Exida 120 (17-gener-2015): LES CREUS DE TAVERNES DE LA VALLDIGNA

|

LES CREUS DE TAVERNES DE LA VALLDIGNA
Eixida nº 120: Dissabte, 17 de gener de 2015    
ORGANITZA: Juanvi Ferrús  Zaragozá           CRÒNICA: Angela Martínez Ferrer


El passat 17 de gener vam eixir d’excursió a LES CREUS DE TAVERNES DE LA VALLDIGNA. Com sempre, acudírem a la plaça del poble i des d’allí, ens organitzàrem per a completar cotxes i fent-se de dia anàrem cap al nostre destí. Conforme anàvem fent camí, el dia anava despertant, i quina va ser la nostra sorpresa quan, en passar front a la muntanya de Cullera, el sol va aparèixer amb força i descomunal. El temps ens va acompanyar als 17 participants, va fer un dia assolellat i amb molt bona temperatura.
Començàrem la pujada cap a les nou del matí, aquesta ruta és una barreja de les sendes de curt recorregut, una ruta sense cap dificultat tècnica, on a banda de conèixer algun dels punts més emblemàtics de la serra de Corbera, com la Sangonera o els Castellets, visitàrem una de les tres creus de ferro que li donen el nom, la situada al punt més elevat, l’Alt de les Creus (542 m).  Passejàrem al llarg d’uns 8 quilòmetres d'agradós caminar, per una ruta circular.
Aleshores, i com el personal sempre tenim la gana feta, aprofitàrem per descansar i esmorzar a la Font de la Sangonera. Va ser un moment màgic de l’excursió, on el grup va compartir tot el que portava: cacau, papes, olivetes, vi, cafè, pastetes ... en un paratge meravellós amb unes vistes cap a la part de la desembocadura del Xúquer, els aiguamolls de l’Albufera i l’Horta de València. 
Foto de grup

Ja després d’esmorzar i tot el grup recuperat, en mitja horeta arribàrem a l'Alt de les Creus. D’est a oest observàrem la vall de la Valldigna, delimitada al sud pel massís del Montdúver amb el seu agut cim davant nostre. Des d'aquest punt s´arrimàrem al buit a mirar des dels penya-segat on descansa la creu. No exagere en dir que la vista impressiona, i molt. Tavernes apareix literalment als nostres peus, i certament una miqueta de vertigen pot arribar a donar, ja que un esvaró i cauríem a plom. Des d'aquest, punt cal relaxar-se i contemplar la immensitat de la mar entre les parets de la vall. Tenim davant nostre una de les millors panoràmiques de les nostres terres, que abasta des de l'Albufera de València fins a Dénia, espectacular, al bell mig destaca Cullera als peus de la serra de les Raboses, que aparentment podríem tocar només estirant el braç.
Després d’aquesta meravella de la natura, ens disposàrem amb tranquil·litat a anar baixant, el camí de tornada va ser un poc més exigent, perquè la baixada la férem pel barranc i hi ha trams on el desnivell és un poc més pronunciat, però tot ho sortejàrem i arribàrem a bon hora per a dinar.

0 comentarios:

Publicar un comentario

 

©2009 Col·lectiu Ullal de Sollana | Template Blue by TNB