El Benicadell, atalaia de la Vall d'Albaida

Excursió nº 103.  

Dissabte 17 de novembre de 2012.

Hora concentració 7:50 h. Eixida 8:00 h

Plaça Major. Sollana

Organitza: Juan Vanaclocha i Joan Ferrús

Grau de dificultat: mitjana alta, amb bona preparació física.

PROGRAMA: Eixida a les 8:00 h. Direcció Gandia, i després per la CV-60 direcció l’Olleria fins l’eixida a RAFOL DE SALEM. D’ací seguirem direcció Beniatjar i, per una pista forestal, arribarem a la Casa Forestal de les Planisses on deixarem els cotxes. Uns 380 m. de desnivell. DURADA DE LA RUTA: unes 4 h (entre esmorzar i tot). Visitarem també la nevera on esmorzarem i arribarem al cim (1.104 m d’altitud). No és una ruta llarga però si que presenta alguns trams molt empinats. DINAR: CA LES SENYORETES a Otos.

Extracte de: EL BENICADELL DES DE RAFOL DE SALEM. (Per Oscar Martí www.auntirdepedra.com ) Quan parlem del Benicadell a tots ens ve al cap el seu elegant i característic cim, la Penya, una afilada i crestuda mola calcària de 1.104 metres d'alçada amb una silueta identificable des de molt lluny, que ha il·lustrat desenes de llibres, símbol del senderisme valencià. Nosaltres iniciarem l’ascens directament des de la casa de les Planisses, accessible amb vehicles. EL BENICADELL és un fabulós anticlinal cretaci (un plec de l’escorça terrestre d’època posterior al juràssic) d'abruptes vessants, el punt central d'un sistema muntanyenc que s'inicia, a l'oest, a les serres de la Solana i d'Agullent, continuant per l'est cap a la mar per les serres de la Cuta i d'Ador. Serveix de frontera natural entre les comarques de la Vall d’Albaida al nord i el Comtat al sud, constituint per tant el límit entre les províncies de València i Alacant.

Els seus 25 quilòmetres de llargària, els més de mil metres d'alçada i l'orientació pròpia del sistema bètic, és a dir de ponent a llevant, han determinat una clara diferenciació climàtica entre la vessant d'ombria, un espai humit, fred i exuberant on destaca la presència de denses pinedes i abundants fonts, en contrast amb la solana, rocosa, seca i desforestada, però no per això menys espectacular. De fet, la serra del Benicadell va ser declarada Paisatge Protegit pel Consell de la Generalitat Valenciana en dues fases, primer la solana, i després l'ombria. L'ombria del Benicadell disposa de diferents sendes i pistes de muntanya amb origen en Salem, Ràfol de Salem, Beniatjar, Carrícola o Atzaneta d’Albaida que ens permeten recórrer la serra i ascendir al cim amb prou comoditat, molt allunyat d'aquella primera ascensió que realitzara el botànic Cavanilles a finals del segle XVIII:

"Per a examinar la muntanya i pujar el seu empinat cim vaig escollir el dia 8 d'agost, quant ni havia núvols, ni aquelles boires que amb freqüència l'envolten, i inutilitzen el viatge... Per pujar amb menys risc cal valer-se dels pràctics de Salem, acostumats a enfilar com cabres per aquells cingles, però convé demanar-los que no vagen per dreceres, on hi ha passos molt difícils i perillosos, com vaig experimentar en la meua excursió... Dues hores vaig emprar a arribar al més alt, pujant quasi sempre per pujades i graons...".

La nostra ruta es podria fer en dos trams: PRIMER TRAM des de Ràfol de Salem fins la casa forestal de les Planisses (senzilla i bonica) i el SEGON TRAM de les Planisses fins el cim del Benicadell passant per la nevera, és una miqueta més exigent i compta amb un tram final que requereix una menuda trepadeta, molt senzilla, però no apta per a gent que pateix vertigen.

La nostra proposta però, és anar amb el cotxe des de RAFOL DE SALEM fins les PLANISSES, deixar els cotxes i començar l’ascens des d’ací, intentant atacar el cim però ja des de 715 metres d'alçada! en eixe cas, caldrà que des del Ràfol ens dirigim cap a Beniatjar per la CV-615, i a un quilòmetre d'aquesta última girar a l'esquerra, abans d'arribar a un pont, per una pista forestal de ferm difícil i irregular, sempre ascendent que ens durà fins la  CASA FORESTAL DE LES PLANISSES o casa del Guarda (715 m), antiga casa de vigilància forestal al voltant de la qual s'han instal·lat taules de fusta. Uns metres abans d'arribar es troba l'encreuament de les Fontetes, per on arribaríem seguint la ruta del Benicadell per Beniatjar. La casa del Guarda és un antic edifici tradicional amb pati central i dependències al voltant d'aquest, que encara funciona als mesos d'estiu com a important punt de vigilància i d'observació meteorològica. Antigament també realitzava diferents tasques de repoblament. Gaudirem de les magnífiques vistes que hi ha des dels voltants de la casa forestal, utilitzada durant gran part de l'any com a punt de vigilància forestal.

  

Des de la casa forestal iniciarem l’ascens per la pista, passant per una barrera que impedeix el pas dels vehicles, trobant-nos davant de la imponent mola cap a la qual ens dirigim. En uns 15 minuts arribarem a l'inici d'una senda a l’esquerra, senyalitzada com PRV-213.3, que ens diu: ALT DEL BENICADELL: 1h 5’, NEVERA 55’. Una senda molt empinada que en ràpid i vertiginós ziga-zaga ascendeix per l'ombria i que caldrà seguir.

Arribarem a la bifurcació (973 m) del cim del Benicadell amb la senda d'Atzeneta d'Albaida i de la nevera del Benicadell, que temporalment resseguirem per la dreta. A l'Alt de la nevera, seguint la mateixa cresta de la serra, es troba la monumental NEVERA DEL BENICADELL, una de les més visitades i conegudes del territori valencià. Es tracta d'una construcció de planta circular amb 13 m de diàmetre exterior, construïda amb maçoneria i morter de calç. El mur perimetral, d’uns 2 m d’alçada i un gruix d’uns 1.3 m, presenta quatre portes d’arc de mig punt orientades als punts cardinals. El pou, de 10.2 m de diàmetre i 7.9 m de profunditat des del nivell del sòl, compta amb una capacitat estimada de 640 m3 i es troba enlluït per la part superior amb morter de calç, però molt envaït per la vegetació. La coberta, envoltada d’hedra, és una falsa volta sense arcs de sustentació de 5.5 m d’alçada, amb naixement just a l’altura de les portes després d’un menut escaló. Presenta una obertura zenital, molt deteriorada i amb un diàmetre de 3 m. Subministrava gel a les poblacions de la Costera i la Ribera, i sembla que fa ser utilitzada fins a les primeres dècades del segle XX. La nevera formava part d'una xarxa de neveres ubicades entre Beniatjar i Atzeneta d'Albaida, que ens demostren la gran importància que el comerç de gel va tindre a la comarca entre els segles XVII i XIX. Ací esmorzarem.

Des de la nevera tornarem els nostres passos en direcció al CIM DEL BENICADELL, ben visible des d'aquest punt. Poc abans d'arribar a la cresta final del cim del Benicadell ens trobarem a un menut replà, on hi ha una figuera i un antic pou, encara amb aigua, restaurat i tancat per a evitar caigudes. Es tracta d'un dels elements arquitectònics més rellevants del paratge, molt emblemàtic per figurar ja al segle XVIII a les Observacions del botànic Cavanilles: "on concorren les aigües de pluja i neu foses; té uns 20 pams de profunditat i l'aigua dispara llavors de la seua boca a 14 pams". Potser aquest siga el punt de destí per a alguns, ja que el que ens queda per arribar al vèrtex geodèsic és per a valents, atrevits i sense vertigen.

Finalitzada la senda, ens toca afrontar el TRAM FINAL, estret, empinat i rocallós, amb l'ajuda d'una menuda trepada i amb un cert grau de dificultat, només apte per a atrevits,  on caldrà que utilitzem les mans, pel que podria resultar poc aconsellable per a gent amb vertigen. Uns pocs metres i arribarem al vèrtex geodèsic. Les vistes sobre el cim són simplement espectaculars: el Montcabrer, les antenes que ens assenyalen Aitana, el pantà de Beniarrés, el Montgó, la Safor i el Montdúver.  Ací cal recrear-nos per un moment i gaudir de les vistes.

En cas de, cosa bastant habitual, trobar-nos envoltats de núvols al cim, no podrem gaudir de les vistes, el que ens obligarà gustosament a tornar en una altra ocasió. Perquè si una cosa és ben segura, és que el Benicadell mai cansa, i disposem d'infinitat de punts per on iniciar l'ascensió: Salem, Ràfol de Salem, Beniatjar, Bèlgida, Atzeneta... Per a tornar, baixarem per la mateixa senda fins assolir la pista forestal,que ens durà a la CASA DE LES PLANISSES.

Si ens sobra temps i és del gust dels assistents, podem baixar des de la casa forestal per un sender a LES FONTETES (661 m.) a uns pocs minuts (6’), és un àrea recreativa on, a l'ombra de frondosos arbres, podrem poar aigua a les dues fonts que hi ha, una que brolla generosament i on figura la data 1916, i una altra, ja fora de la zona de taules, que compta amb una basseta.

Per dinar emparaularem un menú a la popular CA LES SENYORETES d’Otos, on ja anàrem quan visitàrem Carrícola (un poble fet museu) i Otos (el poble dels rellotges de Sol). Menú: 12€: tres entrants, un plat principal (arròs al forn o arròs de muntanya), postres i cafè o infusions. (Beguda a banda).

Cal dur: calçat adequat, roba adequada per si fa vent dalt, esmorzar i picadeta per compartir, i moltes, moltes ganes de caminar i disfrutar de la natura. Recordem que l’Associació no es fa responsable dels danys físics que puguen produir-se els participants. Interessants en participar en l’eixida poseu-vos en contacte amb Joan Ferrús per  saber quants en serem i per reservar per al dinar.

Per a més informació, perfil, estadístiques, google earth, etc,, podeu clicar: http://www.auntirdepedra.com/2011/06/el-benicadell-pel-rafol-de-salem-prv.html