanvi, ell mateix ens comentà: No tinc massa clar que siga per ací. Després de caminar un bon tram amb incertesa, la sort ens acompanyà, de prompte veiérem dos excursionistes que tornaven d’una altra excursió i ens indicaren que ens havíem equivocat. Vam haver de tornar enrere per agafar la ruta correcta. Això vam fer tots prenent-s’ho amb un toc d’humor propi, de gent sana, que sap que açò li pot passar fins al millor excursionista. El que havia passat es que algú va modificar el senyal que hi havia indicant  el desviament de la ruta, fent que tots ens equivocàrem de camí. Nosaltres mateix rectificàrem el senyal per evitar aquesta mateixa confusió a altres excursionistes.

Abans d’arribar al cim del Tossal, paràrem a esmorzar. Com sempre, cadascú amb el seu entrepà, acompanyat de fruits secs, olives d’elaboració casolana, vinet, cafè, dolços. Ressenyar, la coca de Cristina que estava boníssima i les olives fetes per Jorge.

Finalitzat l’esmorzar ens dirigírem al cim del Tossal, abans però, ens desviàrem per una senda per poder vore un altre paisatge totalment diferent. Juanvi ens digué que allò és el que es coneixia com la toscana valenciana.  

Tornàrem enrere per continuar per la senda que havíem deixat i començàrem la pujada del Tossal. Durant el camí, Javier García anava explicant les curiositats d’aquest meravellós paisatge. Les seues paraules ens delectaven mentre caminàvem.

La pujada va ser molt harmoniosa, formant-se diferents grupets fins arribar tots junts al cim del Tossal (726m2.) Allí sí que ens va donar una gran lliçó magistral el nostre company Javier, fent una menció especial a la vegetació autòctona de la zona (màquia, i d’ací la paraula maquis), mentre divisàvem un gran paisatge només apreciat per aquells que compartim la natura. Podíem veure els pobles de Moixent, Montesa amb el seu Castell, Canals i Alcúdia de Crespins.

Des d’allà dalt iniciàrem la baixada, per cert, un poc abrupta, però emocionant. Pel camí, ens trobàrem la Font d’Espanya, on férem una xicoteta parada per refrescar i alguns prendre algun aliment. Una vegada el cos havia recuperat forces, continuàrem endavant seguint el camí asfaltat per dirigir-nos al punt d’eixida, no abans d’haver passat per davant d’un xalet que ens despertà la curiositat. Pilar ens va dir que pertanyia al expresident de la Diputació de Valencia Fernando Giner.  

Mentre caminàvem, els més entesos anaven comentant les propietats de plantes característiques de la zona com el timó, el romer i altres.  

Per fi, sobre les 13:45 h. aplegàrem al lloc de l’eixida, on férem punt i final d’aquesta meravellosa excursió amb un dinar de germanor disfrutant d’una gran paella que ens prepararen el restaurant La Sal de Romer i com no d’una tertúlia molt agradable i molt ben portada per part de tots.

ÀLBUM PICASA