Excursió núm. 157: Museu de la Baronia (Ribesalbes),
MIAU (Fanzara) i Museu del Taulell (Onda)
Dissabte, 22 de juny de 2019
Crònica: Blas Fuentes Benito
Al voltant de les 7.30 començaren a arribar els
primers viatgers al punt d’eixida, I ja maràrem cap a Ribesalbes a les 7.45h
del matí des del Centre de Salut de Sollana.. En primer lloc ens dirigirem a
Ribesalbes, conegut com el poble de la ceràmica, on arribàrem al voltant de les
9.15 per a esmorzar, ben prop del riu per a aparcar fàcilment i fer les primeres
fotos del riu Millars, i fer temps fins que a les 10.30 accedírem al Museu de
la Baronia.
Després de trobar l’entrada, un poc amagada, la nostra guia Amparo (excel·lent
i fantàstica) ens va realitzar una visita guiada, molt didàctica i interessant
que va durar hora i escaig. En aquesta ens
va oferir un primer tast en primer lloc la història del Museu de la Baronia i de
l’edifici breument. A continuació, vam pujar a la primera planta, en la qual es
troba una selecció de les millors obres de la ceràmica de la localitat, a més d’explicar-nos
la història de l’inici dels tallers, la seua evolució, els principals artistes
i d’alguna curiositat com, per exemple, la mancerina o la història del nom dels
12 apòstols amb què es van conèixer 12 veïns de la localitat que han estat part
essencial en aquesta evolució i manteniment de la ceràmica.
Tot seguit passàrem a la segona planta en què primer es trobaven els
diferents elements que formaven un taller de ceràmica antic, a més de motlles,
una exposició de plats i alguns objectes amb defectes; tot des d’una manera
instructiva i farcida de curiositats. Després d’uns minuts mostrant-nos la
relació de la ceràmica amb Ribesalbes, des del futbol fins a les làpides, i d’altres
usos de l’edifici (fins i tot va ser presó!), vam passar a una de les parts en
les quals destaca el Museu de la Baronia, i és l’exposició d’elements i algunes
reproduccions d’un jaciment, "La Rinconada", del miocè inferior
lacustre d’arreu del món, i una extensa col·lecció de fòssils vertebrats i
invertebrats de tot el món que representen tots els períodes geològics.
Després, a la terrassa, ens hi férem i la foto de rigor i li agraírem a Amparo
la tasca ben feta.
Després de caminar uns pocs minuts pels carrers de
Ribesalbes, sense que el rellotge ens marcara cap horari, entrant a l’església
de sant Cristòfol uns pocs minuts, marxàrem a Fanzara, un poble de 300
habitants que tornà a reviscolar fa poc més
d’un lustre. Es deu al fet que fa 6 anys van començar el projecte MIAU (Museu
Inacabat de l’Art Urbà), que seguix la moda de l’anomenat “street art”,
en el qual els pobles que estan sofrint la tan famosa i preocupant marxa de les
noves generacions a les ciutats tracten de promocionar el nom i les visites de
la gent a qui li agrada l’art urbà. Així, ací tenim una clara mostra de
poble-museu, efímer, però, tanmateix, en constant evolució i creixement.
Artistes reconeguts,
entre els quals destaquen molts grafiters, van a Fanzara i elegeixen la seua
paret per crear. Passejant pels carrers et quedes sorprés,
no t’esperes trobar això. Obres d’art a les façanes, xicotets grafitis que has
de passar dos o tres vegades pel carrer per adonar-te’n, cadires enganxades a
la paret d’una casa, expressions fetes de com parla la gent d’allí... ah, i
també molts gats pintats! Fanzara és art constant. I d’aquesta manera els més de
quanta-i-escaig membres del Col·lectiu Ullal passejàrem lliurement, observant,
fotografiant, xarrant… sense cap altra preocupació que gaudir de les obres.
Després de dinar marxàrem de camí de tornada cap a Sollana, parant-nos a
Onda, on, a les cinc de la vesprada entràrem a visitar el Museu del Taulell “Manolo
Safont”, en una visita guiada d’aproximadament una hora i quart en la qual ens
mostraren la història de la ceràmica de la zona i la producció d’aquesta.
Allí ens va atendre Isabel, una altra guia magnífica i que durant l’estada
ens va demostrar coneixement d’Història de l’Art, que ens va dur per un tour
ple de tocs d’humor i de coneixements teòrics alhora que amb senzilles
comparacions perquè una visita amb menuts fora comprensible.
El museu té més de 1500 peces i continua augmentant, i després d’un túnel
que mostra la història de la ceràmica, passàrem a l’època musulmana, fins a
arribar a l’actual, detenint-nos en èpoques com el Renaixement, el Barroc o la
Guerra. tot això, veient taulells i socarrats i la diferència entre aquests, meravelloses
col·leccions de taulelleria popular i religiosa, amb capelletes, objectes
populars i d’altres de luxe; de sostres, de parets i del pis… tot just
necessitaríem moltes més línies per a poder enumerar-los! I per acabar,
tinguérem un truc de màgia a la zona d’Alfa d’Or, on es guarden tots els premis
rebuts a CEVISAMA.
I així, al voltant de les 6.30 tornàrem cap a Sollana, arribant a una molt
bona hora per a poder descansar abans de sopar, satisfets de tot allò vist, amb
moltes coses per a contar i no gaire cansats.
