ENCARA QUE TARD PENJE ARA LA FELICITACIÓ DE NADAL QUE VA ENVIAR EL NOSTRE PRESIDENT, AIXI COM TAMBÉ L'ARTICLE QUE ENCAPÇALA AQUESTA ENTRADA
A totes les amigues i amics del COL·LECTIU ULLAL, als que venen i als que no venen, als que participen de tot i als que participen un poquet i també als que no participen habitualment, als que poden vindre i als que no poden vindre, als més majors i als més jóvens, als més veterans del col·lectiu i als nous benvinguts, als que viuen a Sollana i als que no viuen però se senten sollaners, i especialment als membres de la junta de govern en agraïment per l'interés i dedicació en portar endavant aquest projecte cultural per a Sollana, a tots:
Que l'esperit de Nadal
estiga present en els vostres cors tot l'any.
Bon Nadal i pròsper 2011
Joan Ferrús Vanaclocha
Acompanye la felicitació una foto apropiada per estes dates ( a vore si endivineu qui son?) i un fragment d'un relat de nadal que vaig escriure ara fa ja 10 anys, publicat al BIM i que podria constituir junt a altres el nostre CALENDARI FESTIU SOLLANER.
per Joan Ferrús Vanaclocha
Com celebraven el Nadal els postres majors? El Nadal de la Ribera començava una setmana abans amb els preparatius dels torrons de cacau que es feien a casa. Com que antigament la major part de la població vivia de la terra i dels productes que aquesta li oferia, eren molts els que plantaven cacau i qui no en tenia l’espigolava o comprava un remigonet per preparar els torrons de Nadal. De nit i especialment després de sopar, la família solia reunir-se vora el caliu del foc de la xemeneia i conversaven de moltes coses: els iaios contaven multitud d’anècdotes deixant encisats els més menuts de la casa, la germana major que ja sabia de lletres, llegia una història per a tots i també hi havia temps per al joc, es jugava a endevinalles o a cartes i en aquells moments, asseguts tots al recer de la tebior del foc, pelaven el cacau i en acabant, el portaven als forns que hi havia a la població per torrar-lo: el forn de Lerma, el del Pastisser... El pas següent consistia en llevar-li la pellofa per a continuació moldre’l bé a casa amb un molinet de café o bé dur-lo novament al forn on tenien una maquineta que el molia més apressa. El procés continuava a casa quan aquell cacau molt s’abocava en una cassola d’obra a la qual s’afegia la mida exacta de sucre, aigua, canyella i llima. Després de remenejar-lo moltes i moltes voltes, aquell pilot acabava transformant-se en una massa pastosa que les dones posaven en unes caixetes de fusta per cobrir-les seguidament amb uns paperets de seda banyats i la deixaven assecar a l’aire fins que la pasta estiguera seca i bona per assaborir-la el dia de Nadal.
Però la gastronomia nadalenca oferia un ampli ventall de possibilitats per endolcir els diferents àpats; a més dels torrons molls, es feien també torrons durs amb altres varietats de cacau més grans coneguts com a cacaues i que ací s’anomenaven també cacau moruno. El procés era semblant a l’anterior però aquesta vegada no es molia, sinó que es mantenia sencer i a la massa se li afegia també mel perquè li donara aqueixa forta consistència que el caracteritzava.
Hi havia qui no feia torrons i els comprava de Ca Uixera que tenia uns torrons molt bons, molt distingits i el que és més important, a molt bon preu.
Es feien també els típics pastissets de moniato i els característics mostatxuts, dolç original i propi del nostre poble, el nom del qual li ve per la capa de clara batuda que l’envolta que fa embrutar-se el mostatxo quan te’l menges.
Per aquells dies, era típic comprar castanyes torrades al Tio Torcuato i anys després a Maria la de Pràxedes que anaven pel poble amb la seua mercaderia entonant la següent melodia:
Castanyes torraes
calentes i bones
i el castanyero que se’n va
si no eixiu prompte se n’anirà
Els xiquets i xiquetes en sentir la tonadeta eixien prompte al carrer havent demanat a les mares un xavo o uns gallets per comprar una mesureta de castanyes acabades de torrar....................
Fragment de l’article “Les festes de Nadal” publicat al BIM nº 25, d’abril de 2000 i futur projecte d’una publicació que podria titular-se “El calendari festiu sollaner”.
.
