EIXIDA 117, 18 octubre 2014: Ruta Estellés a Burjassot

ASSOCIACIÓ CULTURAL COL·LECTIU ULLAL, 

Eixida nº 117: Ruta Estellés per Burjassot.   

Dissabte, 18 octubre de 2014    

ORGANITZA: Joan Ferrús Vanaclocha   

CRÒNICA: Cloti Valerio Chulvi

RUTA ESTELLÉS PER BURJASSOT: El dissabte 18 d’ Octubre va clarejar un dia solejat, amb una temperatura d’estiu, i això que estàvem en la tardor. A les 8,30 es concentraren al Rívoli  els membres del Col·lectiu: Pau Cordoba, Juanvi Ferrús, Pepa Ferrús, Antonia Chulvi , Leonor Llinares, Rafa Calabuig i Pili, Françes Buïgues i Pepa. Anys anteriors havíem celebrat la “Festa Estellés” degustant menjars típics valencians, bé sopant o dinant, enguany però, havíem decidit fer la Ruta Estellés a Burjassot i així conéixer millor la figura humana i el medi on va desenvolupar la seua existència el poeta.   

Jo vaig eixir d’un altre poble, de Faura, a la Comarca del Camp de Morvedre,  i vaig enfilar cap a Burjassot, la població on va nàixer i viure  Vicent Andrés Estellés.  Hi vaig arribar més prompte que els meus companys, que venien de Sollana. Cap a les 9, 30 ja hi era a la plaça d’Emilio Castelar, al centre del poble.  Sortejant les paradetes del mercadet que feien els dissabtes, vaig pujar a l’ermita de San Roc. Des d’allà dalt amb una ullada es veia com estava estructurat el poble i em reconfortà comprovar que no havia perdut gens l’essència de poble, tot i estar molt a prop del cap i casal. Estava asseguda al mur de baixada cap a la plaça, davant de l’Ajuntament  i gratament amb sorpresa comproví que allà estava  la plaça de Jaume I, i tot just al cantonet, la parada 11 de la ruta d’Estellés. Li vaig enviar un whatsapp  a Joan Ferrús preguntant-li on estaven, i em respongué que en l’escultura del poeta, que és la parada 13, ben a prop d’on em trobava jo. Em vaig enfilar cap  a l’escultura i em trobí, després d’un any sense veure’ls, uns quants amics  i a Joan Ferrús explicant la biografia de Estellés.

A tots ens sorprengué molt que Burjassot compte amb un gran nombre de carrers  d’homes molt il·lustres, liberals i republicans com: Castelar, Mendizábal, Blasco Ibáñez, Mariana Pineda, Concepción Arenal, Pablo Iglesias,  etc. Anàvem fent la ruta, però triàvem les parades aleatòriament, per poder fer-la quasi tota.

Cap a les 11, baixàrem de l’Ermita de San Roc, i  paràrem en el punt 9 “Agrupació Musical Los Silos” i, després de llegir el poema “Bandes”, ens asseguérem al bar “Musical” a fer una picadeta, fins les 11:30.

En continuar la ruta, una de les parades que més ens emocionà a tots va ser la de la Plaça de la Constitució, parada 8, on llegírem conjuntament el poema “Assumirás la veu d’un poble”.  L’any 1976, Joan Fuster escrigué “feia segles que, al País Valencià , no es feia sentir, en poesia, una veu tan intensa i tant potent”.

En aquesta plaça, abans anomenada Plaça del País Valencià, el 1979, el poble de Burjassot  homenatjà a Estellés amb un bust  d’Eduard Cortina. El bust  fou pintat i atacat pels feixistes, i després oblidat per l’Ajuntament, fet que conduí al poeta a donar-lo al poble de Benimodo- on tenia una casa-  i, des d’aleshores, està exposat a l’Ajuntament  d’aquest poble de la Ribera.

Continuant amb el recorregut, paràrem a la Casa de la Cultura i llegírem el poema “Els amants”. Mentre el llegia, recordava quan era una infant i escoltava l'Ovidi Montllor…com ell no el recitava ningú ; o a Paco Muñoz cantant “Assumirás la veu d’un poble”, a Raimon, a Al Tall etc. que també han homenatjat Estellés.

Seguidament,  anàrem cap al Forn de la “trabucà”, molt important per a la família d’Estellés on  llegírem un fragment del llibre “Tractat de les maduixes” que forma part de les seues memòries,  i també el poema “L’ofici”, inclòs al “Llibre de les meravelles” (1971).

Continuàrem la ruta per alguns dels  punts més íntims i emotius per al poeta: Casa de la cosina Fina (15), Casa on va nàixer (16), Casa on va morir la filla Isabel (17), on llegírem el poema “Cançó de Bressol”. Escrivint aquesta crònica, necessitava tornar a escoltar l’Estellés, i em torní a ficar una entrevista que va concedir a TV3 l’any 1987. Només escoltar la seua veu, em transmeté el profund amor per la seua família, el seu ofici i el seu poble. Parlava del fred que va passar al pis on vivia, que era un proletari, un gran home, humil però culte, sensible i compromès amb el seu País.

Així aplegàrem al punt de la ruta 21, la Casa del carrer Josep Carsí, on va escriure el “Llibre de les meravelles” i on va viure el darrers anys de la seua vida. Per a finalitzar l’eixida, anàrem pel carrer Jorge Juan fins la Plaça del Pouet, on tenien els cotxes els meus companys. Ens acomiadàrem  i jo vaig tornar desfent el camí fet  fins el carrer Josep Carsí on tenia el cotxe.

És un gran honor haver fet aquesta crònica, la d’un poeta tan volgut per a tots els que estimem el nostre País. El 27 de març  de l’any 1993 estava l’Ovidi  donant un concert a Castalla, quan va assabentar-se que havia mort el poeta. Molt afectat va dir “S’ha mort el poeta Vicent Andrés Estellés, intentaré cantar M’aclame a tu”.

Cloti Valerio Chulvi

NOTA. Podeu vore les imatges d’aquesta excursió en l’album PICASSA del blog del Col·lectiu clicant:  

ÀLBUM DE FOTOS DE L'EIXIDA A BURJASSOT