BARX, ruta turística de
la nevera i les basses de la Drova
Eixida nº
107, dissabte 25 de maig de 2013
Organitza i Crònica: Joan Ferrús
Assistents: Santi i Pepa, Cristina, Joan F. Leo i
Paco, Antonia, Jorge i Isabel, Pau (10)
Dissabte 25 de maig, vespres de comunions a Sollana, el
col·lectiu es posà novament en marxa, en aquesta ocasió n’érem 10 els
aventurers disposats a recórrer el terme de Barx, a la comarca de la Safor, un
municipi que es troba situat en una preciosa vall entre les serres del Buixcarró
i el Montdúver i que a una altitud aproximada de 400 m. sobre el nivell de la
mar, gaudeix d’un clima privilegiat.
L’hora d’eixida, les vuit passades, direcció a Tavernes,
després cap a Simat (on està el Monestir de Santa Maria de la Valldigna) i d’ací cap a Barx, pujant per una
carretera perillosíssima no tant per les
abundants corbes sinó per ser requerida per molts grups de ciclistes
especialment els dissabtes i a les hores que nosaltres hi transitàvem.
Barx és municipi independent des de 1835, quan va tindre
lloc l’exclaustració dels convents, entre ells el de Sta. Maria de Simat, del
qual depenia fins aquell moment. Aparcàrem els cotxes prop de la Plaça de la
Constitució, lloc d’inici, breu explicació de la ruta per part d’un servidor i
després de fixar-nos en l’església i la font del Racó (1799), començàrem la
ruta direcció Pla de Corrales – La Puigmola fins arribar a l’avenc de la
donzella, un desaigüe natural de la vall que si no existira inundaria la zona.
Conta la llegenda que una donzella s’havia de casar mitjançant un matrimoni de
conveniència renunciant per tant a l’amor del seu estimat, així que es va
llevar la vida llançant-se per l’avenç i d’ací el nom.
Abandonant velles llegendes i per darrere d’unes granges
hi arribàrem a la primera de les fonts, la de la PUIGMOLA on férem la paradeta
per esmorzar, no tant per l’hora (les 10) que també, sinó perquè la font dóna
nom a un restaurant amb què comparteix espai i on poguérem fer-nos el calentet
de després d’esmorzar; alguns, el
clàssic cremadet de rom, d’elaboració diferent en cada lloc.
Amb l’estomac servit continuàrem la ruta ara flanquejada
per fonts, la dels Gamellons, la dels Trutxeros, la curiosa font del Molí amb
coveta i tot, on entràrem i ens férem unes fotos i finalment la font de la
Benita.
El següent punt de parada era la nevera de Barx, (s.
XVIII) per emmagatzemar la neu caiguda a l’hivern i utilitzar-la a l’estiu, ara
restaurada amb unes bigues de metall que simulen els nervis del sostre. Feta la
visita, continuàrem el camí de l’assagador que ens portaria a una de les fonts
més populars de la zona, la de la Drova. Seguint la ruta, passàrem per les basses, construïdes
pels frares per regar les propietats i ens acostàrem a la Plaça de l’auela Quica per vore les cases de la Drova, bastides el
1723 pels frares per donar alberg als treballadors de les seues terres i als
animals de tir, on destaca el rellotge de sol de l’any 1799 a la façana. I seguirem caminant, fins creuar la carretera
detenint-nos breument al Centre d’Interpretació de la Cova del Parpalló. Tocava ara un poc de muntanya i per les
faldes de la Serra del Montdúver desférem el camí novament direcció la Drova i
d’ací a Barx per regalar-nos una cervesseta ben fresqueta i uns moments de sana
tertúlia abans de tornar a casa. Havíem passat un matí com ens agrada, caminant
amb bons companys en un dia primaveral coneixent nous indrets del nostre
territori.
