Els despoblats moriscos a la Marina Alta

|




Associació Cultural Col.lectiu Ullal.
Ruta de Senderisme i cultural
Eixida nº 101. Dissabte 2 de juny de 2012
Guia: Gabriel Castells. Organitza: Francesc Buïgues









PROGRAMA.- Eixida de Sollana amb cotxes particulars a les 8,10 h. (cal ser puntuals i estar a les 8 h. al Rívoli). Anirem fins Oliva (La Safor), i d’alli ens desviarem cap a Pego, a l’entrada de la qual ens estarà esperant Gabriel Castells. A les 9’15 iniciarem la visita als despoblats de les tres Valls: la d’Ebo amb una població habitada que du aquest nom; la Vall d’Alcalà amb dues poblacions habitades, Alcalà de la Jovada i Beniaia; i la Vall de la Gallinera, amb set poblacions habitades. Hi ha dues valls més amb despoblats, la de Laguar i la de Pop, que junt amb el pla de La Rectoria, configuraven una nombrosa quantitat de llogarets moriscos. Pel matí vorem Les Valls d’Ebo i d’Alcalà fins les 14 h. A migdia serà opcional quedar-se a dinar a un restaurant de la Vall de Gallinera o tornar a casa. Per la vesprada vorem els despoblats d’aquesta Vall.
Llogarets a visitar: l’Atzuvieta, Nevera de Baix, la Roca, Queirola i altres per determinar.
Dificultat baixa. Portar aigua, esmorzar, bon calçat, motxilla, cantimplora, impermeable, roba còmoda, gorra o barret, ulleres de sol i càmera de fotos.
Reserves a F.Buïgues abans dimecres 30 de maig, confirmant o no dinar.
L’Associació no es fa responsable dels danys personals que es puguen ocasionar els participants.

 UN POC D’HISTÒRIA del llibre”Vida i final dels moriscos valencians” de Joan Francesc Mira.-“Les etapes de conquesta i ocupació del nou Regne de València, poden ser considerades també fases d’una expulsió parcial i d’un arraconament progressiu de la població musulmana. Posteriorment, algunes revoltes dels moriscos, considerades actes de traïció, foren aprofitades per a anul·lar molts dels tractats de rendició, per a ocupar noves terres i llocs. El 1609 es va promulgar el decret d’expulsió massiva de la població d’origen musulmà, convertida a la força durant la Guerra de les Germanies. Aquesta ordre significava exiliar violentament, i de colp, una tercera part dels habitants del Regne de València. En cap altre territori tindria un efecte tan extens i profund. El nostre país ja no tornaria a ser el mateix, ni des del punt de vista nacional, ni religiós, ni cultural ni lingüístic, ni d’ocupació del territori, ni de poblament o de producció agrària. La crisi en què es va veure sumit el país no es va superar del tot fins quasi un segle després.
Les terres de la Marina Alta tingueren una importància cabdal en l’expulsió. A diferència d’altres llocs,quasi el 60% de la població era morisca, pels ports de Dénia i Xàbia n’embarcaren cap`al nord d’Àfrica més de 42.000, tots els de la Marina Alta, però també de les comarques veïnes (La Safor, El Comtat, la Marina Baixa), i a la Vall de Laguar es produí una de les dues rebel·lions més importants de tot el territori valencià.
La geografia de la Marina Alta es caracteritza per tenir una plana litoral escassa i un rerepaís muntanyenc amb nombrosos cims que s’aproximen o superen els mil metres d’alçària. L’interior estava intensament poblat aprofitant les estretes valls, els brolladors d’aigua per a les hortes i els bancals en terrassa guanyats als vessants de les muntanyes. Es vivia bàsicament de l’agricultura de secà, amb unes quantes hortes, i de la ramaderia. Aquesta classe de poblament era dispers i estava format per llogarets amb poques cases. En molts casos, es tractava d’alqueries anteriors a la conquesta del Rei Jaume I, mentre que la població expulsada de la costa en crearia unes altres (...) Els cristians vells vivien bàsicament a les viles fortificades de la zona costera, on se situaven les millors terres. Era el cas de Pego, Dénia, Xàbia, Teulada o Calp (...)”.

ELS DESPOBLATS MORISCOS DE LA VALL DE GALLINERA

|


 
 
Eixida 101: ELS DESPOBLATS MORISCOS DE LA VALL DE GALLINERA:
Amigues i amics, després del bon dia que passàrem, malgrat la calor, el dissabte 12 de maig amb la visita a CARRÍCOLA (el poble de les escultures a l'aire lliure) i OTOS (el poble dels rellotges de sol) vos invite a participar d'una nova aventura: recòrrer els despoblats moriscos de la Vall de Gallinera, a la Marina Alta, de la ma d'un entés com ens ho ha demostrat en altra ocasió i que ho és Gabriel Castells. L'eixida està preparant-se per al dissabte 2 de juny de 2012; és una eixida cultural,  i de senderisme. Està prevista per a tot el dia quedant-se a dinar en algun dels pobles de la Vall de Gallinera, que per cert ara tindran els cirerers  en plena producció, tot i això està també l'opció de tornar a dinar a casa. En breu rebreu la convocatòria oficial, però d'entrada ací en teniu un tast:
 
EXCURSIÓ Nº 101: ELS DESPOBLATS MORISCOS DE LA VALL DE GALLINERA, Dissabte 2 de juny de 2012. Excursió cultural i de senderisme molt senzilla.

Després de l'expulsió dels moriscos el 1609 molts dels pobles que formaven part de la Vall de Gallinera quedaren despoblats. Altres foren novament habitats pels repobladors mallorquins. Però no tots els que es despoblaren ho feren al segle XVII, també hi ha d'altres que desaparegueren durant el segle XV. L'existència de tantes alqueries ha d'explicar-se per la pressió senyorial sobre els musulmans de la Vall de Gallinera, que provocava la necessitat de posar en conreu terres marginals i produir, així, més rendes. Entenem per alqueria el conjunt de cases, els habitants de les quals explotaven un terme determinat situat al seu voltant. Es tracta d'un lloc d'habitat de camperols lliures que eren propietaris de les seues terres. Era la unitat més petita del districte castral en el Xarq Al-Andalus. Quasi totes les alqueries de la Vall portaven topònims gentilicis en Beni (fill de) el que fa suposar que es van assentar sobre la basse de grups parentals.

A continuació pots observar un llistat de les poblacions-alqueries que composaren la Vall de Gallinera: L'Alcúdia, Benialí, Benifader, Benicalaf, Beniestor, Benifotox, Benihaia, Benimàmet, Benimahoet, Benimarsoc, Benirrama, Benissili, Benissiva, Benitaia, Bocàssim, La Carroja, Llombai, Alpatró, Ràfol, Solana de Benissili, La Solana. De tots aquests poblets, alguns han desaparegut i es que es conserven encara ara i que conformen els pobles de la Vall són: Benialí, Benirrama, Benissilí, Benissivà, Benitaia, La Carroja, Al Patró. 

Una aventura pel passat morisc que no us podeu perdre.
Joan Ferrús.
 
 

Carrícola, un poble fet museu i Otos, el poble dels rellotges de sol

|



 
Eixida nº 100.  DISSABTE: 12 maig de 2012. Hora de concentració: 8:00 h. Plaça Major de Sollana. Eixida: 8: 10 h. Organitza: Joan Ferrús. Excursió apta per a tots els públics, és una excursió de senderisme molt senzilla i també cultural. EXCURSIÓ RECOMANADA PER L’ULLAL.   

PROGRAMA: Eixida de Sollana direcció Autovia Albacete. Eixida 640 per incorporar-nos a la CV-40 direcció Ontinyent/Alcoi. Seguirem la CV-40 direcció Ontinyent. Deixarem Ontinyent a la dreta i agafarem la CV 40 / A7 direcció Albaida, passarem per Atzeneta d’Albaida i d’ací a Carrícola, un poble menut d’un centenar d’habitants,  on arribarem al voltant de les 9:15 h.

CARRÍCOLA. Ací farem les dues rutes escultòriques pels espais mediambiental on trobarem un total de 71 obres realitzades per diferents artistes de diversos llocs de la Vall d’Albaida, l’Alcoià, la Ribera, València o Madrid: 1ª RUTA: “Un passeig pel barranc del castell”. Podem esmorzar al poble en acabar la ruta o dalt del castell. 2ª RUTA “Els camins de l’aigua”. Mentre estem pel poble farem també la 3ª RUTA “Passejant per Carrícola”. Més informació:   www.biodiverscarricola.org 

OTOS. Acabada la ruta de Carrícola ens desplaçarem a OTOS on dinarem a CA LES SENYORETES, hotel restaurant rural regentat per l’escriptor de la Vall d’Albaida Joan Olivares, abans de dinar farem la RUTA ITINERARI TURÍSTIC CULTURAL dels Rellotges de sol, es tracta d’un breu itinerari per la població per vore 8 rellotges solars realitzats per reconeguts artistes plàstics, tots ells de reconeixement internacional que han participat en el projecte: Andreu Alfaro, Rafa Armengol, Manuel Boix, etc...  a més d’altres 11 rellotges que es distribueixen per les façanes i els carrers del poble.    

CAL DUR: calçat adequat per anar per la muntanya, esmorzar i picadeta per compartir, i moltes, moltes ganes de caminar i disfrutar de la natura i la cultura. Recordem que l’Associació no es fa responsable dels danys físics que puguen produir-se els participants. Interessants en participar en l’eixida poseu-vos en contacte amb Juanvi Ferrús el més prompte possible per  saber quants en serem i per reservar per al dinar.

PREVISIÓ PRÒXIMES ACTIVITATS: JUNY: Dissabte 9: Excursió nº 101:  La Vall d'Alcalà i els despoblats moriscos. La Foradà. JUNY: Finals: Excursió nº 102: CULLERA CULTURAL I SENDERISME. Senderisme: Visitar la Restauració del Castell i al poble els refugis de la guerra civil.  

Solsida en l'Ullal del Romani

|

Fa temps que es va produir una gran solsida a l'ullal del Rajolar o del Romani. Com es pot veure a la fotografia de sota la cosa podia empijorar si no s'actua amb celeritat.


Des d'aci encoratgem a les autoritats compentens per a que ho esmenen

CAMINANT PER LA SERRA PERENXISA (Torrent)

|

Eixida nº 99.
DISSABTE: 31 març de 2012
Hora de concentració: 7: 40 h. Plaça Major de Sollana. Eixida: 7: 45 h.
Organitza: Juanvi Ferrús
Guia: Alfredo Benlloc 



Farem un recorregut per la Serra Perenxisa, al terme de Torrent, tot aprofitant part del sender PR V-162 que la travessa i que ofereix paratges molts interessants i atractius per a caminar. Contarem amb la col·laboració del biòleg Alfredo Benlloc.

Característiques del sender:
Longitud: 18,6 km. Dificultat: Mitjana. Temps estimat de recorregut, sense parades: 5 hores 30 minuts. Sender circular (inici i final al mateix punt)

PROGRAMA: Primer, recepció d’informació de l’espai natural de Perenxisa,

·         A les 8,30 hores, Inici del sender, en prolongació C/ Dr. Bartual (Urbanitzció Monte Levante, Torrent). Tram 1, fins al pic Perenxisa (327 m.), amb 4 parades curtes (entre 3 i 5 minuts cada una). Temps estimat: 1 h 30’.
·         Arribada al pic Perenxisa. Parada per a esmorzar (10-15’).
·         Tram 2, des del pic Perenxisa fins al Barranc del Gallego, amb 2 parades, de 3’ cada una. Temps estimat de marxa: 1h 15’
·         Tram 3, des del Barranc del Gallego fins al Barranc de L’Horteta, amb 3 parades de 3’ cada una, i un descans de 10’, a la zona de la Presa de Poyo. Temps estimat de marxa: 1h 15’
·         Tram 4, des del Barranc de L’Horteta fins al punt d’inici del sender (c/ Dr. Bartual), amb 4 parades d’entre 3 i 5 minuts cada una). Temps estimat de marxa: 1h 45’
·         Hora aproximada de finalització del recorregut: les 14,45 hores

Acabat el trajecte, dinarem en un restaurant de la zona.

Cal dur: calçat adequat, esmorzar i picadeta per compartir, i moltes, moltes ganes de caminar i disfrutar de la natura. Recordem que l’Associació no es fa responsable dels danys físics que puguen produir-se els participants. Interessants en participar en l’eixida poseu-vos en contacte amb Juanvi Ferrús  el més prompte possible per saber quants en serem i per reservar per al dinar.

PRÒXIMES ACTIVITATS: Divendres 27 abril: Sopar Commemoratiu 14 anys i literari. Repartiment memòria i Quadernets de literartura i escrits nº 3. Dissabte 28 abril: Excursió nº 100. Carrícola i Otos. CARRÍCOLA: Biodivers Carrícola, espais d’art mediambiental – OTOS: el poble dels rellotges de sol. (Excursió recomanada per l’Ullal. Tots els públics, molt assequible, cultural i mediambiental).



Viver, restes del front de la guerra civil

|

CONEGUEM EL NOSTRE PATRIMONI HISTÒRIC



Eixida nº 98, dissabte 25 de febrer de 2012
Organitza: Ramon Juan Navarro -
Crònica: Paco Miras Alcaide (de Toras), membre de l’Associació Cultural detoras.es  


Participants: Joan F. Francesc Buïgues i Pepa, Ramon Juan, Pepa París, Antonio García Reche, Pepe Vidal i Isabel, Sebastià i Àngels, Eloïsa i Raül, Paco Miras i l’amic Vicent Ferrer García (14).

El pasado día 25 de Febrero de 2012, nos reunimos a las 09:30 horas en la plaza principal de Jérica, doce amigos pertenecientes al Col.lectiu Ullal de Sollana y dos amigos invitados pertenecientes a la Asociación Cultural detoras.es de la cercana población de Torás (Castellón), para visitar los restos accesibles de la Guerra Civil Española en la zona, de gran interés histórico-cultural y conocer de primera mano, uno de los pasajes más desconocidos de la historia contemporánea de los valencianos.
El día amaneció espectacular para la zona y la época del año ya que gozamos de una temperatura templada durante toda la excursión. Ejerció de guía de la visita Ramón Juan Navarro, autor del libro “RESISTIR ES VENCER. El frente de Viver en la Guerra Civil Española” y miembro del Col.lectiu Ullal.
Dejamos los coches cerca del parque de Randurias en Jérica, cruzamos el puente sobre el río Palancia y a escasos metros visitamos los restos restaurados de las posiciones defensivas republicanas de La Vegatilla, considerada como segunda línea de frente. Una vez visitadas las trincheras, nos acercamos al restaurante que hay próximo a la fuente de Randurías, famosa por su abundante agua y dimos buena cuenta de los bocadillos para reponer fuerzas. Cogimos los coches y nos dirigimos al Monte de San Roque en la vecina localidad de Viver, subimos hasta la cima y allí junto a unos paneles informativos, Ramón nos indicó lo acontecido en dicho lugar en Julio de 1938 ya que dicho monte junto con Morredondo y el Cerro Cruz formaron parte de la llamada línea XYZ o línea Matallana, cerco defensivo republicano de la ciudad de Valencia que fue inexpugnable, ya que no fue traspasada en batalla por las tropas franquistas a pesar de los múltiples ataques, resistiendo desde Julio de 1938 hasta finales de Marzo de 1939, final de la Guerra Civil por el Golpe de Estado del Coronel Republicano Casado y rendición de la República. Bajamos por las trincheras restauradas y observamos in situ desde lo alto los lugares donde se desarrollaron los combates de la llamada Batalla de Levante.
Volvimos a los coches y nos desplazamos a las míticas curvas de Ragudo, antigua carretera nacional 234 Sagunto-Teruel, Ramón nos condujo a los restos de dos búnkeres de hormigón armado pertenecientes ya a la zona franquista. Volvimos a los coches y ascendimos hasta el monte de Ragudo, donde nos encontramos con los restos del Puesto de Mando franquista desde donde se divisaba todo el valle del Palancia, desde aquí el CTV (Corpo de Truppe Volontarie) controlaba el desarrollo de la batalla de Levante, fue una fuerza italiana de combate enviados por la Italia fascista de Mussolini en ayuda del bando nacional. Bajamos al antiguo Paso a Nivel de Masadas Blancas y Ramón nos contó, no sin cierta nostalgia, que él había vivido allí, vimos los restos de su casa y poco después entramos en otro Búnker muy bien conservado próximo a la vía ferroviaria Sagunto-Teruel que servía de enclave estratégico en la Guerra Civil. Llegados a este punto los dos amigos de Torás regresamos a casa y el resto del grupo disfrutó de una buena comida en un restaurante de Jérica para a renglón seguido visitar la torre mudéjar de la localidad, única en la Comunidad Valenciana.
Y así fue como un grupo de amigos recorrieron los parajes donde hace 74 años se forjó el sueño de un grupo de valientes que visionaron un mundo más solidario y justo, y se despertaron con el peso implacable de la realidad más cruda. En memoria de ellos y para que nunca más tengamos que luchar hermanos contra hermanos por muy distintas que sean nuestras maneras de enfocar el mundo, se escribe la presente crónica.











Presentació del llibre: “Resistir es vencer, el frente de Viver en la guerra civil española”

|





                       Divendres 24 de FEBRER de 2012 - Crònica: Joan Ferrús Vanaclocha  



Assistents: Ramon Juan (l’autor), Joan Ferrús, Juanvi Ferrús, Antonia Chulvi, Joan Ramon Claver, Juli i Vicent Galiana, Margaix, Francesc Buïgues, Antonio García Reche, Joaquín Llinares i senyora, Antonio Velis, Cristina i Pepa, Rosa Ribes, Pepa París, Cayetano el metge, Josep Caballero. (19 persones).

Divendres 24 F va ser el dia acordat per presentar el llibre del membre del col·lectiu Ramon Juan Navarro “RESISITR ES VENCER, el frente de Viver en la guerra civil española”, la data no era casual, ja que a l’endemà dissabte, estava prevista l’eixida del Col·lectiu a Viver per recórrer les restes del front de la Guerra Civil en aquella zona. En un principi havíem triat el Bar Rívoli per fer la presentació, és el que més s’assembla a un casino ací a Sollana, preteníem fer una presentació diferent, en un espai distint a l’habitual que ens proporciona el Centre Cultural ja que volíem de la presentació un acte pròxim on poder estar asseguts prenent-se un refresc, escoltant l’autor del llibre i amb la possibilitat oberta després de fer preguntes i així va ser finalment però no al Rívoli, ja que en arribar-hi, el local estava ple, hi havia molt de soroll i a més, arribada l’hora res sabien allà de la nostra intenció, improvisàrem i sort que Rosa Ribes ens va aconsellar el local del seu fill José, - a estes hores no sol tindre ningú – va dir, així que moguérem el personal assistent i férem finalment la presentació al PUB NOU MIL·LENI. El local era el que preteníem, estàvem sols, tots asseguts al voltant d’unes taules, demanàrem uns refrescs i començà l’acte. Jo mateix vaig fer de presentador dient primer unes paraules sobre l’autor i després sobre el llibre.
Per als que no el coneguen dir que Ramon Juan Navarro, natural del Ragudo (un caseriu de Viver) té 41 anys, és llicenciat en Belles Arts i ve ocupant, des de l’any 2005, la plaça de conserge a l’institut de Sollana; és membre de l’Ullal des del 2007 i pertany també al Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló. Em consta que és una persona inquieta no solament pel món de les arts i de la cultura en general sinó també per la història, especialment aquella que fa referència a la Guerra civil, inquietud que li ve motivada primerament perquè els escenaris i els espais on solia moure’s i jugar de menut eren precisament els escenaris on va tindre lloc la BATALLA DE LEVANTE en la línia coneguda com XYZ i precisament en aquells divertiments de xiquet era freqüent trobar, restes de trinxeres i búnquers, nius de metralladores, aspectes tots que despertaven la seua imaginació – igual que la de qualsevol altre xiquet-, imaginació que es desbordava més si cap quan es trobava restes de metralla, bales o alguna bomba, com de fet va passar.
Molts anys després, el contacte amb els testimonis orals de la gent del seu poble que havien viscut de primera mà aquell enfrontament bèl·lic i la lectura de diversos llibres i articles sobre el tema, el motivaren primer a començar a arreplegar tota la informació possible sobre l’assumpte i després a l’elaboració del llibre, un llibre per cert que va aparèixer al mercat, en la seua primera edició, en novembre de 2010 de 243 pàgines, del qual ja s’han distribuït més de 300 exemplars i que pretén principalment dos coses, primera divulgar el que passà en aquella zona de l’Alt Palància a finals de la Guerra Civil (juliol 1938) i segona, posar de relleu unes restes i un espai que molt bé pot ser considerat patrimoni natural històric valencià.
Ramon en el seu parlament va incidir sobre això mateix, sobre els fets que l’havien motivat a escriure el llibre, un tema que no estava suficientment estudiat, unes lectures d’articles i llibres que no acabaven de satisfer la seua curiositat, d’ací la necessitat de moure’s per diverses hemeroteques i arxius autonòmics i nacionals ( fins i tot s’ha servit d’internet per indagar en biblioteques nord-americanes) no sols per contrastar el que en algunes ocasions havia oït o llegit, sinó també per ampliar al màxim la informació que existia sobre el tema i, el que és més important, posar al servei dels valencians un fet transcendental en la història espanyola, com ho va ser el front de Viver, on es va posar fre a l’ofensiva franquista sobre València al lloc simbòlic de defensa de la línia coneguda com XYZ , i d’ací el títol del llibre “Resistir és vencer”, màxima que l’autor ha pres del que va ser l’últim president del Govern Republicà Juan Negrín. Un material que sens dubte, ajudarà als historiadors, estudiosos i públic en general a conèixer una mica més aquella part de la història desconeguda encara per a molts valencians.
Acabada la seua intervenció, alguns dels presents no es van poder resistir a posar sobre la taula altres línies d’investigació o a fer preguntes sobre el tema, algunes que buscaven més aclariments i concrecions sobre aquella simbòlic línia XYZ, altres que volien saber les dificultats que havia trobat l’autor en fer el llibre o aquells que preguntaven sobre com de fàcil o difícil és hui en dia buscar informació en arxius nacionals.
Ja per tancar l’acte, alguns assistents adquiriren el llibre presentat no sense abans requerir alguna dedicatòria de l’autor. Després marxàrem a casa, a l’endemà ens esperava una nova aventura, l’eixida 98 del col·lectiu que ens portava, de la mà de Ramon Juan, als mateixos escenaris de la BATALLA DE LEVANTE, a explorar, a vore, a recórrer les trinxeres, els búnquers, els refugis, l’espai en general d’aquell trist capítol de la nostra història més recent.




 

©2009 Col·lectiu Ullal de Sollana | Template Blue by TNB